martes, 16 de febrero de 2021

Campanyes publicitaries i les xarxes socials

    Cada vegada més les marques utilitzen les xarxes socials per promoure els seus productes. Això vol dir que la gent està divulgant un producte per Instagram, Facebook o Twitter. La repercussió és molt més gran perquè l'onda expansiva la fa la comunitat i no prové d'un espot publicitari clàssic on l'espectador només rep la informació i no interactua.

   Aquí teniu quatre d'aquestes campanyes publicitàries:

   Coca Cola "share a coke" 2019. A Australia varen llançar aquesta campanya perquè molta gent jove no havia tastat mai una Coca Cola. Així que varen decidir treure el nom del producte i escriure els noms més comuns a Australia. No es va fer cap publicitat, però la gent va començar a comprar les botelles i penjar les fotos a les xarxes socials amplificant aquesta campanya. Desprès varen fer una campanya perque la gent poguès escollir més noms. Podeu escoltar el comentari de com es va fer la campanya.

     La agència Blue Hive va realitzat a l'any 2012 la campanya de llançament del nou model Ford Fiesta amb Facebook e Instagram, per crear consciència sobre les innovadores caracterí­stiques del automòbil.

     La idea va ser convidar als fans a pujar fotografies relacionades amb una etiqueta definida cada setmana sobre alguna de les característiques del nou Ford Festa. Algunes fotos dels participants van ser exhibides físicament en showrooms de Ford, i altres en tanques digitals.  Com a resultat de la iniciativa es van rebre 16 mil fotos i es consiguieton 120 mil nous fans. (InformaBTL)

 

 Samsung "All eyes on S4", 2013. La companyia aprofita la nova característica del producte nomenada Smart pause (el telèfon detecta quan algú li està mirant) per crear aquesta campanya. A una estació de trens a Zùrich hi ha una aparell i no pots deixar de mirar durant 60 minuts!!!. Si ho aconsegueixes guanyaràs el m´òbil, però no és tan simple com pareix... El vídeo de l'acció es va fer viral.

 

    Kleenex "Feel good", 2011. La campanya va utilitzar facebook per detectar a gent que es queixava d'un constipat, la grip, etc. i els va enviar un paquet amb els seus productes i una capsa de bombons. La sorpresa i gratitut va ser tan gran que varen penjar fotos a Facebbok i l'expansió de la publicitat va ser magnificada per les xarxes socials.

lunes, 25 de enero de 2021

La tecnologia "deepfake" aplicada als espots.

Què vol dir deepfake?  

   Deepfake, hipertrucatge o permutació intel·ligent de rostres, és una tècnica realitzada amb programes d’intel·ligència artificial els quals combinen, reemplacen i superposen imatges, videoclips i àudios per crear vídeos falsos que semblin autèntics i reals. Aquesta tecnologia és sovint utilitzada per a manipular fotografies, vídeos i sons per simular amb gran realisme l'existència de persones, objectes i situacions inventades. Tot això és molt perillós ja que gairebé qualsevol persona amb un ordinador pot fabricar aquest tipus de vídeos falsos, pràcticament indistingibles dels reals, amb intencions malèvoles per manipular l’opinió pública, per exemple, en l'àmbit polític o judicial, creant fake news i falses alarmes canviant el rostre i veu d'una persona sobre un vídeo. El terme és un mot creuat format per deep learning («aprenentatge profund») i de fake («fals»). (Viquipèdia)

   La nova campanya publicitària de Cruzcampo ideada per l'agència Ogilvy amb l'ajuda de la productora Metropolitana que ha realitzat el deepfake ha despertat tota una sèrie de reaccions en les xarxes socials.

 

   Making of de l'anunci de Cruzcampo

 

    No és la primera vegada que s'empra aquesta tècnica en un espot publicitari. L'any  2011 Dior fa tornar a la vida a tres grans actrius (Marleen Diedrich, Grace Kelly i Marilyn Monroe) que acompanyen a Charlize Theron en l'espot del perfum J'adore.

    La “resurrecció” d'una persona morta a través de la intel·ligència artificial amb finalitats publicitaris és una opció ètica? Tu, què opines? 

    L'alter ego de l'expresident dels Estats Units en aquesta recreació és l'actor i cineasta Jordan Peele, director de la oscarizada Deixa'm sortir i cunyat de Jonah Peretti, fundador de BuzzFeed. Tots dos van idear aquest experiment per a advertir dels potencials perills d'aplicar la intel·ligència artificial (IA) per a fabricar notícies falses en format audiovisual, la qual cosa s'ha batejat com deepfakes, és a dir, mentides profundes. (Los "deepfake" complican la lucha contra las noticias falsas, El País)

jueves, 12 de noviembre de 2020

David Salcedo

David Salcedo (Murcia- 1981)

En una entrevista el fotògraf comenta com va nèixer el projecte i perquè va optar per fer fotografies verticals.

    "En mi último proyecto, '1994' que desarrollé y pude exponer en Kawasa, me dí cuenta de que todas las fotografías eran horizontales así que me propuse disparar más empleando la verticalidad. El motivo de convertirlas en dípticos es que al disponerlas así, me transmite la misma sensación que cuando estoy disparando, y eso es muy grande. También tiene que ver mi fascinación por fotógrafos como David Jiménez, Rafael Navarro, Bernard Plossu entre otros.

   Las fotografías funcionan como historias singulares y a pesar de que en conjunto tenga una unidad, las fotografías son individuales y presentan un discurso singular." (Xataca foto)

 

David Salcedo - Uno más uno from VISIóNS FEST on Vimeo.

jueves, 1 de octubre de 2020

Enllaços a Instagram

Els usuaris per accedir als comptes d'Instagram de cada nivell són els següents:

Les claus canvien cada any i te les donarà el/la professor/a a principi de curs.

A principi de curs s'esborren les fotografies que no són molt rellevants i es mantenen les que poden aportar informació i són exemples per als alumnes dels següents cursos.

miércoles, 17 de junio de 2020

Ca meva. Ca teva.

   A partir de l'obra de l'artista Marlen MacCallum hem pensat que seria interessant fotografiar ca nostra i fer desprès un muntatge sobre paper. Teniu llibertat a l'hora del muntatge: collage, llibre d'artista, etc.
Pink Story: Sinistral/Dextral by Marlene MacCallum. 2004-5