Minimalisme en la Publicitat

Quan la creativitat es troba amb la simplicitat. Crear una idea minimalista i efectiva és una tasca molt difícil, és necessita una idea molt brillant. Fixau-vos en aquests anuncis que he trobat al bloc Coloribus.

Menjar japonè. Servit a partir de les 11.

 Heineken. Red Social des de 1873.  

Whiskas menjar de moix.

 El suport a les víctimes d'abusos sexuals.

Imatges subliminals

    Des que la persona s'aixeca al damatí és estimulada per constants missatges visuals i sonors. Els diferents mitjans de cominicació han fet servir alguna vegada els misatges subliminals, sobre tot en l'àmbit de la publicitat.

    Però què és un missatge subliminal, o imatge subliminal?  Segons Wikipèdia: Un missatge subliminal és una senyal o missatge dissenyat per passar per sota (sub) dels límits normals de percepció. Pot ser per exemple, inaudible per a la ment conscient però audible per a la ment inconscient o profunda; pot ser també una imatge transmesa d'una manera tan breu que passi desapercebuda per la ment conscient però així i tot, percebuda inconscientment. Cal destacar que un consens gairebé total entre psicòlegs i investigadors va arribar a la conclusió que els missatges subliminals no produeixen un efecte poderós ni durador en el comportament.

L'ingredient subliminal preferit (com gairebé tots els missatges d'aquest tipus), tracten sobre temes sexuals, i moltes vegades ho podem apreciar de manera simple i explícita, com a la primera imatge, o a moltes altres amb una certa ambigüitat.

El SOL 2011

SOL: Festival Iberoamericano de la Comunicación Publicitaria.

La darrera edició d'aquest festival de publicitat va ser al maig de 2011. Aquí podràs accedir a les companyies que van aconseguir alguns dels guardons, i als anuncis premiats. Palmarès.

La Sra Rushmore  és un nom de ficció, però a qui l'agència publicitària l'ha construit una casa. Entra a la seva pàgina web i passetja't pel seu pis. El seu anunci guanyador a SOL ha estat  "Gestoria de nombres"  d'Aquarius.



És molt interessant entrar i veure els dissenys de les pàgines web d'aquestes Agències de Publicitat. El Laboratorio,  saatchi & saatchi, DDB España  , Villarrosàs (Verí,  La boda más pura), Leo Barnett (Fiat) o Santamarta ( American Nike)

Els anunciants usen les xarxes socials i internet per interactuar amb un producte. En aquest certàmen hi trobam dos exemples: La Despensa Ingredientes Creativos  (Pequeño y poderoso, SKIP) on es fa un experiment amb un llançol i a sa pàgina web pots fer-hi un seguiment. S'altre exemple és de Doubleyou amb l'ajuda de Hotmail el protagonista conquistarà a la seva al·lota 30 días para conquistar a Julia.

La companyia mexicana Circus marketing (Axe), la filial argentina de Y&R  (cerveza Quilmes) o la filial portuguesa almaBBDO.
 
Shackleton, amb l'anunci de Spanair per Nadal "Equipaje inesperado" (Pequeño y poderoso)



McCann Erikson . El seu anunci guanyador en SOL ha estat per Cuatro sentidos de Campofrío.
Ogilvy amb l'anunci  El último libro del mundo, aquest anunci s'ha fet per una llibrería a Mèxic, que té una altra campanya molt interessant per fer lleguir a la gent al metro: Metrolibro

Anuncis solidàris
Germinal Comunications: Médicos sin fronteras té com a protagonista del seu anunci al director de cine J.L.
 Berlanga. Pastillas contra el dolor ajeno

 Pagès BBDO:  Yo nado con Marcos
JWT amb les campanyes per Cruz Roja Mexicana i Unicef per Haití



Gap's es una agencia publicitària que fa molta feina per ajuntaments o comunitats autònomes, mirau-vos aquest video de quant valen les coses que s'espenyan a la ciutat de Pamplona: Civismo 

He trobat tres llocs molt interessants que tractan sobre spots publicitaris:

1. Solospots. En aquest blog trobaràs diferents anuncis comentats. També té una pàgina a youtube Solospots.
2. Coloribus és un arxiu de publicitat mundial. 
3. Los mejores anuncios de televisión. És una pàgina molt interactiva.

Martin Vaugh.

Martin Waugh combina art i ciència per capturar la  infinita bellesa dels líquids.

   Els usos creatius de l'alta velocitat de fotografia fan possible capturar les àgil corbes de líquid. Variant la grandària, velocitat i posició de gotes, així com el color, la viscositat i la tensió superficial, Martin crea un panorama de color, moviment i la intriga.

El propi Martin Waugh diu:

    Les Líquid-Escultures són els fluids en moviment, congelades en el temps per un centelleig de llum. Aquestes són les gotetes presenciades durant la seva descomposició. Jo orquestro aquestes escultures de precisió deixant-les caure amb una sincronització precisa. Atès que la naturalesa segueix el seu curs, jo fotografio el desplegament de les formes utilitzant una càmera digital i un flaix electrònic.

Instig a la multitut de formes amb la variació de la gotes de trajectòries i manipular les seves propietats físiques. Color, viscositat i la tensió superficial es controlen amb tint, la glicerina i sabó.

Els fluids en moviment fascinen els meus sentits. Assec el seu àgil i fàcil corbes: les estructures que traduïen un perfecte equilibri de forces dinàmiques. Que fa pessigolles a la memòria física, com un perfum evoca un oblidat barreja de sentiments".

Alan Sailer. Instants impossibles

La majoria de voltros probablement heu vist la famosa imatge de la poma de Edgard Edgerton que es va disparar i fotografiar amb una càmera d'alta velocitat.

Dons el fotògraf californià Alan Sailer ha convertit aquesta tècnica en el seu leitmotiv. Es dedica a fotografiar instants impossibles de percebre per a l'ull humà en objecte del seu art. Va començar a experimentar amb la fotografia d'alta velocitat a finals del 2008 i té una pàgina a la xarxa social de fotografies Flickr on penja els seus treballs i explica tot el procés.

Li agrada disparar amb un rifle d'aire. Ha creat un sistema que li permet capturar el moment exacte que el projectil perfora l'objecte (flors, fruites, objectes nadalencs, ...) creant una imatge en fotografia d'alta velocitat.

 
Alan Sailer tracta abans els seus objectes per poder fer més impressionant la seva fotografia en el moment just moment de l'impacte. Les flors o fruites per exemple les congelar en nitrogen liquit, i els adorns nadalencs per exemple els emplena amb líquids com pintura.

 En el programa de TV3 Espai Internet podeu veure una notícia sobre aquest fotògraf.

Harold Edgerton. La llum estroboscòpica.

Cavalls en moviment, 1873. Muybridge.

   A finals de 1800 científics/inventors com Muybridge i Marey (influenciat per les imatges dels cavalls en moviment tretes per Muybridge) van desenvolupar una sèrie d'astúcies cinematogràfiques per analitzar el moviment. Aquestes tecnologies van permetre observar el temps i l'espai d'una manera més enllà de la capacitat normal d'un ésser humà, creant un sentiment de major consciència del nostre pas a través del temps.

Marey. 1894

   En aquest grup de científics/inventors podem incorporpoara a Harold Edgerton,  inventor en la dècada del 1930 d'un procés fotogràfic sobre la base de l'estroboscopi. Un estroboscopi genera breu i repetides ràfegues de llum que permet veure objectes que es mouen ràpidament en una sèrie d'imatges estàtiques, com si d'imatges congelades es tractessin, en lloc d'una única imatge contínua. Se l'ha descrit com l'home que va saber parar el temps.

   Mitjançant la sincronització dels centelleigs estroboscòpics i l'objecte en moviment, es van prenent una sèrie de fotografies a través d'un obturador obert a un ritme de molts centelleigs per segon. D'aquesta manera Edgerton aconsegueix, a partir de velocitat molt alta, detenir la fotografia en acció.

L'atleta Pete Desjarding, 1940. H. Edgerton

    Utilitzant aquest mètode les imatges d'Edgerton ens revelen detalladament aspectes inèdits de la realitat. Edgerton va ser capaç de fotografiar coses com a gotes de llet caient dins d'un plat i bales atravesant pomes o diverses fotografies d'esportistes descomponent els seus moviments, resultant en imatges apreciables per la seva bellesa artística i el seu valor per a la indústria i la ciència.

H. Edgerton, 1964

Gota de llet: Edgerton, 1957

 Video explicatiu en anglés de Harold Edgerton. És un extracte d'un antic documental de National Geographic

   Jackson 5’s utilitzaren aqueta tecnologia als anys 70 en el seu videoclip“Blame it on the Boogie” , així com Amii Stewart a “Knock on Wood".

From here on

   "Tots reciclem, fem curta i pega, remixeam i pugem continguts. Podem aconseguir que les imatges facin el que sigui. Només necessitem un ull, un cervell, una càmera, un telèfon, un ordinador, un escàner, un punt de vista". Aixì comença el manifest de Joan Fontcuberta, Martin Parr, Joachim Schmid, Erik Kessels i Clément Chéroux per l'exposició "From here on"  a Arlès.

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1958) és un artista pluridisciplinar: fotògraf, docent, crític, editor i comisari d'art.
Martin Parr (Regne Unit, 1952) és un fotògraf britànic membre de l'Agència Magnum des de 1994. Reconegut internacionalment pel seu particular acostament a la fotografia de documentació social. La seva obra es caracteritza pel sentit de l'humor i la ironia de la seva mirada sobre l'estil de vida de la gent corrent a Gran Bretanya.

Martin Parr

Joachim Schmid (Alemanya, 1955) és un artista que ha fet feina amb fotografies trobades des dels anys 80.

Joan Fontcuberta

Joachim Smidt

    A l'expossició participan 36 artistes: Adrian Sauer, Andreas Schmidt, Aram Bartholl, Claudia Sola, Constant Dullaart, Corinne Vionnet, Cum*, David Crawford, Doug Rickard, Ewoudt Boonstra, Frank Schallmaier, Gilbert Hage, Hans Aarsman, Hermann Zschiegner, James Howard, Jenny Odell, Jens Sundheim, John Haddock, Jon Rafman, Josh Poehlein, Kurt Caviezel, Laurence Aëgerter, Marco Bohr, Martin Crawl, Micheal O’Connell a.k.a Mocksim, Mishka Henner, Monica Haller, Nancy Bean, Pavel Maria Smejkal, Penelope Umbrico, Roy Arden, Shion Sono, The Get Out Clause, Thomas Mailaender, Viktoria Binschtok, Willem Popelier.

    El que tenen en comú els artistes d'aquesta exposició és el valor qué es dona a l'artista amater a expenses de l'autor.

   L'obra d'aquests artistes es podria englobar en el que Fontcuberta denomina posfotografía: "La fotografía tradicional es una mediación entre la realidad (el mundo visual) y el espectador; la posfotografía constituye la sustancia misma de ese mundo visual. La fotografía ofrece una mirada histórica; la posfotografía es más rápida que la historia. La fotografía vive en soportes físicos; la posfotografía, en la pantalla. La fotografía se disuelve en la imagen; en el futuro tenderemos a formas visuales cada vez más híbridas y de lectura multisensorial. Muchas quimeras de la ciencia-ficción están al alcance de la mano". (El País)

15 seconds of fame, 2010. Aram Bartholl

Beijin. Corinne Vionnet

A new American Picture. Doug Rickard

  En Nova Fotografia Americana, Doug Rickard, fundador i editor del American Suburb X, usa Google Street View per retratar la vida als Estats Units des del punt de vista de la recerca en Internet del gegant dels ulls omnipresents. Recollit en forma de llibre a partir de fotografies tretes del carrer, mostra la realitat interior de la ciutat per a aquells no familiaritzats amb la vida fora de la seguretat de classe mitjana Amèrica.