martes, 17 de septiembre de 2019

Tipografia

    El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, defineix la tipografia com "l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o, més concretament, el procediment d'impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper".

   Stanley Morison defineix la tipografia com: L'art de col·locar correctament el material d'imprimir, d'acord amb un propòsit específic: el de col·locar les lletres, repartir l'espai i organitzar els tipus amb vista a prestar al lector la màxima ajuda per la comprensió del text. (Vikipèdia)

   És molt important tenir present què es vol comunicar, perquè això definirà quin tipus és el més representatiu per a la intenció buscada a cada disseny o escrit.

    El prestigiós dissenyador gràfic Enric Satué (Barcelona, 1938) escriu al seu últim llibre que, dels 50.000 tipus de lletra que aproximadament s'han dissenyat al llarg de la història de la tipografia, "únicament un 5% de les lletres poden aspirar a ser potencials obres d'art". Els altres, afegeix, "són massa", "farciment" o "fugaços productes de fantasia per atendre modes passatgeres".
   La tipografia, comenta Enric Satué, "és un transmissor de coneixements de primera magnitud, el vehicle amb què ens relacionem més". ("Quan la fotografia és art", article al el Periodico, 17-12-2007)

                                    How a Guttenberg printing press works

Petita història de la tipografia
   Tot comença amb la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450 per Johanes Gutenberg (1400-1468). L'invent s'estén ràpidament per Europa, principalment França i Itàlia. Són els gravadors i els impressors els que van dissenyant les tipografia per a les impressions dels seus propis tallers.  Es basen en les cal·ligrafies antigues i de la seva època (romana, gòtica, carolíngia, etc.) i les van, a poc a poc, adaptant per al nou invent.

Els editors/impressors i tipògrafs no només varen adaptar i crear tipografies. Varen haver d'establir les bases de la impressió i el muntatge d'una pàgina impresa com:  la puntuació, els símbols, els espais en blanc, majúscules i minúscules, els tipus i mides dels papers, etc.
Els més importants des de la invenció de la impremta són:

cartell dadaista



Més informació:
  1. Historia de la tipografia presentació en Power Point.
  2. Dafont Pàgina web amb totes les tipografies.
  3. La psicologia de la tipografia. Qué expressam quan utilitzam una tipografia en especial?
  4. La tipografía más utilizada en publicidad 
  5. Historia de la tipografia. vídeo en youtube fet per Helena Postigo, 2017.
  6. Historia de la tipografia, vídeoen Vimeo fet per Monografica.org.
  7. History of Typography, és un vídeo animat fet per Ben Barret-Forrest

miércoles, 15 de mayo de 2019

Pila de coses

   Què volem dir amb una pila de coses? Objectes del mateix estil o forma amuntegats/col·locats de manera ordenada o desordenada.
   A partir del S. XX trobam una sèrie d'artistes fan feina amb aquest concepte d'apilar coses principalment en el camp de l'escultura. Aquests artistes pertanyen als següents moviments artístics: Art Povera, Nou Realisme, Land Art o l'Art Conceptual.

Untitled (Metamorphosis),1976. Pistoletto

South Bank Circle, 1991. Richard Long. Tate gallery.

Snow balls, Andy Goldsworthy

Gaz à Tous les Étages, 1961. Arman






   Durant els darrers anys ens hem trobat amb artistes o amateurs que es dediquen a fotografiar objectes perfectament col·locats, principalment disposats sobre una superfície plana i en format rectangular. Pot ser per color, per forma, per tema o altre característica comuna.


Adam Hillman, Color Balance, 2018
Ara et toca a tu fotografiar un cúmul d'objectes de la mateixa índole, color o forma de manera artística. Els objectes poden estar ordenats o desordenats.

lunes, 8 de abril de 2019

Patrò i simetria

Carlo Cafferini

Propiedad privada per mingusmutter

    La simetria i els patrons ens envolten, tant en l'entorn natural com urbà. De fet el concepte de simetria i el de bellesa estan molt lligats al llarg de la història de la humanitat. Per tant, és un tema ideal per a fotografiar creant composicions molt interessants.
    Des del moment en el qual el patró és un elements que es repeteixe apareix, inherentment, el concepte de ritme en les composicions.

Hi ha dues formes de fotografiar un patró o una simetria:
  1. Mantenint la regularitat, l'ordre i la seqüència matemàtica
  2. Trencar la composició introduint un element diferent o trencar les pautes internes i dominants de la imatge. 
Chad Baori Stepwell, Rajasthan, India, 2016, Steve McCurry

miércoles, 27 de marzo de 2019

Contrallum

Siluetas per Mario Moreno

Passes per fer un bon contrallum:
1. Escollir l'objecte, el subjecte o el perfil de la ciutat que es vol fotografiar. Ens interessa que la seva silueta sigui fàcil de reconèixer.

2. Una potent font de llum: natural o artificial. Col·loca l'objecte/subjecte que vols fotografiar davant de la llum, entre la cambra i la font de llum . És a dir, el sol quedarà darrere de la silueta que vols fotografiar.
   La millor llum per a aquest tipus de fotografies és la solar. Especialment l'alba o el capvespre són un bon moment per a fer aquest tipus de fotografia, ja que el sol està més baix i resulta més fàcil fotografiar la silueta. A més, la gamma dels colors en aquestes hores del dia són més pictòrics.

3. Convé que el fons sigui neutre, sempre que no estigueu fotografiant la silueta d'una ciutat o un paisatge.

Civils fugint de Basra, Iraq, 2003 por Paolo Pellegrin

martes, 19 de marzo de 2019

Paisatge urbà

    La fotografia de paisatge urbà no es tracta només dels edificis. De fet, les persones, els cotxes, els cartells, el cel o l'horitzò poden ser una part important de la fotografia.

    També és important el punt de vista. Tan interessant pot ser treure una fotografia desde abaix (un carrer, una plaça) com des d'adalt (des d'una finestra o d'un terrat). Altres aspectes a tenir en compte son els reflexes dels cristalls dels edificis, l'hora (nit o dia), les hombres, els contrallums.

Roma, 1959 per Henri Cartier_Bresson
Ernst Haas. new York, 1951