El fotomuntatge és una tècnica consistent en la unió de fotografies, parts de fotografies i/o productes impresos en un collage. Els fotomuntatge solen servir per obtenir imatges que no es podrien capturar amb una foto natural.
El fotomuntatge va ser un dels primers elements de transgressió de l'objecte fotogràfic, els creadors del segle XX van veure que d'aquesta manera es podia manipular la realitat. La superposició de fotografies i el canvi de context va ser un dels recursos més utilitzats en aquesta època, tant en els cercles artístics, com en el comercial o en l'àmbit politic. El fotomuntatge servia també per fer critiques socials, polítiques o artístiques. O tot lo contrari, com a propaganda política
L'art del fotomuntatge va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920 a Berlín, Alemanya. Els seus màxims exponents varen ser: John Heartfield, Hannah Höch, Raoul Hausmann, George Grosz i Johannes Baader.
"Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política." Per saber més anau al link Dadá i els fotomuntatges.
Els orígens de l'art pop es troben en el dadaisme, en la poca importància posada en l'objecte d'art final i en l'ús del collage i del fotomuntatge.
El fotomuntatge va ser un dels primers elements de transgressió de l'objecte fotogràfic, els creadors del segle XX van veure que d'aquesta manera es podia manipular la realitat. La superposició de fotografies i el canvi de context va ser un dels recursos més utilitzats en aquesta època, tant en els cercles artístics, com en el comercial o en l'àmbit politic. El fotomuntatge servia també per fer critiques socials, polítiques o artístiques. O tot lo contrari, com a propaganda política
L'art del fotomuntatge va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920 a Berlín, Alemanya. Els seus màxims exponents varen ser: John Heartfield, Hannah Höch, Raoul Hausmann, George Grosz i Johannes Baader.
 | ||
| Hannah Höch |
 |
| Raul Hausmann |
 |
| John Heartfield |
"Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política." Per saber més anau al link Dadá i els fotomuntatges.
 |
| Richard Hamilton |
 |
| Andy Warhol |
Hi ha molts d'artistes contemporanis que fan servir el fotomuntatge com a recurs artístic, per exemple: nicolas-de-lekuona, jesse draxler, Julia Fullerton, Joan Fontcuberta, etc.
 |
| Joan Fontcuberta. Levitació. |
 | |||||
| Nicolas de louka |
 |
| Julia Fullerton |
 |
| Jesse Draxler |
 |
| Jesse Draxler |
No hay comentarios:
Publicar un comentario