sábado, 5 de enero de 2013

Trailers

      Un avanç (tràiler en anglès) és una peça de vídeo que presenta una sinopsi de les pel·lícules i sèries de televisió que seran estrenats en el futur. Duran menys de 3 minuts, sovint 30 segons o menys, i generalment van acompanyats amb música de fons propi al tema del rodatge.

      El terme tràiler (similar a remolc) ve que originalment es mostraven al final de la projecció de llargmetratges. Aquesta pràctica no va durar molt, ja que els clients tendeixen a abandonar la sala després acabar les pel·lícules, però el nom s'ha mantingut. Els avanços es mostren ara abans de la pel·lícula. (Wikipèdia)


      A partir de 1913 es comença a mostrar esporàdicament tràilers als cinemes i al 1919 es va crear la primera agència de publicitat cinematogràfica de la Història, el National Screen Service (NSS). La NSS va liderar el negoci de la producció i distribució de tràilers a cinemes a Estats Units des dels anys 20 fins als anys 70. A ells els devem un estil de tràiler amb un llenguatge basat en l'exageració i els superlatius constants per promocionar les pel·lícules.


     Els tràilers són una eina publicitària bàsica per a la promoció d'una pel·lícula, i per això la seva evolució està íntimament relacionada amb l'evolució de la publicitat. Això es fa molt palès en els anys 60 i 70. La forma de fer tràilers sofreix un gran canvi amb estudis d'audiència i noves fórmules de persuasió, menys exagerada, més narrativa i orientada a una audiència específica. Es comença a crear tràilers sense text i amb muntatges més àgils.
     Els tràiler van adaptar la seva durada i edició als espais televisius, passant de tràilers de 3 minuts a espots  des d'1 minut, fins a 30 segons. Filmarketing.es

Composició
Els tràilers ens narren de manera condensada, a partir d'escenes de la pròpia pel·lícula, el seu argument fent-nos-la el més atractiva possible. Un bon tràiler ha arribat a realçar una mala pel·lícula.

Com en qualsevol creació ens trobem amb una sèrie d'elements:
  • Actes. Se solen dividir en 3 actes. Comença amb l'explicació de la trama de la història, segueix amb moments importants i acabant amb imatges ràpides amb un "crescendo" musical.
  • Narrador. Ens presenta la pel·lícula. Suele ser una voz masculina.
  • Mùsica. La música marca el ritme de la pel·lícula (acció, comèdia, drama, etc). La música poden ser cançons o composicions conegudes o bé composicions creades per al propi tràiler/pel·lícula.
  • Llistat del actors, actrius i director/a. 

Rentabilitat
Els estudis van comprendre que aquestes peces audiovisuals eren, al costat del pòster, l'eina més important i rendible d'una campanya de màrqueting cinematogràfic. El tràiler té un cost d'entre el 1% i el 4% del pressupost publicitari d'una pel·lícula mitjana, i contribueix amb entre el 25% i el 40% de la recaptació en taquilla (depenent de l'estudi de mercat que s'utilitzi).

Premis
En dues ocasions al llarg de l'any es concedeixen els premis als millors tràilers de l'any. Les convocatòries són:  The Golden Trailer Awards i Key Art Award.

Els millors trailers
He trobat diferents llistats a la web i molts coincideixen. Aquí teniu dues pàgines que podeu consultar: 

martes, 1 de enero de 2013

J'adore de Dior

     L'anunci del perfumi J'adore de Dior homenagea a les dives rosses del cinema: Grace Kelly, Marlene Dietrich, Marilyn Monroe y Charlize Theron.
     Això s'ha aconseguit amb la tècnica anomenada morphing.  El morphing és un efecte especial utilitzat per modificar la cara de les persones fins transformar-les en el d'altres.

Dior J'adore 2011 HD from stephane pivron on Vimeo.

   "Tal y como explican desde la maison francesa, las tres divas elegidas han tenido una importante relación con Dior a lo lar go de su historia. Grace Kelly, convertida luego en princesa, escogió un vestido de satén de Dior para prometerse con el príncipe Raniero de Mónaco. Marlène Dietrich, fiel entre las fieles, escogió los modelos de Dior para lucirlos en la gran pantalla como en la ciudad, que solo accedió a trabajar en la película El gran Alibi de Alfred Hitchcock a condición de vestir de la marca francesa. Y la rubia más icónica, Marylin Monroe, posó vestida del coutourier durante la última sesión de fotos que protagonizó, cuando fue retratada por Bert Stern para Vogue USA en 1962." La relació de Dior amb Grace, Marlene i Marilyn


L'anunci està dirigit per Jean-Jacques Annaud.