El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, defineix la tipografia com "l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o, més concretament, el procediment d'impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper".
Stanley Morison defineix la tipografia com: L'art de col·locar correctament el material d'imprimir, d'acord amb un propòsit específic: el de col·locar les lletres, repartir l'espai i organitzar els tipus amb vista a prestar al lector la màxima ajuda per la comprensió del text. (Vikipèdia)
És molt important tenir present què es vol comunicar, perquè això definirà quin tipus és el més representatiu per a la intenció buscada a cada disseny o escrit.
El prestigiós dissenyador gràfic Enric Satué (Barcelona, 1938) escriu al seu últim llibre que, dels 50.000 tipus de lletra que aproximadament s'han dissenyat al llarg de la història de la tipografia, "únicament un 5% de les lletres poden aspirar a ser potencials obres d'art". Els altres, afegeix, "són massa", "farciment" o "fugaços productes de fantasia per atendre modes passatgeres".
La tipografia, comenta Enric Satué, "és un transmissor de coneixements de primera magnitud, el vehicle amb què ens relacionem més". ("Quan la fotografia és art", article al el Periodico, 17-12-2007)
La tipografia, comenta Enric Satué, "és un transmissor de coneixements de primera magnitud, el vehicle amb què ens relacionem més". ("Quan la fotografia és art", article al el Periodico, 17-12-2007)
Petita història de la tipografia
Tot comença amb la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450 per Johanes Gutenberg (1400-1468). L'invent s'estén ràpidament per Europa, principalment França i Itàlia. Són els gravadors i els impressors els que van dissenyant les tipografia per a les impressions dels seus propis tallers. Es basen en les cal·ligrafies antigues i de la seva època (romana, gòtica, carolíngia, etc.) i les van, a poc a poc, adaptant per al nou invent.
Els editors/impressors i tipògrafs no només varen adaptar i crear tipografies. Varen haver d'establir les bases de la impressió i el muntatge d'una pàgina impresa com: la puntuació, els símbols, els espais en blanc, majúscules i minúscules, els tipus i mides dels papers, etc.
Els més importants des de la invenció de la impremta són:
- S. XV: William Caxton i Nicholas Jenson
- S. XVI: Aldo Manuzio, Francesco Griffo, Claude Garamond,
- S. XVIII: William Caslon, John Baskervill, Giambattista Bodoni, Pierre Simon Fournier, la família Didot.
- S. XX: El segle XX comença amb la implantació de la linotípia i l'aparició de les premses litogràfiques offsets. Els criteris de composició i edició del segle XX aniran molt lligats a les diferents avantguardes artístiques que apareguin al llarg del segle: Arts and Crafts (William Miorris), Futurisme, Dadaisme, Constructivisme, Bauhaus (Jan Tschichold) ,
Anunci modernista |
cartell dadaista |
- Historia de la tipografia presentació en Power Point.
- Dafont Pàgina web amb totes les tipografies.
- La psicologia de la tipografia. Qué expressam quan utilitzam una tipografia en especial?
- La tipografía más utilizada en publicidad
- Historia de la tipografia. vídeo en youtube fet per Helena Postigo, 2017.
- Historia de la tipografia, vídeoen Vimeo fet per Monografica.org.
- History of Typography, és un vídeo animat fet per Ben Barret-Forrest
No hay comentarios:
Publicar un comentario