Mor assassinada la fotògrafa Leila Alaoui.

    La fotògrafa marroqui Leila Alaoui és assassinada a Burquina Fasso!!!! L'artista treballaba en un documental sobre les dones per a Amnistia Internacional. El País

L'artista amb la seva obra al fons: Els marroquins.

    Va considerar que la fotografia i l'art podien ser utilitzats per a l'activisme social, optant per centrar el seu treball en les realitats socials, d'identitat nacional i diversitat cultural, la migració i el desplaçament forçat.

   Del treball titulat Els marroquins, l'artista comenta:

La mayor dificultad, cuenta Leila, fue convencer a la gente para que se quedara quieta “en un país en el que las personas tienen aprensiones supersticiosas frente a las cámaras y consideran a menudo la fotografía como una forma de robarle el alma a la gente”.

Tras haber sorteado unas cuantas negativas y pasar un rato intentando persuadir a los viandantes, la joven finalmente logró convencer a algunos. La mayoría de las veces no ha tenido derecho al error. Dice que son las exigencias de la espontaneidad: “Intimidados por el flash, se van inmediatamente del estudio tras la primera toma dejándome solo una oportunidad para hacer la foto” Huffington Post

Migracions a l'art contemporani

Agència magnum

Podem llegir a la pàgina web de l'agència fotogràfica Magnum:

   "Magnum Photos és una cooperativa fotogràfica de gran diversitat i distinció on els propis fotògrafs són els seus membres i propietaris. Amb una poderosa visió individual, els fotògrafs de Magnum ens fan una crònica del món i interpreten la seva gent, esdeveniments i personalitats."

        La història de Magnum comença dos anys desprès de la Segona Guerra Mundial, a l'any 1947, quan un grup d'amics i fotògrafs s'uniren per  retratar el mon que s'obria davant d'ells. Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, George Rodger i David "Chim" Seymour, armats amb un nou tipus de càmeres fotogràfiques petites i mès fàcils d'utilitzar varen recorrer el mòn donant-mos una visió que fins llavors era desconeguda. Tràgicament, dos dels quatre fundadors - Capa i Chim - van morir en una dècada cobrint altres guerres.

China. 1948. Henri Cartier-Bresson ©Magnum Photos

ITALY. Naples. 1943, Capa with Rodger. ©Magnum Photos

  Capa, diu George Rodger, "va veure un futur per a nosaltres amb aquesta combinació de càmeres mini i maxi-ment." Es barrejava llavors la idiosincràcia del fotògraf i l'artista que residia en ells. Van trencar els esquemes estètics de l'època i van portar a la fotografia pel cap alt alt de les Belles arts.

     L'agència es va crear com una cooperativa on els fotògrafs es quedaven amb els drets d'autor de les seves obres i les hi venien a les diferents revistes i diaris que estiguessin interessats. Això va ser un gran canvi en la llibertat dels fotoperiodistes, ja que no estaven lligats als dictàmens de les Revistes (Life, etc.) A partir d'ara podien fotografiar les seves pròpies històries i dedicar-li el temps que ells desitjaven. La cooperativa Magnum va possibilitar que els fotoperiodistes documentessin molts dels fets més importants de la història del segle XX.

    Els quatre fotògrafs es van repartir el món: Cartier-Bresson India i Asia, Cappa els Estats Units, George Rodger Africa i David Seymur Europa. I poc a poc més fotògrafs es van unir a aquest gran projecte.

Henri Cartier-Bresson

INDIA. Kashmir. Srinagar. 1948.

David Seymur, Paris 1936

Robert Capa, Guerra Civil Espanyola, 1936

George Rodger, Sudan, 1949

George Rodger.

El prestigiat i premiat editor de fotografies anglès Colin Jacobson denuncia que l'Agència Magnum últimament ha permès que s'utilitzin diverses de les seves fotografies en anuncis. Colin sosté que això amenaça els principis originals de l'agència i que crea un precedent perillós.

     "Magnum es famosa por sus objetivos humanitarios. Su nombre es sinónimo de honradez e integridad. Se fundó hace casi 50 años, sobre la base de que la responsabilidad individual del fotógrafo era lo más importante, así como el respeto a los sujetos fotografiados. Ejemplos recientes de publicidad con imágenes periodísticas que emplean las fotografías de Magnum demuestran los problemas que surgen cuando se vuelven a usar imágenes editoriales en un contexto totalmente nuevo y comercial. Los anuncios para Pepe jeans y finanzas Fiat utilizan fotografías de Martin Parr, un miembro relativamente nuevo de Magnum. Estas fotografías constituyen un uso secundario e intencionado de imágenes, alejadas de su propósito y contexto originales, y acompañadas por encabezamientos que conscientemente son insultantes para los individuos representados."

FOTOGRAFIA DE GUERRA

Recorregut per les millors fotografies de guerra. Impactant.

Reporteros sin Fronteras. En la seva ppàgina de presentació diuen: "En alguns països un periodista pot passar diversos anys a la presó, per una paraula o una foto. Perquè empresonar a un periodista és eliminar a un testimoni essencial i amenaçar el dret de tots a la informació, Reporters sense Fronteres, fundada en 1985, treballa diàriament per la llibertat de premsa".

FOTOPERIODISME: The Bang Bang Club

Pelicula sobre un grup de fotoperiodistes que denunciaren l'Aparheid de Sudàfrica. Greg Marinovich, Joao Silva (mor a Afganistan per culpa d'una mina antipersona al 2010), Ken Oosterbroek  ( mor a Sudàfrica d'un tret al 1994) i Kevin Carter (es suicida desprès de la mort del seu company i amic Oosterbroek).

Hi ha un documental molt interesant fet per Canal +. Aquí abaix podeu veure una part.



Per més informació anau a  aquest blog La Fotografia Hoy hi trobareu les altres dues parts del documental. Tammbé ens explica més coses a la pàgina Ken Oosterbroek & Kevin Carter.

Ken Oosterbroek

Greg Marinovich

Joao Silva. Fotografia treta després de que rebre un tir de mort Oosterbroek (darrera) i ser ferit  Marinovich (davant).

"Nina i voltor", Sudan. Fotografia treta per  Kevin Carter.