El virat

   El virat, també conegut com viratge, és una tècnica fotogràfica que canvia de tonalitat de color a una fotografia en blanc i negre.El més comú ha estat al color sèpia, molt emprat en els primers temps de la fotografia. Però no nomès és una tècnica, sino que un altre dels propòsits de les tècniques de virat ha estat des dels seus orígens el d'augmentar la durada de la fotografia, aconseguint que les imatges romanguin intactes en alguns casos durant centenars d'anys. Aquí estam xerrant de fotografies analògiques.

   Depenent del producte químic utilitzat s’arriba a diferents coloracions de la còpia. Els virats més coneguts son Pal.ladi, Platí , Seleni, Plata, Gelatina de Plata, Sípia i Cyanotip. Podeu observar en el exemple com a partir d'una fotografia en blanc i negre, aquesta canvia de tonalitats.

Virado al Sepia from Amando Ramírez on Vimeo.

   Què pasa amb la fotografia digital? Els diferents programes de fotografia poden virar al color que tú vulguis: Photoshop o Gimp . Hi ha tutorials en les propies pàgines dels programes i també en diferents blocs, per exemple: 

• Photoshop:   tutorial 1, tutorial 2
• Gimp  tutorial.

El negatiu

   En fotografia, es diu negatiu a la película que s'utilitza en la càmera fotogràfica convencional per, tot seguit, realitzar el positivat en paper. Les parts del negatiu en què ha incidit la llum es veuran amb un color fosc, mentre que en les parts on no ha incidit, quedaran transparents.

 

  L'avantatge del mètode negatiu-positiu, radica en:

1. Poden fer-se moltes còpies a partir d'un negatiu,
2. Aquestes poden fer-se en gran varietat de grandàries i sobre diferents suports
3. Permet a més exercir un nou control de la imatge durant el procés de positivat.

   La imatge latent de la pel·lícula es fa visible a través del procés anomenat revelat, que se suposa l'aplicació de certes solucions químiques per transformar la pel·lícula en un negatiu.

En el Taller de fotografia básica ens explica les caracteristiques del negatius:

Sensibilitat de la Pel·lícula. Segons les condicions de llum podem definir la pel·lícula:

• D'alta sensibilitat, són aquelles que es necessiten en situacions de baixa lluminositat ambiental. Per fotografia nocturna i d'interiors. Les seves característiques sòn: gra de major grandària i menor definició de les formes. Per exemple: ISO 3200; 1200; 400. En aquest cas mentre major és el numero ISO, major és la sensibilitat de la pel·lícula.
• De baixa sensibilitat, són aquelles que es necessiten en situacions d'alta lluminositat ambiental. Per fotografia amb llum de sol o amb il·luminació d'estudi. Les seves característiques sòn: gra de menor grandària i major definició de les formes. Per exemple: ISO 25; 50; 100. En aquest cas mentre menor és el numero ISO, menor és la sensibilitat de la pel·lícula. 

Tipus de películes fotogràfiques

A - negatiu 35mm B&N

B - negatiu 35mm color

C* - diapositiva 35mm

(*aquesta dissenyada perquè el positivat es produeixi durant el revelat)

Mateix paisatge vist amb diferents tipus de negatius.

      Els alumnes han de contestar el qüestionari del tema: el negatiu.
      Exercici per realitzar amb els alumnes: Dibuixa el teu negatiu i després positiva'l.

Pintar Negatius

     Per què pintar negatius? És una bona manera per aprendre com funciona la teoria del positiu i negatiu. Des del moment en què hem de pintar sobre un acetat, amb un retolador negre, cal pensar en quin serà blanc i quin negre. Vereu com amb diferents retoladors la textura del traç del dibuix serà diferent repercutint i enriquint el resultat final del positivat.

  
     Una vegada pintats els negatius es procedeix a positivar-los de la mateixa manera que qualsevol altre negatiu.

RAYOGRAMA

  El Rayograma és un procediment fotogràfic desenvolupat per Man Ray, que consisteix en l'alteració d'un paper fotogràfic mitjançant l'aplicació de llum directa sobre diversos objectes col·locats damunt del paper. Així, les siluetes d'aquests objectes queden gravades en el paper fotogràfic que haurà de ser revelat desprès. El resultat són unes formes casuals suggestives si es fan diverses exposicions.
  Els rayogrames jugan amb el concepte de positiu i negatiu d'una imatge. El positiu és el objecte col·locat damunt del paper fotogràfic i el negatiu és el resultat del procès.

Man Ray, nascut amb el nom Emmanuel Rudzitsky (Filadelfia, EEUU; 27 d'agost de 1890 - Paris;18 de novembre de 1976). Artista impulsor dels moviments  dadaista i surrealista a l' Estats Units.

Man Ray  va descriure els rayogrames com " pur dadaisme".

Mostram aquí abaix alguns exemples de la seva obra realitzada amb la tècnica del rayograma:

Fauxtograms és una senzilla aplicació a la xarxa on podem crear els nostres propis rayogrames i experimentar amb la llum com sí estiguesim a un laboratori. L'aplicació permet introduir-nos virtualment en la creació d'aquest tipus d'imatges a partir de certs objectes predisenyats per l'aplicació. Els pots selecionar, transformar i jugar amb la la llum i les ombres.

Feina d'alumnes de 3r d'ESO (Imatge i Expressió)