lunes, 16 de mayo de 2011

El virat

   El virat, també conegut com viratge, és una tècnica fotogràfica que canvia de tonalitat de color a una fotografia en blanc i negre.El més comú ha estat al color sèpia, molt emprat en els primers temps de la fotografia. Però no nomès és una tècnica, sino que un altre dels propòsits de les tècniques de virat ha estat des dels seus orígens el d'augmentar la durada de la fotografia, aconseguint que les imatges romanguin intactes en alguns casos durant centenars d'anys. Aquí estam xerrant de fotografies analògiques.


   Depenent del producte químic utilitzat s’arriba a diferents coloracions de la còpia. Els virats més coneguts son Pal.ladi, Platí , Seleni, Plata, Gelatina de Plata, Sípia i Cyanotip. Podeu observar en el exemple com a partir d'una fotografia en blanc i negre, aquesta canvia de tonalitats.


Virado al Sepia from Amando Ramírez on Vimeo.

   Què pasa amb la fotografia digital? Els diferents programes de fotografia poden virar al color que tú vulguis: Photoshop o Gimp . Hi ha tutorials en les propies pàgines dels programes i també en diferents blocs, per exemple: 

domingo, 15 de mayo de 2011

Banksy i la publicitat.

El mural de Banksy diu: "No hi ha tal cosa com una bona publicitat" i mostra una rata pintant sobre el que sembla ser un anunci publicitari de la cadena americana FOX- sens dubte no és casual. El treball està situat en el Soho, Nova York.

 Banksy diu sobre la publicitat: “El que més odi de la publicitat és que atreu a tota la gent jove brillant, creativa i ambiciosa, deixant-nos amb els lents i obsessionats amb si mateixos per convertir-se en els nostres artistes. L'art modern és una zona catastròfica. Mai en el camp de la història de la humanitat s'ha utilitzat tant per tants per dir tan poc.”




A l'article en El País "La fábrica de Banksy y Los Simpsons". Podem llegir l'article sobre la capsalera feta per Banksy en Els Simpsons. Es una crítica ferotge de la forma de fer feina a Corea i tot el que té a veure amb la creació i venta de productes Simpson.
      "La cabecera de Banksy no va a hacer que Fox cambie su contrato con la empresa coreana, ni que esta mejore las condiciones de trabajo de sus empleados, ni que los empleados de esa empresa se movilicen, ni que los espectadores dejen de ver Los Simpsons, ni que se retiren las firmas que pagan la publicidad que acompaña el programa. La cabecera de Banksy -que es muy dura- se emite, circula por Internet, da que hablar en algunos blogs, llena una cuantas conversaciones de barra de bar y ya está; todo, todo sigue igual"




jueves, 5 de mayo de 2011

Descomposició de la imatge

Fracciona una imatge i torna-la a compondre. Hi ha dos tipus d'exercicis:

1. Selecciona d'una reviste dues cares que t'agradin, marca per darrera de les imatges,amb un llàpis, les línies horizontals a cada centímetre. Després les retalles i les vas aferrant alternant una de cada imatge. El resultat és molt sorprenent.


2. Selecciona una imatge i descompon-la com vulguis. Despés has de recolocar les peces tenint en compte com ho has tallat. Has de tenir una idea molt clara abans de tallar. Aquí veuras exercicis fets amb els retrats dels alumnes a partir de fotocòpies. El resultat s'aferrarà en un DIN A3.






Tots dos mètodes són usats en el disseny publicitari.
Anunci Jeep
Absolut Vodka

Fotocopies

La fotocopiadora també es fa servir per a la maquetació i el disseny gràfic. 

  1. Aquí la farem servir per ampliar i finalitzar els retoc fets a la imatge, es a dir, alteram i canviam coses de la imatge emprant: tipex, retoladors, llàpis, etc. Una vegada acabat es tornarà a fotocopiar el resultat i ja tenim l'obra llesta per expossar.

Els alumnes fan feina amb el seu retrat




 2. També és pot pintar en color, i el resultat és molt sugestiu. En aquets exercicis es pot fotocopiar en color una vegada acabat l'alteració.


miércoles, 4 de mayo de 2011

3 Flaixos

   El flaix fotogràfic és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar escenes en fotografia. El flaix és una font de llum intensa i dura, que generalment abasta poc espai i és transportable (Wikipèdia).

   Però no només serveix el flaix per iluminar una imatge, sino que s'el pot treure molt més suc al seu ús. Per exemple, per fer fotografies artístiques on apareixen tres moviments en la mateixa imatge. Com es fa aixó? Dons s'ha de mantenir pitjat el disparador i mentres tant un ajudant dispara un flaix per cada moviment. Com l'escena està a les fosques la càmara només registra els 3 moviments.

   Fixat en els exemples fets amb els meus alumnes.





Funciona molt millor si el fons és negre!!

Aquí podem veure una fotografia de Harold Edgerton que utilitzan la llum estroboscópica aconsegueix descompondre el moviment d'un tenista en acció.

Harold E. Edgerton

Retrat Robot

   Un retrat robot és una reconstrucció plàstica d'una persona de la qual no tenim imatges fidedignes. El retrat robot es realitza a través de la descripció d'algú que la coneix. S'utilitza habitualment per a investigacions policials, amb la finalitat de poder identificar a delinqüents o a persones desaparegudes.

    Si vols fer un retrat robo com ho fa la policia, doncs ves-hi a la pàgina flashface i prova-ho.



   Però aquí estam interessats en fer retrats robots creatius, artístics, a partir d'imatges de revista. Es molt fàcil, només cal sercar una bona imatge i a partir d'ella la vas modificant. Fixat ens els exemples fets per altres alumnes:

Lourdes Servera

Esther Puigrós

Sara Moreno

Juanita García

Beatriz Fernández

El negatiu

   En fotografia, es diu negatiu a la película que s'utilitza en la càmera fotogràfica convencional per, tot seguit, realitzar el positivat en paper. Les parts del negatiu en què ha incidit la llum es veuran amb un color fosc, mentre que en les parts on no ha incidit, quedaran transparents.


  L'avantatge del mètode negatiu-positiu, radica en:
  1. Poden fer-se moltes còpies a partir d'un negatiu,
  2. Aquestes poden fer-se en gran varietat de grandàries i sobre diferents suports
  3. Permet a més exercir un nou control de la imatge durant el procés de positivat.
   La imatge latent de la pel·lícula es fa visible a través del procés anomenat revelat, que se suposa l'aplicació de certes solucions químiques per transformar la pel·lícula en un negatiu.



En el Taller de fotografia básica ens explica les caracteristiques del negatius:

Sensibilitat de la Pel·lícula. Segons les condicions de llum podem definir la pel·lícula:
  • D'alta sensibilitat, són aquelles que es necessiten en situacions de baixa lluminositat ambiental. Per fotografia nocturna i d'interiors. Les seves característiques sòn: gra de major grandària i menor definició de les formes. Per exemple: ISO 3200; 1200; 400. En aquest cas mentre major és el numero ISO, major és la sensibilitat de la pel·lícula.
  • De baixa sensibilitat, són aquelles que es necessiten en situacions d'alta lluminositat ambiental. Per fotografia amb llum de sol o amb il·luminació d'estudi. Les seves característiques sòn: gra de menor grandària i major definició de les formes. Per exemple: ISO 25; 50; 100. En aquest cas mentre menor és el numero ISO, menor és la sensibilitat de la pel·lícula. 
Tipus de películes fotogràfiques
    A - negatiu 35mm B&N
    B - negatiu 35mm color
    C* - diapositiva 35mm
    (*aquesta dissenyada perquè el positivat es produeixi durant el revelat)


    Mateix paisatge vist amb diferents tipus de negatius.
          Els alumnes han de contestar el qüestionari del tema: el negatiu.
          Exercici per realitzar amb els alumnes: Dibuixa el teu negatiu i després positiva'l.

    martes, 3 de mayo de 2011

    Pintar Negatius

         Per què pintar negatius? És una bona manera per aprendre com funciona la teoria del positiu i negatiu. Des del moment en què hem de pintar sobre un acetat, amb un retolador negre, cal pensar en quin serà blanc i quin negre. Vereu com amb diferents retoladors la textura del traç del dibuix serà diferent repercutint i enriquint el resultat final del positivat.

      
         Una vegada pintats els negatius es procedeix a positivar-los de la mateixa manera que qualsevol altre negatiu.







    lunes, 2 de mayo de 2011

    Autoretrat

    Van Gogh
       L'autoretrat ha cridat l'atenció als artistes de tots els temps. A partir del Renaixement el retrat va ser molt important, ja que l'individu era l'objecte d'atenció central.  Una altra raó és que els seus cossos estaven disponibles com a models.Quan va apareixer la fotografia l'autoretrat va ser un recurs molt habitual entre els fotògrafs. Tots hem sentit la curiositat per experimentar amb nosaltres mateixos com a models. Però també és cert, que aquests autoretrats solen ser productes del típic mètode assajo-error repetit fins a aconseguir la presa adequada.

        En un blog fototres  es tracta el tema amb profunditat on  l'autor escriu: " l'autoretrat va ser des d'antic un gènere artístic preferit tant pels grans mestres com pels humils aprenents. El seu principal misteri radica en l'estranya dualitat que es genera en la seva gestació. D'una banda l'autor es converteix en retratat i aquest al seu torn, en autor. S'és i no s'és. Se simula ser o ens confessem sense pudor davant la mirada aliena. Aquest misteri ha fet de l'autoretrat un dels millors camps d'experimentació per gairebé tots els autors. Una gran majoria ho ha tocat amb major o menor fortuna, és pràcticament un assumpte d'obligat compliment per a l'artista, fins i tot per a alguns, és el seu únic mitjà possible de treball."

     Pautes per fer un autoretrat:
    1. Es important  controlar l'enfocament adequat mitjançant la utilització d'una obertura de diafragma petita, que ens ofereix una major profunditat de camp i un enfocament més precís.
    2. Es recomanable per provar i plantejar la presa utilitzar un model estàtic, com un peluix. D'aquesta forma podem tenir en compte les distàncies, preparar l'enquadrament pel que és adequat usar un un trípode o recolzar la màquina en un lloc segur i estable.
    3. Un consell pràctic que ens pot ajudar és col·locar un mirall darrere de la càmera per veure la pantalla mentre disparem. 
    4. Un disparador remot ajuda enormement en la tasca.
    En el blog fotografiad ens dona també una sèrie de pautes importants per fer el teu auterretrat.

       Un autoretrat més espontàni és el tret sobre un mirall o altre superici reflectant.Observa els següents exemples trets d'internet:




        L'autoretrat fotogràfic és fascinant, ja que comporta un narcisisme mediatitzat i també una barreja d'egolatría i voyeurisme. És narcisista per l'autocontemplació, però té un sentit de permanència major que el de la simple observació davant el mirall: és imprimir el reflex per contemplar-se a plaure.

     L'efecte "Selfie". S'ha posat de moda treure's fotografies amb el mòbil i penjar-les a la xarxa.

     El reflexe ja s'havia fet servir en la pintura.  Fixat en els exemples:




    Matrimoni Arnolfini
        El  Matrimoni Arnolfini és un quadre pintat per Jan van Eyck a l'any 1434. En el fons del quadre hi ha un mirall on es reprodueix la mateixa escena però d'esquena. Mirau el detall ampliat.

    Escher

    EXEMPLES DE LES FOTOGRAFIES DELS ALUMNES