Actor de veu versus Actor de doblatge

1.-Un actor de veu és una especialitat de la carrera d'actor. Un actor de veu proporciona la seva veu per a qualsevol suport audiovisual com videojocs, atraccions, sèries radiofòniques, sèries de televisió, stop motion, animacions (com dibuixos animats, pel·lícules i curts animats), publicitat de televisió i ràdio. Es pot confondre amb l'actor de doblatge, ja que l'especialitat és molt semblant però no és exactament el mateix.
Una pràctica comuna és contractar dones per als papers de nens. Això és especialment útil si una sèrie o una campanya publicitària dura diversos anys, ja que, mentre que la veu d'un actor adolescent canvia amb el temps, la d'una actriu adulta no ho fa.

2.-Una especialitat concreta dels actor de veu és l'actor de doblatge que s'encarrega de substituir els diàlegs originals d'una producció audiovisual, a posteriori, en un estudi de gravació.
El doblatge por dur-se a terme per diferents motius:

• Per l'adquisició d'un producte televisiu o cinematogràfic, especialment estranger, que es decideix difondre en l'idioma del país comprador. Aquest és el motiu més comú per fer un doblatge.
• Per solucionar la manca de fonogènia d'un actor que apareix a un espot televisiu, o per altres criteris de l'anunciant.
• Per corregir una gravació defectuosa de la banda de so d'una pel·lícula o sèrie. (Viquipèdia)

Entrevista a Arseni Corsellas : "No som dobladors, som actors de doblatge"
Homenatje a Constantino Romero
La veu de Ricardo Solans

The american Fotoplayer

 

   El "fotoplayer" és un meravellós artefacte que va ser construït per proporcionar música i efectes de so per al cinema mut.

   Aquestes màquines van aparèixer al voltant de 1912 i van ser utilitzades en sales de grandària mitjana. No calia ser músic per poder tocar-los ja que tenia uns rotllos dentats amb els concordes i es podien tocar de manera automàtica.

   Pedals, palanques, interruptors, botons i cables que van ser utilitzats per fer sonar el xilòfon, copejar un tambor, crear el so de les campanes, del tro o el piular com un ocell. (Silent Cinema Society)

https://en.m.wikipedia.org/wiki/American_Fotoplayer

persones/gossos

Vos heu adonat que moltes vegades els gossos i els seus amos s'assemblen molt!!

Director de fotografía

   Resulta difícil comprendre una pel·lícula si no està ben il·luminada. Per a això, el director ha de comptar amb un col·laborador especial en la figura del director de fotografia, sobretot perquè la il·luminació que desitja per a la seva història aconsegueixi la dimensió artística i creativa justa.


     Al llarg de la Història del cinema el director de fotografia demostra el seu saber estar i la seva adaptació constant en la utilització dels nous mitjans que la indústria posa al seu abast; és a dir, sap controlar els diferents tipus de pel·lícules, de lents, de focus i, com no, dominar la llum natural. Quan la professió comença a ser respectada dins de la indústria del cinema, el director de fotografia comprèn en quina mesura li serveix tota la història de la pintura per ampliar els seus coneixements i aplicar-los immediatament a qualsevol exigència del director de la pel·lícula. (Cultura educativa)

fotos ridícules

Celeste Barber és una actriu i guionista australiana, més coneguda per interpretar a la tècnica d'urgències Bree Matthews en la serie All Saints.

La humorista  recrea divertides i sarcàstiques  fotogràfiques a partir de les curioses fotografies de dones famoses penjades en Instagram.

Més informació:

• Celeste Barbier interview
• La humorista que imita las fotos de los famosos en instagram

Natura morta o bodegó

Edward S. Curtis. Apache still life. c.1907

    La natura morta o bodegó, és un gènere que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.

    Amb orígens en l'antiguitat i molt popular en l'art occidental des del segle XVII, la natura morta dóna a l'artista més llibertat compositiva que altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Les natures mortes a la pintura, particularment abans de 1700, sovint contenien un simbolisme religiós i al·legòrics en relació amb els objectes que representaven. (Vikipèdia)

Tony Catany

Robert Mappelthorpe. Orchi, 1982