Abelardo Morell.

     Abelardo Morell i la seva família van sortir de Cuba en 1962 traslladant-se a Nova York. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Yale i actualment és professor de fotografia en la Facultat d'Art a Massachusetts.
     Morell és conegut per les seves característiques fotografies creades amb una cambra obscura. Se li ha reconegut el seu valor com a fotògraf obtenint diversos prestigiosos premis de fotografia.

 

 

 

 

Cambra Obscura

"Camera Obscura"

"Tent Camera"

   
     "Vaig fer la meva primera fotografia amb la tècnica de la cambra obscura enfosquint el meu saló en 1991. Per preparar l'habitació per poder realitzar aquest tipus de fotografia, vaig cobrir totes les finestres amb un plàstic negre fins a aconseguir una total foscor. Després vaig fer un petit orifici en el plàstic. Aquesta petita obertura permet que la imatge de l'exterior entri a l'habitació i es projecti sobre la paret de forma invertida.

      Llavors vaig col·locar la meva càmera de gran format i vaig treure la fotografia. Les primeres exposicions van durar entre 5 i 10 hores.

     Al llarg dels anys, aquest projecte m'ha transportat del meu saló a tot tipus d'interiors al voltant del món. Una de les satisfaccions que aconsegueixo en crear aquestes imatges prové de veure el cas estrany i encara així natural matrimoni de l'exterior amb l'interior. " Abelardo Morell.

Levitar

S'ha posat de moda treure fotos levitant.

Com s'aconsegueix això? Doncs amb:

•  una càmera de fotos, 
•  un trípode
•  i un bon llit.

Cinc passos per fer les fotos levitant damunt un llit.

 
     L'altra opció és donar bots, però és més difícil de controlar. Natsumi Hayashi es dedica a retratar-se levitant i les seves imatges són espectacularment etèries.

Natsumi Hayashi

Martin Vaugh.

Martin Waugh combina art i ciència per capturar la  infinita bellesa dels líquids.

   Els usos creatius de l'alta velocitat de fotografia fan possible capturar les àgil corbes de líquid. Variant la grandària, velocitat i posició de gotes, així com el color, la viscositat i la tensió superficial, Martin crea un panorama de color, moviment i la intriga.

El propi Martin Waugh diu:

    Les Líquid-Escultures són els fluids en moviment, congelades en el temps per un centelleig de llum. Aquestes són les gotetes presenciades durant la seva descomposició. Jo orquestro aquestes escultures de precisió deixant-les caure amb una sincronització precisa. Atès que la naturalesa segueix el seu curs, jo fotografio el desplegament de les formes utilitzant una càmera digital i un flaix electrònic.

Instig a la multitut de formes amb la variació de la gotes de trajectòries i manipular les seves propietats físiques. Color, viscositat i la tensió superficial es controlen amb tint, la glicerina i sabó.

Els fluids en moviment fascinen els meus sentits. Assec el seu àgil i fàcil corbes: les estructures que traduïen un perfecte equilibri de forces dinàmiques. Que fa pessigolles a la memòria física, com un perfum evoca un oblidat barreja de sentiments".

Alan Sailer. Instants impossibles

La majoria de voltros probablement heu vist la famosa imatge de la poma de Edgard Edgerton que es va disparar i fotografiar amb una càmera d'alta velocitat.

Dons el fotògraf californià Alan Sailer ha convertit aquesta tècnica en el seu leitmotiv. Es dedica a fotografiar instants impossibles de percebre per a l'ull humà en objecte del seu art. Va començar a experimentar amb la fotografia d'alta velocitat a finals del 2008 i té una pàgina a la xarxa social de fotografies Flickr on penja els seus treballs i explica tot el procés.

Li agrada disparar amb un rifle d'aire. Ha creat un sistema que li permet capturar el moment exacte que el projectil perfora l'objecte (flors, fruites, objectes nadalencs, ...) creant una imatge en fotografia d'alta velocitat.

 
Alan Sailer tracta abans els seus objectes per poder fer més impressionant la seva fotografia en el moment just moment de l'impacte. Les flors o fruites per exemple les congelar en nitrogen liquit, i els adorns nadalencs per exemple els emplena amb líquids com pintura.

 En el programa de TV3 Espai Internet podeu veure una notícia sobre aquest fotògraf.

Harold Edgerton. La llum estroboscòpica.

Cavalls en moviment, 1873. Muybridge.

   A finals de 1800 científics/inventors com Muybridge i Marey (influenciat per les imatges dels cavalls en moviment tretes per Muybridge) van desenvolupar una sèrie d'astúcies cinematogràfiques per analitzar el moviment. Aquestes tecnologies van permetre observar el temps i l'espai d'una manera més enllà de la capacitat normal d'un ésser humà, creant un sentiment de major consciència del nostre pas a través del temps.

Marey. 1894

   En aquest grup de científics/inventors podem incorporpoara a Harold Edgerton,  inventor en la dècada del 1930 d'un procés fotogràfic sobre la base de l'estroboscopi. Un estroboscopi genera breu i repetides ràfegues de llum que permet veure objectes que es mouen ràpidament en una sèrie d'imatges estàtiques, com si d'imatges congelades es tractessin, en lloc d'una única imatge contínua. Se l'ha descrit com l'home que va saber parar el temps.

   Mitjançant la sincronització dels centelleigs estroboscòpics i l'objecte en moviment, es van prenent una sèrie de fotografies a través d'un obturador obert a un ritme de molts centelleigs per segon. D'aquesta manera Edgerton aconsegueix, a partir de velocitat molt alta, detenir la fotografia en acció.

L'atleta Pete Desjarding, 1940. H. Edgerton

    Utilitzant aquest mètode les imatges d'Edgerton ens revelen detalladament aspectes inèdits de la realitat. Edgerton va ser capaç de fotografiar coses com a gotes de llet caient dins d'un plat i bales atravesant pomes o diverses fotografies d'esportistes descomponent els seus moviments, resultant en imatges apreciables per la seva bellesa artística i el seu valor per a la indústria i la ciència.

H. Edgerton, 1964

Gota de llet: Edgerton, 1957

 Video explicatiu en anglés de Harold Edgerton. És un extracte d'un antic documental de National Geographic

   Jackson 5’s utilitzaren aqueta tecnologia als anys 70 en el seu videoclip“Blame it on the Boogie” , així com Amii Stewart a “Knock on Wood".

Google Map. ART?

  Google Maps és un servei en el que es pot consultar direccions, mapes i fotografies de satèl·lit. Els mapes cobreixen tota la superfície terrestre tot i que la resolució varia segons la zona. Google Maps va ser anunciat per primera vegada el 8 de febrer del 2005. Té diferents aplicacions: Google Earth i Google Street View (GSV).

 Al setmanal de El País del dia 10 de juliol es troba un article molt interesant titulat "Morbosa y polémica trastienda global"  Tracta de les fotografies tretes pel Google Street View (GSV).

"Los millones de fotos que toma Google Street View de la trastienda y los detalles de la vida cotidiana en el planeta dan pie a debates sobre la privacidad, demandas de ciudadanos y Gobiernos, y también a proyectos artísticos. El mundo al alcance de la mano o de un clic de ratón. Arte, polémica y filosofía."

   Google Map té diverses aplicacions que ens poden ajudar a trobar una casa, recorre un barri o viatjar a un pais on és dificil entrar. Però què succeeix quan les imatges del GSV es converteixen en art? I això és el que està passant actualment!. Hi ha un grup d'artistes i fotògrafs que estan començant a usar Google com a eina de treball. Cerquen entre les milers d'imatges i escullen aquelles que els és del seu interès. De manera que no són ells els qui es desplacen pel món fent fotos, sinó que ho recorren a cop de teclat, creant el debat de cap a on es dirigeix la fotografia contemporània.

Michael Wolf

En la serie titulada "Street View: A Series of Unfortunate Events" ( Imatges de carrer. Una serie d'events no fortunats"), l'artista Michael Wolf  fa una selecció de moments extranys o difícils que són captats per GSV.

"Crec que és molt interessant el que fan els artistes estan fent amb Google Street View, Google Earth, GPS i Twitter", diu Wolf. "És una de les funcions importants de l'art, per interpretar temes contemporanis".

Michael Wolf

En canvi, la selecció feta pel fotògraf Jon Rafman és molt més bucòl.lica.

Jon Rafman

  Altres artistes: Mishka Henner (fotos aèrees), Nick Mason (paisatges), Ben Kinsley and Robin Hewlett ( interactuan amb el cotxe de GSV), Andreas Rutkauskus (treu fotos de Google i després es desplaça al lloc i fa la seva foto), Aram Bartholl (col·loca el marcador de Google com a escultura) i Doug Rickard (fotoperiodisme) utlitzan aquesta tecnologia per les seves obres.

Mishka Henner

Aram Bartholl

Al blog, en anglès, Raw file podem llegir un extens article que tracta aquest tema: Google’s Mapping Tools Spawn New Breed of Art Projects.

Exercici:
Has de trobar l'IES Puig de sa Font (Son Servera). Per aconseguir-lo segueix els següents passos:

1.Obrir la pàgina web de Google maps i escriure el lloc que vols cercar (Son Servera).

  

2. Quan aparegui el mapa t'has d'apropar lo més que puguis i desplaçar l'homonet al lloc escollit.

3. Ara estàs en un carrer del poble. Has de fer un corregut pel poble i anar fins a l'Institut Puig de sa Font.
M'has d'enviar el teu recorregut capturant els passos fets a la pantalla.

 

Instruccions en anglès de com utilitzar el Google Street View (GSV). Et poden ser d'utilitat.

El virat

   El virat, també conegut com viratge, és una tècnica fotogràfica que canvia de tonalitat de color a una fotografia en blanc i negre.El més comú ha estat al color sèpia, molt emprat en els primers temps de la fotografia. Però no nomès és una tècnica, sino que un altre dels propòsits de les tècniques de virat ha estat des dels seus orígens el d'augmentar la durada de la fotografia, aconseguint que les imatges romanguin intactes en alguns casos durant centenars d'anys. Aquí estam xerrant de fotografies analògiques.

   Depenent del producte químic utilitzat s’arriba a diferents coloracions de la còpia. Els virats més coneguts son Pal.ladi, Platí , Seleni, Plata, Gelatina de Plata, Sípia i Cyanotip. Podeu observar en el exemple com a partir d'una fotografia en blanc i negre, aquesta canvia de tonalitats.

Virado al Sepia from Amando Ramírez on Vimeo.

   Què pasa amb la fotografia digital? Els diferents programes de fotografia poden virar al color que tú vulguis: Photoshop o Gimp . Hi ha tutorials en les propies pàgines dels programes i també en diferents blocs, per exemple: 

• Photoshop:   tutorial 1, tutorial 2
• Gimp  tutorial.

3 Flaixos

   El flaix fotogràfic és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar escenes en fotografia. El flaix és una font de llum intensa i dura, que generalment abasta poc espai i és transportable (Wikipèdia).

   Però no només serveix el flaix per iluminar una imatge, sino que s'el pot treure molt més suc al seu ús. Per exemple, per fer fotografies artístiques on apareixen tres moviments en la mateixa imatge. Com es fa aixó? Dons s'ha de mantenir pitjat el disparador i mentres tant un ajudant dispara un flaix per cada moviment. Com l'escena està a les fosques la càmara només registra els 3 moviments.

   Fixat en els exemples fets amb els meus alumnes.

Funciona molt millor si el fons és negre!!

Aquí podem veure una fotografia de Harold Edgerton que utilitzan la llum estroboscópica aconsegueix descompondre el moviment d'un tenista en acció.

Harold E. Edgerton

Timelapse

    La filmació en intervals o Timelapse és una tècnica fotogràfica que consisteix en la presa d'imatges a una velocitat molt menor a la de reproducció. D'aquesta forma, en reproduir la seqüència de vídeo accelerada on els esdeveniments succeeixen a una velocitat molt més ràpida de la normal generant un efecte desconcertant.

   En els últims temps s'han popularitzat moltes filmacions d'aquest tipus a la xarxa com per exemple a timelapses  on no només podem trobar molts exemples sino que  també ens explican com fer un.

TimeScapes: Rapture from Tom Lowe on Vimeo.


   Existeixen diversos mètodes per a la realització de Timelapse, entre els quals es troben:

• Gravar una seqüència amb una vídeo càmera, per posteriorment accelerar la pel·lícula a qualsevol programa d'edició de vídeo.
• La captació d'imatges a determinats intervals de temps amb una cámara fotogràfica. Anem disparant una fotografia cada cert temps, i en unir aquestes imatges en un programa d'edició de vídeo en el nostre ordinador, obtenim una pel·lícula amb l'efecte d'imatge accelerada característic del timelapse.

Dibuixar amb Llum

  Pintar amb llum permet un registre fotogràfic de la trajectòria d'una font lluminosa en moviment. Es produeix quan traiem una fotografia del moviment que segueix un feix de llum (normalment una llanterna o similar), en un entorn totalment fosc. En aquesta situació serà necessari SEMPRE l'ús d'un trípode. Si volem que la llum sigui de color podem cubrir la llanterna amb un paper de seda del color desitjat o utilitzar llum de color.

       Pintar en una fotografia amb llum és una tècnica que dona resultats espectacualrs, rars, i molt cridaners. Amb les càmeres digitals has de cercar l'opció Bulb. Aquesta opció es una manera que ens permet deixar la càmera amb l'obturador obert i per tant captar tota la llum que entre fins que es torna a tancar quan nosaltres volem.

  No és una tècnica recent. Podem veure en aquesta històrica imatge a Picasso pintant amb luz treta pel fotògraf Gjon Mili. Aquesta i d'altres fotografies foren editades per la revista Life. Podem trobar artistes com un grup de joves alemanys anomenats LAP amb fotografies espectaculars. Ells empran una gran varietat de tipus de llum i colors ( Làser, LEDs, etc.).

LAP

Fernando Terrassa

Brenbat

Denis Smith

  Si vols veure més exemples a light painting trobaràs algunes de les millors fotografies tretes amb aquesta tècnica. Aquí teniu un viedo on es pot veure en acció a un grup de gent pintant amb llum.

   El mon publicitari també està utilitzant aquest recurs artístic. Feis una ullada a aquests exemples: Telefónica i MTV. Per veure el making off de Telefonica clica aquí.

En l'apartat de la publicitat en paper trobam aquest anunci de conyac Hennessy. Clica damunt de Hennessy  si voleu veure el making off de la campanya.








 Light Painting from Rachel Gitlevich on Vimeo.

Exemple d'exercicis fets pels meus alumnes: Dibuixar amb llum II

Pintar fotos analógiques

  Una bona manera de personalitzar les teves fotografies és pintar-les amb aquarel·les líquides. Només et farà falta fotografies en paper fotogràfic (en blanc i negre o en color), millor mates, aquarel·les líquides, pincells i aigua.

  Hi ha dues tècniques: pintar en sec o en humit. Si pintam en sec significa pintar directament sobre la fotografia estant aquesta seca. Per tant, les pinzellades que apliquem quedaran molt marcades i definides. En canvi, si humitegem la part de la foto que vulguem pintar, els colors es difuminaran i barrejaran. Ambdues tècniques es poden usar sobre la mateixa fotografia.

  L'artista Ouka Leele fusiona la pintura i la fotografia creant un estil molt personal. Al 2005, li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Aquí pots veure alguns exemples de la seva obra. Observau dos exemples de la seva obra:

  L'artista Fabienne Rivory També fa feina pintant fotografies

  Totes les fotos que veureu abaix estan realitzades per alumnes de 3r d'ESO. Algunes estan pintades apartir d'una fotografia en color i d'altres a partir d'una en blanc i negre. Fixau-vos en les diferències.

Abans

Després