Fotomuntatges creats pels alumnes a partir de les idees tretes de la noticia publicada: Fotomuntatge
lunes, 24 de septiembre de 2012
martes, 4 de septiembre de 2012
Fotonovel·la
Una fotonovel·la és una narració en fotografies. Constitueix un gènere editorial bastant conegut a Europa als anys 70-80, on va tenir
un públic principalment femení, sobretot perquè tracta
gairebé sempre arguments sentimentals.
La fotonovel·la està relacionada amb el còmic i el cinema. Igual que el cinema i el còmic, la fotonovel·la part d'un guió que constitueix la trama narrativa i es recolza simultàniament en imatges, diàlegs i comentaris d'una veu en off.
Crear una fotonovel·la requereix doncs coneixements tant
d'escriptura de guions i diàlegs com de fotografia, a més de les
competències pròpies del món editorial: organització d'un projecte,
treball amb tots els professionals que intervenen, composició i
tractament digital de les imatges, impremta, etc. Com s'utilitzen fotos enlloc de dibuixos, el procés exigirà també la intervenció d'actors.
La fotonovel·la destacava pel llenguatge senzill que manejava i perquè podia narrar històries amb temàtiques globals com l'avortament, l'homosexualitat, la infidelitat o l'eutanàsia.
Lluís Ribas diu: "La fotonovela es un género desacreditado donde los haya. La fotonovela en España floreció y murió en un espacio de unos diez años.
Para quienes tuvimos la suerte de hacerla, fue un instrumento que nos sirvió para practicar la secuencia, la continuidad, los encuadres y muchas otras cosas que luego nos fueron muy útiles en el momento de plantearnos una ilustración o una pintura. También nos abrió paso a la fotografía, y estuve durante bastante tiempo realizando trabajos fotográficos para las portadas de las series Corín Tellado, Gótica y Hit. Corín Tellado era la ñoña, la Gótica la de “qualité” y Hit la rompedora."
Si vols veure exemples de fotonovel·les fetes per alumnes com tú fes clic a webplastica. Si, en canvi, vols llegir alguna a internet pots anar a les següents pàgines: Fotonovelas.com y Gino Renni.
La fotonovel·la està relacionada amb el còmic i el cinema. Igual que el cinema i el còmic, la fotonovel·la part d'un guió que constitueix la trama narrativa i es recolza simultàniament en imatges, diàlegs i comentaris d'una veu en off.
- Amb el còmic comparteix moltes similituds gràfiques i estructurals: la pàgina està dividida en vinyetes, els diàlegs apareixen en globus de diàleg, etc.
- Amb el cinema comparteix: joc amb diferents plans, camp/contracamp, nit americana, etc.
Crear una fotonovel·la requereix doncs coneixements tant
d'escriptura de guions i diàlegs com de fotografia, a més de les
competències pròpies del món editorial: organització d'un projecte,
treball amb tots els professionals que intervenen, composició i
tractament digital de les imatges, impremta, etc. Com s'utilitzen fotos enlloc de dibuixos, el procés exigirà també la intervenció d'actors.La fotonovel·la destacava pel llenguatge senzill que manejava i perquè podia narrar històries amb temàtiques globals com l'avortament, l'homosexualitat, la infidelitat o l'eutanàsia.
Lluís Ribas diu: "La fotonovela es un género desacreditado donde los haya. La fotonovela en España floreció y murió en un espacio de unos diez años.
Para quienes tuvimos la suerte de hacerla, fue un instrumento que nos sirvió para practicar la secuencia, la continuidad, los encuadres y muchas otras cosas que luego nos fueron muy útiles en el momento de plantearnos una ilustración o una pintura. También nos abrió paso a la fotografía, y estuve durante bastante tiempo realizando trabajos fotográficos para las portadas de las series Corín Tellado, Gótica y Hit. Corín Tellado era la ñoña, la Gótica la de “qualité” y Hit la rompedora."
Si vols veure exemples de fotonovel·les fetes per alumnes com tú fes clic a webplastica. Si, en canvi, vols llegir alguna a internet pots anar a les següents pàgines: Fotonovelas.com y Gino Renni.
En els anys 90 el seu èxit es va apagant per culpa de la seva versió televisiva: les telenovel·les. Aquestes es nodreixen dels clixé de les fotonovel·les amb l'afegit interès que es transmetien diàriament per TV. Les primeres i més reeixides van ser les llatinoamericanes, destacant les venezolanes (Cristal, Yo soy Betty la fea, etc).
domingo, 19 de agosto de 2012
OFP
L'Observatori Fotogràfic del Paisatge de les Illes Balears Balear és una plataforma visual sobre l’evolució del paisatge de les Illes
Balears a través de la fotografia i d’altres disciplines (dibuix,
pintura, gravat, etc.), en sintonia amb els postulats del Conveni Europeu del Paisatge (Florència 20.X.2000, Consell d’Europa) i de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears (12/1998).
Està gestionada pel grup de recerca en Patrimoni audiovisual, mass-media i il·lustració
(Universitat de les Illes Balears). Col·labora amb l’I+D+i La
institucionalización de la modernidad.
En són objectius:
- Difondre com s’ha percebut i transformat històricament el paisatge.
- Creació d’un banc d’imatges d’evolució del paisatge local.
- Fotografiar i re-fotografiar de manera repetitiva i metòdica un mateix lloc al llarg dels anys.
- Establir comparativa per confrontació d’imatges del mateix lloc en èpoques distintes.
- Conèixer la transformació del paisatge subordinat al desenvolupament turístic.
- Difondre el patrimoni fotogràfic de les Balears, conservat a les Illes i a altres indrets.
- Donar a conèixer els fons pictòrics, de dibuix i de gravat d’institucions i museus locals.
- Facilitar la difusió d’imatges produïdes per fotògrafs locals.
jueves, 21 de junio de 2012
CINEMA d'AVENTURES
El cinema d'aventures és un gènere cinematogràfic d'ampli abast que mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.
De fet, aquesta varietat cinematogràfica engloba subgèneres:
Les seves característiques generals són:
De fet, aquesta varietat cinematogràfica engloba subgèneres:
- el cinema d'espies,
- el cinema d'aventures de la selva,
- pirates
- el cinema d'arts marcials
- i el cinema de capa i espasa.
Les seves característiques generals són:
- Tractament intranscendent i pseudodramàtic dels conflictes que planteja.
- Les escenes de molta acció: batalles, persecucions sovint es filmen en plans curts.
- Personatges estereotipats i antitètics (un heroi fort, valerós i un dolent)
- Els personatges lluiten per un objectiu: tresor, resolució d'un misteri, rescat de persones.
- Premissa: El bé sempre preval sobre el mal.
- Els protagonistes travessen per obstacles i sofreixen una transformació al llarg de la història.
- L'acció dramàtica ocorre allunyada dels espais quotidians. Sempre en llocs poc usuals: selves, deserts, galàxies, etc.
- Sovint l'acció succeeix en el passat.
- Se li dóna més pes a l'ambientació, vestuari i efectes especials que al guió.
- Tarzan i la seva companya, 1934
- Les aventures de Robin Hood, 1938 i Robin Hood, 2010
- Les aventures del Zorro, 1940 i La máscara del zorro, 1998
- El lladre de Bagdad, 1940
- El hidalgo de los mares, 1951
- Mogambo, 1953
- L'home que volia ser rei, 1975
- A la recerca de l'arca perduda, 1981
- Darrere el cor verd, 1984
- Els goonies, 1985
- Pirates del Carib, 2003
- El Senyor dels Anells, 2002
El blog decine21 ens proposa un llistat de les millors pel·lícules d'aventures.
El SUSPENS-THRILLER
També anomenat thriller, el suspens és bàsicament una història d'intriga que es caracteritza per tenir ritme
ràpid, acció, herois enginyosos i vilans poderosos i influents.
Posseeix un relat que té major consistència i argumentació que altres gèneres cinematogràfics i la seva característica és que tots els elements propis d'un guió (personatge, antagoniste, conflicte, ritme, etc.) estan al servei d'una intriga, és a dir al servei d'una acció que s'executa amb astúcia i ocultament. Aborda successos criminals o que comporten amenaces de mort, encara que aquests queden en segon pla enfront del mecanisme narratiu que fa de la participació de l'espectador –a qui es proporciona una informació hàbilment dosada quan no manipulada– i de diverses hipòtesis sobre els interrogants plantejats el motiu espectacular.
Els personatges són investigadors (policies, detectius privats, agents secrets, periodistes o simples aficionats) i falsos culpables, criminals, agents enemics, etc.
Així com la funció del gènere de Terror és provocar un interès a través d'emocions fortes i molt descriptives que posen en estat de "alerta" al públic; el gènere suspès vol provocar un interès a través de l'emoció, però al mateix temps suma un interès de caràcter mental; llavors una pel·lícula de suspens funciona en la mesura que emociona i interessa cognitivament a l'espectador ("Terror Intel·ligent").
El gran artífex d'aquest gènere és Alfred Hitchkock qui va prendre el suspens com la seva marca registrada. En el tipus de suspens descrit per Hitchcock, la sensació de por i d'esglaiament, o almenys d'expectativa ocorre quan l'audiència té l'expectativa o la presumpció que alguna cosa dolent està per esdevenir, una perspectiva per cert construïda a través de la presentació d'esdeveniments successius, en els quals no es té la possibilitat d'interferir de forma de canviar el rumb de l'acció... Sabies que Hitchkock surt a totes les seves pel·lícules!!!!
Al blog 20 minutos ens proposa un llistat de les millors pel·lícules de suspens. És una opinió molt personal, però vos pot servir per coneixer algunes produccions cinematogràfiques d'aquest gènere.
Posseeix un relat que té major consistència i argumentació que altres gèneres cinematogràfics i la seva característica és que tots els elements propis d'un guió (personatge, antagoniste, conflicte, ritme, etc.) estan al servei d'una intriga, és a dir al servei d'una acció que s'executa amb astúcia i ocultament. Aborda successos criminals o que comporten amenaces de mort, encara que aquests queden en segon pla enfront del mecanisme narratiu que fa de la participació de l'espectador –a qui es proporciona una informació hàbilment dosada quan no manipulada– i de diverses hipòtesis sobre els interrogants plantejats el motiu espectacular.
Els personatges són investigadors (policies, detectius privats, agents secrets, periodistes o simples aficionats) i falsos culpables, criminals, agents enemics, etc.
Així com la funció del gènere de Terror és provocar un interès a través d'emocions fortes i molt descriptives que posen en estat de "alerta" al públic; el gènere suspès vol provocar un interès a través de l'emoció, però al mateix temps suma un interès de caràcter mental; llavors una pel·lícula de suspens funciona en la mesura que emociona i interessa cognitivament a l'espectador ("Terror Intel·ligent").
El gran artífex d'aquest gènere és Alfred Hitchkock qui va prendre el suspens com la seva marca registrada. En el tipus de suspens descrit per Hitchcock, la sensació de por i d'esglaiament, o almenys d'expectativa ocorre quan l'audiència té l'expectativa o la presumpció que alguna cosa dolent està per esdevenir, una perspectiva per cert construïda a través de la presentació d'esdeveniments successius, en els quals no es té la possibilitat d'interferir de forma de canviar el rumb de l'acció... Sabies que Hitchkock surt a totes les seves pel·lícules!!!!
 |
| Alfred Hitchcock |
Dioses y Monstruos: Alfred Hitchcock. Producció de TCM
Al blog 20 minutos ens proposa un llistat de les millors pel·lícules de suspens. És una opinió molt personal, però vos pot servir per coneixer algunes produccions cinematogràfiques d'aquest gènere.
martes, 19 de junio de 2012
CINEMA HISTÒRIC
El gènere històric és producte imaginatiu on es dóna forma al passat fins a compondre
el teló
de fons d'una aventura o d'un melodrama.
Algunes pel·lícules expliquen fets que han succeït en la història llunyana o recent, tot i que no sempre són realment fidels a allò que va passar i inclús, moltes vegades, modifiquen la realitat històrica. Es basen en estereotips que no tenen molt a veure amb la realitat històrica.
Les pel·lícules històriques solen basar-se en relats literaris i concedeixen gran importància a l'ambientació.
Algunes pel·lícules expliquen fets que han succeït en la història llunyana o recent, tot i que no sempre són realment fidels a allò que va passar i inclús, moltes vegades, modifiquen la realitat històrica. Es basen en estereotips que no tenen molt a veure amb la realitat històrica.
Les pel·lícules històriques solen basar-se en relats literaris i concedeixen gran importància a l'ambientació.
- ÈPIC. Situa l'acció en una època històrica abans del S XX, per exemple: l'antiguitat greco-romana o l'Edat Mitjana sòn dues de les etapes històriques més representades al cinema. Aquest gènere es mou en un món heroic, on els combats, lluites i aventures són una mica de cada dia. Predominen els decorats sumptuosos, l'acció i la narració.
- BÈLIC. Basat en els conflictes bèlics del SXX i XXI. Els tres moments històrics que han inspirat en major grau al gènere són i la Segona Guerra Mundial. Per la preponderància de la industria americana, el cinema bèlic mès representat ha estat en accions béliques on ha participat els EEUU.
- BIOPIC. El cinema històric també pot narrar la vida d’una persona real e important (líders polítics o religiosos, esportistes, artistes, músics o persones comunes que per alguna acció criden l'atenció de la societat). A través del relat de la seva vida, amb certes llicències històriques, podem conèixer als personatges i les característiques de la societat del seu temps.
- POLÍTIC. Cinema que tracta de temes, històries o personatges polítics des d'una actitud compromesa, és a dir, prenent partit sobre l'ètica o els valors ciutadans afirmats o negats a través dels fets narrats.
EL CINEMA DE TERROR
Amb Dràcula i Frankenstein i el seu rotund èxit en 1930, influïts per l’expressionisme alemany, naixerà aquest gènere. El film de James Whale (Frankenstein) va marcar el camí a seguir en les posteriors pel·lícules de terror: personatges estranys o demoníacs, decorats lúgubres, il·luminació artificial, música, efectes especials, etc.
El cinema de terror pren elements de fonts de la literatura, supersticions i llegendes tradicionals, així com de temors i malsons nascuts de contextos socioculturals molt més actuals i precisos.
Es un gènere que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de por, repugnància, horror o incomoditat. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
El director Jaume Balagueró (Lleida, 1968) és el màxim exponent del cinema de terror espanyol. Director de: [REC], Mentres dorms,
Suscribirse a:
Entradas (Atom)