martes, 17 de diciembre de 2013

El paisatge.

        El tema del paisatge ha estat un gènere recurrent en la història de l'Art. Per tant, amb la invenció de la fotografia el tema s'ha mantingut i ha cobrat altres dimensions. A més, és un tema poc controvertit.
        És un tema molt canviant, es a dir, un mateix paisatge pot ser diferent depenent de l'època de l'any, del temps que faci, de l'angle des del qual ho fotografiem i de l'enquadrament que escollim. 

Ansel Adams

        La fotografia més antiga de la qual tenim coneixement va ser el paisatge Vista des de la finestra, realitzada per Nicephore Niepce en 1826.  A causa de l'escassa sensibilitat dels primers suports utilitzats pels primers fotògrafs, els paisatges urbans o rurals són fotografiats quan no hi ha gens en moviment a fi d'evitar que sortissin borrosos (l'exposició d'aquesta primera fotografia va ser de vuit hores). 

Vista des de la finestra, Niepce

       A pesar que la tècnica fotogràfica va anant avançant al llarg de la seva història, molts fotògrafs han continuat fent fotografies evitant a les persones en persecusió de la naturalesa pura sense les intrusions humanes. L'interès s'ha dirigit a les formes naturals, la llum, la metereologia, etc. Per tant, molts dels grans fotògrafs paisagistes han estan fervents defensors de la preservació de la natura com Ansel Adams, Edward Preston, Chris Kotsiopoulos, Marc Adamus, Per Bak Jansen, Stuart Klipper, etc.
Marc Adamus
Matthew Brandt. Grays Lake, ID7, 2013.

Per paisatge podem entendre l'espai natural i l'urbà
   
      El paisatge urbà i industrial és una vertent del paisatge que ha interessat a molts fotògrafs: Eugène Atget, Karl H. Schmölz (fotògrafs més clàssics), Bernd i Hillia Becher , Edward Burtynsky (fotògrafs més actuals), entre d'altres.

Karl H. Schmölz
Bernd and Hillia Becher

Important a tenir em compte quan feseu una fotografia de paisatge:

   1. Hora del dia. Les llums més benvolgudes són les que es produeixen entre l'alba, l'alba i els primers minuts de sol directe i, a la tarda, des que el sol incideix obliquament fins al crepuscle. Quan la llum incideix lateralment, el paisatge guanya en volum i les textures són més evidents.
   2. Perspectiva/ punt d'interès: les línies convergents i l'hotitzò. Els paisatges són molt amplis i és important cercar un punt d'atenció.
   3. Punt de vista: on col·locam la càmera de fotos és important. De vegades un picat o contrapicat farà que la vostra fotografia sigui més interessant.
   4. Color. No només l'hora del dia ens marca una tonalitat de colors, sinó que hem de tenir en compte els colors propis i dominants del paisatge: seuva, desert, marina, etc.
   5. Composició. La regla dels terços atorguen al fotògraf una primera base sòlida per compondre una imatge. Aquesta famosa regla consisteix que, a l'hora d'enqaudrar el paisatge, evitem col·locar la línia de l'Horitzó just a la meitat de l'enquadrament.
   6. Tècnica. Millor amb un objectiu gran angular i tenir un trípode per fer les fotos amb una major obertura i menys velocitat.
   7. Cel i núvols. De vegades ens interessa donar més espai al cel ennigulat.

ESTILS: Romàntic, descriptiu, etc. Blog Altfoto

Enllaços interessants:
el blog dzoom nos propone consejos para extraer lo mejor de cada paisaje.


TREBALLS D'ALUMNES

Lucía C.

Laura R.

lunes, 16 de diciembre de 2013

La perspectiva en la fotografia


Què és la perspectiva? La perspectiva és la forma de representar les tres dimensions de la realitat en una superfície bidimensional o plana.
     Fins al segle XV els pintors i dibuixants realment no es van plantejar el problema de la creació de la sensació de profunditat en una superfície plana.Per solucionar-ho tenim els principis geomètrics de la perspectiva lineal.
      Ja estem tan acostumats a veure la perspectiva i la profunditat recreada en els quadres i dibuixos que és inherent a gairebé totes les fotografies. Però,

 Com donar sensació de profunditat a les nostres fotografies?
  1. La perspectiva Lineal. És aquella perspectiva que fa que les línies convergeixin cap a un, dos o tres punts de fuga. Com més marcat sigui aquesta convergència més profunditat tindrem i captarem la curiositat de l'espectador, sense exagerar, per no crear una imatge falsa. La millor manera d'utilitzar aquesta tècnica és trobar els línies convergents, com una via de tren, una carretera, etc.
  2. La perspectiva atmosférica. Es pot aconseguir la sensació de profunditat utilitzant la boira, les tormentes, etc. que fan que els objectes distants tinguin colors més clars i menor definició que els de el primer plànol. 
  3. L'enfocament selectiu és la tècnica de separació del llunyà i el proper més utilitzada pels fotògrafs, així aconseguim la profunditat de camp.
  4. Si només canviam l'angle de visió de la presa s'incrementa la sensació de llunyania que dóna la perspectiva lineal. Els angles de visió que més ajudan a potenciar les línies convergents són: els angles picats (la càmera per damunt  del subjecte/objecte) i contrapicats (situant la càmera just sota el subjecte/objecte)
  5. L'objectiu. La manera més comuna de controlar la perspectiva és usant una lent adequada. Un objectiu gran angular en la nostra càmera ens ajudarà a donar-li més força a aquestes línies convergents que estem buscant. Crearà un major efecte de perspectiva que un teleobjectiu o zoom acostuma a aplanar les imatges i, per tant, a acabar reduint la sensació de profunditat d'aquestes.
Perspectiva lineal amb línies convergent.
Profunditat de Camp
Contrapicat
Picat
Més exemples i informació a Gratiszona.com 

TREBALLS D'ALUMNES 

Irene Galmés
Laura Roldán


Valentina Sánchez

La textura a la fotografia.

       Tots els objectes que tenim al nostre al voltant tenen textura, el veritable repte fotogràfic està en aconseguir usar aquesta textura per als nostres interessos comunicatius.
       Hem d'anar alerta, perquè no sempre ens interesa la textura. De vegades cobra massa importància i ens distreu de l'objecte fotografiat.
  1. Com influeix la textura en les fotos? Quan fotografiem alguna cosa amb una textura molt marcada, la nostra fotografia pareix més realista perquè la imatge ens evoca el sentit del tacte. A més, la textura ens aportarà certa tridimensionalitat a les nostres fotografies.
  2. Com aconseguir potenciar la textura en les meves imatges? El resultat dependrà sempre de la il·luminació. I la il·luminació depen de l'hora del dia, entre d'altres coses.  La direcció de la llum: Si la llum és directa no provocam ombres i no es veuran les textures. En canvi amb una llum obliqua ressaltam les textures. De fet,  moltes superfícies sense aparent interès queden transformades en temes molt decoratius gràcies a les textures. Fixau-vos en l'exemple: 

En el paisatge hi ha textures que són més aparents al matí i al capvespre, quan la llum aconsegueix obliquament les superfícies. Convé que la llum sigui directa; la d'un dia ennuvolat aplanaria la imatge i uniformitzaria les irregularitats del terreny. (FOTO: John Hedgecoe). Fundamentos de la Fotografía

      3. Qualitat de les textures. No només podem potenciar una textura amb la il·luminació. És interessant cercar textures oposades a una mateixa imatge i deixar-les que es comuniquin.

Salt Lake. Utah.
Estocolmo
Death Valley.

     



La millor manera d'aprendre és fent. Observa els treballs dels teus companys:

Lucía Calzado
María Pozo
Marina F.

martes, 10 de diciembre de 2013

El món a través d'un orifici, una finestra, una porta, etc.

      De vegades una fotografia s'enriqueix quan l'emmarquem. Aquí teniu alguns exemples del món vist a través d'un orifici, una finestra o una porta. Tot és vàlid.  Un canvi de perspectiva pot crear una imatge especial.

Bang Pa-In Summer Palace.

Queen Mary
Grècia
Kyoto. Temple


EXEMPLE D'ALUMNES


L'ombra a la fotografia.

      La llum és l'element més important de la fotografia però hi ha un altre element que sempre estarà present en les imatges: l'ombra. 
     Hi ha ombres indesitjades, que ens despisten del motiu central de la nostra fotografia, hi ha ombres que es generen per culpa d'una mala il·luminació o d'una il·luminació mal planificada. Però el de les ombres és, en realitat, un món fascinant que ens pot ajudar moltíssim en les nostres fotografies. dzoom.

     Artistes com: Lee Friedlander, Nathan Lerner, André Kertész o Paul Strand, han fet feina amb les ombres a les seves fotografies.
Paul Strand

André Kertész

     Les ombres/siluetes s'han fet servir per múltiples facetes artístiques: teatre d'ombres, retrat, etc. Per tant amb la fotografia d'ombres podem també crear imatges impressionants d'una manera simple i eficaç.

   Tot el que necessites per començar amb la fotografia d'ombres és una font de llum i un subjecte/objecte que projecti una ombra. 

Exemples d'alumnes:
Nuria Garrido
Aitana Estévez
Almudena Alcántara

Per més consells anau al blog Club de fotografia.net



Practica el retrat fotogràfic.

      Encara que genèricament parlem del retrat com si es tractés només de la fotografia del rostre d'una persona, la seva essència va molt més lluny.
      Un retrat implica la participació de la persona retratada, l'entorn, l'estat d'ànim, de la llum, etc. Un retrat ha de transmetre un sentiment i no només una imatge d'una persona, per tant, no trobarem dos retrats iguals de la mateixa persona.
    Hi ha tres tipus de retrats clàssic:
  • Primer plà
  • Plà mig
  • Plà general
    Es tracta de que cada alumne faci una foto amb cada tipus de plà. És important que no siguin fotografies aburrides. Feis treballar la vostra creativitat!!!

Exemples de fotografies d'alumnes

Sara L.


Almudena A.



domingo, 8 de diciembre de 2013

Història de la publicitat.

     El naixement i posterior desenvolupament del mitjà publicitari està estretament lligat al dels propis mitjans de comunicació de masses.

     Des dels seus orígens fins avui, la publicitat ha demostrat ser un mitjà camaleònic, capaç d'adaptar-se als àmbits més complexos i a avatars històrics de tota índole que han marcat el desenvolupament de la nostra civilització, de la nostra societat i del nostre model econòmic. Sempre ha estat aquí, d'una manera o d'un altre, acompanyant-nos i procurant donar resposta a necessitats de comunicació molt específiques.

    La publicitat està unida a la història, està present com a resultat de l'evolució econòmica, comercial, tècnica i financera i, inevitablement, al que va ocorrent en el social, ideològic i cultural.
  1. La publicitat és un mètode persuasiu dirigit a influir sobre la conducta de les persones.
  2. La publicitat és un instrument econòmic utilitzat per les empreses per promoure la demanda.
Recorregut cronològic de la Història de la Publicitat:

La prehistòria de la publicitat
   
Reclam oral: A Roma els comerciants encarreguen al praeco la difusió dels missatges comercials. En l'Edat Mitjana són els pregoners els que complien de vegades aquesta labor a més de la seva labor informativa al servei del rei o del noble. Però hi ha altres tres figures que estan directament lligades al comerç: els mercaders animaven al públic personalment proclamant les qualitats dels seus productes; el xerraire i el buhonero

Reclam escrit: Tant els gremis, organitzats per carrers, com els comerços, que es van situant en llocs més dispersos, s'identifiquen mitjançant ensenyes i cartells.

La publicitat Moderna
    El segle XIX obre un temps de canvis i agitació promogut per la revolució industrial.
      Les bases que suporten el desenvolupament de la publicitat són: L'augment de la producció,El desenvolupament dels mitjans de comunicació, La lluita pel dret a la llibertat d'expressió, La configuració de la professió publicitària,
      El desenvolupament econòmic planteja quatre fets que, en un moment determinat de la història, ocorren per vegada primera: L'augment de moviment de compra-venda, el creixement de la competència, l'excedent de productes i la diversificació de productes i serveis.
     En aquesta situació la publicitat es planteja com una fórmula vàlida per donar a conèixer l'oferta i d'influir sobre les vendes, La relació simbiòtica entre les empreses i els mitjans comença a madurar, ja que poden compartir les seves necessitats.

Segle XX
     El canvi social, les necessitats del nou sistema econòmic i el desenvolupament tècnic, aplicable a la creació i a la transmissió de missatges, fan possible que es configuri la professió publicitària. La seva posició al mercat dels productes, els serveis i les idees és la d'un intermediari entre els anunciants i els seus públics.
     La primera oficina espanyola d'anuncis va ser fundada a Barcelona en 1870 per Rafael Roldós, un experimentat agent venedor d'espais en els periòdics. Roldós i Companyia va estar en actiu fins a 1929. Li van seguir agències pioneres com Els Tiroleses, Publicitat Gispert i Valeriano Pérez entre unes altres. Al principi es tractava d'empreses familiars que gestionaven els anuncis per a premsa, després van assumir altres solucions (tanques, homes anuncio, cotxes, decorats...). 

Els pioners
     Com en la història de totes les activitats i professions hi ha unes persones concretes que tenien una manera pròpia d'entendre la publicitat. Encara que el seu temps hagi passat, la influència que han exercit pot reconèixer-se en etapes posteriors. Molts van ser fundadors de les quals encara avui són grans agències i van encarnar plantejaments clàssics que encara es reconeixen en campanyes actuals. Representen postures sovint oposades i estils de vida de vegades oposats. D'entre aquells grans noms destaquem sis:

      Albert Lasker (1880-1952)                      Stanley Resor (1879-1962)                
      Raymond Rubicam
(1892-1978)           
Leo Burnett (1891-1971)     
      Claude C. Hopkins
(1867-1932)            
Bill Bernbach (1911-1982)  
      

La Radio
     En els anys trenta la ràdio porta a la vida quotidiana un mitjà sorprenent i, sobretot, una alternativa a la forma de rebre informació i entreteniment. Els anuncis més famosos de les primeres dècades de la ràdio són els jingles, cançons completes creades expressament per a l'anunciant i el seu producte.
     La ràdio actual facilita als anunciants les seves característiques (proximitat, credibilitat, segmentació geogràfica, ubiqüitat, sota cost ...) derivades de la naturalesa de la seva emissió i la seva recepció. La ràdio és so, és a dir, una mescla de paraula, música, efectes especials i silencis, elements en els quals s'ha basat la publicitat radiofònica al llarg de la seva història.
     L'ús publicitari de la ràdio canvia amb l'aparició de la televisió i, sobretot, amb l'evolució d'aquest mitjà, tant en l'aspecte tècnic, com pel que fa al seu ús. 

El cinema
     En els anys 50 els dibuixos animats van impulsar el desenvolupament del cinema publicitari i van intercanviar noms famosos, com el de Walt Disney.

La TV
      Després de la impremta, gens ha revolucionat tant el mercat i la producció publicitària com l'aparició de la televisió, probablement per la seva rapidesa d'implantació i la seva força per modificar els hàbits dels espectadors.
      La seva concepció comercial transforma també el mercat publicitari, sorgeixen més anunciants, més agències i més necessitat de realitzar de manera eficaç els diferents passos del procés creatiu i de difusió del missatge.
      Sorgeixen dues formes bàsiques d'inserció entre la programació televisiva i la presència de les marques en el mitjà:
  • Programes patrocinats,
  • Espots
     Un efecte inqüestionable de l'aparició de televisió és que la resta dels mitjans es ressenten. En ella es concentra la inversió en productes de consum a causa de la seva rapidesa i capacitat per aconseguir cobertura i freqüència. A cada mitjà s'incorporen altres anunciants però, una vegada més, l'efecte final és que el mercat es transforma per reajustar-se. 
Internet
   Només un fenomen recent com és internet està sent capaç d'introduir-se en espais que abans ocupava el televisor.

    La inversió en publicitat ha anat creixent, superant els cicles econòmics i qualsevol esdeveniment (guerres, crisis, períodes de reconstrucció, processos de reconversió, etc.). La professió ha madurat i es recolza en una estructura construïda per les relacions entre els protagonistes d'aquest mercat, anunciants, agències de publicitat i mitjans de comunicació, als quals s'han unit les agències de mitjans i tots les altres empreses i professionals que intervenen en el procés de creació de les campanyes.

Informació treta de la pàgina web Media creada pel Ministerio de Educación.

 

LA VOZ DE LA IMAGEN

 
Eugeni Forcano
     S'ha creat la pàgina La voz de la imagen que ens permet conèixer de primera mà la història dels fotògrafs espanyols com: Virgilio Vieitez, Oriol Maspons, Ramón Masats, Eugeni Forcano, Piedad Isla, Alberto Schommer, Leopoldo Pomés, Ricard Terré, Rafael Sanz Lobato, Toni Catany, Gonzalo Juanes, Colita, Josep María Ribas Prous, Gabriel Carvajal, César Lucas, Ana Müller, Jordi Olivé, Manuel Outumuro, Pérez Barriopedro y Enrique Meneses entre d'altres.
Piedad Isla

      "Autodidactas obstinados, corredores de fondo solitarios, incorregibles individualistas, cazadores de gestos anónimos, maestros de la luz, los fotógrafos españoles —forjados ya sea en la dura posguerra o en las postrimerías de la transición— tienen, además de un mapa de imágenes imperecederas, un gran relato. La voz de la imagen. Historia de los fotógrafos españoles es el proyecto oral y visual que pretende reunir en un gran archivo público y online la historia de la fotografía contada por sus protagonistas.  Los maestros de la luz piden la luz, por Elsa Fernández Santos (El País).
   
      És un projecte obert que anirà incorporant la història de la nostra fotografia contada pels propis fotògrafs.
Ramón Massats

Virxilio Vieitez

martes, 5 de noviembre de 2013

Comentari de fotografies II.

Comenta les següents fotografies.

  1. Descriu la imatge i els personatges fotografiats.
  2. Quines diferències hi ha entre les imatges?

domingo, 20 de octubre de 2013

Efecto Warhol. GIMP.

      Segueix les pases marcades per aconseguir l' Efecte Warhol en les teves fotografies:


Fotografia de Fran Barrero.


  • Primer hem de convertir la imatge en en color en blanc i negre. Per a fer això anem a la pestanya Colors i obrim l'apartat desaturació. Podem escollir l'opció que preferim, depenent de la qualitat de la fotografia (Claredat, Lluminositat, Mitjana). 

  •  Duplicarem la capa. Pestanya Capa: Duplicar capa.
  • Crearem una capa buida blanca anomenada Fons.
  • Convertirem la capa duplicada en una imatge en blanc i negre purs (només hi haurà píxels negres i blancs, gens de grisos). Obrim pestanya Colors i l'apartat Umbral.  Heu de seleccionar l'umbral que volgueu moguent el cursor cap a la dreta (més negre) o a l'esquerra (més blanc).

  • Treballarem a partir d'aquesta imatge. Obrim la pestanya Eines, apartat Eines de selecció y Selecció per color. Feim click a la zona negra i veureu com la imatge comença a bibrar. La següent pasa és copiar (Editar, Copiar), obrir una nova Capa amb transparéncia y aferram la imatge (Editar, Aferrar en). Aquesta capa l'anomenarem: Perfil Fer un doble click per que deixi de parpadejar la imatge.
  • La darrera capa anomenada Interior és la més complicada de fer. Activam la Copia de Fons de la imatge i farem feina amb la Capa de Fons (Ull). Això ho feim perqué és més fàcil seguir el contorn a la Capa de Fondo (l'original) que a la Capa de Còpia de fons.
  • Mitjançant l'eina llaç, o la de la tisora, i anirem seleccionant poc a poc tot el contorn de la persona. No vos oblideu de tancar la selecció. Quan ja estigui fet aixó visualitzam la còpia de fons, veureu com la selecció es superposa a la imatge. Heu de copiar i aferrar en una nova capa amb fons transparent. Aquesta imatge serà blanca y negra amb el fons transparent. 
  • La darrera pasa d'aquest capa serà anar a la pestanya d'Eines, Eines de Selecció, Selecció per colors. Tornam a fer clic damunt del negre i donar a la tecla de suprimir ( o Editar, Limpiar). Ja tenim la tercera capa llesta.










  • DARRERA PASA. Ara hem de pintar les tres capes de colors diferents. Ens convé bloquetjar les dues capes de fons transparent així no ens donarà problemes a l'hora de pintar amb el pot de pintura.