Jordi Larroch. Poesia Visual.

 Interessant documental titulat " La aventura del saber. Boek visual. Jordi Alcaraz."El Boek 861 és un magazine independent on-line de mail-art, poesia visual i art experimental.

Jordi Laroch ( Barcelona, 1978)

Història de la fotografia

   La fotografia com la coneixem avui dia no té res a veure amb els seus començaments. La fotografia NO és un invent d'una sola persona, sino de tota una sèrie d'inventors que a la mateixa vegada volen resoldre el problema de capturar una imatge sobre un sport físic. Això va implicar molts processos i tècniques difernts  per arribar a la fotografia actual.

La Línea De Tiempo de la Fotografía

Línia del temps de la càmer fotogràfica

Fotografia: art o testimoni visual?

   En aquest vídeo ens plantetjan la pregunta de: Estan fent trampa aquests fotògrafs? Sempre partim de la idea de que la fotografia és un fidel reflex de la realitat, quant no té perquè ser així. Una fotografia es pot "manipular" abans de ser treta. Veiem a través de la mirada del fotògraf i ell decideix què enquadra de dins. A vegades el context és bàsic per entendre una fotografia.

   Però, qui ens diu que ha de ser un reflexe fidel de la realitat? Es suposa que el fotoperiodisme ho ha de ser. En canvi una fotografia artística pot ser escenificada.

persones/gossos

Vos heu adonat que moltes vegades els gossos i els seus amos s'assemblen molt!!

Gèneres Fotogràfics.

     Amb el terme "gènere" es designa als diferents temes tractats en les fotografies. La terminologia utilitzada a la fotografia és la mateixa que s'utilitza en la pintura.

• Retrat. El retrat és la representació humana és tots els seus vessants. Les persones estan representades amb el cos complet o en plànols menors (Plànol americà, plànol mitjà, primer plànol o primeríssim primer plànol). Aquí emmarcarem dos subgèneres: l'autoretrat i el nu (retrat d'una persona sense roba).
• Bodegó o natura morta. També anomenat naturalesa morta. És un gènere que deriva de la pintura i consisteix en la fotografia d'elements inanimats(objectes que trobam a la cuina, menjar, etc.). Es caracteritza perquè el fotògraf és el que ha preparat aquesta escena per fotografiar-la (composició, llums, colors, etc.)
• Paisatge. 
• Reportatge.  

El Reportatge
     El reportatge és un gènere específic de la fotografia. Un reportatge implica una sèrie d'imatges que tracta del mateix tema.

Podem dividir el reportatge en tres grans categoríes:

1. Fotografia científica. La fotografia ha constituït des dels seus inicis un mitjà de gran utilitat en la recerca científica. Gràcies a la seva utilització a nivell científic es té la possibilitat de registrar fenòmens que no poden ser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida), o extremadament lents (fotografia de baixa velocitat), aquells que es produeixen a escala microscòpica, aquells que afecten a regions molt vastes de la Terra o de l'Espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), aquells lligats a radiacions no visibles a l'ull humà, o en situacions en les quals no pot estar físicament l'ésser humà, etc.
2. Fotografia publicitària. És la realització de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit.
3. Fotografia periodística o fotoperiodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
   Es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d'un coneixement de l'actualitat política, social i cultural. (Wikipèdia)

 Géneros y subgéneros de la fotografía contemporánea, por Oscar Colorado Nates. Oscarenfotoscom

 Més informació: Los géneros fotogràficos.

SELFIE.

Selfie: "a photograph that one has taken of oneself, typically one taken with a smartphone or webcam and uploaded to a social media website" Oxford Dictionary.

Selfie de Miley Cyrus

    "Selfie aquí y selfie allá,  en el avión, manejando, en pose casual, con duck face, la que te tomas frente al espejo, la de la playa, la de las partes del cuerpo, las de chica mala, las que te tomas con el famoso que viste en el aeropuerto. Hay varios tipos de selfies y cada segundo se inventa tal vez uno más. Es un género fotográfico en constante evolución. Todo es culpa de los millennials, esos jóvenes veinteañeros que, según la revista Time, son la generación más narcisista y autorreferencial de la que se tenga registro.
 
     Son jóvenes que usan las redes sociales para pasar del anonimato a convertirse en trendsetters digitales, a coleccionar likes, más de 100, más de mil, más de 10 mil. Los que presumen el cuerpo trabajado en el gimnasio, los nuevos ricos que te avientan en la pupila su riqueza, los vuelos en jets privados, los mirrreyes y sus lobukis, en sus versiones asiáticas, europeas y estadounidenses, y alguna que otra hija de un líder sindical petrolero mexicano. Son también las diosas y los dioses socialités de siempre, posando en los viñedos de Baja California, emulando a Blair Waldorf y sus entourages. Es la era ya no de los 15 minutos de fama de Warhol, sino de las cibercelebridades, efímeras también, pero con mayor resonancia." Quien: Las selfies, las nuevas egotecas.

Preparació de la fotografia. Oscar's 2014.

Resultat del selfie.

Parodia amb Homer Simpson.

      "Jo vaig estar aquí". Antigament la gent marcava el seu nom en un lloc perquè se sabés que havia estat allí, ara es fan un selfi que equival al mateix i dóna la volta al món. Les noves tecnologíes ens fan ser esclaus del moment. Tot ho hem de compartir i la nostra imatge, el nostre autoretrat, és la nostra marca d'identitat.

La publicitat incorpora el selfie a les seves campanyes publicitàries: Turkish Airlines, Kobe vs Messi

Retrats. És la nostra fesomia única en el món?

   Mai us han dit que teniu un doble? O tal vegada hàgiu vist un rostre gairebé idèntic a alguna persona que conegueu?

    Dons aquí teniu la resposta a aquestes preguntes. Hi ha dos fotògrafs que han dedicat la seva feina i estudi en dos camps molt interessants:

1. Ens semblem als nostres familiars?
2. Tenim un doble?

1. El primer es diu Ullric Collete (Canadà). Aquest fotògraf ha retratat a les families i després ha tallat les imatges per la meitad i les ha contraposat amb altres familiars (germans, pares, mares, fills, etc). Aquesta sèrie es diu: Retrats Genètics. Vegeu quin resultat més curiós:

Cosins. Justine 29 i Ulrich 29.

Mare i filla. Julie 61 i Amelié 33.

 
     Quan neix un bebè de seguida li traiem semblat amb algú de la família, però no som conscients de fins a quin punt ens assemblem entre nosaltres (família) fins que col·loquem una imatge al costat de l'altra.

2. El segon es diu  François Brunelle (Canadà). Ha retratat persones que són extraordinàriament parescudes. El fotògraf ha nomenat aquest projecte No sóc un doble.

Sarah Fournier i Alan Madil.

Mariane Thibault i Isabelle Marechal.

 
     François Brunelle està fascinat per la semblança entre les persones. (...) El fet que dues persones sense cap connexió familiar, de vegades nascudes en diferents països, comparteixen el mateix aspecte físic és realment l'essència del projecte.

     Està vist que la naturalesa té un patró limitat de cares i ho va repetint. L'interessant seria saber quanta gent del passat se'ns semblava a nosaltres? Per cert, si coneixes el teu doble i vols participar en el projecte et pots posar en contacte amb l'artista.

Time slice.

      Si ben el primer a utilitzar un grup de càmeres per congelar el moviment va ser Eadweard Muybridge, en ple segle XIX, molt abans de la invenció del cinema. No serà fins al segle XX que aquesta tècnica tindrà una gran influència en la manera de captar i veure imatges.

Estudi de Real Creations.

     El mètode ideat per Muybridge per capturar el moviment d'un cavall a galop va ser a partir d'una sèrie de càmeres en fila que s'accionen quan l'animal, en córrer, trenca una sèrie de fils connectats als obturadors. La tècnica del Time slice no difereix molt d'aquesta idea més rudimentària. El Time slice ("temps congelat") s'aconsegueix mitjançant un grup de càmeres de fotografia o de vídeo col·locades al voltant del subjecte. Les càmeres són disparades de manera simultani o de forma seqüencial.

Foto feta per noCreaivity.

     La diferència entre el resultat d'ambdues imatges és l'ús que se'ls dóna. Muybridge estava interessat a descompondre el moviment i poder observar-ho, en canvi amb el Time slice el que interessa és el muntatge de totes les fotografies per recrear una imatge tridimensional i congelada en el temps.
     El Time slice s'ha usat tant en la fotografia, la publicitat o el cinema per posar alguns exemples. Un dels primers projectes cinematogràfics que va usar aquesta tècnica va ser la pel·lícula Matrix (1999).

El Time slice també ha evolucionat a partir de la llum estroboscòpica.

      A la pàgina web de Timeslice Films podreu veure treballs de Tim Macmillan, un dels primers que va utilitzar aquesta tècnica en el mòn audiovisual.

Si vols veure una sesió de fotografia amb la tècnica Time slice clica aquí.

Glosari càmeres digitals.

     El vocabulari de les noves càmeres fotogràfiques digitals és tan dens i críptic que quan vas a comprar una càmera no s'entén la meitat de les seves característiques.

He trobat dues pàgines en la web que tenen un Glossari:

• Quesabesde
• Canon. Glosario de iconos.

Qüestionari: El negatiu.

Respon a les preguntes que trobaràs en el qüestionari:

 El negatiu

Per respondre a les preguntes pots consultar els següents links:

• El negatiu  
• Rayograma 
• Història de la fotografia. Inicis.

Levitar

S'ha posat de moda treure fotos levitant.

Com s'aconsegueix això? Doncs amb:

•  una càmera de fotos, 
•  un trípode
•  i un bon llit.

Cinc passos per fer les fotos levitant damunt un llit.

 
     L'altra opció és donar bots, però és més difícil de controlar. Natsumi Hayashi es dedica a retratar-se levitant i les seves imatges són espectacularment etèries.

Natsumi Hayashi

Fotonovel·la

     Una fotonovel·la és una narració en fotografies. Constitueix un gènere editorial bastant conegut a Europa als anys 70-80, on va tenir un públic principalment femení, sobretot perquè tracta gairebé sempre arguments sentimentals.

     La fotonovel·la està relacionada amb el còmic i el cinema. Igual que el cinema i el còmic, la fotonovel·la part d'un guió que constitueix la trama narrativa i es recolza simultàniament en imatges, diàlegs i comentaris d'una veu en off.

• Amb el còmic comparteix moltes similituds gràfiques i estructurals: la pàgina està dividida en vinyetes, els diàlegs apareixen en globus de diàleg, etc.

• Amb el cinema comparteix: joc amb diferents plans, camp/contracamp, nit americana, etc.

     Crear una fotonovel·la requereix doncs coneixements tant d'escriptura de guions i diàlegs com de fotografia, a més de les competències pròpies del món editorial: organització d'un projecte, treball amb tots els professionals que intervenen, composició i tractament digital de les imatges, impremta, etc. Com s'utilitzen fotos enlloc de dibuixos, el procés exigirà també la intervenció d'actors.

     La fotonovel·la destacava pel llenguatge senzill que manejava i perquè podia narrar històries amb temàtiques globals com l'avortament, l'homosexualitat, la infidelitat o l'eutanàsia.

    Lluís Ribas diu: "La fotonovela es un género desacreditado donde los haya. La fotonovela en España floreció y murió en un espacio de unos diez años.
     Para quienes tuvimos la suerte de hacerla, fue un instrumento que nos sirvió para practicar la secuencia, la continuidad, los encuadres y muchas otras cosas que luego nos fueron muy útiles en el momento de plantearnos una ilustración o una pintura. También nos abrió paso a la fotografía, y estuve durante bastante tiempo realizando trabajos fotográficos para las portadas de las series Corín Tellado, Gótica y Hit. Corín Tellado era la ñoña, la Gótica la de “qualité” y Hit la rompedora."

     Si vols veure exemples de fotonovel·les fetes per alumnes com tú fes clic a webplastica. Si, en canvi, vols llegir alguna a internet pots anar a les següents pàgines: Fotonovelas.com y Gino Renni.

    

        En els anys 90 el seu èxit es va apagant per culpa de la seva versió televisiva: les telenovel·les. Aquestes es nodreixen dels clixé de les fotonovel·les amb l'afegit interès que es transmetien diàriament per TV. Les primeres i més reeixides van ser les llatinoamericanes, destacant les venezolanes (Cristal, Yo soy Betty la fea, etc).

OFP

 

    L'Observatori Fotogràfic del Paisatge de les Illes Balears Balear és una plataforma visual sobre l’evolució del paisatge de les Illes Balears a través de la fotografia i d’altres disciplines (dibuix, pintura, gravat, etc.), en sintonia amb els postulats del Conveni Europeu del Paisatge (Florència 20.X.2000, Consell d’Europa) i de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears (12/1998). Està gestionada pel grup de recerca en Patrimoni audiovisual, mass-media i il·lustració (Universitat de les Illes Balears). Col·labora amb l’I+D+i La institucionalización de la modernidad.

 

 

En són objectius:

• Difondre com s’ha percebut i transformat històricament el paisatge.
• Creació d’un banc d’imatges d’evolució del paisatge local.
• Fotografiar i re-fotografiar de manera repetitiva i metòdica un mateix lloc al llarg dels anys.
• Establir comparativa per confrontació d’imatges del mateix lloc en èpoques distintes.
• Conèixer la transformació del paisatge subordinat al desenvolupament turístic.
• Difondre el patrimoni fotogràfic de les Balears, conservat a les Illes i a altres indrets.
• Donar a conèixer els fons pictòrics, de dibuix i de gravat d’institucions i museus locals.
• Facilitar la difusió d’imatges produïdes per fotògrafs locals.

Fotografies a internet: Perill!!

"Think before you post" es una campanya molt interessant per concienciar a la gent jove el que implica penjar fotografies a internet.

En aquest primer vídeo podem veure com una adolescent penja una foto en internet. Després la treu, però ja és massa tard perquè ha anat passant de mà en mà.

En aquest altre veiem com els comentaris de gent que Sara desconeix es fan cada vegada més desagradables...

Polaroid

    En 1944, el món semblava moure's amb lentitud. Els viatges transatlàntics es realitzaven en pesats pots, els automòbils es desplaçaven per carreteres sinuoses i les fotografies eren revelades en laboratoris foscos. Però Jennifer, la filla de Edwin Land, no entenia per què havia d'esperar per veure les instantànies de les seves vacances. Quatre anys més tard, el seu pare llançava al mercat la Polaroid, una càmera capaç de revelar les imatges de manera automàtica en 60 segons. (TECTÒNICAblog)

    Cal recordar que abans de les càmeres digitals havíem d'esperar un temps per veure el resultat de les fotografies tretes. Aquest temps es va anar reduint fins a una hora.

Edwin Land

    Polaroid és una companyia nord-americana dedicada a la fabricació i distribució de càmeres i pel·lícula fotogràfica instantània.
     En 1928, un jove Edwin H. Land desenvoluparia el primer filtro polaritzador sintètic. Després de diversos anys de desenvolupament, en 1932 fundaria els laboratoris Land-Wheelwright, que en 1935 adoptarien la denominació actual de Polaroid.
     La comercialització del producte va començar en 1937. Tenia tantes aplicacions que aviat va tenir gran èxit, sent usat fins i tot pels militars, dels quals es va convertir en un important subministrador durant la Segona Guerra Mundial. No obstant això, la seva invenció més important arribaria en temps de pau.
      En 1947 sorprendria al món presentant davant la Societat Òptica Nord-americana la primera fotografia instantània: una càmera que revelava i positivaba la imatge en tan sol 60 segons. Aquest invent es convertiria en el vaixell almirall de l'empresa fins a l'aparició de la fotografia digital.

     Al febrer de 2008 Polaroid anuncia la fi de la fabricació de pel·lícula per a les seves càmeres, que va deixar de fabricar en 2007. Actualment la marca es troba en una fase de reestructuració buscant productes nous que fabricar aprofitant les sinergies amb els seus anteriors productes i realitzant una transició al mercat digital. (Article tret de Viquipèdia)

The impossible project és el nou nom de les Polaroid. La magia de les películass polaroid vuelve... con otro nombre. Article on ens explica la transformació.

POLAROID I L'ART
     L'arribada de la pel·lícula instantània, a mitjan anys quaranta, va revolucionar el concepte de la fotografia contemporània. El naixement de la càmera i la pel·lícula polaroid van suposar una revolució en la manera de crear imatges, era com tornar a uns orígens en els quals una fotografia tornava a convertir-se en objecte únic, a la manera dels primitius daguerrotipos.
     Nombrosos artistes van considerar a les càmeres Polaroid un fetitxe. Una exposició a Viena ofereix una mostra de l'adoració que Andy Warhol, Robert Mapplethorpe, Helmut Newton i molts altres creadors sentien per la fotografia instantània.
     Des de fotografies emblemàtiques com un retrat de Warhol amb una càmera Polaroid a les mans i signada per l'italià Oliviero Toscani, a rareses de Helmut Newton, l'exposició fa un recorregut per un llegat de fotos sorprenents.

Andy Warhol

Hockney

     Entre els artistes figura també l'espanyol Joan Fontcuberta, amb dos treballs -de finals dels 70 i principis dels 80- protagonitzats per interiors buits en un elegant blanc i negre. Fotògrafs com Aaron Siskind, Joan Fontcuberta i el mateix Walker Evans han experimentat en aquesta àrea.

Joan Fontcuberta, 2010

Fotògrafs espanyols amb una polaroid gegant.

Chema Madoz

El cinema i la fotografia

       Una fotografia en moviment es converteix en cinema, aquest és el principi bàsic, i més simple, que diferència ambdues arts: el moviment. Però no és l'única relació. El cinema li ha rendit constant homenatge a la fotografia. Aquí teniu un llistat de pel·lícules al llarg de la història del cinema, són algunes, però no les úniques.

1. Homes parapetats darrera d'un objectiu protagonitzen films com:

• Dolce Vita (1960) Una sèrie d'històries que se succeeixen durant una setmana en la vida d'un Paparazi que viu a la ciutat de Roma.. El personatge de Paparazzo ha donat nom durant dècades a un dels oficis fotogràfics més criticats i injuriats socialment, malgrat la indubtable demanda de les imatges que obtenen.
• Secrtets & lies (1996) Timothy Spall és un fotògraf social que, armat amb la seva camera, intenta aportar una mica d'il·lusió i alegria a la vida dels altres. I a més és el suport moral d'una família amb molts problemes, amb molts secrets, i amb poca franquesa entre els seus membres.
• Calendar (1993) Un fotògraf i la seva dona van capturant imatges d'antigues esglèsies per a un calendari.
• Pecker (1998) Edward Furlong interpreta a un jove fotògraf que és descobert després de realitzar una exposició amb imatges de la vida quotidiana del seu grup d'amistats. Fa una crítica al món de l'Art.

La Dolce Vita

2. Pel·lícules que tracten la fotografia amb fons romàntic.

• Els ponts de Madison (1995) Clint Eastwood és un fotògraf de National Geographic que utilitza un Nikon  per immortalitzar els ponts de fusta del comtat de Madison i per enamorar a Meryl Streep.
• La insuportable levitat de l'ésser (1988) Juliette Binoche documenta la primavera de Praga enmig del seu apassionat amor amb Daniel Day-Lewis.
• The Truth About Cats & Dogs (1996) Comèdia romàntica. Una veterinària amb èxit i presentadora de radi amb baixa autoestima li demana a la seva amiga la modelo si es fes passar per ella quan un fotògraf vol veure-la.
•  A lot like love (l'amor és el que té) 2005. És una comèdia romàntica. Noi coneix a noia amb la càmera. Noi dóna la càmera a la noia que es converteix en fotògrafa. Noi troba noia a través de les seves obres i es reuneixen.
• High Art (1998) Una jove dona que treballa en una petita revista s'involucra amb un fotògrafa, ambdues tracten d'explotar una a l'altra per a les seves respectives carreres, mentre s'enamoren.
• Els amants (Two lovers, 2008) Un drama romàntic sobre un solter dividit entre l'amiga de la família dels seus pares, amb la qual volen que es casi, i la seva nova veïna bella però volàtil. Joaquin Phoenix és un home abandonat per la seva dona amb tendències depressives i suïcides, que manté a ratlla en part per la seva afició a la fotografia.
• Tada, kimi wo aishiteru (Heavenly forest, (2006) Aoi Miyazaki y Meisa Kuroki viuen un amor gairebé impossible mentre desenvolupen la seva afició i, posteriorment, la seva professió com a fotògrafs.

 

Els ponts de Madison

3. Fotoperiodistes en un conflicte bèl·lic:

• L'any que vivim perillosament (1982) Linda Hunt interpreta a un fotògraf de premsa, que amb la seva càmera recorre Jakarta a la recerca de notícies.
• La jaqueta metàl·lica (1987) Després d'una traumàtica instrucció com a infant de marina, Matthew Modine viu la guerra del Vietnam com a reporter de guerra carregant amb una o dues Nikon en plena ofensiva del Tet.
• Salvador (1986)Un periodista, amb mala sort en els EUA, condueix a El Salvador per fer la crònica dels esdeveniments de la dictadura militar de 1980 ...
• Les flors de Harrison (2002) Quan un reporter de Newsweek desapareix en la guerra a Iugoslàvia, la seva esposa viatja a Europa per trobar-ho.
• Triage (2009) Un corresponsal de guerra vuelve antes de tiempo a casa sin su compañero.
• Sota el foc (1983) Tres periodistes en un triangle amorós estan involucrats en una intriga política durant els últims dies del règim corrupte de Somozoa, Nicaragua, abans de la revolució popular en 1979.

 
4.  Les instantànies resolen o motiven crims en multitud de films negres o policíacs.

• La finestra indiscreta (Alfred Hitchcock, 1954) Un accidentat James Stewart, espia al veïnat amb una càmera reflex i un potent teleobjectiu.
• Una cara con Angel (1957) El fotògraf de modes Dick Avery fa una sessió de fotografia en una llibreria de Greenwich Village. Posteriorment, Avery examina les fotos i veu a Jo en el fons d'un sol tret. Ell està intrigat per la seva aparença única, igual que Maggie Prescott, l'editor d'una revista de moda.
• Blow up (1966) David Hemmings és un prestigiós fotògraf de modes, que retrata a les més fabuloses models. Però també es veu immers en la resolució d'un misteri, mentre passeja per Londres prenent fotografies més personals
• Memento (Christopher Nolan, 2000), les fotografies es converteixen en la memòria del seu amnèsic protagonista. Guy Pierce utilitza de forma extensiva les polaroids per generar referències i records artificials en la seva cerca de venjança per la mort de la seva esposa, salvatgement violada i agredida.
• Alphaville (1965) Lemmy Caution es passeja per la ciutat de Alphaville armat amb una pistola i una camera fotogràfica, i ambdues són disparades a tort i a dret.
• Llàgrimes negres (1998) Un tímid fotògraf i documentalista, Fele Martínez, és assaltat per dues drogoaddictes mentre passeja a la nit amb la seva càmera. I a partir d'aquí es veu embullat en una complexa relació amb la bogeria.
• Los ojos de Laura Mars (1978) Laura Mars és una reeixida fotògrafa de moda i publicitat. El Detectiu John Neville assenyala similituds entre el seu art i les fotografies d'escenes de crims reals. Malgrat sospitar d'ella, aviat s'adona que ella no ha participat en cap dels delictes, sinó que pot veure el que està succeint a través dels ulls de l'assassí.
• Retrats d'una obsesió (2002) Un empleat d'un laboratòri de fotografia s'obsesiona amb una jove familia. 

La finestra indiscreta

5. Biopics i històries reals

• L'ull públic (1992) Basada en el fotògraf Weegee, que va recórrer Nova York a la recerca de successos amb la seva càmera de 4×5″, preajustada a f/16 i 1/200 s, enfocada a 3,3 metres, i amb un flaix de llums.
• Retrat d'una obsessió (2006) Fals biopic de la fotògrafa Diane Arbus, a la qual coneixem com a assistent del seu marit, un fotògraf de moda, i que acaba adoptant la professió i un estil personal i característic amb la seva camera de doble objectiu.
• Photographing fairies (1997) Un fotògraf obsessionat amb tractar de refutar la "fotografies" de les fades fetes per dues nines. Hi ha una altra versió sobre aquesta història verídica. Fairy Tale: A True Story (1997)
• Les noies del calendari (2003) Relata els esforços per recaptar fons de l'Institut de la Dona per a un hospital local. Decideixen posar nues per a un calendari el que es converteix en una sensació en els mitjans de comunicació.

 
6. Poètiques

• Amélie (2001) i el seu pretès van recorrent els photomatons de les estacions de ferrocarril de París intentant descobrir qui és el misteriós home que es fotografia en totes elles amb semblant impassible.
• Smoke (1995) Harvey Keitel munta tots els dies a la mateixa hora la seva Cànon sobre un trípode per prendre una imatge des de la cantonada on té el seu estanc.

Smoke

7. Ciència ficció

• Spiderman. la tapadora del super-heroi és el seu treball en la premsa com a fotògraf.
• Soy el numero cuatro (2001) Dianna Agron interpreta a una adolescent en l'institut, amb aspiracions a ser la paparazzi local i s'enamora d'un noi amb superpoders.

 

 "Fotografia y el cine. Atrapar el tiempo o dejarlo correr".  Article publicat a "El Mundo".

Fotografies trucades

NO TOT ÉS EL QUE SEMBLA

   Sempre es suposa que la fotografia capta un moment exacte i que es inalterable. la validesa de la fotografia com a document irrefutable de la realitat no es va perdre amb l'aparició de les primeres càmeres digitals com caldria pensar, sinó que això és alguna cosa innat al propi mitjà, doncs ja des dels inicis, des de sempre s'ha alterat el contingut original de les fotografies, molt abans de la invenció del programari de retoc. En un principi era per qüestions polítiques i ara és més per estètica.

   El retoc fotogràfic és una tècnica que permet obtenir una altra imatge modificada, ja sigui per aconseguir una millor qualitat o més realisme, o per obtenir una composició totalment diferent que distorsioni la realitat. Per dur a terme aquest procés, s'utilitzen majoritàriament programes informàtics.

   Utilitzant diferents tècniques de retoc fotogràfic és bastant simple millorar la qualitat de les imatges originals processades, aconseguint així un resultat notablement superior en qualitat pel que fa a la imatge original. A més també poden aconseguir-se efectes impactants o simplement corregir diversos errors en les imatges originals. Abans de l'existència de la fotografia en color era molt freqüent emprar aquarel·les líquides o altres pigments per oferir la imatge acolorida. També es retocaven els negatius fotogràfics per eliminar imperfeccions. (Vikipèdia)

   En el blog Scientific American hem trobat algunes fotografies.

EEUU 1865

Stalin 1930

• Joseph Stalin, es va dedicar a esborrar als seus enemics de les imatges. En aquesta foto, un comisari va ser tret de la fotografia  després d'haber perdut el favor del dictador soviètic.
• En aquesta fotografia feta pel fotògraf  Mathew Brady, es veu al General William Tecumseh Sherman posant amb els seus generals. Fixau-vos com un nou general va ser afegit a l'escena final!! 

Berlin, 1945

• Aquesta fotografia publicada a una revista soviètica presa en finalitzar la Segona Guerra Mundial, va ser dràsticament retocada afegint més fum  per potenciar el seu dramatisme i eliminant rellotges extra que portava el soldat que subjecta al que sosté la bandera, per no donar aquesta imatge del pillatge per part de les tropes.

1917

• Dues joves cusines, Elsie Wright i Frances Griffiths, van fer una sèrie de fotografies que mostren unes petites fades. Aquestes fotos van causar sensació en la seva època , i encara que alguns deien que eren falses, molts van creure que eren reals. Anys després, les cosines van admetre que les fades eren en realitat  figures de cartró que van col·locar en l'escena. No obstant això, van continuar afirmant que havien vist a les fades. Hi ha dues pel·lícula que tracta aquest tema: Fotografiant fades de 1997 i Fairy Tale. A true story de 1997.

1997

• Després de 58 turistes van ser assassinats en un atac terrorista en el temple de Hatshepsut en Luxor, Egipte, el tabloide suís Blick va pintar digitalment de vermell un toll d'aigua perquè semblés la sang que sortia del temple.

Per veure més fotografies històriques trucades anu al blog Four&six.

El tesoros de nuestros abuelos. Nicolas Henry.

Nicolas Henry

    "La idea era soñar. Por medio de palabras e imágenes. Soñar con la libertad, porque quizá nunca fuimos tan libres como cuando tuvimos inocencia. El fotógrafo y escenógrafo francés Nicolas Henry ha invitado a éstas y a otras personas longevas a echar la vista hacia atrás y reflexionar sobre lo que queda del niño que un día fueron. A tal fin, les propuso un juego: recrear las cabañas en las que hoy guardarían sus secretos, sus tesoros, lo que custodian a buen recaudo y mejor los representa. El resultado es Les cabanes de nos grand-parents (Las cabañas de nuestros abuelos), una bellísima colección de fotografías que componen un retrato de la humanidad através de la vejez.

    Desde el desierto de Mali hasta un jardín de Sydney. Desde el suntuoso palacio de un descendiente de mercaderes en Rajastán hasta un suburbio de Shanghai. Desde los amuletos de un hechicero de Vanuatu, en el Pacífico Sur, hasta la barca de pesca del brasileño Raymundo Germano da Cruz. Un gran teatro del mundo de nuestros mayores. Decorados que narran los sueños que habitan junto a sus jaimas, saris, sombrillas, fotos enmarcadas o libros de páginas amarillentas. La riqueza y la pobreza. La ostentación y el recato. El recuerdo de largas vidas entre praderas, montañas, volcanes, rascacielos, palacios, chabolas y árboles, decenas de árboles viejos y recios, poblados de ramas legendarias y rebosantes de sabiduría. 

    "Todo cambia demasiado deprisa. He querido fijar la historia de un mundo que quizá mañana habrá desaparecido", explica Nicolas Henry desde París. "Naturaleza. Tradición. El significado de la madurez, de la transmisión de valores de unas generaciones a otras. Algunas de estas personas hablan lenguas que sus nietos nunca aprenderán. Pero este proyecto también ha supuesto volver al jardín de la casa de mis abuelos, donde yo jugaba de niño."

  

    Todo empezó en ese mismo hogar de Rambouillet, 50 kilómetros a las afueras de París. Nicolas reprodujo allí en 2003 los escenarios de su infancia y fotografió a sus abuelos dentro de ese rincón de la memoria. Animado por el artista Christian Boltanski, uno de sus profesores en la escuela de Bellas Artes de París, decidió multiplicar aquellos dos retratos representando una escenografía diferente con cada nuevo personaje.
    Eso fue lo que hizo durante 2005 con otros 40 ancianos franceses. También fotografió a decenas de abuelos en sus cabañas durante años mientras participaba en la odisea de Yann Arthus-Bertrand titulada "Seis mil millones de otros", una mirada hacia los habitantes del planeta a través de 5000 entrevistas filmadas en 75 países. Finalmente, entre 2009 y 2010, Nicolas dio la vuelta al mundo con su ayudante Tomás para culminar otros 160 retratos. El proyecto terminará el mes próximo, cuando comience a escribir las reflexiones de los protagonistas de estas imágenes, que tiene previsto publicar en un libro de la editorial Actes Sud. El momento no puede ser más oportuno para reflejar una realidad: avanzamos sin freno hacia un mundo más envejecido.

 

   "Las fronteras son líneas imaginariasque sólo existen en la mente; la tierra debería pertenecernos a todos nosotros", susurra Fadimata desde la noche desértica en Mali. "Nada en la vida es eterno. Hubo días en los que tuve que vender mis zapatos o mi manta, y otros en los que coseché el fruto de la tierra. Los niños son nuestra única riqueza, porque hoy muchos de los grandes árboles han desaparecido", añade Mamoudou desde Burkina Faso. A modo de traviesa despedida, Julia y sus compañeros de partidos de voleibol en Rusia proclaman: "Si el silencio impera, no sentimos nostalgia, simplemente nos consideramos felices por permanecer juntos. Sueño con que algún día mis amigos y yo saltemos en paracaídas vestidos con nuestros uniformes de voleibol. ¡El viento nos hará cosquillas!". (Quino Petit, El País Semanal)

Fotomuntatge

     El  fotomuntatge és una tècnica consistent en la unió de fotografies, parts de fotografies i/o productes impresos en un collage. Els  fotomuntatge solen servir per obtenir imatges que no es podrien capturar amb una foto natural.


     El fotomuntatge va ser un dels primers elements de transgressió de l'objecte fotogràfic, els creadors del segle XX van veure que d'aquesta manera es podia manipular la realitat. La superposició de fotografies i el canvi de context va ser un dels recursos més utilitzats en aquesta època, tant en els cercles artístics, com en el comercial o en l'àmbit politic. El fotomuntatge servia també per fer critiques socials, polítiques o artístiques. O tot lo contrari, com a  propaganda política

     L'art del fotomuntatge va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920 a Berlín, Alemanya.  Els seus màxims exponents varen ser:  John Heartfield, Hannah Höch,  Raoul Hausmann, George Grosz i Johannes Baader.

Hannah Höch

Raul Hausmann

John Heartfield

"Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política." Per saber més anau al link Dadá i els fotomuntatges.

     Els orígens de l'art pop es troben en el dadaisme, en la poca importància posada en l'objecte d'art final i en l'ús del collage i del fotomuntatge.

Richard Hamilton

Andy Warhol

     Hi ha molts d'artistes contemporanis que fan servir el fotomuntatge com a recurs artístic, per exemple: nicolas-de-lekuona, jesse draxler, Julia Fullerton, Joan Fontcuberta, etc.

Joan Fontcuberta. Levitació.