EL DRAMA

     Si existeix una categoria temàtica difícil d'establir al cinema, aquesta és la del drama. La raó és ben simple: les seves estratègies estilístiques i les seves qualitats argumentals (sentiments desaforats, cops d'efecte en la línia dramàtica, redempció dels personatges a través de l'afecte) són aplicables a la immensa majoria de les pel·lícules existents.

     El terme vindria a descriure, més que un gènere, una forma de narrar, basada en els girs sobtats de l'acció, el joc de connotacions morals i el ressort sentimental i apassionat que mou als personatges. Si bé pot tenir característiques d'altres categories aquí esmentades, el drama centra la seva temàtica en:

1.  Els conflictes emocionals entre éssers humans com l'amor, la gelosia, el desamor, la necessitat d'afecte, etc
2.  Escenàris i situacions cotidiànees de la vida, 
3.  Posar en relleu valors fonamentals de la humanitat.

Subgèneres

•  El Melodrama. Les trames melodramátiques sovint fan un bon maneig de les emocions humanes, plantejant moments de crisis, romanços fracassats, amistats traïdes, situacions familiars difícils, tragèdies de la vida real, malalties o neurosis o minusvalideses de persones reunides, etc. Els crítics de cinema de vegades usen aquest terme en forma pejorativa, per assenyalar poc realisme, exagerat patetisme, i/o desenvolupament de situacions romàniques o domèstiques amb característiques molt estereotipades 
• La Tragèdia.  És un drama en el qual les desgràcies d'un o diversos personatges solen ser causades per algun defecte de personalitat, i/o per un greu error de juzgamiento, i/o per un caràcter massa ferm i obcecat d'algú, la qual cosa sol desembocar en injustícies i absurds, i amb freqüència fins i tot en una o diverses morts. Tè connotacions teatrals, per exemple: un tragèdia clàssica seria la història de Romeo i Julieta.

  

EL WESTERN

     És el gènere cinematogràfic que relata històries relacionades amb la conquesta i colonització dels territoris occidentals d'Estats Units. Genuínament americà, mescla d’història i llegenda que perpetua la figura de l'heroi americà. Un cavaller solitari, inseparable del seu cavall, combat al mal servint-se d’esquemes estereotipats; acció elemental i trepidant, cavalcades i tirs.
     La iconografia: barret texà, pistoles, cavalls, desert, ciutats-carrers, saloon, ranxos, diligències, indis, mexicans....
     La tipografia típica de l'Oest és  reconeix molt ràpidament: ondada i extremadament decorativa.

     Es considera la primera pel·lícula de l'Oest The Great Train Robbery (1903). Si ben la seva màxima expressió va arribar amb dos grans directors: John Ford (La diligència, 1939 i L'home que va matar Liberty Valance, 1962 ), i Howard Hawks (Riu Bravo, 1959). Maureen O'Hara, Gary Cooper, John Wayne i James Stewart són alguns dels grans actors de l'època.

   
    Pel·lícules més sofisticades i amb històries més complexes i amb personatges no tant definits com a "bons" o "dolents", van anar apareixent amb els anys. Les dècades dels quaranta i els cinquanta adapten l'ús del color i els grans formats i ofereixen un ampli nombre d'obres mestres. Algunes s'han considerat clàssics del gènere: Els set magnífics (1960) de John Sturges i Tot sol davant del perill (1952) de Fred Zinnemann.

 En els anys 60 comença el seu declivi i va passar de moda reprenent als anys 70 el seu apogeu amb els anomenats spaghetti western, rodats a Itàlia i Espanya amb molt poc presupost. Sergio Leone va ser un dels directors representatiu de l'època. El bo, el lleig i el dolent, (1966). Clint Eastwood com a actor i la inconfundible mùsica d'Enio Morricone. Als anys 80 cau de nou en desgràcia.

"Las diferencias más destacadas de este género con el western clásico (o americano) son: las técnicas de montaje, los movimientos de cámara (el abuso de los zooms), la caracterización de los personajes y la música. Las temáticas también difieren totalmente de las del western americano; uno de los temas más usados es 'la venganza'. Generalmente los personajes principales son antihéroes, o sea, que desempeñan las funciones narrativas propias del héroe tradicional, pero difieren en sus apariencias y valores". SW's.Com.Ar.

 Per sabre més damunt aquest tema podeu anar la la pàgina 800 spaghetti western.

     A partir dels anys 90  hi ha algunes pel·lícules que reprenen el tema no sempre amb un gran resultat taquiller. Les més conegudes són: Sense perdó, (1992) aquesta vegada la direcció recau en Clint Eastwood, L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford (2007), El tren de las 3:10 (2007) és un remake d'una pel·lícula de 1957 així com Valor de llei (1968/2010),  i les més recents Cowboys & Alliens (2011) i Rango (2011) aquesta darrera és una pel·lícula d'animació.

LA COMÈDIA

     El cinema còmic és el gènere més antic de tota la història del cinematògraf. Atès que el cinema va sorgir a finalitats del segle XIX en les barraques de fira, la seva primera intenció va ser sorprendre al públic amb una oferta jocosa i festiva. El model més convenient per aconseguir aquesta fi era el teatre de varietats, i per això la pantalla d'aquell primer cinema va acollir els mateixos estereotips i gags que ja funcionaven sobre l'escenari.
     Charles Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd i Laurel & Hardy (el prim i el gras) són alguns dels grans còmics del cinema mut. Ells vàren assentar les bases del cinema còmic. Aquestes primeres pel·lícules es basen en els gags visuals. Moltes

El gran dictador. Charles Chaplin (1940)

     
El maquinista de la General. Buster Keaton (1926)

   

Harold Lloyd i la famosa escena del rellotge. Laurel and Hardy en Els vagabunds.

Molts còmics varen ser incapaços de fer front a l'arribada del cinema sonor. Els gags visuals varen passar a un segon plà i el diàleg va començar a tenir una vital importància per fer riure a l'espectador.

Als anys daurats de hollywood trobam moltes i molt bones comèdies. Billy Wilder (Con faldas y a lo loco), George Cukor (La costilla de Adán, 1949 o Històries de Filadelfia; 1940), Frank Capra (Arsénico por compasión), Lubitsch (Ser o no ser,  Ninotchka). Aquest tipus de comèdia s'anomena "comèdia sofisticada" i tendrá una gran influència en les comèdies posteriors.

"Con faldas y a lo loco"

Chaplin

   A la comèdia musical americana amb els Germans Marx trobam l'unió de les caracteristiques pròpies del cinema mud i la nova tecnologia del sonor. Pelí­culas com a Sopa d'ànec (1933) incorporen l'absurd a la comèdia.

   Hollywood ha reescrit històries que van funcionar en el passat i les ha adaptat a l'època actual com per exemple El Basar de les sorpreses serà Tens un em@il. Les cartes es converteixen en emails. Si voleu veure la comparació d'escenes de les dues pel·lículesclicau aquí (en anglès)
  
   Comèdia al cinema europeu. A Europa hi trobam molt bones pel·lícules, alguna d'elles comprades per Hollywood i refetes. S'ha de dir que les versions amricanes no arriben a la genialidad de les europees: Un funeral de mort (2007-RU/ 2010-USA), El sopar dels idiotes (1998-França/ 2010-USA) 

       La comèdia romàntica és un subgèner i una de les més populars. Hi podem trobar molts d'exemples actuals:

      Gross-out es un subgènere de pel·lícules cómiques basades en humor escatològic, desenvolupat als anys 1970. Entre els seus precursors trobam: Desmadre a la americana de John Landis, Pink Flamingos de John Waters y Sillas de montar calientes de Mel Brooks. A partir dels anys 80 aquest subgènere es varen fer cada vegada més populars: Algo pasa con Mary, American Pie, etc. És un cinema dirigit majoritàriament al públic adolescent.

CIÈNCIA FICCIÓ

     Aquest gènere barreja la ciència i la fantasia. 

   El cinema i la literatura han anat de la mà durant molt de temps. Com molts d'altres gèneres literaris, la ciencia ficció és una part important de la literatura, el còmic i, per tant, del cinema.

     Podem fer una clasificació dels temes més característics tractats en aquest gènere:

1.  El savi boig. un investigador molt competent, que descobreix algun mecanisme o fenomen d'enorme poder, encara que així mateix capaç d'enterbolir la moral del científic, que llavors es converteix en un perill per a la humanitat. Des del doctor Frankenstein , pasant pel Home invisible (1933) o La Mosca (1986), fins al genetista que dissenya els dinosaures de Parc Juràsic, aquest model de personatge marca l'evolució del gènere.
2. El món dels androids. El mon dominat per les màquines. Entre els grans clàssics trobam Metrópolis (1927), Blade Runner (1982), Tron (1982), Terminator (1984), Matrix (1999), Eva (2011).
3. Els extraterrestres. La fascinació pels extraterrestres  o la vida i els habitants d'altres planetes queda de manifest en tota una sèrie de pel·lícules: El planeta de los simios (1968 i 2001), Barbarella (1968), La guerra de les galaxies (1977), , Alien, el vuitè passatger (1979), ET (1982), Mars Attacks! (1996), Men in black (1997), Transformers (2007), Mi novia es un cyborg (2008), Avatar (2011),  Paul (2011).
4. El futur de la civilització. Un món després de la bomba nuclear, un cataclisme, dictadures d'uns privilegiats, etc. Soylent Green (1973),  Mad Max (1979),  1984 (1984), Un mundo feliz (1998), V de Vendeta (2005), La carretera (2010), 
5. Manipulació del temps: La màquina del temps (1960-2002) Retorn al futur (1985), Doce monos (1995), Frecuency (2000), Deja vú (2006), Más allá del tiempo (2009)
6. El còmic. Un apartat important en aquest tema és el format per les pel·lícules basades en el món del còmic, que darrerament té tant d'èxit. Superman (1978) va ser la primera pel·lícula que va tractar el tema. Ara cada any fan una o vàries versions de personatges de còmic: Batman, Spiderman, X-Men, Iron Man, Hulk, Thor, etc. Tots provenen de la companyia Marvel.

 

       Aquest tipus de cinema s'origina amb el cinema mut, quan el Viatge a la Lluna (1902) de Georges Méliès va sorprendre a la seva audiència amb els seus efectes fotogràfics. Des de la dècada de 1940 fins a la de 1960, el gènere consistia principalment en pel·lícules de sèrie B de baix pressupost. Però a partir de l'èxit de 2001: l'Odisea de l'espai (1968) de Stanley Kubrick, el cinema de ciència ficció es va començar a valorar.

    A la fi de la dècada de 1970, pel·lícules d'alt pressupost amb millors efectes especials es van convertir en populars entre l'audiència. Pel·lícules com La guerra de les Galaxies (de George Lucas) o Encuentros en la tercera fase (Spielberg) van aplanar el camí d'èxits de vendes en les següents dècades. 

    S'ha acusat a Hollywood de la quantitat de remakes que s'està fent de les clàssiques pel·lícules de Ciencia Ficció. Ells diuen que és un homenatge,  quan el que realment sembla és que s'han quedat sense idees i que gràcies als efectes especials pareixen noves i espectaculars: Frankenstein, King Kong, L'home invisible,  El planeta de los simios, etc.). La ciencia ficció ha estat un tema recurrent en la història del cinema des del seu començament.

 Cartells de les pel·lícules de King Kong: 1933, 1976, 2005.

Blocs dedicats a aquest gènere cinematogràfic: Sitio de ciencia ficción, Alucine, 

Rankings de les millors pel·lícules del gènere (decine21.com)

El cinema dins el cinema

    Al cinema li encanta mirar-se a si mateix, explicar històries sobre la difícil vida dels cineastes, el preu de la fama i la caiguda, o el bloqueig creatiu.
    Hi ha molts films que han tocat aquest tema. D'aquesta forma, podem obtenir una visió de la història del cinema i del propi procés fílmic que és molt interessant i que permet anar més enllà del documental per conèixer tot allò que està després de la càmera. Ells, els qui coneixen millor l'ofici, la indústria i l'art cinematogràfics són els més adients per tractar el tema.

A internet he trobat un llistat fet de les grans pel·lícules basades en el cinema i els seus personatges. L'he alterada lleugerament:

1. El crepúsculo de los dioses (1950)  Decadència i caiguda d'una gran actriu del cinema mut.

2. Ed Wood (1994) La història del llegendari director de pel·lícules horribles i el seu estranya grup d'amics i actors.

3. El estado de las cosas (1982). A  Portugal, un equip de filmació esgota la pel·lícula durant el rodatge.

4. El hombre de mármol (1977) Tot gira entorn d'Agnieszka, una resolta i jove estudiant de cinema, que prepara un curt per a la seva graduació sobre l'obrer Mateusz Birkut.

5. Un espía en Hollywood (1961) Comèdia amb Jerry Lewis.

6. Cómo conquistar Hollywood (1995)  A un mafiós li encarreguen cobrar el deute d'un productor de cinema. Qui aconsegueix que el mafiòs afluixi la seva pressió a canvi d'introduir-li en el  món d'Hollywood.

7. El juego de Hollywood (1992) Boja sàtira del món del cinema, narra les peripècies d'un productor cinematogràfic que rep una sèrie d'amenaces de mort per un guionista, al que aquest en el seu moment no va contractar.

8. Hollywood al desnudo (1932)  Mary Evans somia amb convertir-se en actriu.

9. La noche americana (1973) Homenatge de François Truffaut al quefer cinematogràfic.

10. Cinema Paradiso(1989) Pel·lícula entranyable sobre la relació d'un nen amb el cinema.

11. The Artist (2011) Homenatge al cinema mud.
12. La rosa púrpura del Cairo(1985) Cecilia va a veure moltes vegades la mateixa pel·lícula quan de sobte el protagonista surt de la pantalla.

13. Un final made in Hollywood (2002) Comèdia de Woody Allen on protagonitza a un director de cinema divorciat d'una productora.

14. La condesa descalza (1954) María, una balladora gitana, es convertirà en un estel d'Hollywood, però enyora la seva vida passada en la qual se sentia segura caminant descalça, perquè de nena no tenia sabates.

15. A través de los olivos (1994) En 1970, un terrible terratrèmol va sacsejar el nord d'Iran. A aquesta zona arriba l'equip de rodatge d'una modesta pel·lícula

16. Vivir rodando (1995) Comèdia. Nick Reve és un director de cinema que s'embarca en una nova pel·lícula en la qual gens li surt bé.

17. Cautivos del mal (1952) Shields, un ambiciós productor de pel·lícules, però també un manipulador de persones, està disposat a tot per a la consecució de les seves finalitats.

18. El guateque (1968) Divertida comèdia protagonitzada per Hrundi V. Bakshi, el ser més maldestre que existeix sobre la faç de la Terra, es troba a Hollywood, disposat a triomfar en la pantalla.

19. Cantando bajo la lluvia (1952). Paròdia de l'impacte que va suposar en la indústria cinematogràfica el trànsit del cinema mut al cinema sonor. A partir d'aquell moment la veu passaria a ser un aspecte fundamental a l'hora d'escollir els actors.
20. Frágil (2004) Una jove poc agraciada i solitària coneix a un arrogant i jove actor que és a punt de començar el rodatge d'una pel·lícula d'Hollywood, una superproducció. Fición i realitat no tenen gens que veure.

21. Fellini8 y 1/2 (1963) Guido Anselmi, director de cinema, sofreix un agut bloqueig creatiu que li impedeix seguir endavant amb la pel·lícula que té entre mans. Pel·lícula clau de la història del cinema del director Federico Fellini.

22. Full Frontal (2009). Al llarg d'un dia s'entrecreuen les peripècies de diversos personatges, que es distingeixen per la seva falta d'horitzons i buit vital, i que estan relacionats amb el rodatge d'una pel·lícula en Los Angeles.

23. Good Morning, Babilonia (1987) Des d'Itàlia emigren cap a EUA dos germans a la recerca de treball i acaben participant en la mítica pel·lícula Intolerància de Griffith.

24. Tesis (1996) Pel·lícula espanyola que tracta el tema dels snuff movies.

25. Barton Fink (1991) Un guionista intenta superar el temor a la *pàgina en blanc en un motel habitat per estranys personatges.

26. Nickelodeon. Así empezó Hollywood (1976) Pel·lícula que narra els començaments del cinema.

27. Elaviador (2004) Biografia del controvertit milionari, productor i director de cinema Howard Hughes.

28. Charlot, tramoyista de cine (1919) Curtmetratge del genial Charlot sobre la vida del cinema.

29. Los viajes de Sullivan (1941) Un director de cinema d'Hollywood decideix caracteritzar-se com un captaire i viure durant una temporada les seves mateixes penalitats, per així entendre'ls millor. Compte en el seu periple amb l'ajuda d'una aspirant a actriu. Amb el que no explica és amb les dificultats que van a sorgir per tornar a la vida normal.

30. State and Main (2000) L'arribada d'un equip de cinema revoluciona als vilatans d'un petit poble de Nova Anglaterra.

31. King Kong (1933) Un equip de rodatge es va a una illa remota a rodar una pel·lícula quan es troben amb King Kong. Hi ha varies versions d'aquest mateix guió.

32. El proyecto de la bruja de Blair (1999) Pel·lícula de terror, ¿veritat o mentida?

33. ¿Quién engañó a Roger Rabbit? (1988) Un detectiu, un conill i una rossa explosiva s'entremesclen en aquesta pel·lícula que uneix realitat i animació.

34. Cazador blanco, corazón negro (1990) El director John Fort de caça a Africa.

35. Vida en sombras (1948) Carlos reporter de guerra durant la Guerra Civil Espanyola.

36. Ha nacido una estrella (1954)

37. Bellísima (1951) Pel·lícula neorrealista que narra els esforços d'una mare perquè la seva filla sigui actriu.

38. Interview (2007) Remake de la pel·lícula de Theo van Gogh.

39. El extra (1962) Cantinflas en el cine.

40. ¿Qué fue de Baby Jane? (1962) Dues germanes ja majors viuen juntes i es guarden rancor per un fet succeït en el passat.

41. La estrella (1952) Un gran actriu caiguda en desgràcia recorda les seves èpoques de glòria.

42. Mulholland Drive (2001) Thriller. La doble vida de Bety i Rita, una actriu i l'altra amnèsica.

43. RKO 281 (1999) Pel·lícula que narra el rodatge de Ciutadà Kane.

44. El aficionado (1979) Un obrer registra amb una càmera la societat de Polònia.
45. Cazade brujas (1991) Magnífica i cuidada narració sobre els fets que van commoure els estudis d'Hollywood en els anys 50.

El último gran héroe (1993), Rebobine, por favor (2008), Adaptation. El ladrón de orquídeas, (2002), Dulce libertad (1986),  Jerry Calamidad (1964), Juego con la muerte (1978), Cinemanía (1932), Dioses y monstruos (1998), Girls About Town (1931), The Big Knife (1955), El factor sorpresa (1994), El último magnate (1976), Martín (Hache) (1997),  Notting Hill (1999), Matinee (1996), Delirious (2006), Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988),  Siempre Eva (1937), Entrevista (1987), Queridísima mamá (1981), Llámame Peter (2004), Chaplin (1994), El desprecio (1963), Takeshis' (1995), S1m0ne (2002), Las vacaciones de Mr. Bean (2007), Fedora (1978), Tape (La cinta) (2001),  FX Efectos mortales (1986),  La sombra del vampiro (2000), Tristram Shandy: a Cook and a Bull Story(2005), El maullido del gato (2001), El héroe anda suelto (1968)

Gèneres cinematogràfics

  Quan xerram de cinema hem de distingir entre documental i ficció. Aquest apartat de gèneres cinematogràfics està dedicat a la ficció. 

 És habitual classificar el cinema segons gèneres, es a dir, per tipus de temàtiques o ambients dins dels quals discorre l'acció. Això no vol dir que una pel·lícula només pertany a un gènere, sinó que un d'ells és el predominant.
     Com a cine de gènere, entenem un conjunt de films reunits pels seus temes i imatges comunes, per les seues mateixes convencions narratives, que disposen dels seus propis codis. Aquesta forma tipificada de narrar hereta moltes d'aquestes categories de la literatura, i molt singularment de la narrativa popular, que reitera certs elements per simplificar la comprensió del relat.

Els Gèneres cinematogràfics són:

• Aventures
• Comèdia 
• Melodrama
• Cinema de l'oest: el western
• Cinema negre  i/o policíac
• Cinema històric (polític, religiós, biogràfic, etc.)
• Suspens o thriller
• Cinema de terror
• Cinema de ciència ficció
• Musical
• Animació / Anime

Hem de dir que de dins d'aquestes categories hi ha subgèneres (el cinema bèl·lic, comèdia romàntica, etc.) wikipedia

Los géneros cinematogràficos.

 

Recerca d'espots publicitaris

Exercici a realitzar a casa.

1. Heu de cercar 5 espots publicitaris a Youtube, Vimeo, o a les pàgines web de les mateixes marques publicitàries (Nike, Cola Cao, BMW, etc).

2. Heu d'escollir entre les dues opcions:

• 5 campanyes publicitàries de diferents anys, però del mateix producte i marca. Per exemple: Cotxe Volkswagen campanyes del anys 1990, 1995, 2000, 2005 i 2010. Intenta agafar anuncis que no siguin d’anys consecutius, és a dir, 2015, 2016, 2017.
• 5 campanyes publicitàries de diferents anys, però del mateix producte i marca. Per exemple: Cotxe Volkswagen campanyes del anys 1990, 1995, 2000, 2005 i 2010. Intenta agafar anuncis que no siguin d’anys consecutius, és a dir, 2015, 2016, 2017.

3. Desprès completa la fitxa.