Collage. GIMP.

Heu de fer que les tatxes estiguin dins de la boca.

RESULTAT

Efecte Còmic a partir d'una fotografia.

Aquesta vegada transformarem una imatge real en un dibuix. Es molt important escollir una bona fotografia perquè surti bé.

Richard Wiseman

PASES:

• Com sempre hem de duplicar la capa de la imatge original. Capa 1.
• Capa 1: Colors; Umbral. Cercam l'umbral que quedi més nítid.

• Tornam a duplicar la capa de la imatge original. Capa 2. La col·locam per damunt de la Capa 1.
• Capa 2: Filtres; detectar vores; diferences gaussianes. Com a paràmetres de suavitzat triarem un Radi 1=12 i Radio 2=7. Aquests són valors que podem variar i adaptar en cada cas, i el que ens permeten és crear un efecte llapis.
• Capa 2: Umbral. Tornar a modificar l'umbral per definir millor les línies.

• Capa 2: A la finestra de Capes hi ha un espai que es diu Manera (Modo), gper defecte diu Normal. Canviarem el seu modo per el de Multiplicar, i amb el botó dret sobre la capa 2 fem Combinar cap avall. La Capa 2 desapareix
• Capa 1: Després anirem a Colors > Nivellis de sortida i seleccionem un rang entre 235-240 (per defecte posa 255)
• En aquesta mateixa capa podem anar a filtres > Desenfoc (Blur) > desenfoc gaussià per difuminar i donar un toc una mica mes realista (valors entre 2 i 6)
• Dupliquem la capa original de nou i la movem a la capa superior de la pila de capes (Capa 3), establint la manera de capa a Color. 
• Dupliquem la capa original de nou i la movem a la capa superior de la pila de capes (Capa 4), establint la manera de capa a Saturació. 

• Capa 4: Ara podem jugar amb la barra d'opacitat per aconseguir el to desitjat. Una bona opció per millorar la imatge final seria aplicar Filtres; Artístics; Llenç o Vinyeta.

Informació treta del blog: La Mirada del Replicante.

 TUTORIAL A YOUTUBE

Escalar imatges. GIMP.

Imatge original de Fran Barrero

     Escalar imatges és una acció molt senzilla, però molt útil. Quan tenim un original molt gran pot ser que ens interessi fer-ho més petit.

Vegem com cal fer-ho:

1. Lo primer de tot és sabre les característiques de la imatge. Això es veu a la part d'adalt, a la barra de títol. Una altra manera de tenir més detalls de la nostra fotografia és anant a Imatge; Propietats de la imatge.
2. Anam a Imatge; Escalar la imatge. Se'ns obre una finestra amb tota una sèrie de dades. El que ens interessa ara és l'Amplària i l'Altura. Si vos fixau aquestes dues xifres estan tancades. Això vol dir que si canviam una l'altra es canviarpà proporcionalment. Si volem fer-ho de manera manual heu de treure la cadena.
3. La Resolució és important a l'hora d'imprimir les imatges en imprenta.
4. Les millors maneres de reduir és: Cúbica o Sinc (Lanczos). Donam a la tecla d'Escala i veureu el canvi.

Resultat

Veureu com la informació a la Barra de títol ha canviat amb les noves mides.

ALERTA:  Una imatge reduida i tornada a ampliar no serà la mateixa. Perdrà nitidesa, perquè ha perdut informació i el programa omple els buits com creu més convenient.

Informació treta de la Bitacora de jEsusDa.

Comenta les fotografies III

El diari digital de El País té un apartat a Actualidad titulat "El día en imágenes".

Escull la que més t'agradi o impacti i comenta-la.

Miralls

     El mirall ha estat durant molt temps un interessant recurs artístic. Es juga amb el reflex i amb el que hi ha darrere del mirall com en l'obra de Lewis Carroll (Alicia a través del mirall).

     Aquí hi ha uns curiosos exemples de retrats amb miralls...el cas estrany és que es veu reflectit l'exterior, la qual cosa envolta a la persona fotografiada en lloc del propi reflex.

El paisatge.

        El tema del paisatge ha estat un gènere recurrent en la història de l'Art. Per tant, amb la invenció de la fotografia el tema s'ha mantingut i ha cobrat altres dimensions. A més, és un tema poc controvertit.
        És un tema molt canviant, es a dir, un mateix paisatge pot ser diferent depenent de l'època de l'any, del temps que faci, de l'angle des del qual ho fotografiem i de l'enquadrament que escollim. 

Ansel Adams

        La fotografia més antiga de la qual tenim coneixement va ser el paisatge Vista des de la finestra, realitzada per Nicephore Niepce en 1826.  A causa de l'escassa sensibilitat dels primers suports utilitzats pels primers fotògrafs, els paisatges urbans o rurals són fotografiats quan no hi ha gens en moviment a fi d'evitar que sortissin borrosos (l'exposició d'aquesta primera fotografia va ser de vuit hores). 

Vista des de la finestra, Niepce

       A pesar que la tècnica fotogràfica va anant avançant al llarg de la seva història, molts fotògrafs han continuat fent fotografies evitant a les persones en persecusió de la naturalesa pura sense les intrusions humanes. L'interès s'ha dirigit a les formes naturals, la llum, la metereologia, etc. Per tant, molts dels grans fotògrafs paisagistes han estan fervents defensors de la preservació de la natura com Ansel Adams, Edward Preston, Chris Kotsiopoulos, Marc Adamus, Per Bak Jansen, Stuart Klipper, etc.

Marc Adamus

Matthew Brandt. Grays Lake, ID7, 2013.

La perspectiva en la fotografia

Perspectiva amb un punt de fuga

Què és la perspectiva? La perspectiva és la forma de representar les tres dimensions de la realitat en una superfície bidimensional o plana.
     Fins al segle XV els pintors i dibuixants realment no es van plantejar el problema de la creació de la sensació de profunditat en una superfície plana.Per solucionar-ho tenim els principis geomètrics de la perspectiva lineal.
      Ja estem tan acostumats a veure la perspectiva i la profunditat recreada en els quadres i dibuixos que és inherent a gairebé totes les fotografies. Però,

 Com donar sensació de profunditat a les nostres fotografies?

1. La perspectiva Lineal. És aquella perspectiva que fa que les línies convergeixin cap a un, dos o tres punts de fuga. Com més marcat sigui aquesta convergència més profunditat tindrem i captarem la curiositat de l'espectador, sense exagerar, per no crear una imatge falsa. La millor manera d'utilitzar aquesta tècnica és trobar els línies convergents, com una via de tren, una carretera, etc.
2. La perspectiva atmosférica. Es pot aconseguir la sensació de profunditat utilitzant la boira, les tormentes, etc. que fan que els objectes distants tinguin colors més clars i menor definició que els de el primer plànol. 
3. L'enfocament selectiu és la tècnica de separació del llunyà i el proper més utilitzada pels fotògrafs, així aconseguim la profunditat de camp.
4. Si només canviam l'angle de visió de la presa s'incrementa la sensació de llunyania que dóna la perspectiva lineal. Els angles de visió que més ajudan a potenciar les línies convergents són: els angles picats (la càmera per damunt  del subjecte/objecte) i contrapicats (situant la càmera just sota el subjecte/objecte. Podeu veure exemples a l'enllaç.
5. L'objectiu. La manera més comuna de controlar la perspectiva és usant una lent adequada. Un objectiu gran angular en la nostra càmera ens ajudarà a donar-li més força a aquestes línies convergents que estem buscant. Crearà un major efecte de perspectiva que un teleobjectiu o zoom acostuma a aplanar les imatges i, per tant, a acabar reduint la sensació de profunditat d'aquestes.