Timelapse

    La filmació en intervals o Timelapse és una tècnica fotogràfica que consisteix en la presa d'imatges a una velocitat molt menor a la de reproducció. D'aquesta forma, en reproduir la seqüència de vídeo accelerada on els esdeveniments succeeixen a una velocitat molt més ràpida de la normal generant un efecte desconcertant.

   En els últims temps s'han popularitzat moltes filmacions d'aquest tipus a la xarxa com per exemple a timelapses  on no només podem trobar molts exemples sino que  també ens explican com fer un.

TimeScapes: Rapture from Tom Lowe on Vimeo.


   Existeixen diversos mètodes per a la realització de Timelapse, entre els quals es troben:

• Gravar una seqüència amb una vídeo càmera, per posteriorment accelerar la pel·lícula a qualsevol programa d'edició de vídeo.
• La captació d'imatges a determinats intervals de temps amb una cámara fotogràfica. Anem disparant una fotografia cada cert temps, i en unir aquestes imatges en un programa d'edició de vídeo en el nostre ordinador, obtenim una pel·lícula amb l'efecte d'imatge accelerada característic del timelapse.

Lomografia

   La  lomografia va començar per capritxos de la destinació a principis dels 90 quan dos estudiants de Viena es van trobar una Llom Kompakt Automat, una petita i misteriosa càmera russa. Com qui no vol la cosa, van començar a fer fotos així sense més, de vegades fins i tot apuntant a través del visor. Però, quina sorpresa quan van veure les imatges tan al·lucinants que havien tret! Els colors eren intensos, saturats i la foto quedava emmarcada per vinyetes. Això era alguna cosa totalment nou! En tornar a casa, aquests nois van voler tenir els seus pròpies Llom LC-A, i així va ser com van obrir les portes a un nou estil de fotografia artística experimental que ara coneixem com Lomografía.
 

    Naixia així la febre per la Lomografía que avui comte amb milers d'adeptes a tot el món, en una època en la qual sembla que tot ha de ser digital. El seu  lema “No pensis, dispara!” i fins i tot tenen les seves 10 regles d'or, molt fàcils de seguir.

    La Lomografia és un efecte fotogràfic que és produït per una càmera automàtica, d'alta sensibilitat, capaç de registrar color i moviment sense necessitat de flaix i sense deformació.

  

  

   La Lomografia per molts és considerada un estil de vida. Però convinguem com no rendir-se al petits detalls quotidians, la immensitat de colors i formes al nostre al voltant.

   A mà dreta podem veure una selecció de càmeres lomogràfiques amb diferents objectius.

Projecció de diapositivas sobre el cos

    Aquest exercici tracta d'usar el cos humà com a llenç on projectar les imatges i fer fotografias del model. L'única llum provindrà del projector de diapositives. Els temps d'exposició seran  llargs i l'obertura del diafragma gran. La càmera estarà sobre el trípode per que no ens surti moguda la fotografia.

Veronica Magi

    Es poden projectar imatges reals, trames o per exemple diapositives pintades. En els exemples dels meus alumnes es va treballar sobre acetat i es va pintar amb laca de bombetes.

  Es pot veure com, amb la mateixa pose i dues projeccions diferents, canvia la fotografia.









Exercicis realitzat per alumnes. S'ha projectat les diapositives fetes per ells i s'han col·locat integrant-se en la projecció. També s'ha fet feina amb les ombres.

Fotografia "Cubista"

David Hockney
(Bradford, Regne Unit, 1937) Pintor i gravador britànic. És l'exponent més destacat del pop art anglès. Pintor, gravador i sobretot  fotògraf, va crear una nova manera de fer fotografia, configurant grans collages d'imatges juxtaposades preses amb una Polaroid, a les quals ell va anomenar "assemblatges".

  Hockney crea una obra d'art a partir d'imatges múltiples que ens recorden una mica als quadres cubistes. Es un mosaic de diferents preses fetes des d'angles lleugerament diferents que al mateix temps registren el moviment. Després de tot, quan mirem a una persona el nostre ulls no romanen quiets durant molta estona, i  la imatge mental que ens formem  és sempre una imatge composta. (Gombrich).

David Hockney

David Hockney

  La fotografia cubista, o el fotocollage, és la suma d'unir la fotografia i el collage, el resultat és una única imatge . Abans de fer les fotografies s'ha de triar la imatge que volem fotografiar . Es més senzill si començam per imatges simples. Fer un esbós amb les demarcacions de cada foto és molt ùtil per captar l'idea del treball. Per acabar heu de pensar que no vos podeu moure molt de lloc i de que no podeu emprar el zoom. Una vegada tretes les fotos les heu de montar de manera que deformau i/o veis la imatge des de diferents punts de vista. Anim.

He trobat en youtube aquest curiós treball fet a partir de l'idea de Hockney, però amb imatges en moviment.





    Altre món és el tema de la manipulació posfotogràfic. També és pot crear a partir d'una sola fotografia una peça de cubisme.  En el següent enllaç  fotografiad podeu trobar les pases per a la manipulació digital amb Photoshop.

Els fotògrafs Kasia Koreniekas i Szymon Roginski. han anat una pasa més enllà amb la fotografia cubista.

Boxes. 2009

Dibuixar amb Llum

  Pintar amb llum permet un registre fotogràfic de la trajectòria d'una font lluminosa en moviment. Es produeix quan traiem una fotografia del moviment que segueix un feix de llum (normalment una llanterna o similar), en un entorn totalment fosc. En aquesta situació serà necessari SEMPRE l'ús d'un trípode. Si volem que la llum sigui de color podem cubrir la llanterna amb un paper de seda del color desitjat o utilitzar llum de color.

       Pintar en una fotografia amb llum és una tècnica que dona resultats espectacualrs, rars, i molt cridaners. Amb les càmeres digitals has de cercar l'opció Bulb. Aquesta opció es una manera que ens permet deixar la càmera amb l'obturador obert i per tant captar tota la llum que entre fins que es torna a tancar quan nosaltres volem.

  No és una tècnica recent. Podem veure en aquesta històrica imatge a Picasso pintant amb luz treta pel fotògraf Gjon Mili. Aquesta i d'altres fotografies foren editades per la revista Life. Podem trobar artistes com un grup de joves alemanys anomenats LAP amb fotografies espectaculars. Ells empran una gran varietat de tipus de llum i colors ( Làser, LEDs, etc.).

LAP

Fernando Terrassa

Brenbat

Denis Smith

  Si vols veure més exemples a light painting trobaràs algunes de les millors fotografies tretes amb aquesta tècnica. Aquí teniu un viedo on es pot veure en acció a un grup de gent pintant amb llum.

   El mon publicitari també està utilitzant aquest recurs artístic. Feis una ullada a aquests exemples: Telefónica i MTV. Per veure el making off de Telefonica clica aquí.

En l'apartat de la publicitat en paper trobam aquest anunci de conyac Hennessy. Clica damunt de Hennessy  si voleu veure el making off de la campanya.








 Light Painting from Rachel Gitlevich on Vimeo.

Exemple d'exercicis fets pels meus alumnes: Dibuixar amb llum II

Pintar fotos analógiques

  Una bona manera de personalitzar les teves fotografies és pintar-les amb aquarel·les líquides. Només et farà falta fotografies en paper fotogràfic (en blanc i negre o en color), millor mates, aquarel·les líquides, pincells i aigua.

  Hi ha dues tècniques: pintar en sec o en humit. Si pintam en sec significa pintar directament sobre la fotografia estant aquesta seca. Per tant, les pinzellades que apliquem quedaran molt marcades i definides. En canvi, si humitegem la part de la foto que vulguem pintar, els colors es difuminaran i barrejaran. Ambdues tècniques es poden usar sobre la mateixa fotografia.

  L'artista Ouka Leele fusiona la pintura i la fotografia creant un estil molt personal. Al 2005, li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Aquí pots veure alguns exemples de la seva obra. Observau dos exemples de la seva obra:

  L'artista Fabienne Rivory També fa feina pintant fotografies

  Totes les fotos que veureu abaix estan realitzades per alumnes de 3r d'ESO. Algunes estan pintades apartir d'una fotografia en color i d'altres a partir d'una en blanc i negre. Fixau-vos en les diferències.

Abans

Després

RAYOGRAMA

  El Rayograma és un procediment fotogràfic desenvolupat per Man Ray, que consisteix en l'alteració d'un paper fotogràfic mitjançant l'aplicació de llum directa sobre diversos objectes col·locats damunt del paper. Així, les siluetes d'aquests objectes queden gravades en el paper fotogràfic que haurà de ser revelat desprès. El resultat són unes formes casuals suggestives si es fan diverses exposicions.
  Els rayogrames jugan amb el concepte de positiu i negatiu d'una imatge. El positiu és el objecte col·locat damunt del paper fotogràfic i el negatiu és el resultat del procès.

Man Ray, nascut amb el nom Emmanuel Rudzitsky (Filadelfia, EEUU; 27 d'agost de 1890 - Paris;18 de novembre de 1976). Artista impulsor dels moviments  dadaista i surrealista a l' Estats Units.

Man Ray  va descriure els rayogrames com " pur dadaisme".

Mostram aquí abaix alguns exemples de la seva obra realitzada amb la tècnica del rayograma:

Fauxtograms és una senzilla aplicació a la xarxa on podem crear els nostres propis rayogrames i experimentar amb la llum com sí estiguesim a un laboratori. L'aplicació permet introduir-nos virtualment en la creació d'aquest tipus d'imatges a partir de certs objectes predisenyats per l'aplicació. Els pots selecionar, transformar i jugar amb la la llum i les ombres.

Feina d'alumnes de 3r d'ESO (Imatge i Expressió)