martes, 17 de diciembre de 2013

El paisatge.

        El tema del paisatge ha estat un gènere recurrent en la història de l'Art. Per tant, amb la invenció de la fotografia el tema s'ha mantingut i ha cobrat altres dimensions. A més, és un tema poc controvertit.
        És un tema molt canviant, es a dir, un mateix paisatge pot ser diferent depenent de l'època de l'any, del temps que faci, de l'angle des del qual ho fotografiem i de l'enquadrament que escollim. 

Ansel Adams

        La fotografia més antiga de la qual tenim coneixement va ser el paisatge Vista des de la finestra, realitzada per Nicephore Niepce en 1826.  A causa de l'escassa sensibilitat dels primers suports utilitzats pels primers fotògrafs, els paisatges urbans o rurals són fotografiats quan no hi ha gens en moviment a fi d'evitar que sortissin borrosos (l'exposició d'aquesta primera fotografia va ser de vuit hores). 

Vista des de la finestra, Niepce

       A pesar que la tècnica fotogràfica va anant avançant al llarg de la seva història, molts fotògrafs han continuat fent fotografies evitant a les persones en persecusió de la naturalesa pura sense les intrusions humanes. L'interès s'ha dirigit a les formes naturals, la llum, la metereologia, etc. Per tant, molts dels grans fotògrafs paisagistes han estan fervents defensors de la preservació de la natura com Ansel Adams, Edward Preston, Chris Kotsiopoulos, Marc Adamus, Per Bak Jansen, Stuart Klipper, etc.
Marc Adamus
Matthew Brandt. Grays Lake, ID7, 2013.

lunes, 16 de diciembre de 2013

La perspectiva en la fotografia


Què és la perspectiva? La perspectiva és la forma de representar les tres dimensions de la realitat en una superfície bidimensional o plana.
     Fins al segle XV els pintors i dibuixants realment no es van plantejar el problema de la creació de la sensació de profunditat en una superfície plana.Per solucionar-ho tenim els principis geomètrics de la perspectiva lineal.
      Ja estem tan acostumats a veure la perspectiva i la profunditat recreada en els quadres i dibuixos que és inherent a gairebé totes les fotografies. Però,

 Com donar sensació de profunditat a les nostres fotografies?
  1. La perspectiva Lineal. És aquella perspectiva que fa que les línies convergeixin cap a un, dos o tres punts de fuga. Com més marcat sigui aquesta convergència més profunditat tindrem i captarem la curiositat de l'espectador, sense exagerar, per no crear una imatge falsa. La millor manera d'utilitzar aquesta tècnica és trobar els línies convergents, com una via de tren, una carretera, etc.
  2. La perspectiva atmosférica. Es pot aconseguir la sensació de profunditat utilitzant la boira, les tormentes, etc. que fan que els objectes distants tinguin colors més clars i menor definició que els de el primer plànol. 
  3. L'enfocament selectiu és la tècnica de separació del llunyà i el proper més utilitzada pels fotògrafs, així aconseguim la profunditat de camp.
  4. Si només canviam l'angle de visió de la presa s'incrementa la sensació de llunyania que dóna la perspectiva lineal. Els angles de visió que més ajudan a potenciar les línies convergents són: els angles picats (la càmera per damunt  del subjecte/objecte) i contrapicats (situant la càmera just sota el subjecte/objecte. Podeu veure exemples a l'enllaç.
  5. L'objectiu. La manera més comuna de controlar la perspectiva és usant una lent adequada. Un objectiu gran angular en la nostra càmera ens ajudarà a donar-li més força a aquestes línies convergents que estem buscant. Crearà un major efecte de perspectiva que un teleobjectiu o zoom acostuma a aplanar les imatges i, per tant, a acabar reduint la sensació de profunditat d'aquestes.

domingo, 15 de diciembre de 2013

La textura a la fotografia.

       Tots els objectes que tenim al nostre al voltant tenen textura, el veritable repte fotogràfic està en aconseguir usar aquesta textura per als nostres interessos comunicatius.
       Hem d'anar alerta, perquè no sempre ens interesa la textura. De vegades cobra massa importància i ens distreu de l'objecte fotografiat.
  1. Com influeix la textura en les fotos? Quan fotografiem alguna cosa amb una textura molt marcada, la nostra fotografia pareix més realista perquè la imatge ens evoca el sentit del tacte. A més, la textura ens aportarà certa tridimensionalitat a les nostres fotografies.
  2. Com aconseguir potenciar la textura en les meves imatges? El resultat dependrà sempre de la il·luminació. I la il·luminació depen de l'hora del dia, entre d'altres coses.  La direcció de la llum: Si la llum és directa no provocam ombres i no es veuran les textures. En canvi amb una llum obliqua ressaltam les textures. De fet,  moltes superfícies sense aparent interès queden transformades en temes molt decoratius gràcies a les textures. Fixau-vos en l'exemple: 

En el paisatge hi ha textures que són més aparents al matí i al capvespre, quan la llum aconsegueix obliquament les superfícies. Convé que la llum sigui directa; la d'un dia ennuvolat aplanaria la imatge i uniformitzaria les irregularitats del terreny. (FOTO: John Hedgecoe). Fundamentos de la Fotografía

      3. Qualitat de les textures. No només podem potenciar una textura amb la il·luminació. És interessant cercar textures oposades a una mateixa imatge i deixar-les que es comuniquin.

Salt Lake. Utah.
Estocolmo
Death Valley.

     




martes, 10 de diciembre de 2013

El món a través d'un orifici, una finestra, una porta, etc.

      De vegades una fotografia s'enriqueix quan l'emmarquem. Aquí teniu alguns exemples del món vist a través d'un orifici, una finestra o una porta. Tot és vàlid.  Un canvi de perspectiva pot crear una imatge especial.

Bang Pa-In Summer Palace.

Queen Mary
Grècia


L'ombra a la fotografia.

      La llum és l'element més important de la fotografia però hi ha un altre element que sempre estarà present en les imatges: l'ombra. 
     Hi ha ombres indesitjades, que ens despisten del motiu central de la nostra fotografia, hi ha ombres que es generen per culpa d'una mala il·luminació o d'una il·luminació mal planificada. Però el de les ombres és, en realitat, un món fascinant que ens pot ajudar moltíssim en les nostres fotografies. dzoom.

     Artistes com: Lee Friedlander, Nathan Lerner, André Kertész o Paul Strand, han fet feina amb les ombres a les seves fotografies.
Paul Strand

André Kertész

Practica el retrat fotogràfic.

      Encara que genèricament parlem del retrat com si es tractés només de la fotografia del rostre d'una persona, la seva essència va molt més lluny.
      Un retrat implica la participació de la persona retratada, l'entorn, l'estat d'ànim, de la llum, etc. Un retrat ha de transmetre un sentiment i no només una imatge d'una persona, per tant, no trobarem dos retrats iguals de la mateixa persona.
    Hi ha tres tipus de retrats clàssic:
Primer pla
Pla mitjà
Pla general
    Es tracta de que cada alumne faci una foto amb cada tipus de pla. És important que no siguin fotografies avorrides. Feu treballar la vostra creativitat!!!

Exemples de fotografies d'alumnes

Sara L.


Almudena A.



domingo, 8 de diciembre de 2013

Història de la publicitat.

     El naixement i posterior desenvolupament del mitjà publicitari està estretament lligat al dels propis mitjans de comunicació de masses.

     Des dels seus orígens fins avui, la publicitat ha demostrat ser un mitjà camaleònic, capaç d'adaptar-se als àmbits més complexos i a avatars històrics de tota índole que han marcat el desenvolupament de la nostra civilització, de la nostra societat i del nostre model econòmic. Sempre ha estat aquí, d'una manera o d'un altre, acompanyant-nos i procurant donar resposta a necessitats de comunicació molt específiques.

    La publicitat està unida a la història, està present com a resultat de l'evolució econòmica, comercial, tècnica i financera i, inevitablement, al que va ocorrent en el social, ideològic i cultural.
  1. La publicitat és un mètode persuasiu dirigit a influir sobre la conducta de les persones.
  2. La publicitat és un instrument econòmic utilitzat per les empreses per promoure la demanda.
Recorregut cronològic de la Història de la Publicitat:

La prehistòria de la publicitat
   
Reclam oral: A Roma els comerciants encarreguen al praeco la difusió dels missatges comercials. En l'Edat Mitjana són els pregoners els que complien de vegades aquesta labor a més de la seva labor informativa al servei del rei o del noble. Però hi ha altres tres figures que estan directament lligades al comerç: els mercaders animaven al públic personalment proclamant les qualitats dels seus productes; el xerraire i el buhonero

Reclam escrit: Tant els gremis, organitzats per carrers, com els comerços, que es van situant en llocs més dispersos, s'identifiquen mitjançant ensenyes i cartells.

La publicitat Moderna
    El segle XIX obre un temps de canvis i agitació promogut per la revolució industrial.
      Les bases que suporten el desenvolupament de la publicitat són: L'augment de la producció,El desenvolupament dels mitjans de comunicació, La lluita pel dret a la llibertat d'expressió, La configuració de la professió publicitària,
      El desenvolupament econòmic planteja quatre fets que, en un moment determinat de la història, ocorren per vegada primera: L'augment de moviment de compra-venda, el creixement de la competència, l'excedent de productes i la diversificació de productes i serveis.
     En aquesta situació la publicitat es planteja com una fórmula vàlida per donar a conèixer l'oferta i d'influir sobre les vendes, La relació simbiòtica entre les empreses i els mitjans comença a madurar, ja que poden compartir les seves necessitats.

Segle XX
     El canvi social, les necessitats del nou sistema econòmic i el desenvolupament tècnic, aplicable a la creació i a la transmissió de missatges, fan possible que es configuri la professió publicitària. La seva posició al mercat dels productes, els serveis i les idees és la d'un intermediari entre els anunciants i els seus públics.
     La primera oficina espanyola d'anuncis va ser fundada a Barcelona en 1870 per Rafael Roldós, un experimentat agent venedor d'espais en els periòdics. Roldós i Companyia va estar en actiu fins a 1929. Li van seguir agències pioneres com Els Tiroleses, Publicitat Gispert i Valeriano Pérez entre unes altres. Al principi es tractava d'empreses familiars que gestionaven els anuncis per a premsa, després van assumir altres solucions (tanques, homes anuncio, cotxes, decorats...). 


LA VOZ DE LA IMAGEN

 
Eugeni Forcano
     S'ha creat la pàgina La voz de la imagen que ens permet conèixer de primera mà la història dels fotògrafs espanyols com: Virgilio Vieitez, Oriol Maspons, Ramón Masats, Eugeni Forcano, Piedad Isla, Alberto Schommer, Leopoldo Pomés, Ricard Terré, Rafael Sanz Lobato, Toni Catany, Gonzalo Juanes, Colita, Josep María Ribas Prous, Gabriel Carvajal, César Lucas, Ana Müller, Jordi Olivé, Manuel Outumuro, Pérez Barriopedro y Enrique Meneses entre d'altres.
Piedad Isla

      "Autodidactas obstinados, corredores de fondo solitarios, incorregibles individualistas, cazadores de gestos anónimos, maestros de la luz, los fotógrafos españoles —forjados ya sea en la dura posguerra o en las postrimerías de la transición— tienen, además de un mapa de imágenes imperecederas, un gran relato. La voz de la imagen. Historia de los fotógrafos españoles es el proyecto oral y visual que pretende reunir en un gran archivo público y online la historia de la fotografía contada por sus protagonistas.  Los maestros de la luz piden la luz, por Elsa Fernández Santos (El País).
   
      És un projecte obert que anirà incorporant la història de la nostra fotografia contada pels propis fotògrafs.
Ramón Massats

Virxilio Vieitez

martes, 5 de noviembre de 2013

Comentari de fotografies II.

Comenta les següents fotografies.

  1. Descriu la imatge i els personatges fotografiats.
  2. Quines diferències hi ha entre les imatges?

domingo, 20 de octubre de 2013

Efecto Warhol. GIMP.

      Segueix les pases marcades per aconseguir l' Efecte Warhol en les teves fotografies:


Fotografia de Fran Barrero.


  • Primer hem de convertir la imatge en en color en blanc i negre. Per a fer això anem a la pestanya Colors i obrim l'apartat desaturació. Podem escollir l'opció que preferim, depenent de la qualitat de la fotografia (Claredat, Lluminositat, Mitjana). 

  •  Duplicarem la capa. Pestanya Capa: Duplicar capa.
  • Crearem una capa buida blanca anomenada Fons.
  • Convertirem la capa duplicada en una imatge en blanc i negre purs (només hi haurà píxels negres i blancs, gens de grisos). Obrim pestanya Colors i l'apartat Umbral.  Heu de seleccionar l'umbral que volgueu moguent el cursor cap a la dreta (més negre) o a l'esquerra (més blanc).

  • Treballarem a partir d'aquesta imatge. Obrim la pestanya Eines, apartat Eines de selecció y Selecció per color. Feim click a la zona negra i veureu com la imatge comença a bibrar. La següent pasa és copiar (Editar, Copiar), obrir una nova Capa amb transparéncia y aferram la imatge (Editar, Aferrar en). Aquesta capa l'anomenarem: Perfil Fer un doble click per que deixi de parpadejar la imatge.
  • La darrera capa anomenada Interior és la més complicada de fer. Activam la Copia de Fons de la imatge i farem feina amb la Capa de Fons (Ull). Això ho feim perqué és més fàcil seguir el contorn a la Capa de Fondo (l'original) que a la Capa de Còpia de fons.
  • Mitjançant l'eina llaç, o la de la tisora, i anirem seleccionant poc a poc tot el contorn de la persona. No vos oblideu de tancar la selecció. Quan ja estigui fet aixó visualitzam la còpia de fons, veureu com la selecció es superposa a la imatge. Heu de copiar i aferrar en una nova capa amb fons transparent. Aquesta imatge serà blanca y negra amb el fons transparent. 
  • La darrera pasa d'aquest capa serà anar a la pestanya d'Eines, Eines de Selecció, Selecció per colors. Tornam a fer clic damunt del negre i donar a la tecla de suprimir ( o Editar, Limpiar). Ja tenim la tercera capa llesta.










  • DARRERA PASA. Ara hem de pintar les tres capes de colors diferents. Ens convé bloquetjar les dues capes de fons transparent així no ens donarà problemes a l'hora de pintar amb el pot de pintura.

miércoles, 16 de octubre de 2013

El cinema i la pulicitat

   

   
         El món de la publicitat ha fascinat des de fa anys al cinema: intrigues, romanços, baralles i comèdies, tot val en la publicitat. Aquí teniu un recopilatori d'algunes de les pel·lícules per ordre de data:
  1. Ella i el seu secretari (Take a letter, Darling) 1942. Un pintor (Fred MacMurray) és contractat com a secretari per a una important executiva de publicitat (Rosalind Russell). S'enamoren mentre treballen per aconseguir el compte d'una companyia de tabac.
  2. Els Bladings ja tenen casa (Mr. Blandings Builds His Dream House) 1948. L'executiu de comptes Jim Blandings (Cary Grant) s'enfronta a una sèrie de desastres que fan que sigui difícil concentrar-se en el seu nou eslògan per al pernil de la marca ZAS.
  3. Una mujer de cuidado (Will Success Spoil Rock Hunter?) 1957. Un publicista (Tony Randall) a punt de perdre un important compte tracta de convèncer a una bella dona (Jane Mansfield) perquè promocioni els seus productes. Comèdia basada en una obra de teatre que satiritza la cultura americana dels anys cinquanta, la seva moral i la cultura relacionada amb la publicitat, el sexe i la recent televisió.
  4. Pijama para dos (Lover come back) 1961. Rivals publicitaris interpretats per Rock Hudson i Doris Day, es barallen pels mateixos clients. Ell juga brut i ella segueix les normes al peu de la lletra. Dues maneres molt diferents de fer feina.
  5. Catch Us If You Can 1965. Dina és una model el rostre del qual apareix en una campanya publicitària per a un producte de carn. Mentre estan rodant l'anunci de TV s'escapa amb un doble. Els publicistes usen la desaparició per generar més publicitat.
  6. Georgina  (I'll ever forget what'sisname) 1967. Un executiu publicista faldiller decideix deixar el negoci i decideix prendre nous rumbs de la seva vida, entre ells, deixar a la seva esposa i als seus amants.
  7. Putney Swope 1969. Una agència de publicitat promou per error a un publicista afroamericà. Ell aprofitarà per reestructurar l'agència.
  8. El compromís (The Arrangement) 1969. Un egocèntric i reeixit executiu publicista (Kirk Douglas) té un accident automobilístic que li fa reflexionar sobre l'estil de vida mentre la seva esposa (Faye Dunaway) conspira per obtenir la seva fortuna.
  9. Every Home Should Have One 1970.  La pel·lícula es basa en Teddy Brown (Marty Feldman), un creatiu que treballa en una agència de publicitat i que té la missió de crear una provocativa campanya per unes gatxes congelades.
  10. Locas peripecias de un Sr mamá (Mr. Mom) 1983. Quan Butler Jack (Michael Keaton) es queda sense treball, la seva esposa és contractada en una agència de publicitat. Per tant, ha de fer-se càrrec de la casa i els nens. Trailer en anglès
  11. Espérame en el infierno (Bliss) 1985. Un executiu publicista mor i va a l'infern ...excepte que res canvia. Trailer en anglès.
  12. Locura publicitaria (Beer) 1985. Una agència de publicitat, desesperada per mantenir un compte d'una companyia de cervesa, inventa una campanya de publicitat masclista centrat en tres perdedors que sense voler eviten el robatori en un bar. 
  13. Nada en común (Nothing in Common) 1986. Un executiu d'una agència de Chicago (Tom Hanks) ha de mantenir una vida reeixida si vol prosperar en la seva ocupació, mentre intenta bregar amb problema del matrimoni dels seus pares. Trailer en anglès
  14. Mejor solo que mal acompañado (Planes, Trains and Automobiles) 1987. Neal Page (Steve Martin) és un executiu de publicitat que vol arribar a Chicago per passar el dia d'Acció de Gràcies amb la seva família. Però la desgràcia li ve damunt quan es topa amb Del Griffith (John Candy), un venedor de cortines per al bany  insuportable que li acompanyarà en un  viatge sense poder lliurar-se d'ell. Trailer.
  15. Com triomfar en publicitat (How to Get Ahead in Advertising) 1989. Dennis Dimbleby Bagley és un brillant executiu publicista que no aconsegueix un eslògan per vendre una crema netejadora. La seva preocupació obsessiva no només afecta a la seva relació amb la seva esposa, els seus amics i el seu cap, sinó també amb el seu propi cos. Trailer en anglès.
  16. Gente loca (Crazy People) 1990. Un executiu d'una agència de publicitat ha arribat al seu punt límit i decideix crear anuncis “honests”. És internat en una institució mental quan les seves campanyes surten a la llum i es fa famós. Començarà a col·laborar amb els pacients de l'hospital. Trailer en anglès.
  17. Boomerang, el príncipe de las mujeres (Boomerang) 1992. Marcus (Eddy Murphy) és un executiu d'una coneguda agència de publicitat, qui sedueix a tota dona que es passi pel seu camí, però poc després es veu ficat en embolics quan l'agència és fusionada amb una altra i la seva nova cap ho tracta de seduir de la mateixa forma que ell fa amb les dones. Trailer.
  18. Un poeta entre reclutas (Renaissance Man) 1994. Després de ser acomiadat del seu treball en una agència de publicitat de Detroit, Bill Rago (Danny DeVito) pren l'única oferta d'ocupació que se li presenta; ser mestre en l'exercito dels Estats Units. Trailer.
  19. Suits 1999. Dues agències de Nova York (Cranston & Co i Hoffman & Partners) estan competint per una campanya de tovalloles higièniques anomenada Vorcan. Trailer en anglès.
  20. ¿En qué piensan las mujeres? (What Women Want) 2000. Un executiu publicista molt masclista (Mel Gibson), de sobte adquireix l'habilitat d'escoltar els pensaments de les dones després de tenir un accident en la banyera. Això ho utilitza per aprofitar-se robar-li la campanya d'una companya de treball. n executiu publicista molt masclista (Mel Gibson), de sobte adquireix l'habilitat d'escoltar els pensaments de les dones després de tenir un accident en la banyera. Això ho utilitza per aprofitar-se robar-li la campanya d'una companya de treball. Trailer.
  21. Todo por el éxito (Advertising Rules!) 2001. Viktor és un jove que és contractat en l'agència d'Edward Kaminsky qui necessita salvar el compte de la companyia Opel.
  22. ¿Cómo perder a un chico en 10 días? (How to lose a guy in 10 days) 2003. Benjamin Barry (Mathew McConaughey) és un executiu publicista i faldiller que, per guanyar una gran campanya, aposta al fet que pot fer que una dona (Kate Hudson) s'enamora d'ell en 10 dies. El que ell no sap és que ella és periodista. Trailer.
  23. 13,99 Euros, 2007. Octave treballa com a creatiu en una prestigiosa agència de publicitat parisenca i, fart d'haver de sotmetre les seves idees als mediocres directors de màrqueting dels clients, decideix provocar el seu acomiadament i així aconseguir una sucosa jubilació anticipada. Trailer.
  24. La familia Jones (The Joneses) 2009. Una aparent família modelo nord-americana es traslladen, i aviat es converteixen en la sensació del veïnat, envejats i adorats per tots. En realitat és una estratègia de màrqueting per introduir una sèrie de productes de luxe al barri. Trailer.
  25. Art & Copy 2009. Documental sobre la publicitat i la inspiració. Dirigida per Doug Pray, revela el treball i la saviesa d'alguns dels creatius publicitaris més influents del nostre temps.

lunes, 14 de octubre de 2013

Retrats. És la nostra fesomia única en el món?

   Mai us han dit que teniu un doble? O tal vegada hàgiu vist un rostre gairebé idèntic a alguna persona que conegueu?

    Dons aquí teniu la resposta a aquestes preguntes. Hi ha dos fotògrafs que han dedicat la seva feina i estudi en dos camps molt interessants:
  1. Ens semblem als nostres familiars?
  2. Tenim un doble?
1. El primer es diu Ullric Collete (Canadà). Aquest fotògraf ha retratat a les families i després ha tallat les imatges per la meitad i les ha contraposat amb altres familiars (germans, pares, mares, fills, etc). Aquesta sèrie es diu: Retrats Genètics. Vegeu quin resultat més curiós:

Cosins. Justine 29 i Ulrich 29.

Mare i filla. Julie 61 i Amelié 33.

 
     Quan neix un bebè de seguida li traiem semblat amb algú de la família, però no som conscients de fins a quin punt ens assemblem entre nosaltres (família) fins que col·loquem una imatge al costat de l'altra.

2. El segon es diu  François Brunelle (Canadà). Ha retratat persones que són extraordinàriament parescudes. El fotògraf ha nomenat aquest projecte No sóc un doble.

Sarah Fournier i Alan Madil.

Mariane Thibault i Isabelle Marechal.
 
     François Brunelle està fascinat per la semblança entre les persones. (...) El fet que dues persones sense cap connexió familiar, de vegades nascudes en diferents països, comparteixen el mateix aspecte físic és realment l'essència del projecte.

     Està vist que la naturalesa té un patró limitat de cares i ho va repetint. L'interessant seria saber quanta gent del passat se'ns semblava a nosaltres? Per cert, si coneixes el teu doble i vols participar en el projecte et pots posar en contacte amb l'artista.

miércoles, 9 de octubre de 2013

Fons transparent. GIMP

Seguiu les instruccions d'aquest manual per retallar el fons de 
les tres imatges.



IMATGES


domingo, 6 de octubre de 2013

Retrat dins d'un retrat.

Aquest retrat trobat a internet ens pot ser molt ùtil per fer un exercici a classe.


 Heu d'intentar reproduir aquesta imatge. 
  1. Primer s'ha de fer els quatre retrats per separat.
  2. Després les retocarem amb l'ordinador.

Abelardo Morell.

     Abelardo Morell i la seva família van sortir de Cuba en 1962 traslladant-se a Nova York. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Yale i actualment és professor de fotografia en la Facultat d'Art a Massachusetts.
     Morell és conegut per les seves característiques fotografies creades amb una cambra obscura. Se li ha reconegut el seu valor com a fotògraf obtenint diversos prestigiosos premis de fotografia.



 

 

 

 

Cambra Obscura

"Camera Obscura"



"Tent Camera"


   
     "Vaig fer la meva primera fotografia amb la tècnica de la cambra obscura enfosquint el meu saló en 1991. Per preparar l'habitació per poder realitzar aquest tipus de fotografia, vaig cobrir totes les finestres amb un plàstic negre fins a aconseguir una total foscor. Després vaig fer un petit orifici en el plàstic. Aquesta petita obertura permet que la imatge de l'exterior entri a l'habitació i es projecti sobre la paret de forma invertida.

      Llavors vaig col·locar la meva càmera de gran format i vaig treure la fotografia. Les primeres exposicions van durar entre 5 i 10 hores.

     Al llarg dels anys, aquest projecte m'ha transportat del meu saló a tot tipus d'interiors al voltant del món. Una de les satisfaccions que aconsegueixo en crear aquestes imatges prové de veure el cas estrany i encara així natural matrimoni de l'exterior amb l'interior. " Abelardo Morell.

Comentari de fotografies I.

  Al qüestionari on line  comentaràs cada una de les fotografies contestant a les preguntes 1 i 2.

  1. Descriu la imatge i els personatges fotografiats, amb tot detall.
  2. Perquè creus que la imatge és curiosa, interessant o històrica?
A)
B)
C)

D)