lunes, 14 de octubre de 2013

Retrats. És la nostra fesomia única en el món?

   Mai us han dit que teniu un doble? O tal vegada hàgiu vist un rostre gairebé idèntic a alguna persona que conegueu?

    Dons aquí teniu la resposta a aquestes preguntes. Hi ha dos fotògrafs que han dedicat la seva feina i estudi en dos camps molt interessants:
  1. Ens semblem als nostres familiars?
  2. Tenim un doble?
1. El primer es diu Ullric Collete (Canadà). Aquest fotògraf ha retratat a les families i després ha tallat les imatges per la meitad i les ha contraposat amb altres familiars (germans, pares, mares, fills, etc). Aquesta sèrie es diu: Retrats Genètics. Vegeu quin resultat més curiós:

Cosins. Justine 29 i Ulrich 29.

Mare i filla. Julie 61 i Amelié 33.

 
     Quan neix un bebè de seguida li traiem semblat amb algú de la família, però no som conscients de fins a quin punt ens assemblem entre nosaltres (família) fins que col·loquem una imatge al costat de l'altra.

2. El segon es diu  François Brunelle (Canadà). Ha retratat persones que són extraordinàriament parescudes. El fotògraf ha nomenat aquest projecte No sóc un doble.

Sarah Fournier i Alan Madil.

Mariane Thibault i Isabelle Marechal.
 
     François Brunelle està fascinat per la semblança entre les persones. (...) El fet que dues persones sense cap connexió familiar, de vegades nascudes en diferents països, comparteixen el mateix aspecte físic és realment l'essència del projecte.

     Està vist que la naturalesa té un patró limitat de cares i ho va repetint. L'interessant seria saber quanta gent del passat se'ns semblava a nosaltres? Per cert, si coneixes el teu doble i vols participar en el projecte et pots posar en contacte amb l'artista.

miércoles, 9 de octubre de 2013

Fons transparent. GIMP

Seguiu les instruccions d'aquest manual per retallar el fons de 
les tres imatges.



IMATGES


domingo, 6 de octubre de 2013

Retrat dins d'un retrat.

Aquest retrat trobat a internet ens pot ser molt ùtil per fer un exercici a classe.


 Heu d'intentar reproduir aquesta imatge. 
  1. Primer s'ha de fer els quatre retrats per separat.
  2. Després les retocarem amb l'ordinador.

Abelardo Morell.

     Abelardo Morell i la seva família van sortir de Cuba en 1962 traslladant-se a Nova York. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Yale i actualment és professor de fotografia en la Facultat d'Art a Massachusetts.
     Morell és conegut per les seves característiques fotografies creades amb una cambra obscura. Se li ha reconegut el seu valor com a fotògraf obtenint diversos prestigiosos premis de fotografia.



 

 

 

 

Cambra Obscura

"Camera Obscura"



"Tent Camera"


   
     "Vaig fer la meva primera fotografia amb la tècnica de la cambra obscura enfosquint el meu saló en 1991. Per preparar l'habitació per poder realitzar aquest tipus de fotografia, vaig cobrir totes les finestres amb un plàstic negre fins a aconseguir una total foscor. Després vaig fer un petit orifici en el plàstic. Aquesta petita obertura permet que la imatge de l'exterior entri a l'habitació i es projecti sobre la paret de forma invertida.

      Llavors vaig col·locar la meva càmera de gran format i vaig treure la fotografia. Les primeres exposicions van durar entre 5 i 10 hores.

     Al llarg dels anys, aquest projecte m'ha transportat del meu saló a tot tipus d'interiors al voltant del món. Una de les satisfaccions que aconsegueixo en crear aquestes imatges prové de veure el cas estrany i encara així natural matrimoni de l'exterior amb l'interior. " Abelardo Morell.

Comentari de fotografies I.

  Al qüestionari on line  comentaràs cada una de les fotografies contestant a les preguntes 1 i 2.

  1. Descriu la imatge i els personatges fotografiats, amb tot detall.
  2. Perquè creus que la imatge és curiosa, interessant o històrica?
A)
B)
C)

D)

sábado, 7 de septiembre de 2013

Foto de joguines.

     He trobat una noticia al bloc anomenat fotografiad molt interessant i crec que el podem posar en marxa a classe.


      Cercau a casa joguines i intentau fer una fotografia jugant amb la perspectiva o fent un muntatge. En el primer pla, i enfocat, estarà la joguina. El fons serà ampli i neutre.

EXEMPLE DE FOTOGRAIES D'ALUMNES



Génesis Mora

Time slice.

      Si ben el primer a utilitzar un grup de càmeres per congelar el moviment va ser Eadweard Muybridge, en ple segle XIX, molt abans de la invenció del cinema. No serà fins al segle XX que aquesta tècnica tindrà una gran influència en la manera de captar i veure imatges.

Estudi de Real Creations.
     El mètode ideat per Muybridge per capturar el moviment d'un cavall a galop va ser a partir d'una sèrie de càmeres en fila que s'accionen quan l'animal, en córrer, trenca una sèrie de fils connectats als obturadors. La tècnica del Time slice no difereix molt d'aquesta idea més rudimentària. El Time slice ("temps congelat") s'aconsegueix mitjançant un grup de càmeres de fotografia o de vídeo col·locades al voltant del subjecte. Les càmeres són disparades de manera simultani o de forma seqüencial.

Foto feta per noCreaivity.

     La diferència entre el resultat d'ambdues imatges és l'ús que se'ls dóna. Muybridge estava interessat a descompondre el moviment i poder observar-ho, en canvi amb el Time slice el que interessa és el muntatge de totes les fotografies per recrear una imatge tridimensional i congelada en el temps.
     El Time slice s'ha usat tant en la fotografia, la publicitat o el cinema per posar alguns exemples. Un dels primers projectes cinematogràfics que va usar aquesta tècnica va ser la pel·lícula Matrix (1999).

El Time slice també ha evolucionat a partir de la llum estroboscòpica.

      A la pàgina web de Timeslice Films podreu veure treballs de Tim Macmillan, un dels primers que va utilitzar aquesta tècnica en el mòn audiovisual.


Si vols veure una sesió de fotografia amb la tècnica Time slice clica aquí.