miércoles, 4 de mayo de 2011

Retrat Robot

   Un retrat robot és una reconstrucció plàstica d'una persona de la qual no tenim imatges fidedignes. El retrat robot es realitza a través de la descripció d'algú que la coneix. S'utilitza habitualment per a investigacions policials, amb la finalitat de poder identificar a delinqüents o a persones desaparegudes.

    Si vols fer un retrat robo com ho fa la policia, doncs ves-hi a la pàgina flashface i prova-ho.



   Però aquí estam interessats en fer retrats robots creatius, artístics, a partir d'imatges de revista. Es molt fàcil, només cal sercar una bona imatge i a partir d'ella la vas modificant. Fixat ens els exemples fets per altres alumnes:

Lourdes Servera

Esther Puigrós

Sara Moreno

Juanita García

Beatriz Fernández

El negatiu

   En fotografia, es diu negatiu a la película que s'utilitza en la càmera fotogràfica convencional per, tot seguit, realitzar el positivat en paper. Les parts del negatiu en què ha incidit la llum es veuran amb un color fosc, mentre que en les parts on no ha incidit, quedaran transparents.


  L'avantatge del mètode negatiu-positiu, radica en:
  1. Poden fer-se moltes còpies a partir d'un negatiu,
  2. Aquestes poden fer-se en gran varietat de grandàries i sobre diferents suports
  3. Permet a més exercir un nou control de la imatge durant el procés de positivat.
   La imatge latent de la pel·lícula es fa visible a través del procés anomenat revelat, que se suposa l'aplicació de certes solucions químiques per transformar la pel·lícula en un negatiu.



En el Taller de fotografia básica ens explica les caracteristiques del negatius:

Sensibilitat de la Pel·lícula. Segons les condicions de llum podem definir la pel·lícula:
  • D'alta sensibilitat, són aquelles que es necessiten en situacions de baixa lluminositat ambiental. Per fotografia nocturna i d'interiors. Les seves característiques sòn: gra de major grandària i menor definició de les formes. Per exemple: ISO 3200; 1200; 400. En aquest cas mentre major és el numero ISO, major és la sensibilitat de la pel·lícula.
  • De baixa sensibilitat, són aquelles que es necessiten en situacions d'alta lluminositat ambiental. Per fotografia amb llum de sol o amb il·luminació d'estudi. Les seves característiques sòn: gra de menor grandària i major definició de les formes. Per exemple: ISO 25; 50; 100. En aquest cas mentre menor és el numero ISO, menor és la sensibilitat de la pel·lícula. 
Tipus de películes fotogràfiques
    A - negatiu 35mm B&N
    B - negatiu 35mm color
    C* - diapositiva 35mm
    (*aquesta dissenyada perquè el positivat es produeixi durant el revelat)


    Mateix paisatge vist amb diferents tipus de negatius.
          Els alumnes han de contestar el qüestionari del tema: el negatiu.
          Exercici per realitzar amb els alumnes: Dibuixa el teu negatiu i després positiva'l.

    martes, 3 de mayo de 2011

    Pintar Negatius

         Per què pintar negatius? És una bona manera per aprendre com funciona la teoria del positiu i negatiu. Des del moment en què hem de pintar sobre un acetat, amb un retolador negre, cal pensar en quin serà blanc i quin negre. Vereu com amb diferents retoladors la textura del traç del dibuix serà diferent repercutint i enriquint el resultat final del positivat.

      
         Una vegada pintats els negatius es procedeix a positivar-los de la mateixa manera que qualsevol altre negatiu.







    lunes, 2 de mayo de 2011

    Autoretrat

    Van Gogh
       L'autoretrat ha cridat l'atenció als artistes de tots els temps. A partir del Renaixement el retrat va ser molt important, ja que l'individu era l'objecte d'atenció central.  Una altra raó és que els seus cossos estaven disponibles com a models.Quan va apareixer la fotografia l'autoretrat va ser un recurs molt habitual entre els fotògrafs. Tots hem sentit la curiositat per experimentar amb nosaltres mateixos com a models. Però també és cert, que aquests autoretrats solen ser productes del típic mètode assajo-error repetit fins a aconseguir la presa adequada.

        En un blog fototres  es tracta el tema amb profunditat on  l'autor escriu: " l'autoretrat va ser des d'antic un gènere artístic preferit tant pels grans mestres com pels humils aprenents. El seu principal misteri radica en l'estranya dualitat que es genera en la seva gestació. D'una banda l'autor es converteix en retratat i aquest al seu torn, en autor. S'és i no s'és. Se simula ser o ens confessem sense pudor davant la mirada aliena. Aquest misteri ha fet de l'autoretrat un dels millors camps d'experimentació per gairebé tots els autors. Una gran majoria ho ha tocat amb major o menor fortuna, és pràcticament un assumpte d'obligat compliment per a l'artista, fins i tot per a alguns, és el seu únic mitjà possible de treball."

     Pautes per fer un autoretrat:
    1. Es important  controlar l'enfocament adequat mitjançant la utilització d'una obertura de diafragma petita, que ens ofereix una major profunditat de camp i un enfocament més precís.
    2. Es recomanable per provar i plantejar la presa utilitzar un model estàtic, com un peluix. D'aquesta forma podem tenir en compte les distàncies, preparar l'enquadrament pel que és adequat usar un un trípode o recolzar la màquina en un lloc segur i estable.
    3. Un consell pràctic que ens pot ajudar és col·locar un mirall darrere de la càmera per veure la pantalla mentre disparem. 
    4. Un disparador remot ajuda enormement en la tasca.
    En el blog fotografiad ens dona també una sèrie de pautes importants per fer el teu auterretrat.

       Un autoretrat més espontàni és el tret sobre un mirall o altre superici reflectant.Observa els següents exemples trets d'internet:




        L'autoretrat fotogràfic és fascinant, ja que comporta un narcisisme mediatitzat i també una barreja d'egolatría i voyeurisme. És narcisista per l'autocontemplació, però té un sentit de permanència major que el de la simple observació davant el mirall: és imprimir el reflex per contemplar-se a plaure.

     L'efecte "Selfie". S'ha posat de moda treure's fotografies amb el mòbil i penjar-les a la xarxa.

     El reflexe ja s'havia fet servir en la pintura.  Fixat en els exemples:




    Matrimoni Arnolfini
        El  Matrimoni Arnolfini és un quadre pintat per Jan van Eyck a l'any 1434. En el fons del quadre hi ha un mirall on es reprodueix la mateixa escena però d'esquena. Mirau el detall ampliat.

    Escher

    EXEMPLES DE LES FOTOGRAFIES DELS ALUMNES



     

    Timelapse

        La filmació en intervals o Timelapse és una tècnica fotogràfica que consisteix en la presa d'imatges a una velocitat molt menor a la de reproducció. D'aquesta forma, en reproduir la seqüència de vídeo accelerada on els esdeveniments succeeixen a una velocitat molt més ràpida de la normal generant un efecte desconcertant.

       En els últims temps s'han popularitzat moltes filmacions d'aquest tipus a la xarxa com per exemple a timelapses  on no només podem trobar molts exemples sino que  també ens explican com fer un.

    TimeScapes: Rapture from Tom Lowe on Vimeo.


       Existeixen diversos mètodes per a la realització de Timelapse, entre els quals es troben:
    • Gravar una seqüència amb una vídeo càmera, per posteriorment accelerar la pel·lícula a qualsevol programa d'edició de vídeo.
    • La captació d'imatges a determinats intervals de temps amb una cámara fotogràfica. Anem disparant una fotografia cada cert temps, i en unir aquestes imatges en un programa d'edició de vídeo en el nostre ordinador, obtenim una pel·lícula amb l'efecte d'imatge accelerada característic del timelapse.

    domingo, 1 de mayo de 2011

    Lomografia

       La  lomografia va començar per capritxos de la destinació a principis dels 90 quan dos estudiants de Viena es van trobar una Llom Kompakt Automat, una petita i misteriosa càmera russa. Com qui no vol la cosa, van començar a fer fotos així sense més, de vegades fins i tot apuntant a través del visor. Però, quina sorpresa quan van veure les imatges tan al·lucinants que havien tret! Els colors eren intensos, saturats i la foto quedava emmarcada per vinyetes. Això era alguna cosa totalment nou! En tornar a casa, aquests nois van voler tenir els seus pròpies Llom LC-A, i així va ser com van obrir les portes a un nou estil de fotografia artística experimental que ara coneixem com Lomografía.
     

        Naixia així la febre per la Lomografía que avui comte amb milers d'adeptes a tot el món, en una època en la qual sembla que tot ha de ser digital. El seu  lema “No pensis, dispara!” i fins i tot tenen les seves 10 regles d'or, molt fàcils de seguir.




        La Lomografia és un efecte fotogràfic que és produït per una càmera automàtica, d'alta sensibilitat, capaç de registrar color i moviment sense necessitat de flaix i sense deformació.

      

      



       La Lomografia per molts és considerada un estil de vida. Però convinguem com no rendir-se al petits detalls quotidians, la immensitat de colors i formes al nostre al voltant.








       A mà dreta podem veure una selecció de càmeres lomogràfiques amb diferents objectius.



    Projecció de diapositivas sobre el cos

        Aquest exercici tracta d'usar el cos humà com a llenç on projectar les imatges i fer fotografias del model. L'única llum provindrà del projector de diapositives. Els temps d'exposició seran  llargs i l'obertura del diafragma gran. La càmera estarà sobre el trípode per que no ens surti moguda la fotografia.

    Veronica Magi




        Es poden projectar imatges reals, trames o per exemple diapositives pintades. En els exemples dels meus alumnes es va treballar sobre acetat i es va pintar amb laca de bombetes.

      Es pot veure com, amb la mateixa pose i dues projeccions diferents, canvia la fotografia.









    Exercicis realitzat per alumnes. S'ha projectat les diapositives fetes per ells i s'han col·locat integrant-se en la projecció. També s'ha fet feina amb les ombres.