Dissenyadors de vestuari de cinema/teatre.

     El vestuari, en les arts escèniques, és el conjunt de peces, complements i accessoris utilitzats en un espectacle per definir i caracteritzar a un personatge en el seu context. El director teatral i constructivista rus Tairov ho va descriure com a "segona pell de l'actor". (Wikipèdia)

Colleen Atwood

       No són molts els qui es fixen a la roba dels personatges en veure una pel·lícula, tret que sigui vistosa o que sigui un element important per donar-li context al film. Generalment en una pel·lícula hi ha un sol dissenyador/a de vestuari, i un departament sencer de sastres i assistents a càrrec del dissenyador, que elaboren els vestits i accessoris que aquest ha creat. (Fílmicas)

Eiko Ishioka

     El dissenyador és l'encarregat de la part creativa de l'assumpte. El seu treball comença per conèixer a fons la visió que el director vol imprimir-li a la pel·lícula. Per a això, ha d'entendre molt bé:

• la història
• el seu context geogràfic
• el seu context temporal, 
• a més de qui són els personatges i com pot caracteritzar-los usant roba i accessoris.

    Igualment, el dissenyador de vestuari treballa en sincronia amb el dissenyador de producció (qui crea els escenaris i els decora) i els encarregats del maquillatge, de manera que la imatge final sigui harmònica i d'acord amb el que s'està explicant. (Fílmicas)

ESPANYA

   
    A Espanya tenim grans professionals creadors de màgia i il·lusió com: Yvone Blake (Remando al viento, Los fantasma de Goya), Tatiana Hernández (El espinazo del diablo, Mortadelo y Filemón),  Paco Delgado (Blancanieves, Los miserables) , Bina Daigeler (Airbag, Todo sobre mi madre). Article: Los talentos de vestuario del cine español.

     Els dissenyadors de vestuari nacional i internacional recorren a l'aclamada Satrería Cornejo  perquè els facin els seus vestits i complements. A la seva pàgina web podem llegir:

      
      Fundada en 1920 por Humberto Cornejo es en la actualidad una de las casas de alquiler de vestuario más importantes del mundo, manteniendo el carácter familiar que ha tenido desde sus inicios.
      Desde su fundación los más importantes figurinistas y diseñadores de vestuario españoles y extranjeros han acudido a Cornejo para alquilar y confeccionar trajes para sus producciones. 
      A lo largo de su dilatada trayectoria Cornejo ha participado en varias películas galardonadas con premios al mejor vestuario, premios Oscar, Goya, Cesar y Bafta. 

Enllaços interesants:
Vestuario Escénico

Fotografies Vintage

               He trobat aquestes fotografies dibuixades que són molt interessants i poden ser un possible treball per fer en classe!!!

Spencerstudioshop
Treballs fet a llapis sobre paper d'aquarel·la 100% de cotó

Solitud

Proposta per fer fotografies que donin la sensació de solitud.

Nerea Ángel

María Pozo

Les bandes sonores a les series de TV.

    Estem vivint l'època daurada de les sèries en TV. Actors, directors, guionistes així com compositors estan desenvolupant el seu talent en la creació de grans històries explicades en la, sempre injuriada, televisió. Ja no és un estigma fer feina per la TV, sinó que s'està convertint en un mitja de comunicació que ha retrobat la seva creativitat i torna a ser cultura de masses.

    A l'article escrit per Álvaro P. Ruiz de Elvira titulat: La huella sonora de las series (El País) ens mostra les bandes sonores de les diferents sèries de culte dels darrers anys: Isabel, Sherlock, Juego de tronos, Doctor Who, Hannibal, Utopia, Fargo, The Leftovers o The Knick.

    “La música es uno de los instrumentos que tiene el director para contar su historia. Como el montaje o la fotografía, la música sirve para crear atmósferas, transmitir emociones o anticipar información”, dice Antonio Martínez, director del programa Notas de cine de la Cadena Ser. 

     Muchos de los compositores que triunfan ahora en la televisión tienen un pasado en el rock e incluso en el punk. Músicos como el exbatería de Redd Kross y Air, Brian Reitzell (Hannibal), el fundador de Tonic, Jeff Russo (Fargo), o el exbaterista de Red Hot Chili Peppers, Cliff Martínez (The Knick). Otros comenzaron con una formación clásica y aparte de mantener una música orquestal evolucionan hacia sonidos más contemporáneos, como el compositor argentino Federico Jusid (que del clasicismo de Isabel pasará a los sonidos de Refugiados), el alemán Max Richter (The Leftovers) o el chileno Cristóbal Tapia de Veer (Utopia)."

SINTONIES EMBLEMÀTIQUES

"La parte más reconocible de la banda sonora televisiva es la sintonía de apertura. En los últimos años es habitual cruzarse con seguidores de series que silban hasta la última nota de Juego de Tronos o tararean la música de Mad Men.

“Las sintonías son el emblema de una serie, lo que al seguidor le mete ya en ambiente”, dice Antonio Martínez, director del programa Notas de Cine (Cadena Ser). “Oyes los primeros acordes y es como la puerta de entrada al mundo que te están proponiendo”.

Parte del éxito de una ficción puede llegar a través de la sintonía. Y lo mismo ocurre con sus compositores. “Henry Mancini hizo Peter Gunn y eso le lanzó a la fama. Lo mismo que Lalo Schifrin con Misión: Imposible o Angelo Badalamenti con Twin Peaks”, recuerda Martínez.

Algunos de los autores de primera línea actuales también comenzaron en la televisión con sintonías muy reconocibles, como hizo Michael Giacchino (Oscar por Up) con la breve pero muy reconocible introducción (y el resto de la partitura) de Perdidos o Ramin Djawadi, habitual en los últimos trabajos de Guillermo del Toro, con Juego de Tronos."

ISABEL (TVE1)

    "Más lejos de los sonidos diferentes hay trabajos más clásicos, como el que Federico Jusid ha hecho para Isabel. El compositor argentino explica en su estudio en Madrid cómo trabaja la música para esta serie histórica, que en su tercera temporada ha contado con la orquesta y coro de RTVE: “Trabajar con grabaciones, con orquesta real como una producción cinematográfica, implica mucho trabajo de preparación”. Jusid comienza a componer cuando todavía se están construyendo los decorados, que visita, con el guion en la mano y con conversaciones con los directores: “Hablamos de la historia, de la fotografía que va a tener, del ritmo de montaje”. También se inspira en los cuadros de la época: “Isabel usa mucho pinturas para momentos como la rendición de Granada. A veces inclusive la coreografía y posición de los personajes es una reproducción de las pinturas de la época”. Para Jusid, la música tiene que ver con la épica visual, con los gestos y con la manera de sentir y padecer que tienen los personajes."
 

Erwin Blumenfeld.

     Erwin Blumenfeld (1897-1969) va ser un fotògraf nord-americà d'origen alemany. Va néixer a Berlín i va aprendre fotografia d'una manera autodidacta. Va pertànyer al moviment Dadá durant la seva època europea..

     Arriba als EEUU a l'any 1941. A travès de les seves fotografies va crear la idea, l'estètica  de l'Amèrica dels anys 40 i50. Es va convertir amb un dels fotògrafs de moda millor pagats, publicant a les grans revistes de moda (Vogue, Harper's Bazar)
    A una altre pàgina on també podeu trobar informació és: ARTSY.

Eifel Tower, portfolio de Vogue, 1939.

Fotografia de la model Jean Patchet per la portada de Vogue. 1950

Els seus retrats es poden cal·lificar de Retrats psicològics. Bàsicament va retratar:

•  a dones belles
•  autoretrats. Eren molt més experimentals y creatius.

Autoretrat.

1952

             

Erin Case

     L'artista americà (Michigan) Erin Case. crea tot un univers amb els retrats y els paisatges juntant-los en un collage.En aquestes obres ha col·laborat amb l'artista Andrew Tamlyn.

"Haircut 8" 2012

"Haircut 1" 2012

"Haircut 3" 2012

"Turn Shelter" 2012

Crear un Avatar.

    Crea un Avatar o Alter-ego. Hi ha molt de programes per crear la teva imatge, la que vols mostrar pels medis tecnològics.

     Hi podem trobar infinitat de programas que ens permeten fer aquesta acció. Escull el que més t'agrada segons el teu estil.

• ArtisanCam
• Digibody
• Face your manga
• Portrait Illustration Maker
• Simpson Avatar
• urFooz Pots crear un personatge sencer.

ANDAVANT!!!!

Tipus de publicitat.

Tipus de publicitat:

Obre el següent enllaç i prova de contestar a les preguntes plantejades al vídeo.

ENLLAÇ

Pivot. Programa d'Animació.

     Pivot Stickfigure Animator (PIVOT, per escurçar) és una senzilla aplicació lliure per Windows que permet crear animacions amb figures de pal.  No és necessari tornar a dibuixar cada vegada al personatge, tenint, a més l'opció de crear diferents tipus de personatges.

     Es grava com a arxius GIF (Graphics Interchangeable Format).També pot ser convertit en vídeos usant un altre programari com Windows Movie Maker (i incloure música, sons...).

Exemple trobat a youtube:

Blog para imagen podeu trobar exemples d'alumnes de la vostra edad.

Els Simpsons. Homenatge al cinema.

Els Simpsons fan un homenatge al cinema.

http://moviesimpsons.tumblr.com/

i també...

Treehouse of Horror XXIV per Guillermo del Toro

Espot. Línea Directa.

     A partir dels anuncis de Línea Directa els alumnes han escrit, dirigit, actuat i montat les seves versions.

ORIGINAL:

VERSIONS:

https://vimeo.com/106851367 
https://vimeo.com/106852139
https://vimeo.com/106853172
https://vimeo.com/106854019 

Gèneres Fotogràfics.

     Amb el terme "gènere" es designa als diferents temes tractats en les fotografies. La terminologia utilitzada a la fotografia és la mateixa que s'utilitza en la pintura.

• Retrat. El retrat és la representació humana és tots els seus vessants. Les persones estan representades amb el cos complet o en plànols menors (Plànol americà, plànol mitjà, primer plànol o primeríssim primer plànol). Aquí emmarcarem dos subgèneres: l'autoretrat i el nu (retrat d'una persona sense roba).
• Bodegó o natura morta. També anomenat naturalesa morta. És un gènere que deriva de la pintura i consisteix en la fotografia d'elements inanimats(objectes que trobam a la cuina, menjar, etc.). Es caracteritza perquè el fotògraf és el que ha preparat aquesta escena per fotografiar-la (composició, llums, colors, etc.)
• Paisatge. 
• Reportatge.  

El Reportatge
     El reportatge és un gènere específic de la fotografia. Un reportatge implica una sèrie d'imatges que tracta del mateix tema.

Podem dividir el reportatge en tres grans categoríes:

1. Fotografia científica. La fotografia ha constituït des dels seus inicis un mitjà de gran utilitat en la recerca científica. Gràcies a la seva utilització a nivell científic es té la possibilitat de registrar fenòmens que no poden ser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida), o extremadament lents (fotografia de baixa velocitat), aquells que es produeixen a escala microscòpica, aquells que afecten a regions molt vastes de la Terra o de l'Espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), aquells lligats a radiacions no visibles a l'ull humà, o en situacions en les quals no pot estar físicament l'ésser humà, etc.
2. Fotografia publicitària. És la realització de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit.
3. Fotografia periodística o fotoperiodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
   Es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d'un coneixement de l'actualitat política, social i cultural. (Wikipèdia)

 Géneros y subgéneros de la fotografía contemporánea, por Oscar Colorado Nates. Oscarenfotoscom

 Més informació: Los géneros fotogràficos.

Fotomontatge amb el GIMP.

      Has d'utilitzar aquestes imatges per crear el teu fotomuntatge. A més has d'afegir dues imatges que hagis cercat tu i eliminat, previament, el fons.

Escull un d'aquets 4 fons:

Eliminar el fons d'una imatge. Animals.

Escull 5 animals i elimina el fons blanc amb el GIMP.

Tutorials:

• Tutorial de Gonzalo Barral
• Taringa

SELFIE.

Selfie: "a photograph that one has taken of oneself, typically one taken with a smartphone or webcam and uploaded to a social media website" Oxford Dictionary.

Selfie de Miley Cyrus

    "Selfie aquí y selfie allá,  en el avión, manejando, en pose casual, con duck face, la que te tomas frente al espejo, la de la playa, la de las partes del cuerpo, las de chica mala, las que te tomas con el famoso que viste en el aeropuerto. Hay varios tipos de selfies y cada segundo se inventa tal vez uno más. Es un género fotográfico en constante evolución. Todo es culpa de los millennials, esos jóvenes veinteañeros que, según la revista Time, son la generación más narcisista y autorreferencial de la que se tenga registro.
 
     Son jóvenes que usan las redes sociales para pasar del anonimato a convertirse en trendsetters digitales, a coleccionar likes, más de 100, más de mil, más de 10 mil. Los que presumen el cuerpo trabajado en el gimnasio, los nuevos ricos que te avientan en la pupila su riqueza, los vuelos en jets privados, los mirrreyes y sus lobukis, en sus versiones asiáticas, europeas y estadounidenses, y alguna que otra hija de un líder sindical petrolero mexicano. Son también las diosas y los dioses socialités de siempre, posando en los viñedos de Baja California, emulando a Blair Waldorf y sus entourages. Es la era ya no de los 15 minutos de fama de Warhol, sino de las cibercelebridades, efímeras también, pero con mayor resonancia." Quien: Las selfies, las nuevas egotecas.

Preparació de la fotografia. Oscar's 2014.

Resultat del selfie.

Parodia amb Homer Simpson.

      "Jo vaig estar aquí". Antigament la gent marcava el seu nom en un lloc perquè se sabés que havia estat allí, ara es fan un selfi que equival al mateix i dóna la volta al món. Les noves tecnologíes ens fan ser esclaus del moment. Tot ho hem de compartir i la nostra imatge, el nostre autoretrat, és la nostra marca d'identitat.

La publicitat incorpora el selfie a les seves campanyes publicitàries: Turkish Airlines, Kobe vs Messi

Punt de vista

Piràmides de Guiza. Egipte

       En la nostra retina tenim gravades imatges bucòliques i màgiques de paisatges i edificis d'altres èpoques que ens fa fantasiar i voler anar a veure-les.... Com és la nostra sorpresa quan per fi ens trobem en l'idíl·lic lloc i veiem l'enclavament en el qual està situat... el temps ha passat i els monuments han estat engolits per les ciutats. 

      Aquest és un clar exemple que la fotografia no sempre és del tot real. Des del moment que canviem el punt de vista la informació que transmetem pot ser completament oposada!!!!
 

Piràmides de Guiza. Vista aèria. Egipte

 Tal Mahal. India

 Les Catarates del Niàgara. EEUU

 La Kaaba. La Meca, Arabia Saudí.

 La Ciutat Prohibida. Peking, Xina.

Informació treta de: Deistractify These 23 far away perspective of famous places will change the way you see them ever.