domingo, 15 de diciembre de 2013

La textura a la fotografia.

       Tots els objectes que tenim al nostre al voltant tenen textura, el veritable repte fotogràfic està en aconseguir usar aquesta textura per als nostres interessos comunicatius.
       Hem d'anar alerta, perquè no sempre ens interesa la textura. De vegades cobra massa importància i ens distreu de l'objecte fotografiat.
  1. Com influeix la textura en les fotos? Quan fotografiem alguna cosa amb una textura molt marcada, la nostra fotografia pareix més realista perquè la imatge ens evoca el sentit del tacte. A més, la textura ens aportarà certa tridimensionalitat a les nostres fotografies.
  2. Com aconseguir potenciar la textura en les meves imatges? El resultat dependrà sempre de la il·luminació. I la il·luminació depen de l'hora del dia, entre d'altres coses.  La direcció de la llum: Si la llum és directa no provocam ombres i no es veuran les textures. En canvi amb una llum obliqua ressaltam les textures. De fet,  moltes superfícies sense aparent interès queden transformades en temes molt decoratius gràcies a les textures. Fixau-vos en l'exemple: 

En el paisatge hi ha textures que són més aparents al matí i al capvespre, quan la llum aconsegueix obliquament les superfícies. Convé que la llum sigui directa; la d'un dia ennuvolat aplanaria la imatge i uniformitzaria les irregularitats del terreny. (FOTO: John Hedgecoe). Fundamentos de la Fotografía

      3. Qualitat de les textures. No només podem potenciar una textura amb la il·luminació. És interessant cercar textures oposades a una mateixa imatge i deixar-les que es comuniquin.

Salt Lake. Utah.
Estocolmo
Death Valley.

     




martes, 10 de diciembre de 2013

El món a través d'un orifici, una finestra, una porta, etc.

      De vegades una fotografia s'enriqueix quan l'emmarquem. Aquí teniu alguns exemples del món vist a través d'un orifici, una finestra o una porta. Tot és vàlid.  Un canvi de perspectiva pot crear una imatge especial.

Bang Pa-In Summer Palace.

Queen Mary
Grècia


L'ombra a la fotografia.

      La llum és l'element més important de la fotografia però hi ha un altre element que sempre estarà present en les imatges: l'ombra. 
     Hi ha ombres indesitjades, que ens despisten del motiu central de la nostra fotografia, hi ha ombres que es generen per culpa d'una mala il·luminació o d'una il·luminació mal planificada. Però el de les ombres és, en realitat, un món fascinant que ens pot ajudar moltíssim en les nostres fotografies. dzoom.

     Artistes com: Lee Friedlander, Nathan Lerner, André Kertész o Paul Strand, han fet feina amb les ombres a les seves fotografies.
Paul Strand

André Kertész

Practica el retrat fotogràfic.

      Encara que genèricament parlem del retrat com si es tractés només de la fotografia del rostre d'una persona, la seva essència va molt més lluny.
      Un retrat implica la participació de la persona retratada, l'entorn, l'estat d'ànim, de la llum, etc. Un retrat ha de transmetre un sentiment i no només una imatge d'una persona, per tant, no trobarem dos retrats iguals de la mateixa persona.
    Hi ha tres tipus de retrats clàssic:
Primer pla
Pla mitjà
Pla general
    Es tracta de que cada alumne faci una foto amb cada tipus de pla. És important que no siguin fotografies avorrides. Feu treballar la vostra creativitat!!!

Exemples de fotografies d'alumnes

Sara L.


Almudena A.



domingo, 8 de diciembre de 2013

Història de la publicitat.

     El naixement i posterior desenvolupament del mitjà publicitari està estretament lligat al dels propis mitjans de comunicació de masses.

     Des dels seus orígens fins avui, la publicitat ha demostrat ser un mitjà camaleònic, capaç d'adaptar-se als àmbits més complexos i a avatars històrics de tota índole que han marcat el desenvolupament de la nostra civilització, de la nostra societat i del nostre model econòmic. Sempre ha estat aquí, d'una manera o d'un altre, acompanyant-nos i procurant donar resposta a necessitats de comunicació molt específiques.

    La publicitat està unida a la història, està present com a resultat de l'evolució econòmica, comercial, tècnica i financera i, inevitablement, al que va ocorrent en el social, ideològic i cultural.
  1. La publicitat és un mètode persuasiu dirigit a influir sobre la conducta de les persones.
  2. La publicitat és un instrument econòmic utilitzat per les empreses per promoure la demanda.
Recorregut cronològic de la Història de la Publicitat:

La prehistòria de la publicitat
   
Reclam oral: A Roma els comerciants encarreguen al praeco la difusió dels missatges comercials. En l'Edat Mitjana són els pregoners els que complien de vegades aquesta labor a més de la seva labor informativa al servei del rei o del noble. Però hi ha altres tres figures que estan directament lligades al comerç: els mercaders animaven al públic personalment proclamant les qualitats dels seus productes; el xerraire i el buhonero. 

Reclam escrit: Tant els gremis, organitzats per carrers, com els comerços, que es van situant en llocs més dispersos, s'identifiquen mitjançant ensenyes i cartells.

La publicitat Moderna
    El segle XIX obre un temps de canvis i agitació promogut per la revolució industrial.
      Les bases que suporten el desenvolupament de la publicitat són: L'augment de la producció,El desenvolupament dels mitjans de comunicació, La lluita pel dret a la llibertat d'expressió, La configuració de la professió publicitària,
      El desenvolupament econòmic planteja quatre fets que, en un moment determinat de la història, ocorren per vegada primera: L'augment de moviment de compra-venda, el creixement de la competència, l'excedent de productes i la diversificació de productes i serveis.
     En aquesta situació la publicitat es planteja com una fórmula vàlida per donar a conèixer l'oferta i d'influir sobre les vendes, La relació simbiòtica entre les empreses i els mitjans comença a madurar, ja que poden compartir les seves necessitats.

Segle XX
     El canvi social, les necessitats del nou sistema econòmic i el desenvolupament tècnic, aplicable a la creació i a la transmissió de missatges, fan possible que es configuri la professió publicitària. La seva posició al mercat dels productes, els serveis i les idees és la d'un intermediari entre els anunciants i els seus públics.
     La primera oficina espanyola d'anuncis va ser fundada a Barcelona en 1870 per Rafael Roldós, un experimentat agent venedor d'espais en els periòdics. Roldós i Companyia va estar en actiu fins a 1929. Li van seguir agències pioneres com Els Tiroleses, Publicitat Gispert i Valeriano Pérez entre unes altres. Al principi es tractava d'empreses familiars que gestionaven els anuncis per a premsa, després van assumir altres solucions (tanques, homes anuncio, cotxes, decorats...). 


LA VOZ DE LA IMAGEN

 
Eugeni Forcano
     S'ha creat la pàgina La voz de la imagen que ens permet conèixer de primera mà la història dels fotògrafs espanyols com: Virgilio Vieitez, Oriol Maspons, Ramón Masats, Eugeni Forcano, Piedad Isla, Alberto Schommer, Leopoldo Pomés, Ricard Terré, Rafael Sanz Lobato, Toni Catany, Gonzalo Juanes, Colita, Josep María Ribas Prous, Gabriel Carvajal, César Lucas, Ana Müller, Jordi Olivé, Manuel Outumuro, Pérez Barriopedro y Enrique Meneses entre d'altres.
Piedad Isla

      "Autodidactas obstinados, corredores de fondo solitarios, incorregibles individualistas, cazadores de gestos anónimos, maestros de la luz, los fotógrafos españoles —forjados ya sea en la dura posguerra o en las postrimerías de la transición— tienen, además de un mapa de imágenes imperecederas, un gran relato. La voz de la imagen. Historia de los fotógrafos españoles es el proyecto oral y visual que pretende reunir en un gran archivo público y online la historia de la fotografía contada por sus protagonistas.  Los maestros de la luz piden la luz, por Elsa Fernández Santos (El País).
   
      És un projecte obert que anirà incorporant la història de la nostra fotografia contada pels propis fotògrafs.
Ramón Massats

Virxilio Vieitez

martes, 5 de noviembre de 2013

Comentari de fotografies II.

Comenta les següents fotografies.

  1. Descriu la imatge i els personatges fotografiats.
  2. Quines diferències hi ha entre les imatges?