Chema Madoz. Poesia Visual

    Podem gaudir de l'entrevista al fotògraf Chema Madoz (Madrid, 1958) i conèixer el procés de realització de les seves obres, els autors que li han inspirat al llarg de la seva carrera i la seva manera particular de veure la realitat. Les seves obres estan emmarcades dins de la Poesia Visual.

 
   Chema Madoz és una de les grans figures de la panoràmica fotogràfica del nostre país i un referent internacional. Té, entre altres, els següents premis: Kodak, PhotoEspaña i el Premi Nacional de Fotografia d'Espanya.

Tipografia

    El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, defineix la tipografia com "l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o, més concretament, el procediment d'impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper".

   Stanley Morison defineix la tipografia com: L'art de col·locar correctament el material d'imprimir, d'acord amb un propòsit específic: el de col·locar les lletres, repartir l'espai i organitzar els tipus amb vista a prestar al lector la màxima ajuda per la comprensió del text. (Vikipèdia)

   És molt important tenir present què es vol comunicar, perquè això definirà quin tipus és el més representatiu per a la intenció buscada a cada disseny o escrit.

    El prestigiós dissenyador gràfic Enric Satué (Barcelona, 1938) escriu al seu últim llibre que, dels 50.000 tipus de lletra que aproximadament s'han dissenyat al llarg de la història de la tipografia, "únicament un 5% de les lletres poden aspirar a ser potencials obres d'art". Els altres, afegeix, "són massa", "farciment" o "fugaços productes de fantasia per atendre modes passatgeres".
La tipografia, comenta Enric Satué, "és un transmissor de coneixements de primera magnitud, el vehicle amb què ens relacionem més". ("Quan la fotografia és art", article al el Periodico, 17-12-2007)

  

Petita història de la tipografia

   Tot comença amb la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450 per Johanes Gutenberg (1400-1468). L'invent s'estén ràpidament per Europa, principalment França i Itàlia. Són els gravadors i els impressors els que van dissenyant les tipografia per a les impressions dels seus propis tallers.  Es basen en les cal·ligrafies antigues i de la seva època (romana, gòtica, carolíngia, etc.) i les van, a poc a poc, adaptant per al nou invent.

   

Línea de temps

Línia de temps dels mitjans de comunicació realitzada per Gerardo Lozada.

 

Pila de coses

   Què volem dir amb una pila de coses? Objectes del mateix estil o forma amuntegats/col·locats de manera ordenada o desordenada.

   A partir del S. XX trobam una sèrie d'artistes fan feina amb aquest concepte d'apilar coses principalment en el camp de l'escultura. Aquests artistes pertanyen als següents moviments artístics: Art Povera, Nou Realisme, Land Art o l'Art Conceptual.

Untitled (Metamorphosis),1976. Pistoletto

South Bank Circle, 1991. Richard Long. Tate gallery.

Snow balls, Andy Goldsworthy

Gaz à Tous les Étages, 1961. Arman

      Durant els darrers anys ens hem trobat amb artistes o amateurs que es dediquen a fotografiar objectes perfectament col·locats, principalment disposats sobre una superfície plana i en format rectangular. Pot ser per color, per forma, per tema o altre característica comuna. Podeu fer una ullada a Things organized neatly.

Ara et toca a tu fotografiar un cúmul d'objectes de la mateixa índole, color o forma de manera artística. Els objectes poden estar ordenats o desordenats.

 

Rubén Gutiérrez

Marta Bordoy

Patrò i simetria

Carlo Cafferini

Propiedad privada per mingusmutter

    La simetria i els patrons ens envolten, tant en l'entorn natural com urbà. De fet el concepte de simetria i el de bellesa estan molt lligats al llarg de la història de la humanitat. Per tant, és un tema ideal per a fotografiar creant composicions molt interessants.

    Des del moment en el qual el patró és un elements que es repeteixe apareix, inherentment, el concepte de ritme en les composicions.

Hi ha dues formes de fotografiar un patró o una simetria:

1. Mantenint la regularitat, l'ordre i la seqüència matemàtica
2. Trencar la composició introduint un element diferent o trencar les pautes internes i dominants de la imatge. 

Chad Baori Stepwell, Rajasthan, India, 2016, Steve McCurry

Contrallum

 

Passes per fer un bon contrallum:

1. Escollir l'objecte, el subjecte o el perfil de la ciutat que es vol fotografiar. Ens interessa que la seva silueta sigui fàcil de reconèixer.

2. Una potent font de llum: natural o artificial. Col·loca l'objecte/subjecte que vols fotografiar davant de la llum, entre la cambra i la font de llum . És a dir, el sol quedarà darrere de la silueta que vols fotografiar.
   La millor llum per a aquest tipus de fotografies és la solar. Especialment l'alba o el capvespre són un bon moment per a fer aquest tipus de fotografia, ja que el sol està més baix i resulta més fàcil fotografiar la silueta. A més, la gamma dels colors en aquestes hores del dia són més pictòrics.

3. Convé que el fons sigui neutre, sempre que no estigueu fotografiant la silueta d'una ciutat o un paisatge.

Civils fugint de Basra, Iraq, 2003 por Paolo Pellegrin

Paisatge urbà

    La fotografia de paisatge urbà no es tracta només dels edificis. De fet, les persones, els cotxes, els cartells, el cel o l'horitzò poden ser una part important de la fotografia.

    També és important el punt de vista. Tan interessant pot ser treure una fotografia des de baix (un carrer, una plaça) com des d'adalt (des d'una finestra o d'un terrat). Altres aspectes a tenir en compte són per exemple: els reflexes dels cristalls dels edificis, l'hora (nit o dia), les ombres o els contrallums.

Roma, 1959 per Henri Cartier_Bresson

Ernst Haas. new York, 1951