És el gènere cinematogràfic que
relata històries relacionades amb la
conquesta i colonització dels territoris occidentals d'Estats Units.
Genuínament americà, mescla d’història i llegenda que perpetua la figura de l'heroi americà. Un cavaller solitari,
inseparable del seu cavall, combat al mal servint-se
d’esquemes estereotipats; acció elemental i trepidant, cavalcades i
tirs.
La iconografia: barret texà, pistoles, cavalls, desert, ciutats-carrers, saloon, ranxos, diligències, indis, mexicans....
La tipografia típica de l'Oest és reconeix molt ràpidament: ondada i extremadament decorativa.
Es considera la primera pel·lícula de l'Oest The Great Train Robbery (1903). Si ben la seva màxima expressió va arribar amb dos grans directors: John Ford (La diligència, 1939 i L'home que va matar Liberty Valance, 1962 ), i Howard Hawks (Riu Bravo, 1959). Maureen O'Hara, Gary Cooper, John Wayne i James Stewart són alguns dels grans actors de l'època.
Pel·lícules més sofisticades i amb històries més complexes i amb personatges no tant definits com a "bons" o "dolents", van anar apareixent amb els anys. Les dècades dels quaranta i els cinquanta adapten l'ús del color i els grans formats i ofereixen un ampli nombre d'obres mestres. Algunes s'han considerat clàssics del gènere: Els set magnífics (1960) de John Sturges i Tot sol davant del perill (1952) de Fred Zinnemann.
En els anys 60 comença el seu declivi i va passar de moda reprenent als anys 70 el seu apogeu amb els anomenats spaghetti western, rodats a Itàlia i Espanya amb molt poc presupost. Sergio Leone va ser un dels directors representatiu de l'època. El bo, el lleig i el dolent, (1966). Clint Eastwood com a actor i la inconfundible mùsica d'Enio Morricone. Als anys 80 cau de nou en desgràcia.
"Las diferencias más destacadas de este género con el western clásico (o americano) son: las técnicas de montaje, los movimientos de cámara (el abuso de los zooms), la caracterización de los personajes y la música. Las temáticas también difieren totalmente de las del western americano; uno de los temas más usados es 'la venganza'. Generalmente los personajes principales son antihéroes, o sea, que desempeñan las funciones narrativas propias del héroe tradicional, pero difieren en sus apariencias y valores". SW's.Com.Ar.
A partir dels anys 90 hi ha algunes pel·lícules que reprenen el tema no sempre amb un gran resultat taquiller. Les més conegudes són: Sense perdó, (1992) aquesta vegada la direcció recau en Clint Eastwood, L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford (2007), El tren de las 3:10 (2007) és un remake d'una pel·lícula de 1957 així com Valor de llei (1968/2010), i les més recents Cowboys & Alliens (2011) i Rango (2011) aquesta darrera és una pel·lícula d'animació.
La iconografia: barret texà, pistoles, cavalls, desert, ciutats-carrers, saloon, ranxos, diligències, indis, mexicans....
La tipografia típica de l'Oest és reconeix molt ràpidament: ondada i extremadament decorativa.
Es considera la primera pel·lícula de l'Oest The Great Train Robbery (1903). Si ben la seva màxima expressió va arribar amb dos grans directors: John Ford (La diligència, 1939 i L'home que va matar Liberty Valance, 1962 ), i Howard Hawks (Riu Bravo, 1959). Maureen O'Hara, Gary Cooper, John Wayne i James Stewart són alguns dels grans actors de l'època.
Pel·lícules més sofisticades i amb històries més complexes i amb personatges no tant definits com a "bons" o "dolents", van anar apareixent amb els anys. Les dècades dels quaranta i els cinquanta adapten l'ús del color i els grans formats i ofereixen un ampli nombre d'obres mestres. Algunes s'han considerat clàssics del gènere: Els set magnífics (1960) de John Sturges i Tot sol davant del perill (1952) de Fred Zinnemann.
En els anys 60 comença el seu declivi i va passar de moda reprenent als anys 70 el seu apogeu amb els anomenats spaghetti western, rodats a Itàlia i Espanya amb molt poc presupost. Sergio Leone va ser un dels directors representatiu de l'època. El bo, el lleig i el dolent, (1966). Clint Eastwood com a actor i la inconfundible mùsica d'Enio Morricone. Als anys 80 cau de nou en desgràcia.
"Las diferencias más destacadas de este género con el western clásico (o americano) son: las técnicas de montaje, los movimientos de cámara (el abuso de los zooms), la caracterización de los personajes y la música. Las temáticas también difieren totalmente de las del western americano; uno de los temas más usados es 'la venganza'. Generalmente los personajes principales son antihéroes, o sea, que desempeñan las funciones narrativas propias del héroe tradicional, pero difieren en sus apariencias y valores". SW's.Com.Ar.
Per sabre més damunt aquest tema podeu anar la la pàgina 800 spaghetti western.
A partir dels anys 90 hi ha algunes pel·lícules que reprenen el tema no sempre amb un gran resultat taquiller. Les més conegudes són: Sense perdó, (1992) aquesta vegada la direcció recau en Clint Eastwood, L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford (2007), El tren de las 3:10 (2007) és un remake d'una pel·lícula de 1957 així com Valor de llei (1968/2010), i les més recents Cowboys & Alliens (2011) i Rango (2011) aquesta darrera és una pel·lícula d'animació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario