miércoles, 27 de marzo de 2013

Fashion Film.

     Es un suport publicitari cada vegada més estès entre les marques de moda. Són curtmetratges molt cuidats on s'ajunta el cinema, l'art i la moda. La majoria d'aquestes produccions estan pensades per ser visualitzades a internet. Són més llargues que un anunci tradicional.

Anunci de Prada dirigit per Roman Polansky.

     Són peces dirigides a un grup de gent "educada" no per vendre'ls un producte puntual, sinó acompanyar-los en el viatge de les seves vides.

Altres anuncis interessants:
   Trobam a Vimeo el Fashion Films Chanel , creat pel director espanyol Álvaro de la Herrán. Té penjats molts d'exemples.



Canal + ha produit un documental que tracta els Fashion Films. Per més informació clicau aquí.

Ja s'ha creat un Festival per premiar aquetes petites peces cinematogràfiques:  Berlin Fashion Film Festival

martes, 26 de marzo de 2013

Lectura d'un espot publicitàri.

Heu de cercar un anunci (Youtube, Vimeo o a las pàgines de les pròpies marques) i omplir la fitxa.

Fitxa (examen)
 He penjat exemples d'anuncis dels següents apartats per si teniu dubtes:

lunes, 25 de marzo de 2013

El Show de Truman.

      Truman Burbank és un home corrent i alguna cosa ingenu que ha viscut tota la seva vida en un d'aquests pobles on mai passa gens. No obstant això, de sobte, uns estranys successos li fan sospitar que alguna cosa anormal està ocorrent. Tots els seus amics són actors, tota la seva ciutat és un plató, tota la seva vida està sent filmada i emesa com el reality més ambiciós de la història. (Filmaffinity)

"El Show de Truman" és un gran exemple de bon cinema. És una forta crítica als mitjans de comunicació com la TV, centrant-se en els reality show. Però també planteja temes més universals, com el món en què vivim o Déu.



domingo, 24 de marzo de 2013

Glosari càmeres digitals.

     El vocabulari de les noves càmeres fotogràfiques digitals és tan dens i críptic que quan vas a comprar una càmera no s'entén la meitat de les seves característiques.

He trobat dues pàgines en la web que tenen un Glossari:

miércoles, 6 de marzo de 2013

jocs de coneixements: pel·lícules

Hi ha una pàgina on podem posar a prova els nostres coneixements de cinema. Hi ha per a tots els gustos. La pàgina està en anglès.


domingo, 10 de febrero de 2013

Sophie Calle.

Neix en Paris en 1953.

Sophie Calle sap convertir la vida en una novel·la, canviar el pas del temps, transformar l'existència en una obra d'art. Crea situacions que revelen la vida com un acte paràsit i que intenten abolir els límits entre la vida real i l'experiència artística. Les seves obres apareixen com a reportatges d'experiències reals, de reportatges i extractes de biografies fictícies: l'artista persegueix o espia a persones desconegudes, les sotmet a un interrogatori, les embulla en el seu joc i inventa situacions i històries. Cadascuna de les iniciatives de l'artista confirma l'audàcia amb la qual el seu art commemora la trobada fracassada i celebra la negativitat, la pèrdua i l'absència.

“No es pot dir que em convertís conscientment en artista. Intento trobar solucions per a mi mateixa; aquesta és la meva teràpia personal. El fet que sigui art, em protegeix: em dóna dret a fer aquestes coses.”



“Chambre 28” 1983, fotos i text, 102 × 142 cm. cadascun.

“Dilluns 16 de febrer 1981. Entro a l'habitació 28 (fusta pintada, els colors dominants són el verd i el rosa) Un sol llit està desfeta. Descobreixo, a la dreta al llarg de la paret, una impressionant quantitat d'equipatge. Quatre maletes Vuitton apilades, tres bosses de viatge, una filera de sabates; vuit parells de sabates de dona (nº 38) i cinc parells d'home (nº 45). Obro els armaris. A la dreta, roba d'home i tres sabates noves guardats en embolcalls de feltre, un barret, dos calçotets blancs i uns pantalons amb grans tirants. El conjunt és de bona qualitat. M'imagino a gent d'edat, acomodats. En el bany no hi ha gens a destacar a part d'un camisón rosa. Em perfumo amb Chanel nº 5. Obro d'amagat una de les maletes. Entreveig el periòdic The Economist, uns plàtans en una bossa de plàstic. L'habitació està neta. Surto.

Dimarts 17. Els dos llits estan desfetes. En la paperera, les pells dels plàtans, una ampolla d'aigua i un parell de sabates negres de taló, una mica usats (em van bé, els coix). Sobre la cadira, uns pantalons de pijama de cotó blanc. Es pot veure sota la tauleta de nit esquerra: caramels de menta, un librillo de mots encreuats i unes sabatilles roses a l'abast de la mà. En la tauleta dreta: un despertador, un llum, una petaca de Scotch, tres ulleres, un llibre Games with Love and Death d'Arthur Schnitzler. En el calaix superior de la còmoda trobo unes borses, un collaret de perles en una bossa de plàstic i deu capsetes petites idèntiques, plenes de pastilles blanques, en un embolcall de sabates Fitzgerald. Els dos calaixos inferiors contenen roba femenina, camises de seda, uns fulares en tons pastissos.
Dimecres 18. Els dos llits estan desfetes. El librillo de mots encreuats està més avançat. Els pantalons del pijama es troba en el mateix lloc. Sospeso les maletes; tres d'elles semblen plenes. Les obro. En la primera trobo un neceser, en la segona un assortiment de camises a ratlles blaves i blanques, totes idèntiques de Brooks. En la tercera: un llibre Artists in Crime de Marsh, un Minox, una dentadura postissa (maxil·lar inferior), una foto 18 × 24 cm. en color representant un veler en el mar, un reserva en el Carlton de Milà pel 19 de febrer, un retrat del papa, un sobre dirigit a Mrs. H. Baltimor…, al dors les indicacions següents: Jean Paul Belmondo, Rue de la Paix, Paris 5º (el nombre del carrer no apareix, el districte és fals, el segell de correus està rectificat a ploma), una sèrie de fitxes amb columnes de xifres (El curs de la Borsa?)… Sento soroll, precipitadament tanco la maleta i faig el llit.

Dijous19. Migdia. S'han marxat. No s'han deixat gens. Fotografio per última vegada els llits desfets. El record que jo guardaria d'ells és la imatge obscena dels pantalons del pijama, ximplement col·locat sobre la cadira.”  traducció del text de la pròpia obra.

Activitat: redactar una història


Posar la diapositiva als alumnes i que redactin una història a partir dels objectes que veuen en les fotografies. En la seva redacció han de contestar a les següents preguntes:

1. On ocorre l'acció (casa particular, hotel…)
2. Qui la protagonitzen (nº de persones, sexe, edat, posició social, etc.)
3. Temps de durada de l'acció (hores, un dia, diversos dies, etc.)
4. Per què les fotos són en blanc i negre i qui les ha fet.

L'esborrany de l'escrit ho faran en una hora de classe. Ho acabaran de redactar a casa. Corregir conjuntament amb el departament de Llengua.