Mostrando entradas con la etiqueta Història de la Fotografia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Història de la Fotografia. Mostrar todas las entradas

miércoles, 10 de junio de 2020

Cites cèlebres

  • “En la fotografia hi ha una realitat tan subtil que arriba a ser més real que la realitat”, Alfred Stieglitz
  • “Consultar les regles de composició abans de fer una fotografia és com consultar la Llei de la gravetat abans de sortir a caminar”, Edward Weston.
  • “La fotografia és l'art de l'observació. Es tracta de trobar una cosa interessant en un lloc ordinari. M'he adonat que té poc a veure amb les coses que veus i molt a com les veus”, Elliott Erwitt.
  • “Descriure és destruir, suggerir és crear”, Robert Diosneau.
  • “Estic sempre perseguint la llum. La llum converteix en màgic l'ordinari”, Trent Parke
  • "Jo no he escrit les regles, perquè haurie de seguir-les”, W. Eugene Smith.
  • “Si pogués dir-ho amb paraules, no aniria tots els dies carregat amb la meva càmera”. Lewis Hine.
  • “Si no tens res a dir, les teves fotografies no diran molt”, Gordon Parks.
  • “La fotografia no pot canviar la realitat però si pot mostrar-la”, Fred Mc Cullin
  • “No puc dir-te quantes fotos m'he perdut, ignorat, calcigat o per qualsevol altra raó, només perquè estava obstinat a obtenir la presa que jo creia que volia”, Joe McNally.

  • “Quina gent t'agrada fotografiar?” La meva resposta és “a les quals vull, a les quals admiro, i a les quals m'odien”, Arnold Newman
  • “La fotografia és, primer de tot, una manera de mirar. No és la mirada mateixa”, Susan Sontag
  • “Quan em sento observat per l'objectiu, tot canvia: em constitueixo en l'acte de «posar», em fabrico instantàniament un altre cos, em transformo per endavant en imatge”, Roland Barthes.
  • “Una sola fotografia pot contenir múltiples imatges”, Donant Moriyama
  • “Tota fotografia és una ficció amb pretensions de realitat”, Joan Fontcuberta
 
  • “La fotografia no és tan fàcil com es pensa a vegades la gent. Quan et demanen una foto, t'exigeixen molta pressa, pensen que és disparar i ja”, Ouka Leele.
  • “Per a poder disparar una foto necessito emocionar-me”, Cristina García Rodero.
  • “El més magnífic de les fotografies és que poden produir imatges que inciten l'emoció basades en un únic tema”, Brassai.
  • “Avui tot existeix per a culminar en una fotografia”, Susan Sontag.
 

viernes, 29 de mayo de 2020

La fotografia és Art?

   Al començamentels artistes i crítics deian que la càmera fotogràfica només era un instrument per reproduir la realitat. On és l'art, quan només has de pitjar un botó!!
   En 1902, Alfred Stieglitz, va crear la Photo-Secession, per a distanciar-se dels fotògrafs amateurs i la fotografia basura. Ell crei que la fotografía s'havia d'elevar a la categoria d'Art com la pintura, l'escultura o el gravat.

   Els pictorialistes, com es coneixien al fotògrafs artistes, manipulaven les fotografies pintant damunt, raspant-les, etc de manera que eren obres d'un autor i no només d'una màquina. Representaven els ideals i l'estètica romàntica en les seves obres.

   Al 1915 surgueixen noves vanguardies artístiques, nous pensaments revolucionaris a la política, la ciència, el jazz... També, per aquesta època,  Paul Strand, alumne de Stieglitz, va crear una nova manera de fer fotografia (Fotografia directa). Captava les formes mirant la realitat que l'enrevoltava, canviava l'enquadrament i la fotografia comença a deixar darrera el seu  passat artistic lligat al de la pintura clàssica i s'adentra en les noves vanguardies contemporànees. A partir de Paul Strand  "l'art depèn de l'ull del fotògraf"



   Artistes que anomenen al vídeo Pictorialist and Straight Photography: Alfred Stieglitz, Paul Strand, Edward Weston, Bill Cunningham i Walker Evans.


martes, 8 de enero de 2019

martes, 18 de febrero de 2014

L'estudi de fotografia "Harcourt".

       "Fundat en 1934 per la fotògrafa Cosette Harcourt i els germans Lacroix , Studio Harcourt Paris ha immortalitzat les majors figures dels Segles XX i XXI. La famosa companyia s'inspira en el glamur del cinema blanc i negre. Gràcies al seu disseny exclusiu d'il·luminació, Studio Harcourt Paris treu la lluminositat de cada model. El Harcourt toc desafia el temps, amb inimitable estil: la combinació perfecta entre misteri i llegenda." Aquesta és la presentació que es fa a la seva pàgina web.

      L'estat francès va adquirir, en 1991, la totalitat de la col·lecció. Una documentació de gran importància que ja forma part del seu patrimoni cultural. 

Marlene Diedritch (Actriu)

Salvador Dalí

     Celebritats com Marlene Dietrich, Salvador Dalí i Jean Cocteau; a més de personalitats actuals com Karl Lagarfield, Rafael Nadal, Z. Zidane i Christien Slater, han posat per Harcourt.
 
Rafael Nadal
A. Schwarzernegger
     Més de 550. 000 persones ja han passat en 78 anys per aquest estudi fotogràfic, entre elles unes 1.500 celebritats. Centenars de persones anònimes que segueixen retratant-se en els Estudis Harcourt i que paguen uns 1.900 € per una sessió. Les fotografies se segueixen fent a l'estil clàssic.

     «A França, un no és actor si no ha estat retratat per l'estudi Harcourt», va escriure  Roland Barthes en el seu llibre Mythologies.

El Periódico va editar una notícia l'any 2012 pel 75 aniversari de l'Estudi Harcourt .

Per veure més fotografies anau al Portafolio de Harcourt.

domingo, 8 de diciembre de 2013

LA VOZ DE LA IMAGEN

 
Eugeni Forcano
     S'ha creat la pàgina La voz de la imagen que ens permet conèixer de primera mà la història dels fotògrafs espanyols com: Virgilio Vieitez, Oriol Maspons, Ramón Masats, Eugeni Forcano, Piedad Isla, Alberto Schommer, Leopoldo Pomés, Ricard Terré, Rafael Sanz Lobato, Toni Catany, Gonzalo Juanes, Colita, Josep María Ribas Prous, Gabriel Carvajal, César Lucas, Ana Müller, Jordi Olivé, Manuel Outumuro, Pérez Barriopedro y Enrique Meneses entre d'altres.
Piedad Isla

      "Autodidactas obstinados, corredores de fondo solitarios, incorregibles individualistas, cazadores de gestos anónimos, maestros de la luz, los fotógrafos españoles —forjados ya sea en la dura posguerra o en las postrimerías de la transición— tienen, además de un mapa de imágenes imperecederas, un gran relato. La voz de la imagen. Historia de los fotógrafos españoles es el proyecto oral y visual que pretende reunir en un gran archivo público y online la historia de la fotografía contada por sus protagonistas.  Los maestros de la luz piden la luz, por Elsa Fernández Santos (El País).
   
      És un projecte obert que anirà incorporant la història de la nostra fotografia contada pels propis fotògrafs.
Ramón Massats

Virxilio Vieitez

jueves, 27 de diciembre de 2012

Documental: Història de la fotografia. Reporters de guerra.

Yeugeni Khaldei

Respon a les següents preguntes del qüestionari del documental de la sèrie "Història de la fotografia" vist a classe:

Pots consultar qualsevol pàgina web per contestar les preguntes. A la pàgina de Youtube pots trobar el documental fraccionat en tres parts:


Part 2
Part 3

domingo, 19 de agosto de 2012

OFP

 
    L'Observatori Fotogràfic del Paisatge de les Illes Balears Balear és una plataforma visual sobre l’evolució del paisatge de les Illes Balears a través de la fotografia i d’altres disciplines (dibuix, pintura, gravat, etc.), en sintonia amb els postulats del Conveni Europeu del Paisatge (Florència 20.X.2000, Consell d’Europa) i de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears (12/1998). Està gestionada pel grup de recerca en Patrimoni audiovisual, mass-media i il·lustració (Universitat de les Illes Balears). Col·labora amb l’I+D+i La institucionalización de la modernidad.
 

 

En són objectius:

  • Difondre com s’ha percebut i transformat històricament el paisatge.
  • Creació d’un banc d’imatges d’evolució del paisatge local.
  • Fotografiar i re-fotografiar de manera repetitiva i metòdica un mateix lloc al llarg dels anys.
  • Establir comparativa per confrontació d’imatges del mateix lloc en èpoques distintes.
  • Conèixer la transformació del paisatge subordinat al desenvolupament turístic.
  • Difondre el patrimoni fotogràfic de les Balears, conservat a les Illes i a altres indrets.
  • Donar a conèixer els fons pictòrics, de dibuix i de gravat d’institucions i museus locals.
  • Facilitar la difusió d’imatges produïdes per fotògrafs locals.


martes, 27 de marzo de 2012

Història de la fotografia

     La paraula fotografia deriva del grec foto (llum) i grafs (escriptura). Per això es diu que la fotografia és l'art d'escriure o pintar amb llum.

Per llegir més informació podeu anar a la pàgina de Viquipèdia.

Els alumnes de classe han fet un diaporama d'alguns fotògrafs representatius.

Diaporama. Chema Madoz. from IES Puig de Sa Font on Vimeo.

Diaporama. Walker Evans from IES Puig de Sa Font on Vimeo.


Diaporama. Louis Daguerre from IES Puig de Sa Font on Vimeo.

sábado, 4 de febrero de 2012

Història i evolució de la càmera fotogràfica

      Com va evolucionar la cambra obscura amb el transcurs dels segles i es va convertir en una petita caixa manejable per aconseguir una imatge més clara i definida?

     El terme càmera deriva de camera, que en llatí significa habitació o càmera. L'aparell que coneixem com a càmera, té una història gairebé mil anys més antiga que la pròpia fotografia. Sabem que ja al segle X s'observaven els eclipsis a l'interior d'una habitació a les fosques, en un dels costats de la qual s'obria un orifici que projectava una imatge molt clara del sol en la paret oposada. La cambra obscura original era una habitació l'única font de la qual de llum era un minúscul orifici en una de les parets. La llum que penetrava en ella per aquell orifici projectava una imatge de l'exterior en la paret oposada. Encara que la imatge així formada resultava invertida i borrosa,tenim coneixement de que els artistes van utilitzar aquesta tècnica en els segles XVI i XVII com a instrument de dibuix per esbossar escenes projectades per la càmera. (wikipèdia)


     Bàsicament amb la incorporació a la cambra obscura del diafragma (mecanisme que ajusta la quantitat de llum que va a incidir en la pel·lícula) i del obturador (obre i tanca l'objectiu durant el tret) es facilità el procés de fer una fotografia.
Cambra obscura. SegleXVIII

     Amb el descobriment dels compostos fotosensibles en la dècada de 1830, i la seva exposició dins de caixes tancades, la cambra obscura va passar a cridar-se càmera fotogràfica o simplement càmera.

     Els primers models consistien en dues grans caixes de fusta que es lliscaven una dins d'una altra per enfocar. En un extrem es trobava l'objectiu i en l'altre un vidre que feia les vegades de pantalla d'enfocament i que, posteriorment, se substituïa per la placa fotosensible en treure la foto. Aquesta màquina s'usava sempre sobre un suport per contrarestar les vibracions del pols.

Daguerrotip.

     La revolució fotogràfica la va provocar George Eastman amb el llançament de les primeres càmeres Kodak portàtils i les seves pel·lícules prefabricades...


     Tota càmera és una mena de cambra tancada amb una obertura en un dels extrems perquè la llum hi entri i una superfície de visualització per capturar la llum a l'altre extrem.

Les càmers de fotos es poden dividir en dos grans grups:
  1. Les càmeres tradicionals, o analògiques, capturen la llum en una pel·lícula fotogràfica.
  2. Les càmeres digitals usen components electrònics per capturar imatges que poden ser transmeses en una cinta o memòria de l'ordinador (Random Access Memory) a l'interior de l'aparell i que permet la reproducció o processament a posteriori. 

Càmeres analògiques

Càmeres digitals

Evolució de la càmera fotogràfica:
  • Càmera obscura
  • Càmera estenopeica (és una càmera obscura dotada de paper fotogràfic). És una càmera fotogràfica sense lent, que consisteix en una caixa a prova de llum amb un petit forat on entra llum. Per produir una imatge nítida és necessari que aquesta obertura sigui molt petita, de l'ordre de 0,5 mm. L’obturador de la càmera normalment consisteix en un material que no permet el pas de llum amb el qual manualment es tapa el forat. El temps d'exposició normalment és molt major al necessari amb càmeres convencionals a causa de la grandària de l'obertura, poden anar des de 5 segons fins a més d'una hora.
  • 1824: N. Niépce va fer la primera fotogràfia amb el seu procés anomenat heliografia.
  • 1835: El Calotip. William Fox Talbot crea un mètode basat en un paper cobert amb clorur de plata que és molt més proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produïa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés. Les imatges eren de pitjor qualitat que el Daguerrotip.
  • 1837: Daguerrotipe. El primer procediment fotogràfic anunciat, difós i comercialitzat oficialment. Va ser a Paris.
  • 1861: Primera fotografia en color feta per James Clerk Maxwell. Però no serà fins als anys 30 que es comencin a fer fotografies en color.
  • 1888: John Eastman comercialitza el primer rodet fotogràfic desbancant les plaques de vidre. L’eslògan de la seva companyía Kodak era: "Pitgeu el botó, que nosaltres farem la resta",
  • 1900: La càmera Brownie disenyada per Kodak va ser de les primeres càmeres fotogràfiques que varen apropar la fotografia al consum de mases.
  • En 1924 (Alemanya) neix la LEICA, una càmera que utilitzava per primera vegada un rodet de pel·lícula de 35 mil·límetres que incloïa les perforacions d'arrossegament. Aquesta càmera compacta va canviar la manera de fer fotografies, a partir de llavors treure fotografies va ser un acte més espontani i ràpid. Era la càmera fotogràfica favorita dels reporters.
  • 1948: Càmera polaroid.
  • 1960s: Càmeres rèflex. Aquestes càmeres permeten visualitzar a través d'un visor una imatge que és exactament la que s'enquadrarà en el fotograma gràcies a un mecanismes de miralls allotjats en un prisma en la part superior del cos de la càmera fotogràfica.
  • 1988: Càmeres digitals. Amb la invenció de sensors electrònics de la imatge que possibilitaven guardar milions de pixels es va fer possible la càmera digital. La càmera digital mira de capturar les imatges, emmagatzemar-les en la memòria interna o targeta externa.
  La Evolucion De La Camara Fotografica
View more presentations from zayrasi
 
-->
Components de la càmera
  • visor
  • objectiu
  • diafragma
  • obturador
  • element fotosensible (placa, negatiu o chip)

domingo, 29 de enero de 2012

El Retrat fotogràfic.

       El retrat fotogràfic o la fotografia de retrat és un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l'expressió, personalitat, i estat d'ànim de la persona o persones que apareixen en les fotografies. Com altres tipus de retrat, el focus de la fotografia és normalment la cara de la persona, tot i que el cos sencer i el fons o el context poden ser-hi inclosos. Wikipèdia

Edgar Alan Poe. Daguerrotip. 1904.

      "Si bien los primeros años de la fotografía el proceso estaba relativamente reservado a las clases pudientes, muy rápidamente bajaron los costos y mejoraron los procesos técnicos de modo que prácticamente cualquier persona podía acceder a un atesorado retrato... La reducción tanto de tiempo como de costo fue una forma  atractiva para muchos retratados que evitaban la pintura fueron mucho menos reacios a ser fotografiados.” Retrato y Fotografia, per Oscar Colorado Nates.

      Aquí podeu veure un magnífic documental que tracta l'evolució del retrat a l'història de la fotografia. Està dividit en tres parts. Indispensable!!!


El retrato  parte 2
El retrato  parte 3


miércoles, 21 de diciembre de 2011

Polaroid

    En 1944, el món semblava moure's amb lentitud. Els viatges transatlàntics es realitzaven en pesats pots, els automòbils es desplaçaven per carreteres sinuoses i les fotografies eren revelades en laboratoris foscos. Però Jennifer, la filla de Edwin Land, no entenia per què havia d'esperar per veure les instantànies de les seves vacances. Quatre anys més tard, el seu pare llançava al mercat la Polaroid, una càmera capaç de revelar les imatges de manera automàtica en 60 segons. (TECTÒNICAblog)

    Cal recordar que abans de les càmeres digitals havíem d'esperar un temps per veure el resultat de les fotografies tretes. Aquest temps es va anar reduint fins a una hora.
Edwin Land
    Polaroid és una companyia nord-americana dedicada a la fabricació i distribució de càmeres i pel·lícula fotogràfica instantània.
     En 1928, un jove Edwin H. Land desenvoluparia el primer filtro polaritzador sintètic. Després de diversos anys de desenvolupament, en 1932 fundaria els laboratoris Land-Wheelwright, que en 1935 adoptarien la denominació actual de Polaroid.
     La comercialització del producte va començar en 1937. Tenia tantes aplicacions que aviat va tenir gran èxit, sent usat fins i tot pels militars, dels quals es va convertir en un important subministrador durant la Segona Guerra Mundial. No obstant això, la seva invenció més important arribaria en temps de pau.
      En 1947 sorprendria al món presentant davant la Societat Òptica Nord-americana la primera fotografia instantània: una càmera que revelava i positivaba la imatge en tan sol 60 segons. Aquest invent es convertiria en el vaixell almirall de l'empresa fins a l'aparició de la fotografia digital.


     Al febrer de 2008 Polaroid anuncia la fi de la fabricació de pel·lícula per a les seves càmeres, que va deixar de fabricar en 2007. Actualment la marca es troba en una fase de reestructuració buscant productes nous que fabricar aprofitant les sinergies amb els seus anteriors productes i realitzant una transició al mercat digital. (Article tret de Viquipèdia)

The impossible project és el nou nom de les Polaroid. La magia de les películass polaroid vuelve... con otro nombre. Article on ens explica la transformació.

POLAROID I L'ART
     L'arribada de la pel·lícula instantània, a mitjan anys quaranta, va revolucionar el concepte de la fotografia contemporània. El naixement de la càmera i la pel·lícula polaroid van suposar una revolució en la manera de crear imatges, era com tornar a uns orígens en els quals una fotografia tornava a convertir-se en objecte únic, a la manera dels primitius daguerrotipos.
     Nombrosos artistes van considerar a les càmeres Polaroid un fetitxe. Una exposició a Viena ofereix una mostra de l'adoració que Andy Warhol, Robert Mapplethorpe, Helmut Newton i molts altres creadors sentien per la fotografia instantània.
     Des de fotografies emblemàtiques com un retrat de Warhol amb una càmera Polaroid a les mans i signada per l'italià Oliviero Toscani, a rareses de Helmut Newton, l'exposició fa un recorregut per un llegat de fotos sorprenents.
Andy Warhol

Hockney


     Entre els artistes figura també l'espanyol Joan Fontcuberta, amb dos treballs -de finals dels 70 i principis dels 80- protagonitzats per interiors buits en un elegant blanc i negre. Fotògrafs com Aaron Siskind, Joan Fontcuberta i el mateix Walker Evans han experimentat en aquesta àrea.

Joan Fontcuberta, 2010

Fotògrafs espanyols amb una polaroid gegant.

Chema Madoz

jueves, 8 de diciembre de 2011

Agència magnum

Podem llegir a la pàgina web de l'agència fotogràfica Magnum:
   "Magnum Photos és una cooperativa fotogràfica de gran diversitat i distinció on els propis fotògrafs són els seus membres i propietaris. Amb una poderosa visió individual, els fotògrafs de Magnum ens fan una crònica del món i interpreten la seva gent, esdeveniments i personalitats."

        La història de Magnum comença dos anys desprès de la Segona Guerra Mundial, a l'any 1947, quan un grup d'amics i fotògrafs s'uniren per  retratar el mon que s'obria davant d'ells. Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, George Rodger i David "Chim" Seymour, armats amb un nou tipus de càmeres fotogràfiques petites i mès fàcils d'utilitzar varen recorrer el mòn donant-mos una visió que fins llavors era desconeguda. Tràgicament, dos dels quatre fundadors - Capa i Chim - van morir en una dècada cobrint altres guerres.
China. 1948. Henri Cartier-Bresson ©Magnum Photos
ITALY. Naples. 1943, Capa with Rodger. ©Magnum Photos

  Capa, diu George Rodger, "va veure un futur per a nosaltres amb aquesta combinació de càmeres mini i maxi-ment." Es barrejava llavors la idiosincràcia del fotògraf i l'artista que residia en ells. Van trencar els esquemes estètics de l'època i van portar a la fotografia pel cap alt alt de les Belles arts.

     L'agència es va crear com una cooperativa on els fotògrafs es quedaven amb els drets d'autor de les seves obres i les hi venien a les diferents revistes i diaris que estiguessin interessats. Això va ser un gran canvi en la llibertat dels fotoperiodistes, ja que no estaven lligats als dictàmens de les Revistes (Life, etc.) A partir d'ara podien fotografiar les seves pròpies històries i dedicar-li el temps que ells desitjaven. La cooperativa Magnum va possibilitar que els fotoperiodistes documentessin molts dels fets més importants de la història del segle XX.

    Els quatre fotògrafs es van repartir el món: Cartier-Bresson India i Asia, Cappa els Estats Units, George Rodger Africa i David Seymur Europa. I poc a poc més fotògrafs es van unir a aquest gran projecte.
INDIA. Kashmir. Srinagar. 1948.
David Seymur, Paris 1936
Robert Capa, Guerra Civil Espanyola, 1936
George Rodger, Sudan, 1949

George Rodger.


El prestigiat i premiat editor de fotografies anglès Colin Jacobson denuncia que l'Agència Magnum últimament ha permès que s'utilitzin diverses de les seves fotografies en anuncis. Colin sosté que això amenaça els principis originals de l'agència i que crea un precedent perillós.

     "Magnum es famosa por sus objetivos humanitarios. Su nombre es sinónimo de honradez e integridad. Se fundó hace casi 50 años, sobre la base de que la responsabilidad individual del fotógrafo era lo más importante, así como el respeto a los sujetos fotografiados. Ejemplos recientes de publicidad con imágenes periodísticas que emplean las fotografías de Magnum demuestran los problemas que surgen cuando se vuelven a usar imágenes editoriales en un contexto totalmente nuevo y comercial. Los anuncios para Pepe jeans y finanzas Fiat utilizan fotografías de Martin Parr, un miembro relativamente nuevo de Magnum. Estas fotografías constituyen un uso secundario e intencionado de imágenes, alejadas de su propósito y contexto originales, y acompañadas por encabezamientos que conscientemente son insultantes para los individuos representados."

miércoles, 6 de abril de 2011

FOTOGRAFIA DE GUERRA


Recorregut per les millors fotografies de guerra. Impactant.

Reporteros sin Fronteras. En la seva ppàgina de presentació diuen: "En alguns països un periodista pot passar diversos anys a la presó, per una paraula o una foto. Perquè empresonar a un periodista és eliminar a un testimoni essencial i amenaçar el dret de tots a la informació, Reporters sense Fronteres, fundada en 1985, treballa diàriament per la llibertat de premsa".

FOTOPERIODISME: The Bang Bang Club

Pelicula sobre un grup de fotoperiodistes que denunciaren l'Aparheid de Sudàfrica. Greg Marinovich, Joao Silva (mor a Afganistan per culpa d'una mina antipersona al 2010), Ken Oosterbroek  ( mor a Sudàfrica d'un tret al 1994) i Kevin Carter (es suicida desprès de la mort del seu company i amic Oosterbroek).

Hi ha un documental molt interesant fet per Canal +. Aquí abaix podeu veure una part.



Per més informació anau a  aquest blog La Fotografia Hoy hi trobareu les altres dues parts del documental. Tammbé ens explica més coses a la pàgina Ken Oosterbroek & Kevin Carter.
Ken Oosterbroek
Greg Marinovich
Joao Silva. Fotografia treta després de que rebre un tir de mort Oosterbroek (darrera) i ser ferit  Marinovich (davant).
"Nina i voltor", Sudan. Fotografia treta per  Kevin Carter.