imatgexpressions: octubre 2012

El cartell és un suport de la publicitat.

El cartell consisteix en una làmina de paper, cartró o un altre material que s'imprimeix amb algun tipus de missatge visual (textos, imatges i d'altres tipus de recursos gràfics) que serveix d'anunci per difondre certa informació o promocionar un producte, un esdeveniment, una reivindicació o qualsevol tipus de causa. Solen formar part d'una campanya publicitària més àmplia.

Els cartells immortalitzan en una imatge estàtica el sentiment i l'atmosfera de la pel·lícula.

Cartell de cinema és el cartell que s'usa per a la publicitat d'una pel·lícula.

Els estudis moltes vegades imprimeixen diversos cartells que varien en grandària i contingut a causa dels diversos mercats nacionals i internacionals.
Els cartells cinematogràfics solen incloure imatges dels actors principals o escenes significatives de la pel·lícula; a les quals se superposen textos que en general contenen el títol de la pel·lícula en lletres de gran format, i amb diferents grandàries, segons l'estratègia comercial que es desitja seguir, els noms dels actors principals i del director.
També poden incloure algun tipus de frase promocional, la data d'estrena o altres informacions (com, si escau, els premis obtinguts).

Els cartells de cinema són part de la campanya publicitària de la pel·lícula, per tant, es mostren dins i fora de les sales de cinema, i en altres llocs del carrer o en les tendes. Les mateixes imatges apareixen en l'àlbum de premsa dels exhibidors de la pel·lícula i també es pot utilitzar en els llocs Web, en la portada del DVD, volants, anuncis en periòdics i revistes, etc.

Els cartells de cinema s'han utilitzat des de les primeres exhibicions públiques de cinema. Van començar com a publicitat exterior llistant el programa de les pel·lícules. Al començament de 1900, es van començar a utilitzar les il·lustracions d'una escena o diverses escenes de la pel·lícula. Altres cartells de pel·lícules han utilitzat la interpretació artística d'una escena o fins i tot el tema de la pel·lícula, representada en una àmplia varietat d'estils artístics.

Els títols de crèdit ens donen la primera impressió de les pel·lícules que anem a veure.

Els títols de crèdit neixen amb el cinema mut, quan apareixen els primers rètols en les pantalles són merament informatius, encara que se'ls reserva el dret a ser decoratius realçant-los amb sanefes i vinyetes. Aquests cartells es realitzaven sobre cartolines o taules de color negre en les quals es dibuixava les lletres mitjançant pinzells en color blanc per millorar el contrast i la llegibilitat del text. Es fotografiaven i s'incorporaven a la pel·lícula. El gabinet del Dr. Caligari, Llums de la ciutat.

     Cent anys més tard, aquest text ha passat de ser informatiu a cognitiu i d'estàtic a dinàmic, i en un element clau que defineix, des del principi, el caràcter d'una pel·lícula.

    Moltes vegades són treballs sense acreditar!! Els productors no els donaven importància al principi, per exemple no sabem qui va dissenyar els títols de crèdit de pel·lícules tan conegudes com: Ben Hur, Irma la dolça o La festa (tipografia pop).

"Los titulos de creditos son los rótulos que aparecen al principio y al final de la película, se utilizan para recoger los nombres de los actores y otros profesionales que han trabajado en ella, así como otras informaciones sobre dicha película. (...)
     Los títulos de crédito pueden utilizar todo tipo de materiales: imágenes fijas o en movimiento, fotográficas o de animación, abstractar o figurativas, música de cualquier procedencia, etc. Pueden utilizarse todo tipo de materiales, pero la información que deben transmitir (los nombres de actores, director, productor, etc.) debe hacerse de forma escrita.
     Se pueden concebir como parte de la obra audiovisual, ya sea a modo de introducción, un cometario de la misma o algo autónomo del film. Son una parte más que se acopla con muchas otras partes al criterio del director, que es él en sí el que dirige al diseñador a la idea que tiene en mente. A los títulos de créditos se los podría considerar como una parte integrante del conjunto de la obra, pero también se los podría considerar como una obra ligada al producto audiovisual pero a la vez autónoma. Es algo contradictorio considerar a los títulos de créditos como algo separado de el film, ya que en verdad esta totalmente unido a la película, incluso hay veces que se superponen a la imágenes de la película." Diloengrafico

El programa La aventura del saber de TVE va dedicar dues emissions a aquest tema: Historia de los títulos de crédito en el cine i Títulos de crédito II. Es poden visionar a la seva pàgina web.

Co·locació dels Titols de crèdit. En un llargmetratge hi ha dues seqüències de títols de crèdit:

una al principi. En la seqüència de crèdits inicials es mostra el nom de les persones sense les quals la pel·lícula no hagués estat possible: director, productor, escriptor i actors.
una altra al final de la cinta. Els crèdits finals es detalla tot sobre la producció del film –nom dels tècnics, ajudants, maquilladors; banda sonora, tipus de so, lloc de rodatge, etc: Sherlock Holmes, Wall-E , Ratatouille. De vegades el director deixa una escena final intercalada en el títols de crèdit del final per que la gent no s'en vagui fins al final....The End.

Per què els títols de crèdit no es presenten recitats per una veu? Es demana Fernando Labaig. Potser, ens diu, hagin confluït diversos factors perquè això no sigui així.

Els primers anys del cinema no existia el so i els títols de crèdit necessàriament havien de ser escrits.
La falta d'interès per una activitat que es considerava necessària però irrellevant, impedia que existís la menor pressió cap als canvis o la millora.
Si fos una veu la que ens anés dient tots i cadascun dels noms, el resultat seria molt més llarg i pesat.

Dissenyadors de Títols de crèdits reconeguts.

Saul Bass (1920-1996). És el gran dissenyador de títols de crèdits. Va ser ell, qui va demostrar que els primers minuts d'una pel·lícula tenen una gran importància ja que són els que donen la primera impressió. La carrera de Bass en el disseny de títols de crèdits s'estén de 1954 a 1995. La força de Bass radica en la seva capacitat de trobar el detall que pot resumir la pel·lícula i li restitueix de manera moderna i gràfica. Exemples: Carmen Jones, L'home del braç d'or, Vertigen, Psicosi, Perseguit per la mort, Anatomia d'un assassí, West side story, Un dels nostres, Casino.
Robert Brownjohn (1925 - 1970) Va ser molt reconegut per la barreja que feia amb les formes del disseny gràfic i la cultura pop. En els títols de crèdit va implementar i va manipular la tipografia atorgant a la paraula un grau emocional. És conegut pels títols de crèdit de les pel·lícules de James Bond ( Des de Rússia amb amor o Goldfinger ),
Maurice Binder (1925 - 1991) Pel·lícules de James Bond: Va aconseguir captar l'atenció dels productors de l'Agent 007 amb el seu treball en "Pàgina en Blanc" (1961). Començant en 1962 amb la "Dr. No" i acabant amb "Llicència per matar" (1989) va deixar la seva marca en tota la sèrie.Va començar amb un disseny de punts molt modern per a l'època.
Daniel Kleinman. Discípul de Murice Binder, va demostrar el seu talent en els anys 90' . Es va encarregar dels títols de "GoldenEye" caracteritzant-los per l'aparició de temes de la pe·lícula, "El demà mai mor" , el va bombardejar amb una sobrecàrrega d'imatges amb la idea que el que es veu a primera vista és diferent del que és realment, i per a "Casino Royal" va usar una seqüència realitzada en Flash.
Pablo Ferro (1935) Va introduir tècniques basades en el "Quick Cut" (inventat per ell i que consisteix en un ràpid muntatge d'imatges i tipografies imperfectes) i el "Stop Motion" avançant-se a la seva època. Va ser pioner en la utilització de fotogrames en moviment en televisió. Stanley Kubrick li va contractar perquè fes el tràiler i els espots de Dr. Strangelove (Telèfon vermell: volem cap a moscú) (1964). En els títols de crèdit de El cas de Thomas Crow va usar per primera vegada al cinema les múltiples pantalles.
Donen Perri. Encara que és desconegut per a molts cal destacar que molts dels dissenyadors actuals o han estat ajudants o alumnes seus. La seva aportació més destacada són els títols de crèdit inicials de "Star Wars" (1977), els quals van ser molt criticats en la seva estrena per contenir només informació narrativa.
Jean Fouchet va fer la de la pel·lícula "L'Homme de Rio" convertint-se en una de les seves millors seqüències en ser una de les més innovadores. En 1967 va realitzar "Woman Times Seven" de la qual la hi va dir que era la "creme de la creme" dins dels títols de crèdit.
Stephen Frankfurt (1933) Matar a un rossinyol (1962), Aquesta seqüència és una pel·lícula abans de la pel·lícula ja que fica la pel·lícula en la ment d'un nen. Amb aquesta seqüència es va convertir en un dels creadors que més han influït en la nova generació de dissenyadors de títols.
Wayne Fitzgerald: Autor de Bonnie & Clide (60s), va col·laborar durant molts anys amb Francis Ford Coppola ( El padrí II, La conversa ).
Juan Oreste Gatti (1950). Trobam tres elements fonamentals : el còmic, la moda i el grafisme en l'obra de Gatti quan dissenya els títols de crèdits de les pel·lícules d'Almodóvar. La seva col·laboració comença a partir de 1988 des de "Dones a la vora d'un atac de nervis" fins a "La mala educació". Els seus treballs amb Almodóvar es comparen amb els quals Saul Bass va fer per Hitchcock. L'ús de la fotografia, la serigrafia, la premsa, la barreja de reproduccions fixes amb altres animades, la fragmentació de les formes, de les lletres, la tècnica del muntatge i de el “collage” es troben ja en les creacions dels Estudis Gatti. Exemple: Hable con ella
Woody Allen. Les pel·lícues de Woody Allen són fàcilment recognoscible pel seu disseny gràfic que són, ni més ni menys, els títolssón de crèdit, que des de Annie Hall han portat una marca: fons en negre, font EF Windsor Elongated en blanc i música de Jazz, Manhattan.
Kyle Cooper (1962). Un dels dissenyadors més importants de l'actualitat i fundador d'una de les més reconegudes empreses de títols de crèdit i disseny grafic, Imaginary Forces, i responsable principal de l'empresa Prologui. És un dissenyador incansable i creador de, entre uns altres, els crèdits de Seven, Spiderman, Tron Legacy, o Rango.

Algunes mostres molt interesants: Delicatessen, Atrapame si puedes, Superman, Juno, Balada triste de trompeta, Snatch, Sin City, El bo, el dolent i el lleig,

Versions

Ocean's Eleven (1960, by Paul Bass) i Ocean's Eleven (2001)

Una curiositat
La pantera rosa és un personatge dels anys 60 que va ser creat específicament per als títols de crèdit de la pel·lícula La pantera rosa (1963) creada per De Patie i Freleng, perquè el seu director, Blake Edwards pensava que resultarien més atractius amb algun tipus de personatge animat. El personatge es va fer tan popular que la distribuïdora de la pel·lícula, United Artists, va decidir crear una sèrie animada protagonitzada per aquest personatge. La sèrie va néixer en 1964 i va tenir molt èxit, el primer dels seus episodis, titulat The Pink Phink fins i tot va guanyar un Oscar.

Enllaços a las web d'algunes de les més importants empreses de títols de crèdit:

Links per consultar

titulosdecredito
Watch the titles
a brief history of titl design
Art of the title , en aquesta pàgina trobam un montatge visual de diferents títols de crèdit de pel·lícules i sèries de TV.

Sempre hi ha algú que crea una llista per a qualsevol motiu imaginable. FilmAffinity té una per a les pel·lícules amb els millors títols de crèdit. El dolent és que només et dóna la fitxa tècnica i no el link de la pel·lícula.