Agència magnum

Podem llegir a la pàgina web de l'agència fotogràfica Magnum:

   "Magnum Photos és una cooperativa fotogràfica de gran diversitat i distinció on els propis fotògrafs són els seus membres i propietaris. Amb una poderosa visió individual, els fotògrafs de Magnum ens fan una crònica del món i interpreten la seva gent, esdeveniments i personalitats."

        La història de Magnum comença dos anys desprès de la Segona Guerra Mundial, a l'any 1947, quan un grup d'amics i fotògrafs s'uniren per  retratar el mon que s'obria davant d'ells. Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, George Rodger i David "Chim" Seymour, armats amb un nou tipus de càmeres fotogràfiques petites i mès fàcils d'utilitzar varen recorrer el mòn donant-mos una visió que fins llavors era desconeguda. Tràgicament, dos dels quatre fundadors - Capa i Chim - van morir en una dècada cobrint altres guerres.

China. 1948. Henri Cartier-Bresson ©Magnum Photos

ITALY. Naples. 1943, Capa with Rodger. ©Magnum Photos

  Capa, diu George Rodger, "va veure un futur per a nosaltres amb aquesta combinació de càmeres mini i maxi-ment." Es barrejava llavors la idiosincràcia del fotògraf i l'artista que residia en ells. Van trencar els esquemes estètics de l'època i van portar a la fotografia pel cap alt alt de les Belles arts.

     L'agència es va crear com una cooperativa on els fotògrafs es quedaven amb els drets d'autor de les seves obres i les hi venien a les diferents revistes i diaris que estiguessin interessats. Això va ser un gran canvi en la llibertat dels fotoperiodistes, ja que no estaven lligats als dictàmens de les Revistes (Life, etc.) A partir d'ara podien fotografiar les seves pròpies històries i dedicar-li el temps que ells desitjaven. La cooperativa Magnum va possibilitar que els fotoperiodistes documentessin molts dels fets més importants de la història del segle XX.

    Els quatre fotògrafs es van repartir el món: Cartier-Bresson India i Asia, Cappa els Estats Units, George Rodger Africa i David Seymur Europa. I poc a poc més fotògrafs es van unir a aquest gran projecte.

Henri Cartier-Bresson

INDIA. Kashmir. Srinagar. 1948.

David Seymur, Paris 1936

Robert Capa, Guerra Civil Espanyola, 1936

George Rodger, Sudan, 1949

George Rodger.

El prestigiat i premiat editor de fotografies anglès Colin Jacobson denuncia que l'Agència Magnum últimament ha permès que s'utilitzin diverses de les seves fotografies en anuncis. Colin sosté que això amenaça els principis originals de l'agència i que crea un precedent perillós.

     "Magnum es famosa por sus objetivos humanitarios. Su nombre es sinónimo de honradez e integridad. Se fundó hace casi 50 años, sobre la base de que la responsabilidad individual del fotógrafo era lo más importante, así como el respeto a los sujetos fotografiados. Ejemplos recientes de publicidad con imágenes periodísticas que emplean las fotografías de Magnum demuestran los problemas que surgen cuando se vuelven a usar imágenes editoriales en un contexto totalmente nuevo y comercial. Los anuncios para Pepe jeans y finanzas Fiat utilizan fotografías de Martin Parr, un miembro relativamente nuevo de Magnum. Estas fotografías constituyen un uso secundario e intencionado de imágenes, alejadas de su propósito y contexto originales, y acompañadas por encabezamientos que conscientemente son insultantes para los individuos representados."

La publicitat còpia al cinema

Sempre hi ha hagut un intercanvi entre les arts, en aquest cas veurem com la publicitat s'inspira al cinema.

Anunci de Gas Natural inspirat en la pel·lícula "Sisè sentit"



La guerra de les galàxies té un gran nombre de fans, per tant és una bona aposta a tenir en compte a l'hora de crear un anunci.


Filant encara més prim Marvel ha creat un anunci copiant l'anunci de Volkswagen Passat.

Per veure altres anuncis inspirats en La Guerra de les Galaxies clicau aquí

• King Kon i Audi
• Forest Gump i BMW.
• El naufrago i FEDEX. 
• 1984 i Apple
• Cantando bajo la lluvia  i General Electric (GE)

Els directors de cinema també s'han aliat amb la publicitat per crear petites joies. Entre els directors reconeguts mundialment trovam: Ridley Scott, David Lynch, Terry Gilliam o Guillermo del Toro.

Guillermo del Toro va dirigir en 1991 un anunci amb la temàtica de l'home llop per a una coneguda marca d'antiàcids.


Anunci de Balay dirigit pel director Julio Medem (2002)

El tesoros de nuestros abuelos. Nicolas Henry.

Nicolas Henry

    "La idea era soñar. Por medio de palabras e imágenes. Soñar con la libertad, porque quizá nunca fuimos tan libres como cuando tuvimos inocencia. El fotógrafo y escenógrafo francés Nicolas Henry ha invitado a éstas y a otras personas longevas a echar la vista hacia atrás y reflexionar sobre lo que queda del niño que un día fueron. A tal fin, les propuso un juego: recrear las cabañas en las que hoy guardarían sus secretos, sus tesoros, lo que custodian a buen recaudo y mejor los representa. El resultado es Les cabanes de nos grand-parents (Las cabañas de nuestros abuelos), una bellísima colección de fotografías que componen un retrato de la humanidad através de la vejez.

    Desde el desierto de Mali hasta un jardín de Sydney. Desde el suntuoso palacio de un descendiente de mercaderes en Rajastán hasta un suburbio de Shanghai. Desde los amuletos de un hechicero de Vanuatu, en el Pacífico Sur, hasta la barca de pesca del brasileño Raymundo Germano da Cruz. Un gran teatro del mundo de nuestros mayores. Decorados que narran los sueños que habitan junto a sus jaimas, saris, sombrillas, fotos enmarcadas o libros de páginas amarillentas. La riqueza y la pobreza. La ostentación y el recato. El recuerdo de largas vidas entre praderas, montañas, volcanes, rascacielos, palacios, chabolas y árboles, decenas de árboles viejos y recios, poblados de ramas legendarias y rebosantes de sabiduría. 

    "Todo cambia demasiado deprisa. He querido fijar la historia de un mundo que quizá mañana habrá desaparecido", explica Nicolas Henry desde París. "Naturaleza. Tradición. El significado de la madurez, de la transmisión de valores de unas generaciones a otras. Algunas de estas personas hablan lenguas que sus nietos nunca aprenderán. Pero este proyecto también ha supuesto volver al jardín de la casa de mis abuelos, donde yo jugaba de niño."

  

    Todo empezó en ese mismo hogar de Rambouillet, 50 kilómetros a las afueras de París. Nicolas reprodujo allí en 2003 los escenarios de su infancia y fotografió a sus abuelos dentro de ese rincón de la memoria. Animado por el artista Christian Boltanski, uno de sus profesores en la escuela de Bellas Artes de París, decidió multiplicar aquellos dos retratos representando una escenografía diferente con cada nuevo personaje.
    Eso fue lo que hizo durante 2005 con otros 40 ancianos franceses. También fotografió a decenas de abuelos en sus cabañas durante años mientras participaba en la odisea de Yann Arthus-Bertrand titulada "Seis mil millones de otros", una mirada hacia los habitantes del planeta a través de 5000 entrevistas filmadas en 75 países. Finalmente, entre 2009 y 2010, Nicolas dio la vuelta al mundo con su ayudante Tomás para culminar otros 160 retratos. El proyecto terminará el mes próximo, cuando comience a escribir las reflexiones de los protagonistas de estas imágenes, que tiene previsto publicar en un libro de la editorial Actes Sud. El momento no puede ser más oportuno para reflejar una realidad: avanzamos sin freno hacia un mundo más envejecido.

 

   "Las fronteras son líneas imaginariasque sólo existen en la mente; la tierra debería pertenecernos a todos nosotros", susurra Fadimata desde la noche desértica en Mali. "Nada en la vida es eterno. Hubo días en los que tuve que vender mis zapatos o mi manta, y otros en los que coseché el fruto de la tierra. Los niños son nuestra única riqueza, porque hoy muchos de los grandes árboles han desaparecido", añade Mamoudou desde Burkina Faso. A modo de traviesa despedida, Julia y sus compañeros de partidos de voleibol en Rusia proclaman: "Si el silencio impera, no sentimos nostalgia, simplemente nos consideramos felices por permanecer juntos. Sueño con que algún día mis amigos y yo saltemos en paracaídas vestidos con nuestros uniformes de voleibol. ¡El viento nos hará cosquillas!". (Quino Petit, El País Semanal)

Lip dub

Un lipdub o lip dub es pot traduir com a"doblatge de llavis"

La moda del lipdub que ha sorgit en Internet consisteix a gravar un vídeo musical realitzat per un grup de persones que canten en playback mentre sona la música en un reproductor mòbil. Es realitza en un únic plànol seqüencia. No importa la qualitat del so de la presa perquè és en l'edició posterior quan s'incorpora la cançó com a banda sonora.

Amb aquests vídeos, els seus autors, a més de realitzar de forma col·lectiva una experiència creativa, molt divertida i sense complicacions tècniques, solen tractar de mostrar el bon ambient en una institució determinada: universitat, empresa, instituts, pobles, etc. Han adquirit gran popularitat gràcies a les pàgines com YouTube o Vimeo.

Aquests videoclips tenen com a objecte no només deslligar la creativitat, sinó aconseguir l'atenció i promoció entre els usuaris de la Web. Gràcies a les descàrregues que es facin del lipdub i a la promoció que els usuaris realitzin entre les seves xarxes de contactes, la projecció i publicitat de la institució es veurà augmentada per creixes.

Passos per crear un lipdud
• Escollir la cançó
• Localització de l'espai (exterior o interior), prestant molta atenció a la llum
• Storyboard
• Assaig general i Rodatge
• Muntatge final

El lipdub en les empreses

La web està modificant els hàbits i costums i sobretot els hàbits de consum. Aquesta és una dada important que no ha passat desapercebuda per les empreses i les institucions que s'han pujat al tren del lipdub.

El lipdub com a estratègia d'empresa pensada amb una intenció promocional ja s'està duent a terme a diversos països, entre ells Espanya, com a exemple podem nomenar l'aerolínia Vueling i la Departament de Justícia de Catalunya. Es tracta de vincular als usuaris amb la marca, de tal forma que exerceixin un paper actiu en la seva consolidació a través de la promoció de la mateixa a les seves xarxes de contactes.

Les característiques essencials per aconseguir una estratègia de màrqueting són: empatia, espontaneïtat, autenticitat (la gent, producció i situació semblen reals) participació col·lectiva, diversió, innovació i una promoció suficient i adequada.(Germán Piñeiro)

Departament de Justicia


Vueling


El poble de Son Servera (Mallorca)

Fotomuntatge

     El  fotomuntatge és una tècnica consistent en la unió de fotografies, parts de fotografies i/o productes impresos en un collage. Els  fotomuntatge solen servir per obtenir imatges que no es podrien capturar amb una foto natural.


     El fotomuntatge va ser un dels primers elements de transgressió de l'objecte fotogràfic, els creadors del segle XX van veure que d'aquesta manera es podia manipular la realitat. La superposició de fotografies i el canvi de context va ser un dels recursos més utilitzats en aquesta època, tant en els cercles artístics, com en el comercial o en l'àmbit politic. El fotomuntatge servia també per fer critiques socials, polítiques o artístiques. O tot lo contrari, com a  propaganda política

     L'art del fotomuntatge va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920 a Berlín, Alemanya.  Els seus màxims exponents varen ser:  John Heartfield, Hannah Höch,  Raoul Hausmann, George Grosz i Johannes Baader.

Hannah Höch

Raul Hausmann

John Heartfield

"Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política." Per saber més anau al link Dadá i els fotomuntatges.

     Els orígens de l'art pop es troben en el dadaisme, en la poca importància posada en l'objecte d'art final i en l'ús del collage i del fotomuntatge.

Richard Hamilton

Andy Warhol

     Hi ha molts d'artistes contemporanis que fan servir el fotomuntatge com a recurs artístic, per exemple: nicolas-de-lekuona, jesse draxler, Julia Fullerton, Joan Fontcuberta, etc.

Joan Fontcuberta. Levitació.

Minimalisme en la Publicitat

Quan la creativitat es troba amb la simplicitat. Crear una idea minimalista i efectiva és una tasca molt difícil, és necessita una idea molt brillant. Fixau-vos en aquests anuncis que he trobat al bloc Coloribus.

Menjar japonè. Servit a partir de les 11.

 Heineken. Red Social des de 1873.  

Whiskas menjar de moix.

 El suport a les víctimes d'abusos sexuals.

Imatges subliminals

    Des que la persona s'aixeca al damatí és estimulada per constants missatges visuals i sonors. Els diferents mitjans de cominicació han fet servir alguna vegada els misatges subliminals, sobre tot en l'àmbit de la publicitat.

    Però què és un missatge subliminal, o imatge subliminal?  Segons Wikipèdia: Un missatge subliminal és una senyal o missatge dissenyat per passar per sota (sub) dels límits normals de percepció. Pot ser per exemple, inaudible per a la ment conscient però audible per a la ment inconscient o profunda; pot ser també una imatge transmesa d'una manera tan breu que passi desapercebuda per la ment conscient però així i tot, percebuda inconscientment. Cal destacar que un consens gairebé total entre psicòlegs i investigadors va arribar a la conclusió que els missatges subliminals no produeixen un efecte poderós ni durador en el comportament.

L'ingredient subliminal preferit (com gairebé tots els missatges d'aquest tipus), tracten sobre temes sexuals, i moltes vegades ho podem apreciar de manera simple i explícita, com a la primera imatge, o a moltes altres amb una certa ambigüitat.