En la pàgina d'Instagram anomenada Cool stories about art he trobat aquestes imatges de pel·lícules que agafen composicions de quadros famosos.
Les arts estan intríncasement relacionades. Unes i d'altres miren cap artistes de diferents generacions i especialitats per crear el seu propi llenguatge. La cultura i l'art es retroalimenten constantment.
Dos largometrajes de ficción, un largometraje documental, dos miniseries, quince cortometrajes, tres nominaciones al Goya, 200 premios y más de 500 selecciones oficiales son los logros de este director nacido en Mallorca en el año 1973. Toni Bestard.
És una pel·lícula d'animació japonesa creada per l'Studio Ghibli i dirigida per Hayao Miyazaki, responsables també de Nausicaä de la Vall del Vent, Porco Rosso, La princesa Mononoke i El viatge de Chihiro. Està basada en la novel·la de Diana Wynne Jones, El castell ambulant.
Sophie és una noia de 18 anys que treballa en una botiga de barrets
en una ciutat d'Europa. És força tímida, per això no li és fàcil
socialitzar-se amb les seves altres companyes de feina, i tampoc no té
amics. Tot d'una decideix visitar la seva germana, que té una cafeteria i
és assetjada per dos soldats que estan de servei, ja que el continent
es troba en guerra. De sobte, un misteriós jove apareix per rescatar-la.
A la cafeteria, l'adverteixen de la presència d'un mag, en Howl, que
roba l'ànima de les noies joves. Durant la nit, a l'hora de tancar la
botiga, es troba sola i hi arriba una dona que es fa dir la Bruixa de
l'Ermot, que fou testimoni del rescat de Sophie, i deixa caure sobre Sophie un terrible malefici. És aleshores que la Sophie decideix
cercar ajuda al castell errant del mag Howl. (Vikipèdia)
1.-Un actor de veu és una especialitat de la carrera d'actor. Un actor de veu proporciona la seva veu per a qualsevol suport audiovisual com videojocs, atraccions, sèries radiofòniques, sèries de televisió, stop motion, animacions (com dibuixos animats, pel·lícules i curts animats), publicitat de televisió i ràdio. Es pot confondre amb l'actor de doblatge, ja que l'especialitat és molt semblant però no és exactament el mateix.
Una pràctica comuna és contractar dones per als papers de nens.
Això és especialment útil si una sèrie o una campanya publicitària dura
diversos anys, ja que, mentre que la veu d'un actor adolescent canvia
amb el temps, la d'una actriu adulta no ho fa.
2.-Una especialitat concreta dels actor de veu és l'actor de doblatge que s'encarrega de substituir els diàlegs originals d'una producció audiovisual, a posteriori, en un estudi de gravació.
El doblatge por dur-se a terme per diferents motius:
Per l'adquisició d'un producte televisiu o cinematogràfic,
especialment estranger, que es decideix difondre en l'idioma del país
comprador. Aquest és el motiu més comú per fer un doblatge.
Per solucionar la manca de fonogènia d'un actor que apareix a un espot televisiu, o per altres criteris de l'anunciant.
Per corregir una gravació defectuosa de la banda de so d'una pel·lícula o sèrie. (Viquipèdia)
El "fotoplayer" és un meravellós artefacte que va ser construït per proporcionar música i efectes de so per al cinema mut.
Aquestes màquines van aparèixer al voltant de 1912 i van ser utilitzades
en sales de grandària mitjana. No calia ser músic per poder tocar-los
ja que tenia uns rotllos dentats amb els concordes i es podien tocar de
manera automàtica.
Pedals, palanques, interruptors, botons i cables que van ser utilitzats
per fer sonar el xilòfon, copejar un tambor, crear el so de les
campanes, del tro o el piular com un ocell. (Silent Cinema Society)
Resulta difícil comprendre una pel·lícula si no està ben il·luminada.
Per a això, el director ha de comptar amb un col·laborador especial en
la figura del director de fotografia, sobretot perquè la il·luminació
que desitja per a la seva història aconsegueixi la dimensió artística i
creativa justa.
Al llarg de la Història del cinema el director de
fotografia demostra el seu saber estar i la seva adaptació constant en
la utilització dels nous mitjans que la indústria posa al seu abast; és a
dir, sap controlar els diferents tipus de pel·lícules, de lents, de
focus i, com no, dominar la llum natural. Quan la professió comença a
ser respectada dins de la indústria del cinema, el director de
fotografia comprèn en quina mesura li serveix tota la història de la
pintura per ampliar els seus coneixements i aplicar-los immediatament a
qualsevol exigència del director de la pel·lícula. (Cultura educativa)
Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors
lliscar-se cap als embornals municipals, a la seva mare morir a la plaça
de Nôtre-Dame i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de
jardí. De sobte, als vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la
vida: arreglar la vida dels altres. A partir de llavors, inventa tota
classe d'estratègies per intervenir en els assumptes dels altres: la
seva portera, que es passa els dies bevent vi d'Oporto; Georgette, una estanquera hipocondríaca, o "l'home de cristall", un
veí que només veu el món a través de la reproducció d'un quadre de
Renoir. (Filmaffinity)
El vestuari, en les arts escèniques, és el conjunt de peces, complements
i accessoris utilitzats en un espectacle per definir i caracteritzar a
un personatge en el seu context. El director teatral i constructivista
rus Tairov ho va descriure com a "segona pell de l'actor". (Wikipèdia)
Colleen Atwood
No són molts els qui es fixen a la roba dels personatges en veure una
pel·lícula, tret que sigui vistosa o que sigui un element important per
donar-li context al film. Generalment en una pel·lícula hi ha un sol
dissenyador/a de vestuari, i un
departament sencer de sastres i assistents a càrrec del
dissenyador, que elaboren els vestits i accessoris que aquest ha creat. (Fílmicas)
Eiko Ishioka
El dissenyador és l'encarregat de la part creativa de l'assumpte. El seu
treball comença per conèixer a fons la visió que el director vol
imprimir-li a la pel·lícula. Per a això, ha d'entendre molt bé:
la
història
el seu context geogràfic
el seu context temporal,
a més de qui són els
personatges i com pot caracteritzar-los usant roba i accessoris.
Igualment, el dissenyador de vestuari treballa en sincronia amb el
dissenyador de producció (qui crea els escenaris i els decora) i els
encarregats del maquillatge, de manera que la imatge final sigui
harmònica i d'acord amb el que s'està explicant. (Fílmicas)
Els dissenyadors de vestuari nacional i internacional recorren a l'aclamada Satrería Cornejo perquè els facin els seus vestits i complements. A la seva pàgina web podem llegir:
Fundada en 1920 por Humberto Cornejo es en la actualidad una de las
casas de alquiler de vestuario más importantes del mundo, manteniendo el
carácter familiar que ha tenido desde sus inicios.
Desde su fundación los más importantes figurinistas y diseñadores de
vestuario españoles y extranjeros han acudido a Cornejo para alquilar y
confeccionar trajes para sus producciones. A lo largo de su dilatada trayectoria Cornejo ha participado en varias
películas galardonadas con premios al mejor vestuario, premios Oscar,
Goya, Cesar y Bafta.
El món de la publicitat ha fascinat des de fa anys al cinema: intrigues, romanços, baralles i comèdies, tot val en la publicitat. Aquí teniu un recopilatori d'algunes de les pel·lícules per ordre de data:
Ella i el seu secretari (Take a letter, Darling) 1942. Un pintor (Fred MacMurray) és contractat com a secretari per a una
important executiva de publicitat (Rosalind Russell). S'enamoren mentre
treballen per aconseguir el compte d'una companyia de tabac.
Els Bladings ja tenen casa (Mr. Blandings Builds His Dream House) 1948. L'executiu de comptes Jim Blandings (Cary Grant) s'enfronta a una
sèrie de desastres que fan que sigui difícil concentrar-se en el seu nou eslògan per al pernil de la marca ZAS.
Una mujer de cuidado (Will Success Spoil Rock Hunter?) 1957. Un publicista (Tony Randall) a punt de perdre un important compte
tracta de convèncer a una bella dona (Jane Mansfield) perquè promocioni
els seus productes. Comèdia basada en una obra de teatre que satiritza
la cultura americana dels anys cinquanta, la seva moral i la cultura
relacionada amb la publicitat, el sexe i la recent televisió.
Pijama para dos (Lover come back) 1961. Rivals publicitaris interpretats per Rock Hudson i Doris Day, es barallen
pels mateixos clients. Ell juga brut i ella segueix les normes al peu
de la lletra. Dues maneres molt diferents de fer feina.
Catch Us If You Can1965. Dina és una model el rostre del qual apareix en una campanya
publicitària per a un producte de carn. Mentre estan rodant l'anunci de
TV s'escapa amb un doble. Els publicistes usen la desaparició per
generar més publicitat.
Georgina(I'll ever forget what'sisname)1967. Un executiu publicista faldiller decideix deixar el negoci i decideix
prendre nous rumbs de la seva vida, entre ells, deixar a la seva esposa i
als seus amants.
Putney Swope1969. Una agència de publicitat promou per error a un publicista afroamericà. Ell aprofitarà per reestructurar l'agència.
El compromís (The Arrangement) 1969. Un egocèntric i reeixit executiu publicista (Kirk Douglas) té un
accident automobilístic que li fa reflexionar sobre l'estil de vida
mentre la seva esposa (Faye Dunaway) conspira per obtenir la seva
fortuna.
Every Home Should Have One1970. La pel·lícula es basa en Teddy Brown (Marty Feldman), un creatiu que
treballa en una agència de publicitat i que té la missió de crear una
provocativa campanya per unes gatxes congelades.
Locas peripecias de un Sr mamá (Mr. Mom) 1983. Quan Butler Jack (Michael Keaton) es queda sense treball, la seva
esposa és contractada en una agència de publicitat. Per tant, ha de
fer-se càrrec de la casa i els nens. Trailer en anglès
Locura publicitaria (Beer) 1985. Una agència de publicitat, desesperada per mantenir un compte d'una
companyia de cervesa, inventa una campanya de publicitat masclista
centrat en tres perdedors que sense voler eviten el robatori en un bar.
Nada en común (Nothing in Common)1986. Un executiu d'una agència de Chicago (Tom Hanks) ha de mantenir una vida
reeixida si vol prosperar en la seva ocupació, mentre intenta bregar
amb problema del matrimoni dels seus pares. Trailer en anglès
Mejor solo que mal acompañado (Planes, Trains and Automobiles)1987. Neal Page (Steve Martin) és un executiu de publicitat que vol arribar a
Chicago per passar el dia d'Acció de Gràcies amb la seva família.
Però la desgràcia li ve damunt quan es topa amb Del Griffith (John
Candy), un venedor de cortines per al bany insuportable que
li acompanyarà en un viatge sense poder lliurar-se d'ell. Trailer.
Com triomfar en publicitat (How to Get Ahead in Advertising)1989. Dennis Dimbleby Bagley és un brillant executiu publicista que no
aconsegueix un eslògan per vendre una crema netejadora. La seva
preocupació obsessiva no només afecta a la seva relació amb la seva
esposa, els seus amics i el seu cap, sinó també amb el seu propi cos. Trailer en anglès.
Gente loca (Crazy People)1990. Un executiu d'una agència de publicitat ha arribat al seu punt límit i
decideix crear anuncis “honests”. És internat en una institució mental
quan les seves campanyes surten a la llum i es fa famós. Començarà a
col·laborar amb els pacients de l'hospital. Trailer en anglès.
Boomerang, el príncipe de las mujeres (Boomerang)1992. Marcus (Eddy Murphy) és un executiu d'unaconeguda agència de publicitat, qui sedueix a
tota dona que es passi pel seu camí, però poc després es veu ficat en
embolics quan l'agència és fusionada amb una altra i la seva nova cap ho
tracta de seduir de la mateixa forma que ell fa amb les dones. Trailer.
Un poeta entre reclutas (Renaissance Man) 1994. Després de ser acomiadat del seu treball en una agència de publicitat de
Detroit, Bill Rago (Danny DeVito) pren l'única oferta d'ocupació que
se li presenta; ser mestre en l'exercito dels Estats Units. Trailer.
Suits 1999. Dues agències de Nova York (Cranston & Co i Hoffman & Partners) estan competint per una campanya de tovalloles higièniques anomenada Vorcan. Trailer en anglès.
¿En qué piensan las mujeres? (What Women Want) 2000. Un executiu publicista molt masclista (Mel Gibson), de sobte adquireix
l'habilitat d'escoltar els pensaments de les dones després de tenir un
accident en la banyera. Això ho utilitza per aprofitar-se robar-li la
campanya d'una companya de treball. n executiu publicista molt masclista (Mel Gibson), de sobte adquireix
l'habilitat d'escoltar els pensaments de les dones després de tenir un
accident en la banyera. Això ho utilitza per aprofitar-se robar-li la
campanya d'una companya de treball. Trailer.
Todo por el éxito (Advertising Rules!)2001. Viktor és un jove que és contractat en l'agència d'Edward Kaminsky qui necessita salvar el compte de la companyia Opel.
¿Cómo perder a un chico en 10 días? (How to lose a guy in 10 days) 2003. Benjamin Barry (Mathew McConaughey) és un executiu publicista i
faldiller que, per guanyar una gran campanya, aposta al fet que pot fer
que una dona (Kate Hudson) s'enamora d'ell en 10 dies. El que ell no
sap és que ella és periodista. Trailer.
13,99 Euros, 2007. Octave treballa com a creatiu en una prestigiosa agència de publicitat
parisenca i, fart d'haver de sotmetre les seves idees als mediocres
directors de màrqueting dels clients, decideix provocar el seu acomiadament i així aconseguir una
sucosa jubilació anticipada. Trailer.
La familia Jones(The Joneses) 2009. Una aparent família modelo nord-americana es traslladen, i aviat es
converteixen en la sensació del veïnat, envejats i adorats per tots. En
realitat és una estratègia de màrqueting per introduir una sèrie de
productes de luxe al barri. Trailer.
Art & Copy2009. Documental sobre la publicitat i la inspiració. Dirigida per Doug Pray, revela el treball i la saviesa d'alguns dels creatius
publicitaris més influents del nostre temps.
Si ben el primer a utilitzar un grup de càmeres per congelar el moviment
va ser Eadweard Muybridge, en ple segle XIX, molt abans de la
invenció del cinema. No serà fins al segle XX que aquesta tècnica
tindrà una gran influència en la manera de captar i veure imatges.
El mètode ideat per Muybridge per capturar el moviment d'un cavall a
galop va ser a partir d'una sèrie de càmeres en fila que s'accionen quan
l'animal, en córrer, trenca una sèrie de fils connectats als obturadors.La tècnica del Time slice no difereix molt d'aquesta idea
més rudimentària. El Time slice ("temps congelat") s'aconsegueix mitjançant un
grup de càmeres de fotografia o de vídeo col·locades al voltant del
subjecte. Les càmeres són disparades de manera simultani o de forma
seqüencial.
La diferència entre el resultat d'ambdues imatges
és l'ús que se'ls dóna. Muybridge estava interessat a descompondre el
moviment i poder observar-ho, en canvi amb el Time slice el que
interessa és el muntatge de totes les fotografies per recrear una imatge
tridimensional i congelada en el temps. El Time slice s'ha usat tant en la fotografia, la publicitat o el cinema per
posar alguns exemples. Un dels primers projectes cinematogràfics que va usar
aquesta tècnica va ser la pel·lícula Matrix (1999).
Técnicament és el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula.
Musicalment s'entén com
a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental
composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de
potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces
d'expressar. (Vikipèdia)
La música és una eina fonamental en l'execució de qualsevol film. En les
pel·lícules no només rebem informació a través de les imatges, el
diàleg i la música són els elements que acaben de donar forma a la
pel·lícula. Encara que això no ocorria en els primers anys del cinema,
on, en ser el cinema mut, només es projectaven imatges. Per abrigallar a
la pel·lícula el que es feia era tenir a un músic que interpretava les
melodies en viu.
Des d'un principi els cineastes es van proposar que el cinema se semblés
en tant que sigui possible al món real, per a això era necessari
aconseguir el so i el color.
La primera projecció comercial de pel·lícules amb so completament
sincronitzat va ocórrer a la ciutat de Nova York, a l'abril de 1927 amb
la pel·lícula El cantant de Jazz. On, curiosament es tracta d'un cantant i la música juga un paper molt important.
Hem de diferenciar:
pel·lícules amb música de fons.
pel·lícules musicals, on els actors interpreten les cançons com a part de la trama, enlloc del diàleg.
Estructura d'una BSO
Una banda sonora, en general, sol tenir la següent estructura:
Tema d'Entrada/Inicio/Capçalera. Sol ser el tema o cançó que dóna
començament a la pel·lícula o sèrie per la qual ha estat composta, també
se li coneix com "Opening o Main Title", en anglès.
Música
de fons/incidental ("background music" en anglès). Són el
conjunt de temes que representen el gruix de la composició dins d'una
banda sonora. Poden ser instrumentals o cantats (cançons). També pot
haver-hi cançons o temes d'autors diferents al que va compondre en
origen l'obra musical (compositor); a una cançó d'aquest tipus se li
crida cançó inserida.
Tema de Sortida/Tancament/Final. Sol
ser el tema o cançó que sona juntament amb els crèdits finals de la
pel·lícula o sèrie per la qual ha estat composta. També se li coneix com "Ending o Closing", en anglès. (Wikipédia)
Compositors
Un compositor de BSO traballa visualitzant les imatges de la película ja montada perque les images i la música estiguin sincronitzades i tengui el caràcter dramàtic que cerca el director.
De vegades forman equip un director i un compositor com per exemple: Peter Greenaway i Michael Nyman, Alfred Hitchcock i Bernard Herrmann, Steven Spielberg i John Williams, Hayo Miyazaki i Joe Hisaishi. També ens podem trobar amb casos on el director i el compositor són la mateixa persona: Alejandro Amenábar o Clint Eastwood.
Bandes Sonores Originals Famoses.
En la memòria són moltes les BSO famoses, però algunes d'elles s'han
anat utilitzant en altres productes més enllà del cinema, com en la
publicitat, sèries de TV, etc. Aquí teniu una mostra variada de cançons:
Quan comença i acaba una pel·lícula apareixen els títols de crèdit. Serveixen per indicar les persones que han participat a la seva producció.
"El cine, como cualquier otro producto
audiovisual, es la obra de todo un equipo de profesionales agrupados por
especialidades y que guardan una perfecta jerarquía. El trabajo de
este equipo se desarrolla a lo largo de tres fases: una previa al
rodaje, la preproducción, otra centrada en el propio rodaje, y la última
la postproducción, es decir, lo relacionado con el montaje y la
distribución y exhibición, -aspectos cada vez más incorporados a la
producción-.
La tarea que desempeñan estos
profesionales es distinta en cada una de las fases, incluso determinados
profesionales intervienen directamente sólo en algunas de ellas.
También la labor y la importancia del trabajo de los miembros de ese
equipo ha ido variando a lo largo de la historia." Cine_Cam.
En qualsevol producció audiovisual són molts els professionals que participen. Aquí nomenarem els principals:
Productor, organitza la possibilitat de crear una pel·lícula i gestiona els diners.
Director, com la mateixa paraula indica és la persona que dirigeix la pel·lícula. Ell decideix com es farà, on, qui participarà, etc. Sempre amb la ajuda dels altres experts en la matèria específica de cada un d'ells. També s'ha d'ajustar a un presupost. Un director no sempre ha tingut la llibertat de fer el que ha volgut. Moltes vegades els productors han canviat el montatge o inclús el final de una pel·lícula. D'altres una mateixa pel·lícula ha estat rodade per diferents directors.
Director de Fotografiaés l'encarregat de possar en imatges el guió, adequar la llum i crear l'atmòsfera de la pel·lícula.
Director Artísticés l'encarregat dels decoratso de les escenes exteriors.Té al seu càrrec a un ampli grup de tècnics i artesans.
Actors i actrius, són els que donen la cara i els únics que recordem de les pel·lícules. Ells actuen guiats pel director i a partir d'un guió. Molts actors s'han posat darrera d'una càmera per dirigir una pel·lícula.Els actors és divideixen en tres grups: els actors principals, els secundaris i els de repart.
Guionista, crea un guió a partir d'una idea personal o a partir d'altres (llibre, etc)
Montador, és qui monta les escenes de la pel·lícula donant-li significat i ritme. D'una mateixa material filmat és podrien fer diferents pel·lícules, segons el seu montatge final.
Disenyador de vestuari, S'encarrega de crear els vestuaris adecuats per la pel·lícula. No és lo mateix una producció d'època, de ciència ficció o actual.
Departament de Maquillatge i/o perruqueria, són els encaregats de caraceritzar als actors/actrius.
Tècnics d'Efectes Especials, són els encarregats detos els efectes que ens fan crear l'ilusió de realitat.
Si teniu curiositat per consultar els premis donats als diferents profesional del cinema, podeu consultar les seves pàgines web:
Es un suport publicitari cada vegada més estès entre les marques de
moda. Són curtmetratges molt cuidats on s'ajunta el cinema, l'art i la
moda. La majoria d'aquestes produccions estan pensades per ser visualitzades a internet. Són més llargues que un anunci tradicional.
Anunci de Prada dirigit per Roman Polansky.
Són peces dirigides a un grup de gent "educada" no per
vendre'ls un producte puntual, sinó acompanyar-los en el viatge de les
seves vides.
Truman Burbank és un home corrent i alguna cosa ingenu que ha viscut
tota la seva vida en un d'aquests pobles on mai passa gens. No obstant
això, de sobte, uns estranys successos li fan sospitar que alguna cosa
anormal està ocorrent. Tots els seus amics són actors, tota la seva
ciutat és un plató, tota la seva vida està sent filmada i emesa com el reality més ambiciós de la història. (Filmaffinity)
"El Show de Truman" és un gran exemple de bon cinema. És una forta crítica
als mitjans de comunicació com la TV, centrant-se en els reality show.
Però també planteja temes més universals, com el món en què vivim o
Déu.
Un avanç (tràiler en anglès) és una peça de vídeo que presenta una sinopsi de les pel·lícules i sèries de televisió que seran estrenats en
el futur. Duran menys de 3 minuts, sovint 30 segons o menys, i
generalment van acompanyats amb música de fons propi al tema del rodatge.
El terme tràiler (similar a remolc) ve que originalment es mostraven al final de la projecció de llargmetratges. Aquesta pràctica no va durar
molt, ja que els clients tendeixen a abandonar la sala després acabar
les pel·lícules, però el nom s'ha mantingut. Els avanços es mostren ara
abans de la pel·lícula. (Wikipèdia)
A partir de 1913 es comença a mostrar esporàdicament tràilers als cinemes i al 1919 es va crear la primera agència de publicitat cinematogràfica de la Història, el National Screen Service (NSS). La NSS va liderar el negoci de la producció
i distribució de tràilers a cinemes a Estats Units des dels anys 20 fins als anys 70. A ells els devem un estil de tràiler amb un llenguatge basat en l'exageració i els superlatius constants per promocionar les pel·lícules.
Els tràilers són una eina publicitària bàsica per a la promoció d'una pel·lícula, i per això la seva evolució està íntimament relacionada amb
l'evolució de la publicitat. Això es fa molt palès en els anys 60 i 70. La forma de fer tràilers sofreix un gran canvi amb estudis d'audiència i noves fórmules de persuasió, menys exagerada, més narrativa i orientada a una audiència
específica. Es comença a crear tràilers sense text i amb muntatges més àgils.
Els tràiler
van adaptar la seva durada i edició als espais televisius, passant de tràilers de 3 minuts a espots des d'1 minut, fins a 30 segons. Filmarketing.es
Composició
Els tràilers ens narren de manera condensada, a partir d'escenes de la
pròpia pel·lícula, el seu argument fent-nos-la el més atractiva
possible. Un bon tràiler ha arribat a realçar una mala pel·lícula.
Com en qualsevol creació ens trobem amb una sèrie d'elements:
Actes. Se solen dividir en 3 actes. Comença amb l'explicació de la trama de la història, segueix amb moments importants i acabant amb imatges ràpides amb un "crescendo" musical.
Narrador. Ens presenta la pel·lícula. Suele ser una voz masculina.
Mùsica. La música marca el ritme de la pel·lícula (acció, comèdia, drama, etc).
La música poden ser cançons o composicions conegudes o bé composicions
creades per al propi tràiler/pel·lícula.
Llistat del actors, actrius i director/a.
Rentabilitat
Els estudis van comprendre que aquestes peces
audiovisuals eren, al costat del pòster, l'eina més important i rendible
d'una campanya de màrqueting cinematogràfic. El tràiler té un cost
d'entre el 1% i el 4% del pressupost publicitari d'una pel·lícula
mitjana, i contribueix amb entre el 25% i el 40% de la recaptació en
taquilla (depenent de l'estudi de mercat que s'utilitzi).
Premis
En dues ocasions al llarg de l'any es concedeixen els premis als millors tràilers de l'any. Les convocatòries són: The Golden Trailer Awards i Key Art Award.
Els millors trailers
He trobat diferents llistats a la web i molts coincideixen. Aquí teniu dues pàgines que podeu consultar:
L'anunci del perfumi J'adore de Dior homenagea a les dives rosses del cinema: Grace Kelly, Marlene Dietrich, Marilyn Monroe y Charlize Theron.
Això s'ha aconseguit amb la tècnica anomenada morphing. El morphing és un efecte especial utilitzat per modificar la cara de les persones fins transformar-les en el d'altres.
"Tal y como explican desde la maison francesa, las tres divas elegidas han tenido una importante relación con Dior a lo lar go de su historia. Grace Kelly, convertida luego en princesa, escogió un vestido de satén de Dior para prometerse con el príncipe Raniero de Mónaco. Marlène Dietrich, fiel entre las fieles, escogió los modelos de Dior para lucirlos en la gran pantalla como en la ciudad, que solo accedió a trabajar en la película El gran Alibi de Alfred Hitchcock a condición de vestir de la marca francesa. Y la rubia más icónica, Marylin Monroe, posó vestida del coutourier durante la última sesión de fotos que protagonizó, cuando fue retratada por Bert Stern para Vogue USA en 1962." La relació de Dior amb Grace, Marlene i Marilyn
