From here on

   "Tots reciclem, fem curta i pega, remixeam i pugem continguts. Podem aconseguir que les imatges facin el que sigui. Només necessitem un ull, un cervell, una càmera, un telèfon, un ordinador, un escàner, un punt de vista". Aixì comença el manifest de Joan Fontcuberta, Martin Parr, Joachim Schmid, Erik Kessels i Clément Chéroux per l'exposició "From here on"  a Arlès.

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1958) és un artista pluridisciplinar: fotògraf, docent, crític, editor i comisari d'art.
Martin Parr (Regne Unit, 1952) és un fotògraf britànic membre de l'Agència Magnum des de 1994. Reconegut internacionalment pel seu particular acostament a la fotografia de documentació social. La seva obra es caracteritza pel sentit de l'humor i la ironia de la seva mirada sobre l'estil de vida de la gent corrent a Gran Bretanya.

Martin Parr

Joachim Schmid (Alemanya, 1955) és un artista que ha fet feina amb fotografies trobades des dels anys 80.

Joan Fontcuberta

Joachim Smidt

    A l'expossició participan 36 artistes: Adrian Sauer, Andreas Schmidt, Aram Bartholl, Claudia Sola, Constant Dullaart, Corinne Vionnet, Cum*, David Crawford, Doug Rickard, Ewoudt Boonstra, Frank Schallmaier, Gilbert Hage, Hans Aarsman, Hermann Zschiegner, James Howard, Jenny Odell, Jens Sundheim, John Haddock, Jon Rafman, Josh Poehlein, Kurt Caviezel, Laurence Aëgerter, Marco Bohr, Martin Crawl, Micheal O’Connell a.k.a Mocksim, Mishka Henner, Monica Haller, Nancy Bean, Pavel Maria Smejkal, Penelope Umbrico, Roy Arden, Shion Sono, The Get Out Clause, Thomas Mailaender, Viktoria Binschtok, Willem Popelier.

    El que tenen en comú els artistes d'aquesta exposició és el valor qué es dona a l'artista amater a expenses de l'autor.

   L'obra d'aquests artistes es podria englobar en el que Fontcuberta denomina posfotografía: "La fotografía tradicional es una mediación entre la realidad (el mundo visual) y el espectador; la posfotografía constituye la sustancia misma de ese mundo visual. La fotografía ofrece una mirada histórica; la posfotografía es más rápida que la historia. La fotografía vive en soportes físicos; la posfotografía, en la pantalla. La fotografía se disuelve en la imagen; en el futuro tenderemos a formas visuales cada vez más híbridas y de lectura multisensorial. Muchas quimeras de la ciencia-ficción están al alcance de la mano". (El País)

15 seconds of fame, 2010. Aram Bartholl

Beijin. Corinne Vionnet

A new American Picture. Doug Rickard

  En Nova Fotografia Americana, Doug Rickard, fundador i editor del American Suburb X, usa Google Street View per retratar la vida als Estats Units des del punt de vista de la recerca en Internet del gegant dels ulls omnipresents. Recollit en forma de llibre a partir de fotografies tretes del carrer, mostra la realitat interior de la ciutat per a aquells no familiaritzats amb la vida fora de la seguretat de classe mitjana Amèrica.

 

Sunset. Penelope Umbrico

   Aquest és un projecte que vaig començar quan vaig trobar 541.795 fotos de capvespres buscant la paraula "sunset" sobre la imatge en la web Flickr. Només vaig retallar els sols d'aquestes fotos i les vaig imprimir a 4" x 6". Penelope Umbrico.

   A l'article "Aquí está el manifiesto postfotogràfico" al diari El Público.

         "Se convierte en prescriptor de sentidos, en alguien que asigna valor a las cosas y apunta qué quieren decir. El creador de hoy ya no mira el mundo. Mira lo que han mirado los demás", analiza Fontcuberta, teórico de la llamada posfotografía e impulsor de la exposición.

   A l'article en el setmanàri de El País podem llegir sobre l'exposició i Google Street View :
         "Los millones de fotos que toma Google Street View de la trastienda y los detalles de la vida cotidiana en el planeta dan pie a debates sobre la privacidad, demandas de ciudadanos y Gobiernos, y también a proyectos artísticos. El mundo al alcance de la mano o de un clic de ratón. Arte, polémica y filosofía."

  L'artista Jon Rafman diu: "Busco imágenes que muestren individuos que, a pesar de los contextos deshumanizadores o alienantes en los que viven, afirman su unicidad, su humanidad, su autonomía", explica Rafman. "Son vistos en contextos solitarios, arcenes vacíos, proyectos urbanos o instituciones gubernamentales. Alterando la perspectiva, mediante mi replanteamiento del contexto, trato de mostrar el significado y valor del individuo".

Jon Rafman

 Michael Wolf  diu respecte a les seves fotografies: "Moure la càmera cap a endavant i cap a enrere amb la finalitat de fer un cultiu exacte, i això és el que fa la meva fotografia. Però la fotografia ja  no pertany a Google, perquè estic interpretant Google; estic recuperant Google."

A series of unfortunate events Michael Wolf