Si ben el primer a utilitzar un grup de càmeres per congelar el moviment
va ser
Eadweard Muybridge, en ple segle XIX, molt abans de la
invenció del cinema. No serà fins al segle XX que aquesta tècnica
tindrà una gran influència en la manera de captar i veure imatges.
El mètode ideat per Muybridge per capturar el moviment d'un cavall a
galop va ser a partir d'una sèrie de càmeres en fila que s'accionen quan
l'animal, en córrer, trenca una sèrie de fils connectats als obturadors.
La tècnica del
Time slice no difereix molt d'aquesta idea
més rudimentària.
El Time slice ("temps congelat") s'aconsegueix mitjançant un
grup de càmeres de fotografia o de vídeo col·locades al voltant del
subjecte. Les càmeres són disparades de manera simultani o de forma
seqüencial.
La diferència entre el resultat d'ambdues imatges
és l'ús que se'ls dóna. Muybridge estava interessat a descompondre el
moviment i poder observar-ho, en canvi
amb el Time slice el que
interessa és el muntatge de totes les fotografies per recrear una imatge
tridimensional i congelada en el temps.
El Time slice s'ha usat tant en la fotografia, la publicitat o el cinema per
posar alguns exemples. Un dels primers projectes cinematogràfics que va usar
aquesta tècnica va ser la pel·lícula
Matrix (1999).
A la pàgina web de
Timeslice Films podreu veure treballs de Tim Macmillan, un dels primers que va utilitzar aquesta tècnica en el mòn audiovisual.
Si vols veure una sesió de fotografia amb la tècnica
Time slice clica
aquí.
