![]() |
Van Gogh |
En un blog fototres es tracta el tema amb profunditat on l'autor escriu: " l'autoretrat va ser des d'antic un gènere artístic preferit tant pels grans mestres com pels humils aprenents. El seu principal misteri radica en l'estranya dualitat que es genera en la seva gestació. D'una banda l'autor es converteix en retratat i aquest al seu torn, en autor. S'és i no s'és. Se simula ser o ens confessem sense pudor davant la mirada aliena. Aquest misteri ha fet de l'autoretrat un dels millors camps d'experimentació per gairebé tots els autors. Una gran majoria ho ha tocat amb major o menor fortuna, és pràcticament un assumpte d'obligat compliment per a l'artista, fins i tot per a alguns, és el seu únic mitjà possible de treball."
Pautes per fer un autoretrat:
- Es important controlar l'enfocament adequat mitjançant la utilització d'una obertura de diafragma petita, que ens ofereix una major profunditat de camp i un enfocament més precís.
- Es recomanable per provar i plantejar la presa utilitzar un model estàtic, com un peluix. D'aquesta forma podem tenir en compte les distàncies, preparar l'enquadrament pel que és adequat usar un un trípode o recolzar la màquina en un lloc segur i estable.
- Un consell pràctic que ens pot ajudar és col·locar un mirall darrere de la càmera per veure la pantalla mentre disparem.
- Un disparador remot ajuda enormement en la tasca.
Un autoretrat més espontàni és el tret sobre un mirall o altre superici reflectant.Observa els següents exemples trets d'internet:
L'autoretrat fotogràfic és fascinant, ja que comporta un narcisisme mediatitzat i també una barreja d'egolatría i voyeurisme. És narcisista per l'autocontemplació, però té un sentit de permanència major que el de la simple observació davant el mirall: és imprimir el reflex per contemplar-se a plaure.

El reflexe ja s'havia fet servir en la pintura. Fixat en els exemples:
![]() |
Matrimoni Arnolfini |
![]() |
Escher EXEMPLES DE LES FOTOGRAFIES DELS ALUMNES |
No hay comentarios:
Publicar un comentario