sábado, 7 de septiembre de 2013

Foto de joguines.

     He trobat una noticia al bloc anomenat fotografiad molt interessant i crec que el podem posar en marxa a classe.


      Cercau a casa joguines i intentau fer una fotografia jugant amb la perspectiva o fent un muntatge. En el primer pla, i enfocat, estarà la joguina. El fons serà ampli i neutre.

EXEMPLE DE FOTOGRAIES D'ALUMNES



Génesis Mora

Time slice.

      Si ben el primer a utilitzar un grup de càmeres per congelar el moviment va ser Eadweard Muybridge, en ple segle XIX, molt abans de la invenció del cinema. No serà fins al segle XX que aquesta tècnica tindrà una gran influència en la manera de captar i veure imatges.

Estudi de Real Creations.
     El mètode ideat per Muybridge per capturar el moviment d'un cavall a galop va ser a partir d'una sèrie de càmeres en fila que s'accionen quan l'animal, en córrer, trenca una sèrie de fils connectats als obturadors. La tècnica del Time slice no difereix molt d'aquesta idea més rudimentària. El Time slice ("temps congelat") s'aconsegueix mitjançant un grup de càmeres de fotografia o de vídeo col·locades al voltant del subjecte. Les càmeres són disparades de manera simultani o de forma seqüencial.

Foto feta per noCreaivity.

     La diferència entre el resultat d'ambdues imatges és l'ús que se'ls dóna. Muybridge estava interessat a descompondre el moviment i poder observar-ho, en canvi amb el Time slice el que interessa és el muntatge de totes les fotografies per recrear una imatge tridimensional i congelada en el temps.
     El Time slice s'ha usat tant en la fotografia, la publicitat o el cinema per posar alguns exemples. Un dels primers projectes cinematogràfics que va usar aquesta tècnica va ser la pel·lícula Matrix (1999).

El Time slice també ha evolucionat a partir de la llum estroboscòpica.

      A la pàgina web de Timeslice Films podreu veure treballs de Tim Macmillan, un dels primers que va utilitzar aquesta tècnica en el mòn audiovisual.


Si vols veure una sesió de fotografia amb la tècnica Time slice clica aquí.

sábado, 1 de junio de 2013

Campanyes publicitàries que promouen l'exercici!!!

Què pensau d'aquesta campanya publicitària de Cinnabon Roll??? Zero calorie Cinnadon rolls.


I d'aquesta de Coca Cola? La píldora mágica para adelgazar.


  1. Perquè creus que aquests anuncis promouen l'exercici?
  2. Sabies que la Unió Europea volia etiquetar aquests productes, entre d'altres, com a perillosos per a la salut?

lunes, 27 de mayo de 2013

Publicitat sexista.

Sexista: fa referència a la diferència de sexe que s'han anat perpetuant sense cap lògica: La dona és feble, els homes no ploren, etc.



El següent video està en anglès.

domingo, 5 de mayo de 2013

Bandes Sonores Originals. BSO.

      Definició
  • Técnicament és el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula.
  • Musicalment s'entén com a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces d'expressar. (Vikipèdia)     
     La música és una eina fonamental en l'execució de qualsevol film. En les pel·lícules no només rebem informació a través de les imatges, el diàleg i la música són els elements que acaben de donar forma a la pel·lícula. Encara que això no ocorria en els primers anys del cinema, on, en ser el cinema mut, només es projectaven imatges. Per abrigallar a la pel·lícula el que es feia era tenir a un músic que interpretava les melodies en viu.
Tres formatos de cámara, dos de ventanilla sonora

       Des d'un principi els cineastes es van proposar que el cinema se semblés en tant que sigui possible al món real, per a això era necessari aconseguir el so i el color.

      La primera projecció comercial de pel·lícules amb so completament sincronitzat va ocórrer a la ciutat de Nova York, a l'abril de 1927 amb la pel·lícula El cantant de Jazz.  On, curiosament es tracta d'un cantant i la música juga un paper molt important.

Hem de diferenciar:
  • pel·lícules amb música de fons.
  • pel·lícules musicals, on els actors interpreten les cançons com a part de la trama, enlloc del diàleg.
Estructura d'una BSO
Una banda sonora, en general, sol tenir la següent estructura:
  1. Tema d'Entrada/Inicio/Capçalera. Sol ser el tema o cançó que dóna començament a la pel·lícula o sèrie per la qual ha estat composta, també se li coneix com "Opening o Main Title", en anglès.
  2. Música de fons/incidental ("background music" en anglès). Són el conjunt de temes que representen el gruix de la composició dins d'una banda sonora. Poden ser instrumentals o cantats (cançons). També pot haver-hi cançons o temes d'autors diferents al que va compondre en origen l'obra musical (compositor); a una cançó d'aquest tipus se li crida cançó inserida.
  3. Tema de Sortida/Tancament/Final. Sol ser el tema o cançó que sona juntament amb els crèdits finals de la pel·lícula o sèrie per la qual ha estat composta. També se li coneix com "Ending o Closing", en anglès. (Wikipédia)
Compositors
     Un compositor de BSO traballa visualitzant les imatges de la película ja montada perque les images i la música estiguin sincronitzades i tengui el caràcter dramàtic que cerca el director.
De vegades forman equip un director i un compositor com per exemple: Peter Greenaway i Michael Nyman, Alfred Hitchcock i Bernard Herrmann, Steven Spielberg i John Williams,  Hayo Miyazaki i Joe Hisaishi. També ens podem trobar amb casos on el director i el compositor són la mateixa persona: Alejandro Amenábar o Clint Eastwood.

Bandes Sonores Originals Famoses.
     En la memòria són moltes les BSO famoses, però algunes d'elles s'han anat utilitzant en altres productes més enllà del cinema, com en la publicitat, sèries de TV, etc. Aquí teniu una mostra variada de cançons:

Enio Morricone: La misión, Cinema Paradiso, El bueno, el feo y el malo.
Vangelis: Blade Runner, Carros de fuego
John Williams: Superman, Star Wars, Indiana Jones.
007, Misión Imposible, 2001:Una Odisea en el espacio (Richard Strauss), Titanic, El piano, Psicosis, In the mood of love, La pantera rosa, Ghost in the Shell,



miércoles, 24 de abril de 2013

Profesionals del cinema.

    Quan comença i acaba una pel·lícula apareixen els títols de crèdit. Serveixen per indicar les persones que han participat a la seva producció.


         "El cine, como cualquier otro producto audiovisual, es la obra de todo un equipo de profesionales agrupados por especialidades y que guardan una perfecta jerarquía. El trabajo de este equipo se desarrolla a lo largo de tres fases: una previa al rodaje, la preproducción, otra centrada en el propio rodaje, y la última la postproducción, es decir, lo relacionado con el montaje y la distribución y exhibición, -aspectos cada vez más incorporados a la producción-.

             La tarea que desempeñan estos profesionales es distinta en cada una de las fases, incluso determinados profesionales intervienen directamente sólo en algunas de ellas. También la labor y la importancia del trabajo de los miembros de ese equipo ha ido variando a lo largo de la historia." Cine_Cam.

    En qualsevol producció audiovisual són molts els professionals que participen. Aquí nomenarem els principals:
  • Productor, organitza la possibilitat de crear una pel·lícula i gestiona els diners.
  • Director,  com la mateixa paraula indica és la persona que dirigeix la pel·lícula. Ell decideix com es farà, on, qui participarà, etc. Sempre amb la ajuda dels altres experts en la matèria específica de cada un d'ells. També s'ha d'ajustar a un presupost. Un director no sempre ha tingut la llibertat de fer el que ha volgut. Moltes vegades els   productors han canviat el montatge o inclús el final de una pel·lícula. D'altres una mateixa pel·lícula ha estat rodade per diferents directors.
  • Director de Fotografia és l'encarregat de possar en imatges el guió, adequar la llum i crear l'atmòsfera de la pel·lícula.
  • Director Artístic és l'encarregat dels decorats o de les escenes exteriors. Té al seu càrrec a un ampli grup de tècnics i artesans.
  • Actors i actrius, són els que donen la cara i els únics que recordem de les pel·lícules. Ells actuen guiats pel director i a partir d'un guió.  Molts actors s'han posat darrera d'una càmera per dirigir una pel·lícula. Els actors és divideixen en tres grups: els actors principals, els secundaris i els de repart.
  • Guionista, crea un guió a partir d'una idea personal o a partir d'altres (llibre, etc)
  • Compositor, és qui crea la banda sonora.
  • Montador, és qui monta les escenes de la pel·lícula donant-li significat i ritme. D'una mateixa material filmat és podrien fer diferents pel·lícules, segons el seu montatge final.
  • Disenyador de vestuari, S'encarrega de crear els vestuaris adecuats per la pel·lícula. No és lo mateix una producció d'època, de ciència ficció o actual.
  • Departament de Maquillatge i/o perruqueria, són els encaregats de caraceritzar als actors/actrius.
  • Tècnics d'Efectes Especials, són els encarregats detos els efectes que ens fan crear l'ilusió de realitat.
Si teniu curiositat per consultar els premis donats als diferents profesional del cinema, podeu consultar les seves pàgines web:
  1. Premis Goya, Espanya
  2. Els Oscar, EEUU

martes, 23 de abril de 2013

Com es fa una pel·lícula?

Molta gent està involucrada en la realització d'una pel·lícula i hi ha molta feina per fer:
    1. Preproducció
  • Guió (literari i tècnic)
  • Casting
  • Storyboard (apareix la pel·lícula detallada: escenes, plans, lloc, temps, etc)
  • Financiació
  • Cercar llocs de rodatge,
  • Contratació del personal tècnic
  • Assaig (lectura del guió)
   2. Producció
   3. Postproducció
  • Edició (retocs, efectes, banda sonora, etc)
  • Montatge (composar la pel·lícula)
   4. Distribució

Segona, tercera i quarta part del documental.