sábado, 30 de abril de 2011

Fotografia "Cubista"

David Hockney
(Bradford, Regne Unit, 1937) Pintor i gravador britànic. És l'exponent més destacat del pop art anglès. Pintor, gravador i sobretot  fotògraf, va crear una nova manera de fer fotografia, configurant grans collages d'imatges juxtaposades preses amb una Polaroid, a les quals ell va anomenar "assemblatges".

  Hockney crea una obra d'art a partir d'imatges múltiples que ens recorden una mica als quadres cubistes. Es un mosaic de diferents preses fetes des d'angles lleugerament diferents que al mateix temps registren el moviment. Després de tot, quan mirem a una persona el nostre ulls no romanen quiets durant molta estona, i  la imatge mental que ens formem  és sempre una imatge composta. (Gombrich).
David Hockney

David Hockney

  La fotografia cubista, o el fotocollage, és la suma d'unir la fotografia i el collage, el resultat és una única imatge . Abans de fer les fotografies s'ha de triar la imatge que volem fotografiar . Es més senzill si començam per imatges simples. Fer un esbós amb les demarcacions de cada foto és molt ùtil per captar l'idea del treball. Per acabar heu de pensar que no vos podeu moure molt de lloc i de que no podeu emprar el zoom. Una vegada tretes les fotos les heu de montar de manera que deformau i/o veis la imatge des de diferents punts de vista. Anim.

He trobat en youtube aquest curiós treball fet a partir de l'idea de Hockney, però amb imatges en moviment.





    Altre món és el tema de la manipulació posfotogràfic. També és pot crear a partir d'una sola fotografia una peça de cubisme.  En el següent enllaç  fotografiad podeu trobar les pases per a la manipulació digital amb Photoshop.

Els fotògrafs Kasia Koreniekas i Szymon Roginski. han anat una pasa més enllà amb la fotografia cubista.

Boxes. 2009

jueves, 21 de abril de 2011

Dibuixar amb Llum

  Pintar amb llum permet un registre fotogràfic de la trajectòria d'una font lluminosa en moviment. Es produeix quan traiem una fotografia del moviment que segueix un feix de llum (normalment una llanterna o similar), en un entorn totalment fosc. En aquesta situació serà necessari SEMPRE l'ús d'un trípode. Si volem que la llum sigui de color podem cubrir la llanterna amb un paper de seda del color desitjat o utilitzar llum de color.


       Pintar en una fotografia amb llum és una tècnica que dona resultats espectacualrs, rars, i molt cridaners. Amb les càmeres digitals has de cercar l'opció Bulb. Aquesta opció es una manera que ens permet deixar la càmera amb l'obturador obert i per tant captar tota la llum que entre fins que es torna a tancar quan nosaltres volem.

  No és una tècnica recent. Podem veure en aquesta històrica imatge a Picasso pintant amb luz treta pel fotògraf Gjon Mili. Aquesta i d'altres fotografies foren editades per la revista Life. Podem trobar artistes com un grup de joves alemanys anomenats LAP amb fotografies espectaculars. Ells empran una gran varietat de tipus de llum i colors ( Làser, LEDs, etc.).

LAP

Fernando Terrassa
Brenbat
Denis Smith
  Si vols veure més exemples a light painting trobaràs algunes de les millors fotografies tretes amb aquesta tècnica. Aquí teniu un viedo on es pot veure en acció a un grup de gent pintant amb llum.

   El mon publicitari també està utilitzant aquest recurs artístic. Feis una ullada a aquests exemples: Telefónica i MTV. Per veure el making off de Telefonica clica aquí.



En l'apartat de la publicitat en paper trobam aquest anunci de conyac Hennessy. Clica damunt de Hennessy  si voleu veure el making off de la campanya.








 Light Painting from Rachel Gitlevich on Vimeo.

Exemple d'exercicis fets pels meus alumnes: Dibuixar amb llum II

Pintar fotos analógiques

  Una bona manera de personalitzar les teves fotografies és pintar-les amb aquarel·les líquides. Només et farà falta fotografies en paper fotogràfic (en blanc i negre o en color), millor mates, aquarel·les líquides, pincells i aigua.

  Hi ha dues tècniques: pintar en sec o en humit. Si pintam en sec significa pintar directament sobre la fotografia estant aquesta seca. Per tant, les pinzellades que apliquem quedaran molt marcades i definides. En canvi, si humitegem la part de la foto que vulguem pintar, els colors es difuminaran i barrejaran. Ambdues tècniques es poden usar sobre la mateixa fotografia.

  L'artista Ouka Leele fusiona la pintura i la fotografia creant un estil molt personal. Al 2005, li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Aquí pots veure alguns exemples de la seva obra. Observau tres exemples de la seva obra:




Totes les fotos que veureu abaix estan realitzades per alumnes de 3r d'ESO. Algunes estan pintades a partir d'una fotografia en color i d'altres a partir d'una en blanc i negre. Fixau-vos en les diferències.




Abans

Després





Abans
Després

miércoles, 20 de abril de 2011

RAYOGRAMA

  El Rayograma és un procediment fotogràfic desenvolupat per Man Ray, que consisteix en l'alteració d'un paper fotogràfic mitjançant l'aplicació de llum directa sobre diversos objectes col·locats damunt del paper. Així, les siluetes d'aquests objectes queden gravades en el paper fotogràfic que haurà de ser revelat desprès. El resultat són unes formes casuals suggestives si es fan diverses exposicions.
  Els rayogrames jugan amb el concepte de positiu i negatiu d'una imatge. El positiu és el objecte col·locat damunt del paper fotogràfic i el negatiu és el resultat del procès.


Man Ray, nascut amb el nom Emmanuel Rudzitsky (Filadelfia, EEUU; 27 d'agost de 1890 - Paris;18 de novembre de 1976). Artista impulsor dels moviments  dadaista i surrealista a l' Estats Units.

Man Ray  va descriure els rayogrames com " pur dadaisme".

Mostram aquí abaix alguns exemples de la seva obra realitzada amb la tècnica del rayograma:






Fauxtograms és una senzilla aplicació a la xarxa on podem crear els nostres propis rayogrames i experimentar amb la llum com sí estiguesim a un laboratori. L'aplicació permet introduir-nos virtualment en la creació d'aquest tipus d'imatges a partir de certs objectes predisenyats per l'aplicació. Els pots selecionar, transformar i jugar amb la la llum i les ombres.

Feina d'alumnes de 3r d'ESO (Imatge i Expressió)

sábado, 9 de abril de 2011

Què és el cinema?

    Al llarg de la història, l'ésser humà ha sentit la inquietud de deixar testimoniatge de la seva existència; d'atresorar en imatges persones i moments. Per aconseguir-ho, en èpoques passades es van usar la pintura i l'escultura; però la incorporació de la ciència va portar nous invents que van obrir increïbles possibilitats de representació de l'home i el seu entorn. La fotografia i el cine han cambiat la visió del món. La televisió i, darrerament, internet han estat eines que han alterat la manera de interactuar entre nosaltres.



    El cinema (del grec Kino, moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una película de celuloide a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència de la retina.

Caballo en movimiento  es una secuencia animada de un caballo de carreras galopando. Las fotos fueron realizadas por Eadweard Muybridge y se publicaron por primera vez en 1887 en USA.



Pre-cine Antecedents del cinema:
Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament.

Il·lusió òptica
  Tot en el cinema es basa en il·lusions òptiques. Per començar una pel·lícula es una sèrie de fotogrames que al ser projectats fan la sensació de moviment aparent, i per acabar tot els efectes especials  també es basen en il·lusions òptiques.

miércoles, 6 de abril de 2011

FOTOGRAFIA DE GUERRA


Recorregut per les millors fotografies de guerra. Impactant.

Reporteros sin Fronteras. En la seva ppàgina de presentació diuen: "En alguns països un periodista pot passar diversos anys a la presó, per una paraula o una foto. Perquè empresonar a un periodista és eliminar a un testimoni essencial i amenaçar el dret de tots a la informació, Reporters sense Fronteres, fundada en 1985, treballa diàriament per la llibertat de premsa".

FOTOPERIODISME: The Bang Bang Club

Pelicula sobre un grup de fotoperiodistes que denunciaren l'Aparheid de Sudàfrica. Greg Marinovich, Joao Silva (mor a Afganistan per culpa d'una mina antipersona al 2010), Ken Oosterbroek  ( mor a Sudàfrica d'un tret al 1994) i Kevin Carter (es suicida desprès de la mort del seu company i amic Oosterbroek).

Hi ha un documental molt interesant fet per Canal +. Aquí abaix podeu veure una part.



Per més informació anau a  aquest blog La Fotografia Hoy hi trobareu les altres dues parts del documental. Tammbé ens explica més coses a la pàgina Ken Oosterbroek & Kevin Carter.
Ken Oosterbroek
Greg Marinovich
Joao Silva. Fotografia treta després de que rebre un tir de mort Oosterbroek (darrera) i ser ferit  Marinovich (davant).
"Nina i voltor", Sudan. Fotografia treta per  Kevin Carter.

Fotografia, video musical i curtmetratge...

Fotografia,video musical i curtmetratge...Tot a la vegada en aquesta gran-petita obra audiovisual.