En la pàgina d'Instagram anomenada Cool stories about art he trobat aquestes imatges de pel·lícules que agafen composicions de quadros famosos.
Les arts estan intríncasement relacionades. Unes i d'altres miren cap artistes de diferents generacions i especialitats per crear el seu propi llenguatge. La cultura i l'art es retroalimenten constantment.
 |
| Anna Atkins (1799-1871) |
"Anna Atkins va ser la primera fotògrafa. Va desenvolupar la seva obra en nom de la ciència. En 1842, va començar a utilitzar la recentment inventada tècnica de la cianotípia per a fotografiar falgueres, plomes, flors i algues marines. Al llarg de deu anys, va crear aproximadament 10.000 d'aquestes imatges d'un blau intens, elaborant a mà cada exemplar del seu llibre de fotografies «Fotografies d'algues britàniques». No hi ha dos exemplars iguals. En 2016, el Rijksmuseum va adquirir un exemplar excel·lent, incorporant així l'obra de la pionera de la fotografia a la seva col·lecció. (Rijksmuseum)"
 |
| Papaver rhoreas, d'un àlbum de presentació a Henry Dixon, 1861, cianotip. |
 |
| Paó, d'un àlbum de presentació a Henry Dixon, 1861, cianotip |
 |
| Yukio Ota amb el seu disseny. |
L'emblemàtic senyal d'emergència del «home corrent» o Running Man va ser dissenyada en 1979 pel gràfic japonès Yukio Ota. Va guanyar un concurs nacional convocat per l'associació de seguretat contra incendis del Japó per a crear un pictograma universal que facilités la ràpida evacuació d'edificis sense barreres idiomàtiques.
L'Organització Internacional de Normalització (ISO) estava a punt d'adoptar un disseny molt semblant proposat per la delegació de la Unió Soviètica. Ota i la delegació japonesa van demostrar que les línies divisòries del marc soviètic dificultaven el reconeixement de la figura. Després de petits retocs de tancament en el pla inferior, la proposta de Ota es va imposar.
A l'esquerra disseny de Yukio Ota i a la dreta el disseny soviètic.
A diferència del vermell tradicional d'advertiment o aturada, Ota va optar pel verd. En psicologia del color i senyalística, el verd funciona com un semàfor de llum o senyal de «via lliure / avança», reduint el pànic i guiant de manera intuïtiva cap a l'exterior. El disseny prioritza un alt contrast de silueta blanca sobre fons verd brillant, preparat per a continuar funcionant mitjançant panells retroiluminados o materials fotoluminiscents si falla el subministrament elèctric.
la.inercia. Carla ens comenta aquesta història en el seu perfil d'Instagram
"Viajamos, vemos un monumento, tomamos una foto. Al encuadrar los lugares turísticos de masas en nuestros visores, creamos recuerdos fotográficos que son parte integral de la experiencia turística. Mediante búsquedas de palabras clave de monumentos famosos en sitios web para compartir fotos, la artista suizo-francesa Corinne Vionnet seleccionó miles de instantáneas de turistas para su serie «Photo Opportunities». Entrelazando numerosas perspectivas y experiencias fotográficas, la artista construye sus propias interpretaciones impresionistas: estructuras etéreas que flotan suavemente en una bruma onírica de cielo azul." (Photo Opportunities)
"A partir de 2005, l'artista franc-suïssa Corinne Vionnet va començar a realitzar cerques en línia mitjançant paraules clau d'imatges quotidianes —o vernacles— de monuments turístics de tot el món, després d'observar que la majoria de les instantànies eren representacions, conscients o no, d'imatges preexistents d'aquests llocs. Això la va portar a examinar com triem el punt òptim per a fotografiar un monument i com descartem allò que resulta superflu per a les realitats d'oci que construïm. On ens situem davant l'entrada del Taj Mahal per a captar la seva façana arquitectònica en perfecta simetria? Com enquadrem en els nostres visors el pont més fotografiat del món, el Golden Gate? Estem socialment condicionats per a prendre fotografies que ja hem vist abans?"
Julia Margaret Cameron, 1870,
per Henry Herschel Hay Cameron.
Julia Margaret Cameron (Calcuta, 1815-Ceilan, 1879) va ser una pionera ambiciosa i dedicada de la fotografia. Coneguda principalment pels seus impactants retrats, també retratava als seus models —amics, familiars i servents— com a personatges d'històries bíbliques, històriques o al·legòriques. Era visionària en la seva creença en el poder «diví» del mitjà, audaç en els seus experiments amb la creació d'imatges i persistent en la promoció de la seva obra. Les seves fotografies trencaven les regles: estaven intencionadament desenfocades i sovint incloïen esgarrapades, taques i altres rastres del seu procés. (Victori and Albert Museum)
Al desembre de 1863, ja amb 48 anys, Julia Margaret Cameron va rebre un regal que transformaria per sempre l'avorrida vida convencional que portava al costat del seu marit en Freshwater, un petit poble de l'Illa de Wight. Era una aparatosa cambra de fusta acompanyada d'una nota signada per la seva filla en la qual deia: "Potser et diverteix, mare. Intenta fer fotografies durant la teva solitud en Freshwater". Immediatament, va transformar la casa en funció de la seva nova ocupació. Va convertir la carbonera en la cambra obscura i el galliner en el seu estudi i va començar a fer retrats. No havia transcorregut un mes quan va aconseguir el que ella mateixa va dir el seu primer èxit: el retrat d'una nena, Annie Philpot, filla del poeta William Benjamin Philpot. En aquest treball estava ja el que seria l'essència de la seva obra i el que la convertiria en una de les més importants artistes de la fotografia del segle XIX: il·luminació intensa, enfoqui indefinit i composicions de primers plans en els quals, gairebé sempre, apareixen dones i nens que, a vegades, representaven personatges bíblics o literaris. (El País)
 |
| Annie Philpot, 1864 |
 |
| Henry Taylor (poet), 1868 |
N'hi ha retrats en grup, com el conegut Summer Days (1866), en el qual apareixen dues dones i dues nenes en un posat deliberadament artificial i amb les mirades perdudes. Hi ha en aquesta obra un lirisme artificial, ja que no busca el realisme o el naturalisme.
 |
| Summer Days, 1866-69 |
Interessant documental titulat " La aventura del saber. Boek visual. Jordi Alcaraz."El Boek 861 és un magazine independent on-line de mail-art, poesia visual i art experimental.
Jordi Laroch ( Barcelona, 1978)
El Museu Reina Sofia ens conta la història del primer Concurs Nacional de Fotografia:
¿Sabías que España no tuvo un Concurso Nacional de Fotografía hasta 1962?
Aunque los Concursos Nacionales de Arte existen desde 1922, la fotografía tuvo que esperar 30 años más para tener su propio reconocimiento oficial.
En este vídeo, exploramos el archivo del Museo, para contarte la historia de aquel primer certamen, con nombres como Gerardo Vielba, Francisco Gómez, Leonardo Cantero… y un jurado en el que también estuvo Carlos Saura.
Una historia de premios, desacuerdos y fotografías que hoy forman parte de la Colección del Museo Reina Sofía.
https://www.instagram.com/reel/DYHESkoi5BX/?utm_source=ig_web_button_share_sheet
 |
| Sofía Illiana. Archivo del Departamento de Registro de Obras de Arte. |
La fotografia com la coneixem avui dia no té res a veure amb els seus començaments. La fotografia NO és un invent d'una sola persona, sino de tota una sèrie d'inventors que a la mateixa vegada volen resoldre el problema de capturar una imatge sobre un sport físic. Això va implicar molts processos i tècniques difernts per arribar a la fotografia actual.
La fotografia de textures artístiques cerca convertir la superfície d'objectes (naturals o artificials) en la protagonista, emfatitzant detalls, relleus i patrons mitjançant la llum i la composició per a evocar sensacions tàctils. S'aconsegueix utilitzant llum lateral per a ressaltar relleus, enfocaments macro, i evitant el flaix directe per a captar la profunditat i caràcter.
Recordau que hi ha textures naturals i artificials, visuals i tàctils. Podeu fer-la en color, blanc i negre o retocar-la.
Aquí teniu uns quants exemples:
Què pensau de la publicitat? Què creis del que diuen al vídeo? Estau d'acord?
Dos largometrajes de ficción, un largometraje documental, dos miniseries, quince cortometrajes, tres nominaciones al Goya, 200 premios y más de 500 selecciones oficiales son los logros de este director nacido en Mallorca en el año 1973. Toni Bestard.
BACKGROUND from ToniBestard on Vimeo.
FOLEY ARTIST_ESPAÑOL_2015 from ToniBestard on Vimeo.
Heu de fotografiar formes poligonals del vostre entorn. Recordau:
Hi ha una sèrie d'entrades al llarg dels anys que tracten sobre la publicitat i els espots publicitaris.
Aquí teniu recopilats els enllaços, per facilitar la comprensió del tema
i no anar cercant cap endavant i cap endarrere del bloc.
1. Activitats preparatòries abans de començar el tema:
2. Teoria:
# Línia # Marc # Llums de Nadal # Mascota
# Tipografia (5 fotos) # Bodegó # Bassiots # Color groc
# Marina # Retrat # Picat # Contrapicat
# Textures d'aliments. Macro # Joguines # Pila de coses
# Interpretació d'obres d'art # Sabates # 25N
# Corbes # Marc # Llums de Nadal # Mascota
# Tipografia (5 fotos) # Bodegó # Bassiots # Color blanc
# Marina # Retrat # Picat # Contrapicat# Interpretació d'obres d'art # Miralls # Sabates
# 25N #Ulls # Pinces de la roba
# Perspectiva # Ca meva. Ca teva. # Teleobjectiu. Zoom
# Patró # Paisatge urbà # 25 N
# Disseny de moda # Color negre # Il·lusió òptica
# Refracció # Paridòlia # Contrallum
# Autoretrat # Les mans # Solitud
# Textura # Ombra # Animals (No mascotes)
# Mascareta # Miralls # Intervencions a l'institut
# Vacances #Imatge seqüenciada # Horitzó
Per Nadal comencen a treure els espts nous dels perfums. És temps de fer les compres pels regals i el perfum és un dels regals més clàssics.
La pregunta és: quin missatge ens transmeten?... Mirau els diferents vídeos i veureu la varietat d’enfocaments.
Permums per a homes:
Aquí teniu alguns dels examens que hem posat al llarg dels darrers cursos:
Volksvagen RoboBoy
 |
| Sergio Ramos |
Fer una seqüència fotogràfica on es pugui percebre un moviment, l’activitat es farà per parelles i s’ha d’editar retallant les fotografies i fer un muntatge on es vegi el moviment complet. El número de fotografies recomanades és de 3 a 5. Important, la persona que fotografia s'ha de moure amb la persona que executa el moviment. Sinó, no vos encaixaran les imatges amb el fons.
 |
| Aroa Vega |
 |
| Alejandro Gayà |
Els ulls són la finestra de l'ànima. En la mirada es reflecteixen els veritables sentiments (ira, amor, tristesa, cansament) També ens comuniquem amb les mirades arribant a dir-se que hi ha mirades que maten. |
| Jean Dubufett |
 |
| Max Ernst |
 |
| Jean Arp |
Una marina és un a pintura i dibuix que representa la mar. Es considera un gènere pictòric que va tenir molt d'èxit entre els segles XVII i XIX on es representaven batalles, vaixells a alta mar en lluita amb els elements o la tranquil·litat d'un port. Amb la invenció de la fotografia s'ha seguit captant imatges del nostre entorn marí i la seva relació amb les persones, moltes vegades d'una manera fidel i no sempre afalagadora (els residus i les destrosses fetes per l'ésser humà)
 |
| El temerari remolcat a dic sec; W. Turner, 1839 |
 |
| La gran ona de Kanagawa, Hokusai, 1830 |
Vivim a una illa envoltada pel Mar Mediterrani. Tenim un marc privilegiat que ha inspirat a grans artistes paisatgistes: H. Anglada Camarasa o Santiago Rusiñol entre d'altres. Molts d'artistes han vingut o s'han quedat a pintar o fotografiar les clares aigües de tonalitats turqueses.
 |
| Acantilats de Formentor, Anglada Camarassa (1871-1959) |
Doncs ara és el nostre moment de captar la bellesa del nostre mar. Pensau que la mar canvia si és un dia solejat i sense vent, o ennigulat i amb fort onatge. Tampoc tenim la mateixa llum a l'aurora, a migdia o a l'alba.
Intentau captar la tranquil·litat de la mar o la seva força. Pot sortir la platja, ocells, vaixells, la costa rocosa, arbres devora d'un precipici, ... Cercau l'angle i la millor llum per fer una gran fotografia!!
Aitana Moreno
Les pinces de la roba són objectes simpàtics. Pensem què podriem fer amb elles per fotografiar-les de manera artística.
Podem penjar coses d'elles (cintes de colors, text, joguina, una peça petita de roba), soles o agrupades per colors, creant un arc de Sant Martí o formes escultòriques…pinces petites, grans de fusta de colors o decorades. També les podeu decorar vosaltres, manipular-es o desmuntar-les.
Aquí tens exemples de què ha arribat a inspirar:
| Mehmet Ali Uysal, Pince à Linge, 2010, Bèlgica |
 |
| Artista Sandra Backlund |
 |
| @daernewtown |
