El reflex és un dels recursos fotogràfics més emprats, sobretot quan l'efecte cercat és la simetria. Però aquí farem feina amb un element que tenim més a prop i fàcil de trobar: els bassiots. Cercau bassiots (si no ha plogut podeu tirar un poal d'aigua en terra, ...) i feis una foto del reflex: que pot ser una persona, un objecte, un edifici o part de l'edifici, natura, etc.
Mira al teu voltant. Si vas passejant o conduint veuràs que el nostre entorn està ple de cartells, anuncis, senyals, roba amb un text, etc. Tots ells empren el disseny, el color i la tipografia.
Els alumnes de 2n, 3r i 4rt d'ESO han fet fotografies per denunciar i prendre consciència del Dia Internacional Contra la Violència de la dona. Una de les nostres fotografies va ser seleccionada per l'exposició:
Aquesta activitat és molt senzilla. Heu d’agafar 1-4 copes o tassons que tenguin un disseny atractiu i omplir-los amb aigua. Despès heu de col·locar un fons amb colors o textures i a veure què passa... Sorpresa!!!
La
refracció és el canvi de direcció i velocitat que experimenta una ona en passar d'un mitjà a un altre amb diferent índex refractiu. Només es produeix si l'ona incideix obliquament sobre la superfície de separació dels dos mitjans i si aquests tenen índexs de refracció diferents. La refracció s'origina en el canvi de velocitat de propagació de l'ona assenyalada.
Un exemple d'aquest fenomen es veu quan se submergeix un llapis en un got amb aigua: el llapis sembla fracció.
També es produeix refracció quan la llum travessa capes d'aire a diferent temperatura, de la qual depèn l'índex de refracció.
Podem gaudir de l'entrevista al fotògraf Chema Madoz (Madrid, 1958) i conèixer el procés de realització de les seves obres, els autors que li han inspirat al llarg de la seva carrera i la seva manera particular de veure la realitat. Les seves obres estan emmarcades dins de la Poesia Visual.
Chema Madoz és una de les grans figures de la panoràmica fotogràfica del nostre país i un referent internacional. Té, entre altres, els següents premis: Kodak, PhotoEspaña i el Premi Nacional de Fotografia d'Espanya.
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, defineix la tipografia com "l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o, més concretament, el procediment d'impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper".
Stanley Morison defineix la tipografia com: L'art de col·locar correctament el material d'imprimir, d'acord amb un propòsit específic: el de col·locar les lletres, repartir l'espai i organitzar els tipus amb vista a prestar al lector la màxima ajuda per la comprensió del text. (Vikipèdia)
És molt important tenir present què es vol comunicar, perquè això definirà quin tipus és el més representatiu per a la intenció buscada a cada disseny o escrit.
El prestigiós dissenyador gràfic Enric Satué (Barcelona, 1938) escriu al seu últim llibre que, dels 50.000 tipus de lletra que aproximadament s'han dissenyat al llarg de la història de la tipografia, "únicament un 5% de les lletres poden aspirar a ser potencials obres d'art". Els altres, afegeix, "són massa", "farciment" o "fugaços productes de fantasia per atendre modes passatgeres". La tipografia, comenta Enric Satué, "és un transmissor de
coneixements de primera magnitud, el vehicle amb què ens relacionem
més". ("Quan la fotografia és art", article al el Periodico, 17-12-2007)
Petita història de la tipografia
Tot comença amb la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450 per Johanes Gutenberg (1400-1468). L'invent s'estén ràpidament per Europa, principalment França i Itàlia. Són els gravadors i els impressors els que van dissenyant les tipografia per a les impressions dels seus propis tallers. Es basen en les cal·ligrafies antigues i de la seva època (romana, gòtica, carolíngia, etc.) i les van, a poc a poc, adaptant per al nou invent.
