lunes, 28 de mayo de 2018

Director de fotografía

   Resulta difícil comprendre una pel·lícula si no està ben il·luminada. Per a això, el director ha de comptar amb un col·laborador especial en la figura del director de fotografia, sobretot perquè la il·luminació que desitja per a la seva història aconsegueixi la dimensió artística i creativa justa.


     Al llarg de la Història del cinema el director de fotografia demostra el seu saber estar i la seva adaptació constant en la utilització dels nous mitjans que la indústria posa al seu abast; és a dir, sap controlar els diferents tipus de pel·lícules, de lents, de focus i, com no, dominar la llum natural. Quan la professió comença a ser respectada dins de la indústria del cinema, el director de fotografia comprèn en quina mesura li serveix tota la història de la pintura per ampliar els seus coneixements i aplicar-los immediatament a qualsevol exigència del director de la pel·lícula. (Cultura educativa)



viernes, 4 de mayo de 2018

fotos ridícules

Celeste Barber és una actriu i guionista australiana, més coneguda per interpretar a la tècnica d'urgències Bree Matthews en la serie All Saints.


La humorista  recrea divertides i sarcàstiques  fotogràfiques a partir de les curioses fotografies de dones famoses penjades en Instagram.

Més informació:

domingo, 8 de abril de 2018

Natura morta o bodegó

Edward S. Curtis. Apache still life. c.1907
    La natura morta o bodegó, és un gènere que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.

    Amb orígens en l'antiguitat i molt popular en l'art occidental des del segle XVII, la natura morta dóna a l'artista més llibertat compositiva que altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Les natures mortes a la pintura, particularment abans de 1700, sovint contenien un simbolisme religiós i al·legòrics en relació amb els objectes que representaven. (Vikipèdia)


Tony Catany

https://static.independent.co.uk/s3fs-public/thumbnails/image/2016/03/04/15/5932360.jpg
Robert Mappelthorpe. Orchi, 1982


jueves, 2 de noviembre de 2017

Composició

Quan volem fer una fotografia hem de decidir la seva composició. Què vol dir això? Doncs:
Hi ha moltes més coses a tenir en compte, però podem començar per aquestes que són les més bàsiques.





Steve McCurry ha editat un petit vídeo amb  9 consell de composició fotogràfica.
Curso de fotografía (part. 7), Taringa

viernes, 27 de octubre de 2017

Angulació de la càmera

L'angulació, també coneguda com a inclinació de la càmera, és la diferència de nivell que hi ha entre la càmera fotogràfica o de vídeo i allò fotografiat. Aquesta perspectiva, a part d'alterar l'enquadrament, és capaç de deformar les proporcions i, per conseqüència, el missatge que es transmet a l'espectador.

L'angle visual ens permet veure les coses per sota o per sobre. Dóna profunditat i volum a la imatge; també dóna més expressivitat al pla: sensació de grandesa, de petitesa... Les diverses angulacions permeten punts de vista insòlits que distorsionen l'espai òptic com els que representen els objectius de gran angular de les càmeres.

L'angulació, per tant és l'angle que forma el punt de vista del fotògraf davant l'objecte. Pot ser: 
  • Picat: La càmera es situa per sobre de l’objecte o personatge, apuntant cap el terra. Ofereix la sensació de superioritat sobre l'objecte. 
  • Contrapicat. La càmera està situada per sota el personatge i mira cap al cel. Dóna sensació d'inferioritat, realç, solemnitat. 
  • Normal o frontal: La càmera queda perpendicular al personatge.