En aquest vídeo ens plantetjan la pregunta de: Estan fent trampa aquests fotògrafs? Sempre partim de la idea de que la fotografia és un fidel reflex de la realitat, quant no té perquè ser així. Una fotografia es pot "manipular" abans de ser treta. Veiem a través de la mirada del fotògraf i ell decideix què enquadra de dins. A vegades el context és bàsic per entendre una fotografia.
Però, qui ens diu que ha de ser un reflexe fidel de la realitat? Es suposa que el fotoperiodisme ho ha de ser. En canvi una fotografia artística pot ser escenificada.
1.-Un actor de veu és una especialitat de la carrera d'actor. Un actor de veu proporciona la seva veu per a qualsevol suport audiovisual com videojocs, atraccions, sèries radiofòniques, sèries de televisió, stop motion, animacions (com dibuixos animats, pel·lícules i curts animats), publicitat de televisió i ràdio. Es pot confondre amb l'actor de doblatge, ja que l'especialitat és molt semblant però no és exactament el mateix.
Una pràctica comuna és contractar dones per als papers de nens.
Això és especialment útil si una sèrie o una campanya publicitària dura
diversos anys, ja que, mentre que la veu d'un actor adolescent canvia
amb el temps, la d'una actriu adulta no ho fa.
2.-Una especialitat concreta dels actor de veu és l'actor de doblatge que s'encarrega de substituir els diàlegs originals d'una producció audiovisual, a posteriori, en un estudi de gravació.
El doblatge por dur-se a terme per diferents motius:
Per l'adquisició d'un producte televisiu o cinematogràfic,
especialment estranger, que es decideix difondre en l'idioma del país
comprador. Aquest és el motiu més comú per fer un doblatge.
Per solucionar la manca de fonogènia d'un actor que apareix a un espot televisiu, o per altres criteris de l'anunciant.
Per corregir una gravació defectuosa de la banda de so d'una pel·lícula o sèrie. (Viquipèdia)
El "fotoplayer" és un meravellós artefacte que va ser construït per proporcionar música i efectes de so per al cinema mut.
Aquestes màquines van aparèixer al voltant de 1912 i van ser utilitzades
en sales de grandària mitjana. No calia ser músic per poder tocar-los
ja que tenia uns rotllos dentats amb els concordes i es podien tocar de
manera automàtica.
Pedals, palanques, interruptors, botons i cables que van ser utilitzats
per fer sonar el xilòfon, copejar un tambor, crear el so de les
campanes, del tro o el piular com un ocell. (Silent Cinema Society)
Resulta difícil comprendre una pel·lícula si no està ben il·luminada.
Per a això, el director ha de comptar amb un col·laborador especial en
la figura del director de fotografia, sobretot perquè la il·luminació
que desitja per a la seva història aconsegueixi la dimensió artística i
creativa justa.
Al llarg de la Història del cinema el director de
fotografia demostra el seu saber estar i la seva adaptació constant en
la utilització dels nous mitjans que la indústria posa al seu abast; és a
dir, sap controlar els diferents tipus de pel·lícules, de lents, de
focus i, com no, dominar la llum natural. Quan la professió comença a
ser respectada dins de la indústria del cinema, el director de
fotografia comprèn en quina mesura li serveix tota la història de la
pintura per ampliar els seus coneixements i aplicar-los immediatament a
qualsevol exigència del director de la pel·lícula. (Cultura educativa)
