Miralls

     El mirall ha estat durant molt temps un interessant recurs artístic. Es juga amb el reflex i amb el que hi ha darrere del mirall com en l'obra de Lewis Carroll (Alicia a través del mirall).

     Aquí hi ha uns curiosos exemples de retrats amb miralls...el cas estrany és que es veu reflectit l'exterior, la qual cosa envolta a la persona fotografiada en lloc del propi reflex.

El paisatge.

        El tema del paisatge ha estat un gènere recurrent en la història de l'Art. Per tant, amb la invenció de la fotografia el tema s'ha mantingut i ha cobrat altres dimensions. A més, és un tema poc controvertit.
        És un tema molt canviant, es a dir, un mateix paisatge pot ser diferent depenent de l'època de l'any, del temps que faci, de l'angle des del qual ho fotografiem i de l'enquadrament que escollim. 

Ansel Adams

        La fotografia més antiga de la qual tenim coneixement va ser el paisatge Vista des de la finestra, realitzada per Nicephore Niepce en 1826.  A causa de l'escassa sensibilitat dels primers suports utilitzats pels primers fotògrafs, els paisatges urbans o rurals són fotografiats quan no hi ha gens en moviment a fi d'evitar que sortissin borrosos (l'exposició d'aquesta primera fotografia va ser de vuit hores). 

Vista des de la finestra, Niepce

       A pesar que la tècnica fotogràfica va anant avançant al llarg de la seva història, molts fotògrafs han continuat fent fotografies evitant a les persones en persecusió de la naturalesa pura sense les intrusions humanes. L'interès s'ha dirigit a les formes naturals, la llum, la metereologia, etc. Per tant, molts dels grans fotògrafs paisagistes han estan fervents defensors de la preservació de la natura com Ansel Adams, Edward Preston, Chris Kotsiopoulos, Marc Adamus, Per Bak Jansen, Stuart Klipper, etc.

Marc Adamus

Matthew Brandt. Grays Lake, ID7, 2013.

La perspectiva en la fotografia

Perspectiva amb un punt de fuga

Què és la perspectiva? La perspectiva és la forma de representar les tres dimensions de la realitat en una superfície bidimensional o plana.
     Fins al segle XV els pintors i dibuixants realment no es van plantejar el problema de la creació de la sensació de profunditat en una superfície plana.Per solucionar-ho tenim els principis geomètrics de la perspectiva lineal.
      Ja estem tan acostumats a veure la perspectiva i la profunditat recreada en els quadres i dibuixos que és inherent a gairebé totes les fotografies. Però,

 Com donar sensació de profunditat a les nostres fotografies?

1. La perspectiva Lineal. És aquella perspectiva que fa que les línies convergeixin cap a un, dos o tres punts de fuga. Com més marcat sigui aquesta convergència més profunditat tindrem i captarem la curiositat de l'espectador, sense exagerar, per no crear una imatge falsa. La millor manera d'utilitzar aquesta tècnica és trobar els línies convergents, com una via de tren, una carretera, etc.
2. La perspectiva atmosférica. Es pot aconseguir la sensació de profunditat utilitzant la boira, les tormentes, etc. que fan que els objectes distants tinguin colors més clars i menor definició que els de el primer plànol. 
3. L'enfocament selectiu és la tècnica de separació del llunyà i el proper més utilitzada pels fotògrafs, així aconseguim la profunditat de camp.
4. Si només canviam l'angle de visió de la presa s'incrementa la sensació de llunyania que dóna la perspectiva lineal. Els angles de visió que més ajudan a potenciar les línies convergents són: els angles picats (la càmera per damunt  del subjecte/objecte) i contrapicats (situant la càmera just sota el subjecte/objecte. Podeu veure exemples a l'enllaç.
5. L'objectiu. La manera més comuna de controlar la perspectiva és usant una lent adequada. Un objectiu gran angular en la nostra càmera ens ajudarà a donar-li més força a aquestes línies convergents que estem buscant. Crearà un major efecte de perspectiva que un teleobjectiu o zoom acostuma a aplanar les imatges i, per tant, a acabar reduint la sensació de profunditat d'aquestes.

La textura a la fotografia.

       Tots els objectes que tenim al nostre al voltant tenen textura, el veritable repte fotogràfic està en aconseguir usar aquesta textura per als nostres interessos comunicatius.
       Hem d'anar alerta, perquè no sempre ens interesa la textura. De vegades cobra massa importància i ens distreu de l'objecte fotografiat.

1. Com influeix la textura en les fotos? Quan fotografiem alguna cosa amb una textura molt marcada, la nostra fotografia pareix més realista perquè la imatge ens evoca el sentit del tacte. A més, la textura ens aportarà certa tridimensionalitat a les nostres fotografies.
2. Com aconseguir potenciar la textura en les meves imatges? El resultat dependrà sempre de la il·luminació. I la il·luminació depen de l'hora del dia, entre d'altres coses.  La direcció de la llum: Si la llum és directa no provocam ombres i no es veuran les textures. En canvi amb una llum obliqua ressaltam les textures. De fet,  moltes superfícies sense aparent interès queden transformades en temes molt decoratius gràcies a les textures. Fixau-vos en l'exemple: 

En el paisatge hi ha textures que són més aparents al matí i al capvespre, quan la llum aconsegueix obliquament les superfícies. Convé que la llum sigui directa; la d'un dia ennuvolat aplanaria la imatge i uniformitzaria les irregularitats del terreny. (FOTO: John Hedgecoe). Fundamentos de la Fotografía

      3. Qualitat de les textures. No només podem potenciar una textura amb la il·luminació. És interessant cercar textures oposades a una mateixa imatge i deixar-les que es comuniquin.

Salt Lake. Utah.

Estocolmo

Death Valley.

     

El món a través d'un orifici, una finestra, una porta, etc.

      De vegades una fotografia s'enriqueix quan l'emmarquem. Aquí teniu alguns exemples del món vist a través d'un orifici, una finestra o una porta. Tot és vàlid.  Un canvi de perspectiva pot crear una imatge especial.

Bang Pa-In Summer Palace.

Queen Mary

Grècia

L'ombra a la fotografia.

      La llum és l'element més important de la fotografia però hi ha un altre element que sempre estarà present en les imatges: l'ombra. 
     Hi ha ombres indesitjades, que ens despisten del motiu central de la nostra fotografia, hi ha ombres que es generen per culpa d'una mala il·luminació o d'una il·luminació mal planificada. Però el de les ombres és, en realitat, un món fascinant que ens pot ajudar moltíssim en les nostres fotografies. dzoom.

     Artistes com: Lee Friedlander, Nathan Lerner, André Kertész o Paul Strand, han fet feina amb les ombres a les seves fotografies.

Paul Strand

André Kertész

Practica el retrat fotogràfic.

      Encara que genèricament parlem del retrat com si es tractés només de la fotografia del rostre d'una persona, la seva essència va molt més lluny.
      Un retrat implica la participació de la persona retratada, l'entorn, l'estat d'ànim, de la llum, etc. Un retrat ha de transmetre un sentiment i no només una imatge d'una persona, per tant, no trobarem dos retrats iguals de la mateixa persona.

    Hi ha tres tipus de retrats clàssic:

Primer pla

Pla mitjà

Pla general

    Es tracta de que cada alumne faci una foto amb cada tipus de pla. És important que no siguin fotografies avorrides. Feu treballar la vostra creativitat!!!

Exemples de fotografies d'alumnes

Sara L.

Almudena A.