El documental

      El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat sobre imatges preses de la realitat. L'organització i estructura d'imatges, sons (textos i entrevistes) segons el punt de vista de l'autor determina el tipus de documental. La seqüència cronològica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials -completament reals, recreacions, imatges infogràfiques, etcètera — donen lloc a una varietat de formats tan àmplia en l'actualitat, que van des del documental pur fins a documentals de creació, passant per models de reportatges molt variats, arribant al docudrama (format en el qual els personatges reals s'interpreten a si mateixos), arribant fins al documental fals. (Vikipèdia)

Història del documental

    Els germans francesos Lumière no només inventàren el cinematògraf a l'any el 1895, sinó que rodaren les primeres imatges de la història del cinema, que curiosament entren en l'apartat del documental: el pla seqüència Treballadors sortint de la Fàbrica Lumière, de 1895.

   Els dos grans revolucionaris del documentals varen ser: Dziga Vertov i Robert Flageherty

Dziga Vertov (Bialystok 1895 -Moscú 1954)

     Vertov defensava a ultrança el seguiment dels fets com a única opció per al registre d'accions, negant la possibilitat de reconstrucció o manipulació dels mateixos amb actors o accions premeditades. El rebuig s'estenia a la utilització de mecanismes de ficció com podien ser la confecció d'un guió, la utilització d'actors/ius, estudis, decorats i il·luminació.

     La veritable estructura de la pel·lícula s'elabora a partir del muntatge que no seguirà  un relat cronològic o lineal. En aquesta etapa del treball s'estableixen les veritables situacions i relacions entre temes, accions, personatges, objectes amb la permanent referència i reflexió sobre el llenguatge i la tecnologia fílmica. És Vertov el que de manera pionera deixa asseguda la base d'una praxi del documental com la construcció d'un autor en què totes les opcions de posada en escena formen part d'un sistema, que més enllà de qualsevol contingut, la seva forma és la que atorga el veritable sentit al material o tema treballat.

     El lema de Vertov era: "El drama cinematogràfic és l'opi del poble. A baix les rondalles burgeses i visqui la vida tal com és!".

Robert Flageherty (Michigan 1884-Dummerston 1951)

     Es considerat el pare del cinema documental. La seva primera pel·lícula, Nanuk l'esquimal (1922), va haver de rodar-la dues vegades, després de perdre tot el material rodat durant anys en un incendi provocat per un cigarret. Aquest accident li va obrir els ulls, i va decidir no limitar-se a registrar la realitat, per a passar a intervenir en ella més activament, creant, a partir de materials reals, una narració. Flaherty asseia així les bases d'un cinema documental. Cercava a les persones més adecuades per protagonitzar els seus documentals. La seva forma de treballar i de concebre el cinema documental és més com una visió personal de l'autor que com un retrat objectiu de la realitat.

     El lema de Flaherty era: “Si es tracta de filmar a gent diferent a un, és impossible que actors o actrius pugui reflectir amb tot el seu histrionisme professional la vida al natural dels habitants, que poden interpretar les seves pròpies vides sense interès comercial.

La temàtica dels documentals

La temàtica dels documentals és molt variada, tant com els temes que ens poden interessar:

• Ciencies de la naturalesa, vida animal, ecosistemes, mediambient.
• Ciència, biologia, física i química
• Història i política
• Economia
• Les arts ( música, teatre, cinema, arquitectura, pintura, etc)
• Esports
• Biografies, etc

   A la pàgina de Wikipedia en anglès he trobat un llistat molt extens de documentals.

Projecció de documentals

   Centenars de pel·lícules documentals d'alta qualitat es produeixen cada any. La llista creix gràcies a diferents factors com:

•  Els canals de televisió que només projecten documentals com: Canal Historia, Odisea, Biography Channel, BBC, National Geographic Channel, etc. 
• Les televisions de cada país amb els seus programes que produeixen i/o fomenten els documentals. A internet es poden trobar aquests documentals a les pàgines web de les pròpies televisions, com per exemple: RTVE, 30 minuts, etc.
• També gràcies als Festivals de cinema documental arreu del món on podem veure documentals al cinema.
• Blogs o pàgines web dedicats al documental:  El documental contemporáneo, Documania, etc.

Història i evolució de la càmera fotogràfica

      Com va evolucionar la cambra obscura amb el transcurs dels segles i es va convertir en una petita caixa manejable per aconseguir una imatge més clara i definida?

     El terme càmera deriva de camera, que en llatí significa habitació o càmera. L'aparell que coneixem com a càmera, té una història gairebé mil anys més antiga que la pròpia fotografia. Sabem que ja al segle X s'observaven els eclipsis a l'interior d'una habitació a les fosques, en un dels costats de la qual s'obria un orifici que projectava una imatge molt clara del sol en la paret oposada. La cambra obscura original era una habitació l'única font de la qual de llum era un minúscul orifici en una de les parets. La llum que penetrava en ella per aquell orifici projectava una imatge de l'exterior en la paret oposada. Encara que la imatge així formada resultava invertida i borrosa,tenim coneixement de que els artistes van utilitzar aquesta tècnica en els segles XVI i XVII com a instrument de dibuix per esbossar escenes projectades per la càmera. (wikipèdia)

     Bàsicament amb la incorporació a la cambra obscura del diafragma (mecanisme que ajusta la quantitat de llum que va a incidir en la pel·lícula) i del obturador (obre i tanca l'objectiu durant el tret) es facilità el procés de fer una fotografia.

Cambra obscura. SegleXVIII

     Amb el descobriment dels compostos fotosensibles en la dècada de 1830, i la seva exposició dins de caixes tancades, la cambra obscura va passar a cridar-se càmera fotogràfica o simplement càmera.

     Els primers models consistien en dues grans caixes de fusta que es lliscaven una dins d'una altra per enfocar. En un extrem es trobava l'objectiu i en l'altre un vidre que feia les vegades de pantalla d'enfocament i que, posteriorment, se substituïa per la placa fotosensible en treure la foto. Aquesta màquina s'usava sempre sobre un suport per contrarestar les vibracions del pols.

Daguerrotip.

     La revolució fotogràfica la va provocar George Eastman amb el llançament de les primeres càmeres Kodak portàtils i les seves pel·lícules prefabricades...

     Tota càmera és una mena de cambra tancada amb una obertura en un dels extrems perquè la llum hi entri i una superfície de visualització per capturar la llum a l'altre extrem.

Les càmers de fotos es poden dividir en dos grans grups:

1. Les càmeres tradicionals, o analògiques, capturen la llum en una pel·lícula fotogràfica.
2. Les càmeres digitals usen components electrònics per capturar imatges que poden ser transmeses en una cinta o memòria de l'ordinador (Random Access Memory) a l'interior de l'aparell i que permet la reproducció o processament a posteriori. 

Càmeres analògiques

Càmeres digitals

Evolució de la càmera fotogràfica:

• Càmera obscura
• Càmera estenopeica (és una càmera obscura dotada de paper fotogràfic). És una càmera fotogràfica sense lent, que consisteix en una caixa a prova de llum amb un petit forat on entra llum. Per produir una imatge nítida és necessari que aquesta obertura sigui molt petita, de l'ordre de 0,5 mm. L’obturador de la càmera normalment consisteix en un material que no permet el pas de llum amb el qual manualment es tapa el forat. El temps d'exposició normalment és molt major al necessari amb càmeres convencionals a causa de la grandària de l'obertura, poden anar des de 5 segons fins a més d'una hora.
• 1824: N. Niépce va fer la primera fotogràfia amb el seu procés anomenat heliografia.
• 1835: El Calotip. William Fox Talbot crea un mètode basat en un paper cobert amb clorur de plata que és molt més proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produïa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés. Les imatges eren de pitjor qualitat que el Daguerrotip.
• 1837: Daguerrotipe. El primer procediment fotogràfic anunciat, difós i comercialitzat oficialment. Va ser a Paris.
• 1861: Primera fotografia en color feta per James Clerk Maxwell. Però no serà fins als anys 30 que es comencin a fer fotografies en color.
• 1888: John Eastman comercialitza el primer rodet fotogràfic desbancant les plaques de vidre. L’eslògan de la seva companyía Kodak era: "Pitgeu el botó, que nosaltres farem la resta",
• 1900: La càmera Brownie disenyada per Kodak va ser de les primeres càmeres fotogràfiques que varen apropar la fotografia al consum de mases.
• En 1924 (Alemanya) neix la LEICA, una càmera que utilitzava per primera vegada un rodet de pel·lícula de 35 mil·límetres que incloïa les perforacions d'arrossegament. Aquesta càmera compacta va canviar la manera de fer fotografies, a partir de llavors treure fotografies va ser un acte més espontani i ràpid. Era la càmera fotogràfica favorita dels reporters.
• 1948: Càmera polaroid.
• 1960s: Càmeres rèflex. Aquestes càmeres permeten visualitzar a través d'un visor una imatge que és exactament la que s'enquadrarà en el fotograma gràcies a un mecanismes de miralls allotjats en un prisma en la part superior del cos de la càmera fotogràfica.
• 1988: Càmeres digitals. Amb la invenció de sensors electrònics de la imatge que possibilitaven guardar milions de pixels es va fer possible la càmera digital. La càmera digital mira de capturar les imatges, emmagatzemar-les en la memòria interna o targeta externa.

  La Evolucion De La Camara Fotografica

View more presentations from zayrasi

 

-->

Components de la càmera

• visor
• objectiu
• diafragma
• obturador
• element fotosensible (placa, negatiu o chip)

El Retrat fotogràfic.

       El retrat fotogràfic o la fotografia de retrat és un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l'expressió, personalitat, i estat d'ànim de la persona o persones que apareixen en les fotografies. Com altres tipus de retrat, el focus de la fotografia és normalment la cara de la persona, tot i que el cos sencer i el fons o el context poden ser-hi inclosos. Wikipèdia

Edgar Alan Poe. Daguerrotip. 1904.

      "Si bien los primeros años de la fotografía el proceso estaba relativamente reservado a las clases pudientes, muy rápidamente bajaron los costos y mejoraron los procesos técnicos de modo que prácticamente cualquier persona podía acceder a un atesorado retrato... La reducción tanto de tiempo como de costo fue una forma  atractiva para muchos retratados que evitaban la pintura fueron mucho menos reacios a ser fotografiados.” Retrato y Fotografia, per Oscar Colorado Nates.

      Aquí podeu veure un magnífic documental que tracta l'evolució del retrat a l'història de la fotografia. Està dividit en tres parts. Indispensable!!!


El retrato  parte 2
El retrato  parte 3

Fotografies a internet: Perill!!

"Think before you post" es una campanya molt interessant per concienciar a la gent jove el que implica penjar fotografies a internet.

En aquest primer vídeo podem veure com una adolescent penja una foto en internet. Després la treu, però ja és massa tard perquè ha anat passant de mà en mà.

En aquest altre veiem com els comentaris de gent que Sara desconeix es fan cada vegada més desagradables...

Polaroid

    En 1944, el món semblava moure's amb lentitud. Els viatges transatlàntics es realitzaven en pesats pots, els automòbils es desplaçaven per carreteres sinuoses i les fotografies eren revelades en laboratoris foscos. Però Jennifer, la filla de Edwin Land, no entenia per què havia d'esperar per veure les instantànies de les seves vacances. Quatre anys més tard, el seu pare llançava al mercat la Polaroid, una càmera capaç de revelar les imatges de manera automàtica en 60 segons. (TECTÒNICAblog)

    Cal recordar que abans de les càmeres digitals havíem d'esperar un temps per veure el resultat de les fotografies tretes. Aquest temps es va anar reduint fins a una hora.

Edwin Land

    Polaroid és una companyia nord-americana dedicada a la fabricació i distribució de càmeres i pel·lícula fotogràfica instantània.
     En 1928, un jove Edwin H. Land desenvoluparia el primer filtro polaritzador sintètic. Després de diversos anys de desenvolupament, en 1932 fundaria els laboratoris Land-Wheelwright, que en 1935 adoptarien la denominació actual de Polaroid.
     La comercialització del producte va començar en 1937. Tenia tantes aplicacions que aviat va tenir gran èxit, sent usat fins i tot pels militars, dels quals es va convertir en un important subministrador durant la Segona Guerra Mundial. No obstant això, la seva invenció més important arribaria en temps de pau.
      En 1947 sorprendria al món presentant davant la Societat Òptica Nord-americana la primera fotografia instantània: una càmera que revelava i positivaba la imatge en tan sol 60 segons. Aquest invent es convertiria en el vaixell almirall de l'empresa fins a l'aparició de la fotografia digital.

     Al febrer de 2008 Polaroid anuncia la fi de la fabricació de pel·lícula per a les seves càmeres, que va deixar de fabricar en 2007. Actualment la marca es troba en una fase de reestructuració buscant productes nous que fabricar aprofitant les sinergies amb els seus anteriors productes i realitzant una transició al mercat digital. (Article tret de Viquipèdia)

The impossible project és el nou nom de les Polaroid. La magia de les películass polaroid vuelve... con otro nombre. Article on ens explica la transformació.

POLAROID I L'ART
     L'arribada de la pel·lícula instantània, a mitjan anys quaranta, va revolucionar el concepte de la fotografia contemporània. El naixement de la càmera i la pel·lícula polaroid van suposar una revolució en la manera de crear imatges, era com tornar a uns orígens en els quals una fotografia tornava a convertir-se en objecte únic, a la manera dels primitius daguerrotipos.
     Nombrosos artistes van considerar a les càmeres Polaroid un fetitxe. Una exposició a Viena ofereix una mostra de l'adoració que Andy Warhol, Robert Mapplethorpe, Helmut Newton i molts altres creadors sentien per la fotografia instantània.
     Des de fotografies emblemàtiques com un retrat de Warhol amb una càmera Polaroid a les mans i signada per l'italià Oliviero Toscani, a rareses de Helmut Newton, l'exposició fa un recorregut per un llegat de fotos sorprenents.

Andy Warhol

Hockney

     Entre els artistes figura també l'espanyol Joan Fontcuberta, amb dos treballs -de finals dels 70 i principis dels 80- protagonitzats per interiors buits en un elegant blanc i negre. Fotògrafs com Aaron Siskind, Joan Fontcuberta i el mateix Walker Evans han experimentat en aquesta àrea.

Joan Fontcuberta, 2010

Fotògrafs espanyols amb una polaroid gegant.

Chema Madoz

El cinema i la fotografia

       Una fotografia en moviment es converteix en cinema, aquest és el principi bàsic, i més simple, que diferència ambdues arts: el moviment. Però no és l'única relació. El cinema li ha rendit constant homenatge a la fotografia. Aquí teniu un llistat de pel·lícules al llarg de la història del cinema, són algunes, però no les úniques.

1. Homes parapetats darrera d'un objectiu protagonitzen films com:

• Dolce Vita (1960) Una sèrie d'històries que se succeeixen durant una setmana en la vida d'un Paparazi que viu a la ciutat de Roma.. El personatge de Paparazzo ha donat nom durant dècades a un dels oficis fotogràfics més criticats i injuriats socialment, malgrat la indubtable demanda de les imatges que obtenen.
• Secrtets & lies (1996) Timothy Spall és un fotògraf social que, armat amb la seva camera, intenta aportar una mica d'il·lusió i alegria a la vida dels altres. I a més és el suport moral d'una família amb molts problemes, amb molts secrets, i amb poca franquesa entre els seus membres.
• Calendar (1993) Un fotògraf i la seva dona van capturant imatges d'antigues esglèsies per a un calendari.
• Pecker (1998) Edward Furlong interpreta a un jove fotògraf que és descobert després de realitzar una exposició amb imatges de la vida quotidiana del seu grup d'amistats. Fa una crítica al món de l'Art.

La Dolce Vita

2. Pel·lícules que tracten la fotografia amb fons romàntic.

• Els ponts de Madison (1995) Clint Eastwood és un fotògraf de National Geographic que utilitza un Nikon  per immortalitzar els ponts de fusta del comtat de Madison i per enamorar a Meryl Streep.
• La insuportable levitat de l'ésser (1988) Juliette Binoche documenta la primavera de Praga enmig del seu apassionat amor amb Daniel Day-Lewis.
• The Truth About Cats & Dogs (1996) Comèdia romàntica. Una veterinària amb èxit i presentadora de radi amb baixa autoestima li demana a la seva amiga la modelo si es fes passar per ella quan un fotògraf vol veure-la.
•  A lot like love (l'amor és el que té) 2005. És una comèdia romàntica. Noi coneix a noia amb la càmera. Noi dóna la càmera a la noia que es converteix en fotògrafa. Noi troba noia a través de les seves obres i es reuneixen.
• High Art (1998) Una jove dona que treballa en una petita revista s'involucra amb un fotògrafa, ambdues tracten d'explotar una a l'altra per a les seves respectives carreres, mentre s'enamoren.
• Els amants (Two lovers, 2008) Un drama romàntic sobre un solter dividit entre l'amiga de la família dels seus pares, amb la qual volen que es casi, i la seva nova veïna bella però volàtil. Joaquin Phoenix és un home abandonat per la seva dona amb tendències depressives i suïcides, que manté a ratlla en part per la seva afició a la fotografia.
• Tada, kimi wo aishiteru (Heavenly forest, (2006) Aoi Miyazaki y Meisa Kuroki viuen un amor gairebé impossible mentre desenvolupen la seva afició i, posteriorment, la seva professió com a fotògrafs.

 

Els ponts de Madison

3. Fotoperiodistes en un conflicte bèl·lic:

• L'any que vivim perillosament (1982) Linda Hunt interpreta a un fotògraf de premsa, que amb la seva càmera recorre Jakarta a la recerca de notícies.
• La jaqueta metàl·lica (1987) Després d'una traumàtica instrucció com a infant de marina, Matthew Modine viu la guerra del Vietnam com a reporter de guerra carregant amb una o dues Nikon en plena ofensiva del Tet.
• Salvador (1986)Un periodista, amb mala sort en els EUA, condueix a El Salvador per fer la crònica dels esdeveniments de la dictadura militar de 1980 ...
• Les flors de Harrison (2002) Quan un reporter de Newsweek desapareix en la guerra a Iugoslàvia, la seva esposa viatja a Europa per trobar-ho.
• Triage (2009) Un corresponsal de guerra vuelve antes de tiempo a casa sin su compañero.
• Sota el foc (1983) Tres periodistes en un triangle amorós estan involucrats en una intriga política durant els últims dies del règim corrupte de Somozoa, Nicaragua, abans de la revolució popular en 1979.

 
4.  Les instantànies resolen o motiven crims en multitud de films negres o policíacs.

• La finestra indiscreta (Alfred Hitchcock, 1954) Un accidentat James Stewart, espia al veïnat amb una càmera reflex i un potent teleobjectiu.
• Una cara con Angel (1957) El fotògraf de modes Dick Avery fa una sessió de fotografia en una llibreria de Greenwich Village. Posteriorment, Avery examina les fotos i veu a Jo en el fons d'un sol tret. Ell està intrigat per la seva aparença única, igual que Maggie Prescott, l'editor d'una revista de moda.
• Blow up (1966) David Hemmings és un prestigiós fotògraf de modes, que retrata a les més fabuloses models. Però també es veu immers en la resolució d'un misteri, mentre passeja per Londres prenent fotografies més personals
• Memento (Christopher Nolan, 2000), les fotografies es converteixen en la memòria del seu amnèsic protagonista. Guy Pierce utilitza de forma extensiva les polaroids per generar referències i records artificials en la seva cerca de venjança per la mort de la seva esposa, salvatgement violada i agredida.
• Alphaville (1965) Lemmy Caution es passeja per la ciutat de Alphaville armat amb una pistola i una camera fotogràfica, i ambdues són disparades a tort i a dret.
• Llàgrimes negres (1998) Un tímid fotògraf i documentalista, Fele Martínez, és assaltat per dues drogoaddictes mentre passeja a la nit amb la seva càmera. I a partir d'aquí es veu embullat en una complexa relació amb la bogeria.
• Los ojos de Laura Mars (1978) Laura Mars és una reeixida fotògrafa de moda i publicitat. El Detectiu John Neville assenyala similituds entre el seu art i les fotografies d'escenes de crims reals. Malgrat sospitar d'ella, aviat s'adona que ella no ha participat en cap dels delictes, sinó que pot veure el que està succeint a través dels ulls de l'assassí.
• Retrats d'una obsesió (2002) Un empleat d'un laboratòri de fotografia s'obsesiona amb una jove familia. 

La finestra indiscreta

5. Biopics i històries reals

• L'ull públic (1992) Basada en el fotògraf Weegee, que va recórrer Nova York a la recerca de successos amb la seva càmera de 4×5″, preajustada a f/16 i 1/200 s, enfocada a 3,3 metres, i amb un flaix de llums.
• Retrat d'una obsessió (2006) Fals biopic de la fotògrafa Diane Arbus, a la qual coneixem com a assistent del seu marit, un fotògraf de moda, i que acaba adoptant la professió i un estil personal i característic amb la seva camera de doble objectiu.
• Photographing fairies (1997) Un fotògraf obsessionat amb tractar de refutar la "fotografies" de les fades fetes per dues nines. Hi ha una altra versió sobre aquesta història verídica. Fairy Tale: A True Story (1997)
• Les noies del calendari (2003) Relata els esforços per recaptar fons de l'Institut de la Dona per a un hospital local. Decideixen posar nues per a un calendari el que es converteix en una sensació en els mitjans de comunicació.

 
6. Poètiques

• Amélie (2001) i el seu pretès van recorrent els photomatons de les estacions de ferrocarril de París intentant descobrir qui és el misteriós home que es fotografia en totes elles amb semblant impassible.
• Smoke (1995) Harvey Keitel munta tots els dies a la mateixa hora la seva Cànon sobre un trípode per prendre una imatge des de la cantonada on té el seu estanc.

Smoke

7. Ciència ficció

• Spiderman. la tapadora del super-heroi és el seu treball en la premsa com a fotògraf.
• Soy el numero cuatro (2001) Dianna Agron interpreta a una adolescent en l'institut, amb aspiracions a ser la paparazzi local i s'enamora d'un noi amb superpoders.

 

 "Fotografia y el cine. Atrapar el tiempo o dejarlo correr".  Article publicat a "El Mundo".

Fotografies trucades

NO TOT ÉS EL QUE SEMBLA

   Sempre es suposa que la fotografia capta un moment exacte i que es inalterable. la validesa de la fotografia com a document irrefutable de la realitat no es va perdre amb l'aparició de les primeres càmeres digitals com caldria pensar, sinó que això és alguna cosa innat al propi mitjà, doncs ja des dels inicis, des de sempre s'ha alterat el contingut original de les fotografies, molt abans de la invenció del programari de retoc. En un principi era per qüestions polítiques i ara és més per estètica.

   El retoc fotogràfic és una tècnica que permet obtenir una altra imatge modificada, ja sigui per aconseguir una millor qualitat o més realisme, o per obtenir una composició totalment diferent que distorsioni la realitat. Per dur a terme aquest procés, s'utilitzen majoritàriament programes informàtics.

   Utilitzant diferents tècniques de retoc fotogràfic és bastant simple millorar la qualitat de les imatges originals processades, aconseguint així un resultat notablement superior en qualitat pel que fa a la imatge original. A més també poden aconseguir-se efectes impactants o simplement corregir diversos errors en les imatges originals. Abans de l'existència de la fotografia en color era molt freqüent emprar aquarel·les líquides o altres pigments per oferir la imatge acolorida. També es retocaven els negatius fotogràfics per eliminar imperfeccions. (Vikipèdia)

   En el blog Scientific American hem trobat algunes fotografies.

EEUU 1865

Stalin 1930

• Joseph Stalin, es va dedicar a esborrar als seus enemics de les imatges. En aquesta foto, un comisari va ser tret de la fotografia  després d'haber perdut el favor del dictador soviètic.
• En aquesta fotografia feta pel fotògraf  Mathew Brady, es veu al General William Tecumseh Sherman posant amb els seus generals. Fixau-vos com un nou general va ser afegit a l'escena final!! 

Berlin, 1945

• Aquesta fotografia publicada a una revista soviètica presa en finalitzar la Segona Guerra Mundial, va ser dràsticament retocada afegint més fum  per potenciar el seu dramatisme i eliminant rellotges extra que portava el soldat que subjecta al que sosté la bandera, per no donar aquesta imatge del pillatge per part de les tropes.

1917

• Dues joves cusines, Elsie Wright i Frances Griffiths, van fer una sèrie de fotografies que mostren unes petites fades. Aquestes fotos van causar sensació en la seva època , i encara que alguns deien que eren falses, molts van creure que eren reals. Anys després, les cosines van admetre que les fades eren en realitat  figures de cartró que van col·locar en l'escena. No obstant això, van continuar afirmant que havien vist a les fades. Hi ha dues pel·lícula que tracta aquest tema: Fotografiant fades de 1997 i Fairy Tale. A true story de 1997.

1997

• Després de 58 turistes van ser assassinats en un atac terrorista en el temple de Hatshepsut en Luxor, Egipte, el tabloide suís Blick va pintar digitalment de vermell un toll d'aigua perquè semblés la sang que sortia del temple.

Per veure més fotografies històriques trucades anu al blog Four&six.