jueves, 21 de junio de 2012

CINEMA d'AVENTURES

    El cinema d'aventures és un gènere cinematogràfic d'ampli abast que mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.

De fet, aquesta varietat cinematogràfica engloba subgèneres:
  • el cinema d'espies, 
  • el cinema d'aventures de la selva, 
  • pirates 
  • el cinema d'arts marcials
  • i el cinema de capa i espasa.


Les seves característiques generals són:
  • Tractament intranscendent i pseudodramàtic dels conflictes que planteja.
  • Les escenes de molta acció: batalles, persecucions sovint es filmen en plans curts.
  • Personatges estereotipats i antitètics (un heroi fort, valerós i un dolent)
  • Els personatges lluiten per un objectiu: tresor, resolució d'un misteri, rescat de persones.
  • Premissa: El bé sempre preval sobre el mal.
  • Els protagonistes travessen per obstacles i sofreixen una transformació al llarg de la història.
  • L'acció dramàtica ocorre allunyada dels espais quotidians. Sempre en llocs poc usuals: selves, deserts, galàxies, etc.
  • Sovint l'acció succeeix en el passat.
  • Se li dóna més pes a l'ambientació, vestuari i efectes especials que al guió.
   Algunes pel·lícules d'Aventures de diferent temàtica, moltes d'elles tènen més d'una versió al llarg de la història del cinema.
El blog decine21 ens proposa un llistat de les millors pel·lícules d'aventures.

El SUSPENS-THRILLER

     També anomenat thriller, el suspens és bàsicament una història d'intriga que es caracteritza per tenir ritme ràpid, acció, herois enginyosos i vilans poderosos i influents.

   Posseeix un relat que té major consistència i argumentació que altres gèneres cinematogràfics i la seva característica és que tots els elements propis d'un guió (personatge, antagoniste, conflicte, ritme, etc.) estan al servei d'una intriga, és a dir al servei d'una acció que s'executa amb astúcia i ocultament. Aborda successos criminals o que comporten amenaces de mort, encara que aquests queden en segon pla enfront del mecanisme narratiu que fa de la participació de l'espectador –a qui es proporciona una informació hàbilment dosada quan no manipulada– i de diverses hipòtesis sobre els interrogants plantejats el motiu espectacular.

    Els personatges són investigadors (policies, detectius privats, agents secrets, periodistes o simples aficionats) i falsos culpables, criminals, agents enemics, etc.

   Així com la funció del gènere de Terror és provocar un interès a través d'emocions fortes i molt descriptives que posen en estat de "alerta" al públic; el gènere suspès vol provocar un interès a través de l'emoció, però al mateix temps suma un interès de caràcter mental; llavors una pel·lícula de suspens funciona en la mesura que emociona i interessa cognitivament a l'espectador ("Terror Intel·ligent").

    El gran artífex d'aquest gènere és Alfred Hitchkock qui va prendre el suspens com la seva marca registrada.  En el tipus de suspens descrit per Hitchcock, la sensació de por i d'esglaiament, o almenys d'expectativa ocorre quan l'audiència té l'expectativa o la presumpció que alguna cosa dolent està per esdevenir, una perspectiva per cert construïda a través de la presentació d'esdeveniments successius, en els quals no es té la possibilitat d'interferir de forma de canviar el rumb de l'acció... Sabies que Hitchkock surt a totes les seves pel·lícules!!!!

Alfred Hitchcock


Al blog 20 minutos ens proposa un llistat de les millors pel·lícules de suspens. És una opinió molt personal, però vos pot servir per coneixer algunes produccions cinematogràfiques d'aquest gènere.

martes, 19 de junio de 2012

CINEMA HISTÒRIC

     El gènere històric és producte imaginatiu on es dóna forma al passat fins a compondre el teló de fons d'una aventura o d'un melodrama.

    Algunes pel·lícules expliquen fets que han succeït en la història llunyana o recent, tot i que no sempre són realment fidels a allò que va passar i inclús, moltes vegades, modifiquen la realitat històrica. Es basen en estereotips que no tenen molt a veure amb la realitat històrica.

     Les pel·lícules històriques solen basar-se en relats literaris i concedeixen gran importància a l'ambientació.

  • ÈPIC. Situa l'acció en una època històrica abans del S XX, per exemple: l'antiguitat greco-romana o l'Edat Mitjana sòn dues de les etapes històriques més representades al cinema. Aquest gènere es mou en un món heroic, on els combats, lluites i aventures són una mica de cada dia. Predominen els decorats sumptuosos, l'acció i la narració.
  • BÈLIC. Basat en els conflictes bèlics del SXX i XXI. Els tres moments històrics que han inspirat en major grau al gènere són  i la Segona Guerra Mundial. Per la preponderància de la industria americana, el cinema bèlic mès representat ha estat en accions béliques on ha participat els EEUU.
  • BIOPIC. El cinema històric també pot narrar la vida d’una persona real e important (líders polítics o religiosos, esportistes, artistes, músics o persones comunes que per alguna acció criden l'atenció de la societat). A través del relat de la seva vida, amb certes llicències històriques, podem conèixer als personatges i  les característiques de la societat del seu temps. 
  • POLÍTIC. Cinema que tracta de temes, històries o personatges polítics des d'una actitud compromesa, és a dir, prenent partit sobre l'ètica o els valors ciutadans afirmats o negats a través dels fets narrats.
   Al blog decine21.com trobam aquesta llista: Las cien mejores películas históricas. Hi ha un exemple d'una pel·lícula per època històrica.

EL CINEMA DE TERROR


     Amb Dràcula i Frankenstein i el seu rotund èxit en 1930, influïts per l’expressionisme alemany, naixerà aquest gènere. El film de James Whale (Frankenstein) va marcar el camí a seguir en les posteriors pel·lícules de terror: personatges estranys o demoníacs, decorats lúgubres, il·luminació artificial, música, efectes especials, etc.
     El cinema de terror pren elements de fonts de la literatura, supersticions i llegendes tradicionals, així com de temors i malsons nascuts de contextos socioculturals molt més actuals i precisos.  
      Es un gènere  que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de por, repugnància, horror o incomoditat. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la  intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.


   El director Jaume Balagueró (Lleida, 1968) és el màxim exponent del cinema de terror espanyol. Director de: [REC], Mentres dorms,  

El MUSICAL

     El cinema musical és un gènere cinematogràfic en el qual s'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, tot i que no sempre sigui el cas.

    Antecedents. El cinema musical té arrels teatrals:
  • les òperes
  • les sarsueles, 
  • els musicals de Broadway
      Va començar a desenvolupar-se àmpliament amb l’arribada del sonor. El cine va aprendre abans a cantar que a parlar. De fet la primera pel·lícula sonora va ser un musical: El cantant de jazz (1927) i a l'any 1928, l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques d'Hollywood va concedir-li un guardó especial.
  
     Els anys 30, 40 i 50 van ser els anys daurats del musical: El mag d'Oz (1939), Cantant sota la pluja (1952). En els anys 60 es va incloure el pop i el rock: Grease (1978). Després va ser baixant la seva popularitat mantenint-se en les pel·lícules d'animació, preferentment de la productora Disney. Això no vol dir que no és produeixen més musicals, sino que són molt pocs els directors que s'atreveixen a rodar en aquest gènere.
     Darrerament hem pogut veure alguns exemples de produccions musicals que estan respaldades pels èxits als teatres de Broadway: ChicagoEls Miserables, Mamma Mia, etc.



    És important dir que a partir del cinema musical apareixen els videoclips, un altre manera de crear un producte audiovisual i musical.

lunes, 18 de junio de 2012

EL CINEMA NEGRE

     "No es fácil definir concretamente qué se entiende por género negro, este nombre fue otorgado por la crítica francesa, para muchos este es lo mismo que el cine policial y el de gangsters y aunque toma bastante de ambos, y se esconde bajo la etiqueta de thriller, suspense o relato criminal, es diferente. La fuente inmediata de este cine es la novela negra de origen americano o inglés, así escritores como: Dashiell Hammet, George Simeon, Raymond Chandler y James Cain, serán inspiradores de muchos guiones cinematográficos. Desde el nacimiento de estas novelas fue necesario esperar alrededor de diez años para que apareciera la primera obra típica del género El halcón maltés (J.Huston, 1941)" extracte de l'article Una mirada al cine negro per Maite Alberdi.

El falcó maltès
     En línies generals, el denominat cinema negre, o cinema policíac, estableix els seus arguments entorn de la lluita contra el crim.  Nascut després del crack del 29 i condicionat per: la situació econòmica, la 1a Guerra Mundial, l’emigració, la desocupació i la llei seca
     Entre els tòpics més freqüentats del cinema negre figuren el detectiu sagaz però de vida desordenada, els mafiosos, el policia sotmès a les tensions d'una societat corrupta, i la dona fatal atractiva i seductora. Les fronteres entre bons i dolents es difuminan i l'heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.
       El cinema negre té una forta expresividad visual. La nit omnipresent i amenaçadora, les llums de neó, la foscor i el fum que no deixa veure gens, les marcades ombres (clarobscurs) que doten d'un ambient sinistre, les composicions angulars que donen la sensació de pressió i claustrofòbia i la càmera contrapicada que empetiteix al protagonista. Preval la foscor enfront de la llum, amagant cares, habitacions i carrers. Cal recordar que encara que el color va aparèixer en 1935, se seguien rodant moltes pel·lícules en blanc i negre, especialment les del cinema negre a les quals els beneficiava el contrast tant remarcat de les llums i ombres.


       La primera etapa. Si bé trobam algunes pel·lícules que tracten el tema dels gangsters com  La llei de l'hampa (1927) o  Scarface (1932), la majoria dels estudiosos consideran inaugurat el gènere negre amb El falcó maltés (1941) i diuen que termina amb "Sed de mal" (1958). Aquesta primera etapa és l'època daurada del cinema negre. Podem destacar les següentspel·lícules: Laura (1944), Gilda (1946), El tercer home (1949), La jungla d'asfalt (1950) i Estranys en un tren (1951).
Perdició
      La segona etapa. Un grup de cineastes han homenatjat al cine negre clàssic amb obres com: Chinatown (1974), Mort entre les flors (1990), L.A. Confidential (1997), Sin City (2005).

 A mesura que el gènere avançava en el temps la dosi de violència van evolucionant creant-se subgèneres com: el thriller i les pel·lícules d'acció. Per desgàcia, de vegades, els efectes visuals han cobrat més importància que la història en si.
   

EL DRAMA

     Si existeix una categoria temàtica difícil d'establir al cinema, aquesta és la del drama. La raó és ben simple: les seves estratègies estilístiques i les seves qualitats argumentals (sentiments desaforats, cops d'efecte en la línia dramàtica, redempció dels personatges a través de l'afecte) són aplicables a la immensa majoria de les pel·lícules existents.

     El terme vindria a descriure, més que un gènere, una forma de narrar, basada en els girs sobtats de l'acció, el joc de connotacions morals i el ressort sentimental i apassionat que mou als personatges. Si bé pot tenir característiques d'altres categories aquí esmentades, el drama centra la seva temàtica en:
  1.  Els conflictes emocionals entre éssers humans com l'amor, la gelosia, el desamor, la necessitat d'afecte, etc
  2.  Escenàris i situacions cotidiànees de la vida, 
  3.  Posar en relleu valors fonamentals de la humanitat.


Subgèneres
  •  El Melodrama. Les trames melodramátiques sovint fan un bon maneig de les emocions humanes, plantejant moments de crisis, romanços fracassats, amistats traïdes, situacions familiars difícils, tragèdies de la vida real, malalties o neurosis o minusvalideses de persones reunides, etc. Els crítics de cinema de vegades usen aquest terme en forma pejorativa, per assenyalar poc realisme, exagerat patetisme, i/o desenvolupament de situacions romàniques o domèstiques amb característiques molt estereotipades 
  • La Tragèdia.  És un drama en el qual les desgràcies d'un o diversos personatges solen ser causades per algun defecte de personalitat, i/o per un greu error de juzgamiento, i/o per un caràcter massa ferm i obcecat d'algú, la qual cosa sol desembocar en injustícies i absurds, i amb freqüència fins i tot en una o diverses morts. Tè connotacions teatrals, per exemple: un tragèdia clàssica seria la història de Romeo i Julieta.

  

EL WESTERN

     És el gènere cinematogràfic que relata històries relacionades amb la conquesta i colonització dels territoris occidentals d'Estats Units. Genuínament americà, mescla d’història i llegenda que perpetua la figura de l'heroi americà. Un cavaller solitari, inseparable del seu cavall, combat al mal servint-se d’esquemes estereotipats; acció elemental i trepidant, cavalcades i tirs.
     La iconografia: barret texà, pistoles, cavalls, desert, ciutats-carrers, saloon, ranxos, diligències, indis, mexicans....
     La tipografia típica de l'Oest és  reconeix molt ràpidament: ondada i extremadament decorativa.




     Es considera la primera pel·lícula de l'Oest The Great Train Robbery (1903). Si ben la seva màxima expressió va arribar amb dos grans directors: John Ford (La diligència, 1939 i L'home que va matar Liberty Valance, 1962 ), i Howard Hawks (Riu Bravo, 1959). Maureen O'Hara, Gary Cooper, John Wayne i James Stewart són alguns dels grans actors de l'època.

   
    Pel·lícules més sofisticades i amb històries més complexes i amb personatges no tant definits com a "bons" o "dolents", van anar apareixent amb els anys. Les dècades dels quaranta i els cinquanta adapten l'ús del color i els grans formats i ofereixen un ampli nombre d'obres mestres. Algunes s'han considerat clàssics del gènere: Els set magnífics (1960) de John Sturges i Tot sol davant del perill (1952) de Fred Zinnemann.


 En els anys 60 comença el seu declivi i va passar de moda reprenent als anys 70 el seu apogeu amb els anomenats spaghetti western, rodats a Itàlia i Espanya amb molt poc presupost. Sergio Leone va ser un dels directors representatiu de l'època. El bo, el lleig i el dolent, (1966). Clint Eastwood com a actor i la inconfundible mùsica d'Enio Morricone. Als anys 80 cau de nou en desgràcia.

"Las diferencias más destacadas de este género con el western clásico (o americano) son: las técnicas de montaje, los movimientos de cámara (el abuso de los zooms), la caracterización de los personajes y la música. Las temáticas también difieren totalmente de las del western americano; uno de los temas más usados es 'la venganza'. Generalmente los personajes principales son antihéroes, o sea, que desempeñan las funciones narrativas propias del héroe tradicional, pero difieren en sus apariencias y valores". SW's.Com.Ar.


 Per sabre més damunt aquest tema podeu anar la la pàgina 800 spaghetti western.

     A partir dels anys 90  hi ha algunes pel·lícules que reprenen el tema no sempre amb un gran resultat taquiller. Les més conegudes són: Sense perdó, (1992) aquesta vegada la direcció recau en Clint Eastwood, L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford (2007), El tren de las 3:10 (2007) és un remake d'una pel·lícula de 1957 així com Valor de llei (1968/2010),  i les més recents Cowboys & Alliens (2011) i Rango (2011) aquesta darrera és una pel·lícula d'animació.



LA COMÈDIA


     El cinema còmic és el gènere més antic de tota la història del cinematògraf. Atès que el cinema va sorgir a finalitats del segle XIX en les barraques de fira, la seva primera intenció va ser sorprendre al públic amb una oferta jocosa i festiva. El model més convenient per aconseguir aquesta fi era el teatre de varietats, i per això la pantalla d'aquell primer cinema va acollir els mateixos estereotips i gags que ja funcionaven sobre l'escenari.
     Charles Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd i Laurel & Hardy (el prim i el gras) són alguns dels grans còmics del cinema mut. Ells vàren assentar les bases del cinema còmic. Aquestes primeres pel·lícules es basen en els gags visuals. Moltes

El gran dictador. Charles Chaplin (1940)

     
El maquinista de la General. Buster Keaton (1926)

   

Harold Lloyd i la famosa escena del rellotge. Laurel and Hardy en Els vagabunds.

Molts còmics varen ser incapaços de fer front a l'arribada del cinema sonor. Els gags visuals varen passar a un segon plà i el diàleg va començar a tenir una vital importància per fer riure a l'espectador.

Als anys daurats de hollywood trobam moltes i molt bones comèdies. Billy Wilder (Con faldas y a lo loco), George Cukor (La costilla de Adán, 1949 o Històries de Filadelfia; 1940), Frank Capra (Arsénico por compasión), Lubitsch (Ser o no serNinotchka). Aquest tipus de comèdia s'anomena "comèdia sofisticada" i tendrá una gran influència en les comèdies posteriors.


"Con faldas y a lo loco"
Chaplin














   A la comèdia musical americana amb els Germans Marx trobam l'unió de les caracteristiques pròpies del cinema mud i la nova tecnologia del sonor. Pelí­culas com a Sopa d'ànec (1933) incorporen l'absurd a la comèdia.

   Hollywood ha reescrit històries que van funcionar en el passat i les ha adaptat a l'època actual com per exemple El Basar de les sorpreses serà Tens un em@il. Les cartes es converteixen en emails. Si voleu veure la comparació d'escenes de les dues pel·lículesclicau aquí (en anglès)
  
   Comèdia al cinema europeu. A Europa hi trobam molt bones pel·lícules, alguna d'elles comprades per Hollywood i refetes. S'ha de dir que les versions amricanes no arriben a la genialidad de les europees: Un funeral de mort (2007-RU/ 2010-USA), El sopar dels idiotes (1998-França/ 2010-USA


       La comèdia romàntica és un subgèner i una de les més populars. Hi podem trobar molts d'exemples actuals:













      Gross-out es un subgènere de pel·lícules cómiques basades en humor escatològic, desenvolupat als anys 1970. Entre els seus precursors trobam: Desmadre a la americana de John Landis, Pink Flamingos de John Waters y Sillas de montar calientes de Mel Brooks. A partir dels anys 80 aquest subgènere es varen fer cada vegada més populars: Algo pasa con Mary, American Pie, etc. És un cinema dirigit majoritàriament al públic adolescent.

miércoles, 6 de junio de 2012

CIÈNCIA FICCIÓ



     Aquest gènere barreja la ciència i la fantasia. 
   El cinema i la literatura han anat de la mà durant molt de temps. Com molts d'altres gèneres literaris, la ciencia ficció és una part important de la literatura, el còmic i, per tant, del cinema.

     Podem fer una clasificació dels temes més característics tractats en aquest gènere:

  1.  El savi boig. un investigador molt competent, que descobreix algun mecanisme o fenomen d'enorme poder, encara que així mateix capaç d'enterbolir la moral del científic, que llavors es converteix en un perill per a la humanitat. Des del doctor Frankenstein , pasant pel Home invisible (1933) o La Mosca (1986), fins al genetista que dissenya els dinosaures de Parc Juràsic, aquest model de personatge marca l'evolució del gènere.
  2. El món dels androids. El mon dominat per les màquines. Entre els grans clàssics trobam Metrópolis (1927), Blade Runner (1982), Tron (1982), Terminator (1984), Matrix (1999), Eva (2011).
  3. Els extraterrestres. La fascinació pels extraterrestres  o la vida i els habitants d'altres planetes queda de manifest en tota una sèrie de pel·lícules: El planeta de los simios (1968 i 2001), Barbarella (1968), La guerra de les galaxies (1977), , Alien, el vuitè passatger (1979), ET (1982), Mars Attacks! (1996), Men in black (1997), Transformers (2007), Mi novia es un cyborg (2008), Avatar (2011),  Paul (2011).
  4. El futur de la civilització. Un món després de la bomba nuclear, un cataclisme, dictadures d'uns privilegiats, etc. Soylent Green (1973),  Mad Max (1979),  1984 (1984), Un mundo feliz (1998), V de Vendeta (2005), La carretera (2010), 
  5. Manipulació del temps: La màquina del temps (1960-2002) Retorn al futur (1985), Doce monos (1995), Frecuency (2000), Deja vú (2006), Más allá del tiempo (2009)
  6. El còmic. Un apartat important en aquest tema és el format per les pel·lícules basades en el món del còmic, que darrerament té tant d'èxit. Superman (1978) va ser la primera pel·lícula que va tractar el tema. Ara cada any fan una o vàries versions de personatges de còmic: Batman, Spiderman, X-Men, Iron Man, Hulk, Thor, etc. Tots provenen de la companyia Marvel.

 




       Aquest tipus de cinema s'origina amb el cinema mut, quan el Viatge a la Lluna (1902) de Georges Méliès va sorprendre a la seva audiència amb els seus efectes fotogràfics. Des de la dècada de 1940 fins a la de 1960, el gènere consistia principalment en pel·lícules de sèrie B de baix pressupost. Però a partir de l'èxit de 2001: l'Odisea de l'espai (1968) de Stanley Kubrick, el cinema de ciència ficció es va començar a valorar.

    A la fi de la dècada de 1970, pel·lícules d'alt pressupost amb millors efectes especials es van convertir en populars entre l'audiència. Pel·lícules com La guerra de les Galaxies (de George Lucas) o Encuentros en la tercera fase (Spielberg) van aplanar el camí d'èxits de vendes en les següents dècades. 
    S'ha acusat a Hollywood de la quantitat de remakes que s'està fent de les clàssiques pel·lícules de Ciencia Ficció. Ells diuen que és un homenatge,  quan el que realment sembla és que s'han quedat sense idees i que gràcies als efectes especials pareixen noves i espectaculars: Frankenstein, King Kong, L'home invisibleEl planeta de los simios, etc.). La ciencia ficció ha estat un tema recurrent en la història del cinema des del seu començament.


 Cartells de les pel·lícules de King Kong: 1933, 1976, 2005.



Blocs dedicats a aquest gènere cinematogràfic: Sitio de ciencia ficción, Alucine
Rankings de les millors pel·lícules del gènere (decine21.com)

martes, 5 de junio de 2012

El cinema dins el cinema


    Al cinema li encanta mirar-se a si mateix, explicar històries sobre la difícil vida dels cineastes, el preu de la fama i la caiguda, o el bloqueig creatiu.
    Hi ha molts films que han tocat aquest tema. D'aquesta forma, podem obtenir una visió de la història del cinema i del propi procés fílmic que és molt interessant i que permet anar més enllà del documental per conèixer tot allò que està després de la càmera. Ells, els qui coneixen millor l'ofici, la indústria i l'art cinematogràfics són els més adients per tractar el tema.

A internet he trobat un llistat fet de les grans pel·lícules basades en el cinema i els seus personatges. L'he alterada lleugerament:

1. El crepúsculo de los dioses (1950)  Decadència i caiguda d'una gran actriu del cinema mut.
2. Ed Wood (1994) La història del llegendari director de pel·lícules horribles i el seu estranya grup d'amics i actors.
3. El estado de las cosas (1982). A  Portugal, un equip de filmació esgota la pel·lícula durant el rodatge.
4. El hombre de mármol (1977) Tot gira entorn d'Agnieszka, una resolta i jove estudiant de cinema, que prepara un curt per a la seva graduació sobre l'obrer Mateusz Birkut.
5. Un espía en Hollywood (1961) Comèdia amb Jerry Lewis.
6. Cómo conquistar Hollywood (1995)  A un mafiós li encarreguen cobrar el deute d'un productor de cinema. Qui aconsegueix que el mafiòs afluixi la seva pressió a canvi d'introduir-li en el  món d'Hollywood.
7. El juego de Hollywood (1992) Boja sàtira del món del cinema, narra les peripècies d'un productor cinematogràfic que rep una sèrie d'amenaces de mort per un guionista, al que aquest en el seu moment no va contractar.
8. Hollywood al desnudo (1932)  Mary Evans somia amb convertir-se en actriu.
9. La noche americana (1973) Homenatge de François Truffaut al quefer cinematogràfic.
10. Cinema Paradiso(1989) Pel·lícula entranyable sobre la relació d'un nen amb el cinema.
11. The Artist (2011) Homenatge al cinema mud.
12. La rosa púrpura del Cairo(1985) Cecilia va a veure moltes vegades la mateixa pel·lícula quan de sobte el protagonista surt de la pantalla.
13. Un final made in Hollywood (2002) Comèdia de Woody Allen on protagonitza a un director de cinema divorciat d'una productora.
14. La condesa descalza (1954) María, una balladora gitana, es convertirà en un estel d'Hollywood, però enyora la seva vida passada en la qual se sentia segura caminant descalça, perquè de nena no tenia sabates.
15. A través de los olivos (1994) En 1970, un terrible terratrèmol va sacsejar el nord d'Iran. A aquesta zona arriba l'equip de rodatge d'una modesta pel·lícula
16. Vivir rodando (1995) Comèdia. Nick Reve és un director de cinema que s'embarca en una nova pel·lícula en la qual gens li surt bé.
17. Cautivos del mal (1952) Shields, un ambiciós productor de pel·lícules, però també un manipulador de persones, està disposat a tot per a la consecució de les seves finalitats.
18. El guateque (1968) Divertida comèdia protagonitzada per Hrundi V. Bakshi, el ser més maldestre que existeix sobre la faç de la Terra, es troba a Hollywood, disposat a triomfar en la pantalla.
19. Cantando bajo la lluvia (1952). Paròdia de l'impacte que va suposar en la indústria cinematogràfica el trànsit del cinema mut al cinema sonor. A partir d'aquell moment la veu passaria a ser un aspecte fundamental a l'hora d'escollir els actors.
20. Frágil (2004) Una jove poc agraciada i solitària coneix a un arrogant i jove actor que és a punt de començar el rodatge d'una pel·lícula d'Hollywood, una superproducció. Fición i realitat no tenen gens que veure.
21. Fellini8 y 1/2 (1963) Guido Anselmi, director de cinema, sofreix un agut bloqueig creatiu que li impedeix seguir endavant amb la pel·lícula que té entre mans. Pel·lícula clau de la història del cinema del director Federico Fellini.
22. Full Frontal (2009). Al llarg d'un dia s'entrecreuen les peripècies de diversos personatges, que es distingeixen per la seva falta d'horitzons i buit vital, i que estan relacionats amb el rodatge d'una pel·lícula en Los Angeles.
23. Good Morning, Babilonia (1987) Des d'Itàlia emigren cap a EUA dos germans a la recerca de treball i acaben participant en la mítica pel·lícula Intolerància de Griffith.
24. Tesis (1996) Pel·lícula espanyola que tracta el tema dels snuff movies.
25. Barton Fink (1991) Un guionista intenta superar el temor a la *pàgina en blanc en un motel habitat per estranys personatges.
26. Nickelodeon. Así empezó Hollywood (1976) Pel·lícula que narra els començaments del cinema.
27. Elaviador (2004) Biografia del controvertit milionari, productor i director de cinema Howard Hughes.
28. Charlot, tramoyista de cine (1919) Curtmetratge del genial Charlot sobre la vida del cinema.
29. Los viajes de Sullivan (1941) Un director de cinema d'Hollywood decideix caracteritzar-se com un captaire i viure durant una temporada les seves mateixes penalitats, per així entendre'ls millor. Compte en el seu periple amb l'ajuda d'una aspirant a actriu. Amb el que no explica és amb les dificultats que van a sorgir per tornar a la vida normal.
30. State and Main (2000) L'arribada d'un equip de cinema revoluciona als vilatans d'un petit poble de Nova Anglaterra.
31. King Kong (1933) Un equip de rodatge es va a una illa remota a rodar una pel·lícula quan es troben amb King Kong. Hi ha varies versions d'aquest mateix guió.
32. El proyecto de la bruja de Blair (1999) Pel·lícula de terror, ¿veritat o mentida?
33. ¿Quién engañó a Roger Rabbit? (1988) Un detectiu, un conill i una rossa explosiva s'entremesclen en aquesta pel·lícula que uneix realitat i animació.
34. Cazador blanco, corazón negro (1990) El director John Fort de caça a Africa.
35. Vida en sombras (1948) Carlos reporter de guerra durant la Guerra Civil Espanyola.
37. Bellísima (1951) Pel·lícula neorrealista que narra els esforços d'una mare perquè la seva filla sigui actriu.
38. Interview (2007) Remake de la pel·lícula de Theo van Gogh.
39. El extra (1962) Cantinflas en el cine.
40. ¿Qué fue de Baby Jane? (1962) Dues germanes ja majors viuen juntes i es guarden rancor per un fet succeït en el passat.
41. La estrella (1952) Un gran actriu caiguda en desgràcia recorda les seves èpoques de glòria.
42. Mulholland Drive (2001) Thriller. La doble vida de Bety i Rita, una actriu i l'altra amnèsica.
43. RKO 281 (1999) Pel·lícula que narra el rodatge de Ciutadà Kane.
44. El aficionado (1979) Un obrer registra amb una càmera la societat de Polònia.
45. Cazade brujas (1991) Magnífica i cuidada narració sobre els fets que van commoure els estudis d'Hollywood en els anys 50.



Gèneres cinematogràfics

  Quan xerram de cinema hem de distinguir entre documental i ficció. Aquest apartat de gèneres cinematogràfics està dedicat a la ficció. 

 És habitual classificar el cinema segons gèneres, es a dir, per tipus de temàtiques o ambients dins dels quals discorre l'acció. Això no vol dir que una pel·lícula només pertany a un gènere, sinó que un d'ells és el predominant.
     Com a cine de gènere, entenem un conjunt de films reunits pels seus temes i imatges comunes, per les seues mateixes convencions narratives, que disposen dels seus propis codis. Aquesta forma tipificada de narrar hereta moltes d'aquestes categories de la literatura, i molt singularment de la narrativa popular, que reitera certs elements per simplificar la comprensió del relat.

Els Gèneres cinematogràfics són:
Hem de dir que de dins d'aquestes categoies hi ha subgèneres (el cinema bèl·lic, comèdia romàntica, etc.) wikipedia

Los géneros cinematogràficos.