Documental: Història de la fotografia. Reporters de guerra.

Yeugeni Khaldei

Respon a les següents preguntes del qüestionari del documental de la sèrie "Història de la fotografia" vist a classe:

Reporters de Guerra

Pots consultar qualsevol pàgina web per contestar les preguntes. A la pàgina de Youtube pots trobar el documental fraccionat en tres parts:


Part 2
Part 3

Practica la fotografia.

     Hauras de fer una fotografia de cada secció proposada a la fitxa. Les fotografies les hauras d'enviar al correu electronic del teu/teva professor/ra. Cada fotografia s'anomenarà de la següent manera: teu llinatge_titol.

TEMES: Autoretrat, Color, Enquadrament, Il·lusió òptica, Joguines,  Ombra, Perspectiva, Retrat (PP i PG), Paisatge, Solitud, Textura i Bodegó.

Fotografies fetes pels alumnes. 

Autoretrat.

Perspectiva.

Textura.

Ombra. Nuria G.

 Enquadrament. Nuria G.

Anime.

Los abuelos del Anime japonés és un article molt interesant redactat per J. Cortijo.

"Según los arqueólogos cartoon, el género nace en 1917 gracias a la conexión entre la narración con imágenes tradicional (kamishiba) y los primeros pioneros occidentales como Emile Cohl o Winsor McCay (autor de «Little Nemo», 1911, y«Gertie el dinosaurio», 1914) que aterrizaron en el país del Sol Naciente. Maestros como Oten Shimokawa, Sanae Yamamoto o Seitaro Kitayama (con su heroico Momotaro nacido del interior de un melocotón) marcarían las bases de las primeras obras de relevancia, como «The Stolen Lump» (1929), hechizado cuento de hadas que entronca con la milenaria raza «tengu» de seres alados, sobrenaturales y monstruosos."

The stolen lump (1929), de Seitaro Kitayama

 

Our Baseball Match (1931), de Chuzo Aoji

Ugokie-ko-ri-no-tatejiki (Fox y Asia la trampa en sí) de Ikuo Oishi, 1933

Galeria de color.

La pàgina web the National Geography té un apartat dedicat a 
la fotografia i el color.

Qüestionari: El negatiu.

Respon a les preguntes que trobaràs en el qüestionari:

 El negatiu

Per respondre a les preguntes pots consultar els següents links:

• El negatiu  
• Rayograma 
• Història de la fotografia. Inicis.

Levitar

S'ha posat de moda treure fotos levitant.

Com s'aconsegueix això? Doncs amb:

•  una càmera de fotos, 
•  un trípode
•  i un bon llit.

Cinc passos per fer les fotos levitant damunt un llit.

 
     L'altra opció és donar bots, però és més difícil de controlar. Natsumi Hayashi es dedica a retratar-se levitant i les seves imatges són espectacularment etèries.

Natsumi Hayashi

Cartells de pel·lícules

El cartell és un suport de la publicitat. 

    El cartell consisteix en una làmina de paper, cartró o un altre material que s'imprimeix amb algun tipus de missatge visual (textos, imatges i d'altres tipus de recursos gràfics) que serveix d'anunci per difondre certa informació o promocionar un producte, un esdeveniment, una reivindicació o qualsevol tipus de causa. Solen formar part d'una campanya publicitària més àmplia.

Els cartells  immortalitzan en una imatge estàtica el sentiment i l'atmosfera de la pel·lícula.

Cartell de cinema és el cartell que s'usa per a la publicitat d'una pel·lícula.

• Els estudis moltes vegades imprimeixen diversos cartells que varien en grandària i contingut a causa dels diversos mercats nacionals i internacionals. 
• Els cartells cinematogràfics solen incloure imatges dels actors principals o escenes significatives de la pel·lícula; a les quals se superposen textos que en general contenen el títol de la pel·lícula en lletres de gran format, i amb diferents grandàries, segons l'estratègia comercial que es desitja seguir, els noms dels actors principals i del director. 
• També poden incloure algun tipus de frase promocional, la data d'estrena o altres informacions (com, si escau, els premis obtinguts).

     Els cartells de cinema són part de la campanya publicitària de la pel·lícula, per tant, es mostren dins i fora de les sales de cinema, i en altres llocs del carrer o en les tendes. Les mateixes imatges apareixen en l'àlbum de premsa dels exhibidors de la pel·lícula i també es pot utilitzar en els llocs Web, en la portada del DVD, volants, anuncis en periòdics i revistes, etc.

     Els cartells de cinema s'han utilitzat des de les primeres exhibicions públiques de cinema. Van començar com a publicitat exterior llistant el programa de les pel·lícules. Al començament de 1900, es van començar a utilitzar les il·lustracions d'una escena  o diverses escenes de la pel·lícula. Altres cartells de pel·lícules han utilitzat la interpretació artística d'una escena o fins i tot el tema de la pel·lícula, representada en una àmplia varietat d'estils artístics.