Fotomuntatge

     El  fotomuntatge és una tècnica consistent en la unió de fotografies, parts de fotografies i/o productes impresos en un collage. Els  fotomuntatge solen servir per obtenir imatges que no es podrien capturar amb una foto natural.


     El fotomuntatge va ser un dels primers elements de transgressió de l'objecte fotogràfic, els creadors del segle XX van veure que d'aquesta manera es podia manipular la realitat. La superposició de fotografies i el canvi de context va ser un dels recursos més utilitzats en aquesta època, tant en els cercles artístics, com en el comercial o en l'àmbit politic. El fotomuntatge servia també per fer critiques socials, polítiques o artístiques. O tot lo contrari, com a  propaganda política

     L'art del fotomuntatge va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920 a Berlín, Alemanya.  Els seus màxims exponents varen ser:  John Heartfield, Hannah Höch,  Raoul Hausmann, George Grosz i Johannes Baader.

Hannah Höch

Raul Hausmann

John Heartfield

"Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política." Per saber més anau al link Dadá i els fotomuntatges.

     Els orígens de l'art pop es troben en el dadaisme, en la poca importància posada en l'objecte d'art final i en l'ús del collage i del fotomuntatge.

Richard Hamilton

Andy Warhol

     Hi ha molts d'artistes contemporanis que fan servir el fotomuntatge com a recurs artístic, per exemple: nicolas-de-lekuona, jesse draxler, Julia Fullerton, Joan Fontcuberta, etc.

Joan Fontcuberta. Levitació.

Minimalisme en la Publicitat

Quan la creativitat es troba amb la simplicitat. Crear una idea minimalista i efectiva és una tasca molt difícil, és necessita una idea molt brillant. Fixau-vos en aquests anuncis que he trobat al bloc Coloribus.

Menjar japonè. Servit a partir de les 11.

 Heineken. Red Social des de 1873.  

Whiskas menjar de moix.

 El suport a les víctimes d'abusos sexuals.

Imatges subliminals

    Des que la persona s'aixeca al damatí és estimulada per constants missatges visuals i sonors. Els diferents mitjans de cominicació han fet servir alguna vegada els misatges subliminals, sobre tot en l'àmbit de la publicitat.

    Però què és un missatge subliminal, o imatge subliminal?  Segons Wikipèdia: Un missatge subliminal és una senyal o missatge dissenyat per passar per sota (sub) dels límits normals de percepció. Pot ser per exemple, inaudible per a la ment conscient però audible per a la ment inconscient o profunda; pot ser també una imatge transmesa d'una manera tan breu que passi desapercebuda per la ment conscient però així i tot, percebuda inconscientment. Cal destacar que un consens gairebé total entre psicòlegs i investigadors va arribar a la conclusió que els missatges subliminals no produeixen un efecte poderós ni durador en el comportament.

L'ingredient subliminal preferit (com gairebé tots els missatges d'aquest tipus), tracten sobre temes sexuals, i moltes vegades ho podem apreciar de manera simple i explícita, com a la primera imatge, o a moltes altres amb una certa ambigüitat.

El SOL 2011

SOL: Festival Iberoamericano de la Comunicación Publicitaria.

La darrera edició d'aquest festival de publicitat va ser al maig de 2011. Aquí podràs accedir a les companyies que van aconseguir alguns dels guardons, i als anuncis premiats. Palmarès.

La Sra Rushmore  és un nom de ficció, però a qui l'agència publicitària l'ha construit una casa. Entra a la seva pàgina web i passetja't pel seu pis. El seu anunci guanyador a SOL ha estat  "Gestoria de nombres"  d'Aquarius.



És molt interessant entrar i veure els dissenys de les pàgines web d'aquestes Agències de Publicitat. El Laboratorio,  saatchi & saatchi, DDB España  , Villarrosàs (Verí,  La boda más pura), Leo Barnett (Fiat) o Santamarta ( American Nike)

Els anunciants usen les xarxes socials i internet per interactuar amb un producte. En aquest certàmen hi trobam dos exemples: La Despensa Ingredientes Creativos  (Pequeño y poderoso, SKIP) on es fa un experiment amb un llançol i a sa pàgina web pots fer-hi un seguiment. S'altre exemple és de Doubleyou amb l'ajuda de Hotmail el protagonista conquistarà a la seva al·lota 30 días para conquistar a Julia.

La companyia mexicana Circus marketing (Axe), la filial argentina de Y&R  (cerveza Quilmes) o la filial portuguesa almaBBDO.
 
Shackleton, amb l'anunci de Spanair per Nadal "Equipaje inesperado" (Pequeño y poderoso)



McCann Erikson . El seu anunci guanyador en SOL ha estat per Cuatro sentidos de Campofrío.
Ogilvy amb l'anunci  El último libro del mundo, aquest anunci s'ha fet per una llibrería a Mèxic, que té una altra campanya molt interessant per fer lleguir a la gent al metro: Metrolibro

Anuncis solidàris
Germinal Comunications: Médicos sin fronteras té com a protagonista del seu anunci al director de cine J.L.
 Berlanga. Pastillas contra el dolor ajeno

 Pagès BBDO:  Yo nado con Marcos
JWT amb les campanyes per Cruz Roja Mexicana i Unicef per Haití



Gap's es una agencia publicitària que fa molta feina per ajuntaments o comunitats autònomes, mirau-vos aquest video de quant valen les coses que s'espenyan a la ciutat de Pamplona: Civismo 

He trobat tres llocs molt interessants que tractan sobre spots publicitaris:

1. Solospots. En aquest blog trobaràs diferents anuncis comentats. També té una pàgina a youtube Solospots.
2. Coloribus és un arxiu de publicitat mundial. 
3. Los mejores anuncios de televisión. És una pàgina molt interactiva.

Martin Vaugh.

Martin Waugh combina art i ciència per capturar la  infinita bellesa dels líquids.

   Els usos creatius de l'alta velocitat de fotografia fan possible capturar les àgil corbes de líquid. Variant la grandària, velocitat i posició de gotes, així com el color, la viscositat i la tensió superficial, Martin crea un panorama de color, moviment i la intriga.

El propi Martin Waugh diu:

    Les Líquid-Escultures són els fluids en moviment, congelades en el temps per un centelleig de llum. Aquestes són les gotetes presenciades durant la seva descomposició. Jo orquestro aquestes escultures de precisió deixant-les caure amb una sincronització precisa. Atès que la naturalesa segueix el seu curs, jo fotografio el desplegament de les formes utilitzant una càmera digital i un flaix electrònic.

Instig a la multitut de formes amb la variació de la gotes de trajectòries i manipular les seves propietats físiques. Color, viscositat i la tensió superficial es controlen amb tint, la glicerina i sabó.

Els fluids en moviment fascinen els meus sentits. Assec el seu àgil i fàcil corbes: les estructures que traduïen un perfecte equilibri de forces dinàmiques. Que fa pessigolles a la memòria física, com un perfum evoca un oblidat barreja de sentiments".

Alan Sailer. Instants impossibles

La majoria de voltros probablement heu vist la famosa imatge de la poma de Edgard Edgerton que es va disparar i fotografiar amb una càmera d'alta velocitat.

Dons el fotògraf californià Alan Sailer ha convertit aquesta tècnica en el seu leitmotiv. Es dedica a fotografiar instants impossibles de percebre per a l'ull humà en objecte del seu art. Va començar a experimentar amb la fotografia d'alta velocitat a finals del 2008 i té una pàgina a la xarxa social de fotografies Flickr on penja els seus treballs i explica tot el procés.

Li agrada disparar amb un rifle d'aire. Ha creat un sistema que li permet capturar el moment exacte que el projectil perfora l'objecte (flors, fruites, objectes nadalencs, ...) creant una imatge en fotografia d'alta velocitat.

 
Alan Sailer tracta abans els seus objectes per poder fer més impressionant la seva fotografia en el moment just moment de l'impacte. Les flors o fruites per exemple les congelar en nitrogen liquit, i els adorns nadalencs per exemple els emplena amb líquids com pintura.

 En el programa de TV3 Espai Internet podeu veure una notícia sobre aquest fotògraf.

Harold Edgerton. La llum estroboscòpica.

Cavalls en moviment, 1873. Muybridge.

   A finals de 1800 científics/inventors com Muybridge i Marey (influenciat per les imatges dels cavalls en moviment tretes per Muybridge) van desenvolupar una sèrie d'astúcies cinematogràfiques per analitzar el moviment. Aquestes tecnologies van permetre observar el temps i l'espai d'una manera més enllà de la capacitat normal d'un ésser humà, creant un sentiment de major consciència del nostre pas a través del temps.

Marey. 1894

   En aquest grup de científics/inventors podem incorporpoara a Harold Edgerton,  inventor en la dècada del 1930 d'un procés fotogràfic sobre la base de l'estroboscopi. Un estroboscopi genera breu i repetides ràfegues de llum que permet veure objectes que es mouen ràpidament en una sèrie d'imatges estàtiques, com si d'imatges congelades es tractessin, en lloc d'una única imatge contínua. Se l'ha descrit com l'home que va saber parar el temps.

   Mitjançant la sincronització dels centelleigs estroboscòpics i l'objecte en moviment, es van prenent una sèrie de fotografies a través d'un obturador obert a un ritme de molts centelleigs per segon. D'aquesta manera Edgerton aconsegueix, a partir de velocitat molt alta, detenir la fotografia en acció.

L'atleta Pete Desjarding, 1940. H. Edgerton

    Utilitzant aquest mètode les imatges d'Edgerton ens revelen detalladament aspectes inèdits de la realitat. Edgerton va ser capaç de fotografiar coses com a gotes de llet caient dins d'un plat i bales atravesant pomes o diverses fotografies d'esportistes descomponent els seus moviments, resultant en imatges apreciables per la seva bellesa artística i el seu valor per a la indústria i la ciència.

H. Edgerton, 1964

Gota de llet: Edgerton, 1957

 Video explicatiu en anglés de Harold Edgerton. És un extracte d'un antic documental de National Geographic

   Jackson 5’s utilitzaren aqueta tecnologia als anys 70 en el seu videoclip“Blame it on the Boogie” , així com Amii Stewart a “Knock on Wood".