Fotonovel·la

     Una fotonovel·la és una narració en fotografies. Constitueix un gènere editorial bastant conegut a Europa als anys 70-80, on va tenir un públic principalment femení, sobretot perquè tracta gairebé sempre arguments sentimentals.

     La fotonovel·la està relacionada amb el còmic i el cinema. Igual que el cinema i el còmic, la fotonovel·la part d'un guió que constitueix la trama narrativa i es recolza simultàniament en imatges, diàlegs i comentaris d'una veu en off.

• Amb el còmic comparteix moltes similituds gràfiques i estructurals: la pàgina està dividida en vinyetes, els diàlegs apareixen en globus de diàleg, etc.

• Amb el cinema comparteix: joc amb diferents plans, camp/contracamp, nit americana, etc.

     Crear una fotonovel·la requereix doncs coneixements tant d'escriptura de guions i diàlegs com de fotografia, a més de les competències pròpies del món editorial: organització d'un projecte, treball amb tots els professionals que intervenen, composició i tractament digital de les imatges, impremta, etc. Com s'utilitzen fotos enlloc de dibuixos, el procés exigirà també la intervenció d'actors.

     La fotonovel·la destacava pel llenguatge senzill que manejava i perquè podia narrar històries amb temàtiques globals com l'avortament, l'homosexualitat, la infidelitat o l'eutanàsia.

    Lluís Ribas diu: "La fotonovela es un género desacreditado donde los haya. La fotonovela en España floreció y murió en un espacio de unos diez años.
     Para quienes tuvimos la suerte de hacerla, fue un instrumento que nos sirvió para practicar la secuencia, la continuidad, los encuadres y muchas otras cosas que luego nos fueron muy útiles en el momento de plantearnos una ilustración o una pintura. También nos abrió paso a la fotografía, y estuve durante bastante tiempo realizando trabajos fotográficos para las portadas de las series Corín Tellado, Gótica y Hit. Corín Tellado era la ñoña, la Gótica la de “qualité” y Hit la rompedora."

     Si vols veure exemples de fotonovel·les fetes per alumnes com tú fes clic a webplastica. Si, en canvi, vols llegir alguna a internet pots anar a les següents pàgines: Fotonovelas.com y Gino Renni.

    

        En els anys 90 el seu èxit es va apagant per culpa de la seva versió televisiva: les telenovel·les. Aquestes es nodreixen dels clixé de les fotonovel·les amb l'afegit interès que es transmetien diàriament per TV. Les primeres i més reeixides van ser les llatinoamericanes, destacant les venezolanes (Cristal, Yo soy Betty la fea, etc).