En la pàgina d'Instagram anomenada Cool stories about art he trobat aquestes imatges de pel·lícules que agafen composicions de quadros famosos.
Les arts estan intríncasement relacionades. Unes i d'altres miren cap artistes de diferents generacions i especialitats per crear el seu propi llenguatge. La cultura i l'art es retroalimenten constantment.
 |
| Anna Atkins (1799-1871) |
"Anna Atkins va ser la primera fotògrafa. Va desenvolupar la seva obra en nom de la ciència. En 1842, va començar a utilitzar la recentment inventada tècnica de la cianotípia per a fotografiar falgueres, plomes, flors i algues marines. Al llarg de deu anys, va crear aproximadament 10.000 d'aquestes imatges d'un blau intens, elaborant a mà cada exemplar del seu llibre de fotografies «Fotografies d'algues britàniques». No hi ha dos exemplars iguals. En 2016, el Rijksmuseum va adquirir un exemplar excel·lent, incorporant així l'obra de la pionera de la fotografia a la seva col·lecció. (Rijksmuseum)"
 |
| Papaver rhoreas, d'un àlbum de presentació a Henry Dixon, 1861, cianotip. |
 |
| Paó, d'un àlbum de presentació a Henry Dixon, 1861, cianotip |
 |
| Yukio Ota amb el seu disseny. |
L'emblemàtic senyal d'emergència del «home corrent» o Running Man va ser dissenyada en 1979 pel gràfic japonès Yukio Ota. Va guanyar un concurs nacional convocat per l'associació de seguretat contra incendis del Japó per a crear un pictograma universal que facilités la ràpida evacuació d'edificis sense barreres idiomàtiques.
L'Organització Internacional de Normalització (ISO) estava a punt d'adoptar un disseny molt semblant proposat per la delegació de la Unió Soviètica. Ota i la delegació japonesa van demostrar que les línies divisòries del marc soviètic dificultaven el reconeixement de la figura. Després de petits retocs de tancament en el pla inferior, la proposta de Ota es va imposar.
A l'esquerra disseny de Yukio Ota i a la dreta el disseny soviètic.
A diferència del vermell tradicional d'advertiment o aturada, Ota va optar pel verd. En psicologia del color i senyalística, el verd funciona com un semàfor de llum o senyal de «via lliure / avança», reduint el pànic i guiant de manera intuïtiva cap a l'exterior. El disseny prioritza un alt contrast de silueta blanca sobre fons verd brillant, preparat per a continuar funcionant mitjançant panells retroiluminados o materials fotoluminiscents si falla el subministrament elèctric.
la.inercia. Carla ens comenta aquesta història en el seu perfil d'Instagram
"Viajamos, vemos un monumento, tomamos una foto. Al encuadrar los lugares turísticos de masas en nuestros visores, creamos recuerdos fotográficos que son parte integral de la experiencia turística. Mediante búsquedas de palabras clave de monumentos famosos en sitios web para compartir fotos, la artista suizo-francesa Corinne Vionnet seleccionó miles de instantáneas de turistas para su serie «Photo Opportunities». Entrelazando numerosas perspectivas y experiencias fotográficas, la artista construye sus propias interpretaciones impresionistas: estructuras etéreas que flotan suavemente en una bruma onírica de cielo azul." (Photo Opportunities)
"A partir de 2005, l'artista franc-suïssa Corinne Vionnet va començar a realitzar cerques en línia mitjançant paraules clau d'imatges quotidianes —o vernacles— de monuments turístics de tot el món, després d'observar que la majoria de les instantànies eren representacions, conscients o no, d'imatges preexistents d'aquests llocs. Això la va portar a examinar com triem el punt òptim per a fotografiar un monument i com descartem allò que resulta superflu per a les realitats d'oci que construïm. On ens situem davant l'entrada del Taj Mahal per a captar la seva façana arquitectònica en perfecta simetria? Com enquadrem en els nostres visors el pont més fotografiat del món, el Golden Gate? Estem socialment condicionats per a prendre fotografies que ja hem vist abans?"
Julia Margaret Cameron, 1870,
per Henry Herschel Hay Cameron.
Julia Margaret Cameron (Calcuta, 1815-Ceilan, 1879) va ser una pionera ambiciosa i dedicada de la fotografia. Coneguda principalment pels seus impactants retrats, també retratava als seus models —amics, familiars i servents— com a personatges d'històries bíbliques, històriques o al·legòriques. Era visionària en la seva creença en el poder «diví» del mitjà, audaç en els seus experiments amb la creació d'imatges i persistent en la promoció de la seva obra. Les seves fotografies trencaven les regles: estaven intencionadament desenfocades i sovint incloïen esgarrapades, taques i altres rastres del seu procés. (Victori and Albert Museum)
Al desembre de 1863, ja amb 48 anys, Julia Margaret Cameron va rebre un regal que transformaria per sempre l'avorrida vida convencional que portava al costat del seu marit en Freshwater, un petit poble de l'Illa de Wight. Era una aparatosa cambra de fusta acompanyada d'una nota signada per la seva filla en la qual deia: "Potser et diverteix, mare. Intenta fer fotografies durant la teva solitud en Freshwater". Immediatament, va transformar la casa en funció de la seva nova ocupació. Va convertir la carbonera en la cambra obscura i el galliner en el seu estudi i va començar a fer retrats. No havia transcorregut un mes quan va aconseguir el que ella mateixa va dir el seu primer èxit: el retrat d'una nena, Annie Philpot, filla del poeta William Benjamin Philpot. En aquest treball estava ja el que seria l'essència de la seva obra i el que la convertiria en una de les més importants artistes de la fotografia del segle XIX: il·luminació intensa, enfoqui indefinit i composicions de primers plans en els quals, gairebé sempre, apareixen dones i nens que, a vegades, representaven personatges bíblics o literaris. (El País)
 |
| Annie Philpot, 1864 |
 |
| Henry Taylor (poet), 1868 |
N'hi ha retrats en grup, com el conegut Summer Days (1866), en el qual apareixen dues dones i dues nenes en un posat deliberadament artificial i amb les mirades perdudes. Hi ha en aquesta obra un lirisme artificial, ja que no busca el realisme o el naturalisme.
 |
| Summer Days, 1866-69 |
Interessant documental titulat " La aventura del saber. Boek visual. Jordi Alcaraz."El Boek 861 és un magazine independent on-line de mail-art, poesia visual i art experimental.
Jordi Laroch ( Barcelona, 1978)
El Museu Reina Sofia ens conta la història del primer Concurs Nacional de Fotografia:
¿Sabías que España no tuvo un Concurso Nacional de Fotografía hasta 1962?
Aunque los Concursos Nacionales de Arte existen desde 1922, la fotografía tuvo que esperar 30 años más para tener su propio reconocimiento oficial.
En este vídeo, exploramos el archivo del Museo, para contarte la historia de aquel primer certamen, con nombres como Gerardo Vielba, Francisco Gómez, Leonardo Cantero… y un jurado en el que también estuvo Carlos Saura.
Una historia de premios, desacuerdos y fotografías que hoy forman parte de la Colección del Museo Reina Sofía.
https://www.instagram.com/reel/DYHESkoi5BX/?utm_source=ig_web_button_share_sheet
 |
| Sofía Illiana. Archivo del Departamento de Registro de Obras de Arte. |
