Natura morta o bodegó

Edward S. Curtis. Apache still life. c.1907

    La natura morta o bodegó, és un gènere que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.

    Amb orígens en l'antiguitat i molt popular en l'art occidental des del segle XVII, la natura morta dóna a l'artista més llibertat compositiva que altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Les natures mortes a la pintura, particularment abans de 1700, sovint contenien un simbolisme religiós i al·legòrics en relació amb els objectes que representaven. (Vikipèdia)

Tony Catany

Robert Mappelthorpe. Orchi, 1982

Gèneres Fotogràfics.

     Amb el terme "gènere" es designa als diferents temes tractats en les fotografies. La terminologia utilitzada a la fotografia és la mateixa que s'utilitza en la pintura.

• Retrat. El retrat és la representació humana és tots els seus vessants. Les persones estan representades amb el cos complet o en plànols menors (Plànol americà, plànol mitjà, primer plànol o primeríssim primer plànol). Aquí emmarcarem dos subgèneres: l'autoretrat i el nu (retrat d'una persona sense roba).
• Bodegó o natura morta. També anomenat naturalesa morta. És un gènere que deriva de la pintura i consisteix en la fotografia d'elements inanimats(objectes que trobam a la cuina, menjar, etc.). Es caracteritza perquè el fotògraf és el que ha preparat aquesta escena per fotografiar-la (composició, llums, colors, etc.)
• Paisatge. 
• Reportatge.  

El Reportatge
     El reportatge és un gènere específic de la fotografia. Un reportatge implica una sèrie d'imatges que tracta del mateix tema.

Podem dividir el reportatge en tres grans categoríes:

1. Fotografia científica. La fotografia ha constituït des dels seus inicis un mitjà de gran utilitat en la recerca científica. Gràcies a la seva utilització a nivell científic es té la possibilitat de registrar fenòmens que no poden ser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida), o extremadament lents (fotografia de baixa velocitat), aquells que es produeixen a escala microscòpica, aquells que afecten a regions molt vastes de la Terra o de l'Espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), aquells lligats a radiacions no visibles a l'ull humà, o en situacions en les quals no pot estar físicament l'ésser humà, etc.
2. Fotografia publicitària. És la realització de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit.
3. Fotografia periodística o fotoperiodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
   Es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d'un coneixement de l'actualitat política, social i cultural. (Wikipèdia)

 Géneros y subgéneros de la fotografía contemporánea, por Oscar Colorado Nates. Oscarenfotoscom

 Més informació: Los géneros fotogràficos.

El paisatge.

        El tema del paisatge ha estat un gènere recurrent en la història de l'Art. Per tant, amb la invenció de la fotografia el tema s'ha mantingut i ha cobrat altres dimensions. A més, és un tema poc controvertit.
        És un tema molt canviant, es a dir, un mateix paisatge pot ser diferent depenent de l'època de l'any, del temps que faci, de l'angle des del qual ho fotografiem i de l'enquadrament que escollim. 

Ansel Adams

        La fotografia més antiga de la qual tenim coneixement va ser el paisatge Vista des de la finestra, realitzada per Nicephore Niepce en 1826.  A causa de l'escassa sensibilitat dels primers suports utilitzats pels primers fotògrafs, els paisatges urbans o rurals són fotografiats quan no hi ha gens en moviment a fi d'evitar que sortissin borrosos (l'exposició d'aquesta primera fotografia va ser de vuit hores). 

Vista des de la finestra, Niepce

       A pesar que la tècnica fotogràfica va anant avançant al llarg de la seva història, molts fotògrafs han continuat fent fotografies evitant a les persones en persecusió de la naturalesa pura sense les intrusions humanes. L'interès s'ha dirigit a les formes naturals, la llum, la metereologia, etc. Per tant, molts dels grans fotògrafs paisagistes han estan fervents defensors de la preservació de la natura com Ansel Adams, Edward Preston, Chris Kotsiopoulos, Marc Adamus, Per Bak Jansen, Stuart Klipper, etc.

Marc Adamus

Matthew Brandt. Grays Lake, ID7, 2013.

Practica el retrat fotogràfic.

      Encara que genèricament parlem del retrat com si es tractés només de la fotografia del rostre d'una persona, la seva essència va molt més lluny.
      Un retrat implica la participació de la persona retratada, l'entorn, l'estat d'ànim, de la llum, etc. Un retrat ha de transmetre un sentiment i no només una imatge d'una persona, per tant, no trobarem dos retrats iguals de la mateixa persona.

    Hi ha tres tipus de retrats clàssic:

Primer pla

Pla mitjà

Pla general

    Es tracta de que cada alumne faci una foto amb cada tipus de pla. És important que no siguin fotografies avorrides. Feu treballar la vostra creativitat!!!

Exemples de fotografies d'alumnes

Sara L.

Almudena A.

El Retrat fotogràfic.

       El retrat fotogràfic o la fotografia de retrat és un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l'expressió, personalitat, i estat d'ànim de la persona o persones que apareixen en les fotografies. Com altres tipus de retrat, el focus de la fotografia és normalment la cara de la persona, tot i que el cos sencer i el fons o el context poden ser-hi inclosos. Wikipèdia

Edgar Alan Poe. Daguerrotip. 1904.

      "Si bien los primeros años de la fotografía el proceso estaba relativamente reservado a las clases pudientes, muy rápidamente bajaron los costos y mejoraron los procesos técnicos de modo que prácticamente cualquier persona podía acceder a un atesorado retrato... La reducción tanto de tiempo como de costo fue una forma  atractiva para muchos retratados que evitaban la pintura fueron mucho menos reacios a ser fotografiados.” Retrato y Fotografia, per Oscar Colorado Nates.

      Aquí podeu veure un magnífic documental que tracta l'evolució del retrat a l'història de la fotografia. Està dividit en tres parts. Indispensable!!!


El retrato  parte 2
El retrato  parte 3

Autoretrat

Van Gogh

   L'autoretrat ha cridat l'atenció als artistes de tots els temps. A partir del Renaixement el retrat va ser molt important, ja que l'individu era l'objecte d'atenció central.  Una altra raó és que els seus cossos estaven disponibles com a models.Quan va apareixer la fotografia l'autoretrat va ser un recurs molt habitual entre els fotògrafs. Tots hem sentit la curiositat per experimentar amb nosaltres mateixos com a models. Però també és cert, que aquests autoretrats solen ser productes del típic mètode assajo-error repetit fins a aconseguir la presa adequada.

    En un blog fototres  es tracta el tema amb profunditat on  l'autor escriu: " l'autoretrat va ser des d'antic un gènere artístic preferit tant pels grans mestres com pels humils aprenents. El seu principal misteri radica en l'estranya dualitat que es genera en la seva gestació. D'una banda l'autor es converteix en retratat i aquest al seu torn, en autor. S'és i no s'és. Se simula ser o ens confessem sense pudor davant la mirada aliena. Aquest misteri ha fet de l'autoretrat un dels millors camps d'experimentació per gairebé tots els autors. Una gran majoria ho ha tocat amb major o menor fortuna, és pràcticament un assumpte d'obligat compliment per a l'artista, fins i tot per a alguns, és el seu únic mitjà possible de treball."

 Pautes per fer un autoretrat:

1. Es important  controlar l'enfocament adequat mitjançant la utilització d'una obertura de diafragma petita, que ens ofereix una major profunditat de camp i un enfocament més precís.
2. Es recomanable per provar i plantejar la presa utilitzar un model estàtic, com un peluix. D'aquesta forma podem tenir en compte les distàncies, preparar l'enquadrament pel que és adequat usar un un trípode o recolzar la màquina en un lloc segur i estable.
3. Un consell pràctic que ens pot ajudar és col·locar un mirall darrere de la càmera per veure la pantalla mentre disparem. 
4. Un disparador remot ajuda enormement en la tasca.

En el blog fotografiad ens dona també una sèrie de pautes importants per fer el teu auterretrat.

   Un autoretrat més espontàni és el tret sobre un mirall o altre superici reflectant.Observa els següents exemples trets d'internet:

    L'autoretrat fotogràfic és fascinant, ja que comporta un narcisisme mediatitzat i també una barreja d'egolatría i voyeurisme. És narcisista per l'autocontemplació, però té un sentit de permanència major que el de la simple observació davant el mirall: és imprimir el reflex per contemplar-se a plaure.

 L'efecte "Selfie". S'ha posat de moda treure's fotografies amb el mòbil i penjar-les a la xarxa.

 El reflexe ja s'havia fet servir en la pintura.  Fixat en els exemples:

Matrimoni Arnolfini

    El  Matrimoni Arnolfini és un quadre pintat per Jan van Eyck a l'any 1434. En el fons del quadre hi ha un mirall on es reprodueix la mateixa escena però d'esquena. Mirau el detall ampliat.

Escher

EXEMPLES DE LES FOTOGRAFIES DELS ALUMNES