"No es fácil definir concretamente qué se entiende por género negro, este
nombre fue otorgado por la crítica francesa, para muchos este es lo
mismo que el cine policial y el de gangsters y aunque toma bastante de
ambos, y se esconde bajo la etiqueta de thriller, suspense o relato
criminal, es diferente. La fuente inmediata de este cine es la novela
negra de origen americano o inglés, así escritores como: Dashiell
Hammet, George Simeon, Raymond Chandler y James Cain, serán inspiradores
de muchos guiones cinematográficos. Desde el nacimiento de estas
novelas fue necesario esperar alrededor de diez años para que apareciera
la primera obra típica del género
El halcón maltés
(J.Huston, 1941)" extracte de l'article Una mirada al cine negro per Maite Alberdi.
En línies generals, el denominat
cinema negre, o cinema policíac,
estableix els seus arguments entorn de la lluita contra el crim. Nascut
després del crack del 29 i condicionat per: la situació econòmica, la
1a Guerra Mundial,
l’emigració, la desocupació i la llei seca
Entre els tòpics més freqüentats del cinema negre figuren el detectiu sagaz però de vida desordenada, els mafiosos, el policia sotmès a les tensions d'una societat corrupta, i la dona fatal atractiva i seductora. Les fronteres entre bons i dolents es difuminan i l'heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.
El cinema negre té una forta expresividad visual. La nit omnipresent i amenaçadora, les llums de neó, la foscor i el fum que no deixa veure gens, les marcades ombres (clarobscurs) que doten d'un ambient sinistre, les composicions angulars que donen la sensació de pressió i claustrofòbia i la càmera contrapicada que empetiteix al protagonista. Preval la foscor enfront de la llum, amagant cares, habitacions i carrers. Cal recordar que encara que el color va aparèixer en 1935, se seguien rodant moltes pel·lícules en blanc i negre, especialment les del cinema negre a les quals els beneficiava el contrast tant remarcat de les llums i ombres.
La primera etapa. Si bé trobam algunes pel·lícules que tracten el tema dels gangsters com La llei de l'hampa (1927) o Scarface (1932), la majoria dels estudiosos consideran inaugurat el gènere negre amb El falcó maltés (1941) i diuen que termina amb "Sed de mal" (1958). Aquesta primera etapa és l'època daurada del cinema negre. Podem destacar les següentspel·lícules: Laura (1944), Gilda (1946), El tercer home (1949), La jungla d'asfalt (1950) i Estranys en un tren (1951).
La segona etapa. Un grup de cineastes han homenatjat al cine negre clàssic amb obres com: Chinatown (1974), Mort entre les flors (1990), L.A. Confidential (1997), Sin City (2005).
A mesura que el gènere avançava en el temps la dosi de violència van evolucionant creant-se subgèneres com: el thriller i les pel·lícules d'acció. Per desgàcia, de vegades, els efectes visuals han cobrat més importància que la història en si.
 |
| El falcó maltès |
Entre els tòpics més freqüentats del cinema negre figuren el detectiu sagaz però de vida desordenada, els mafiosos, el policia sotmès a les tensions d'una societat corrupta, i la dona fatal atractiva i seductora. Les fronteres entre bons i dolents es difuminan i l'heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.
El cinema negre té una forta expresividad visual. La nit omnipresent i amenaçadora, les llums de neó, la foscor i el fum que no deixa veure gens, les marcades ombres (clarobscurs) que doten d'un ambient sinistre, les composicions angulars que donen la sensació de pressió i claustrofòbia i la càmera contrapicada que empetiteix al protagonista. Preval la foscor enfront de la llum, amagant cares, habitacions i carrers. Cal recordar que encara que el color va aparèixer en 1935, se seguien rodant moltes pel·lícules en blanc i negre, especialment les del cinema negre a les quals els beneficiava el contrast tant remarcat de les llums i ombres.
La primera etapa. Si bé trobam algunes pel·lícules que tracten el tema dels gangsters com La llei de l'hampa (1927) o Scarface (1932), la majoria dels estudiosos consideran inaugurat el gènere negre amb El falcó maltés (1941) i diuen que termina amb "Sed de mal" (1958). Aquesta primera etapa és l'època daurada del cinema negre. Podem destacar les següentspel·lícules: Laura (1944), Gilda (1946), El tercer home (1949), La jungla d'asfalt (1950) i Estranys en un tren (1951).
 |
| Perdició |
A mesura que el gènere avançava en el temps la dosi de violència van evolucionant creant-se subgèneres com: el thriller i les pel·lícules d'acció. Per desgàcia, de vegades, els efectes visuals han cobrat més importància que la història en si.
No hay comentarios:
Publicar un comentario