El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat sobre imatges preses de la realitat. L'organització i estructura d'imatges, sons
(textos i entrevistes) segons el punt de vista de l'autor determina el
tipus de documental. La seqüència cronològica dels materials, el
tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials
-completament reals, recreacions, imatges infogràfiques, etcètera —
donen lloc a una varietat de formats tan àmplia en l'actualitat, que van
des del documental pur fins a documentals de creació, passant per
models de reportatges molt variats, arribant al docudrama (format en el qual els personatges reals s'interpreten a si mateixos), arribant fins al documental fals. (Vikipèdia)
Història del documental
Els germans francesos Lumière no només inventàren el cinematògraf a l'any el 1895, sinó que rodaren les primeres imatges de la història del cinema, que curiosament entren en l'apartat del documental: el pla seqüència Treballadors sortint de la Fàbrica Lumière, de 1895.
Els dos grans revolucionaris del documentals varen ser: Dziga Vertov i Robert Flageherty
Dziga Vertov (Bialystok 1895 -Moscú 1954)
Vertov defensava a ultrança el seguiment dels fets com a única opció per al registre d'accions, negant la possibilitat de reconstrucció o manipulació dels mateixos amb actors o accions premeditades. El rebuig s'estenia a la utilització de mecanismes de ficció com podien ser la confecció d'un guió, la utilització d'actors/ius, estudis, decorats i il·luminació.
La veritable estructura de la pel·lícula s'elabora a partir del muntatge que no seguirà un relat cronològic o lineal. En aquesta etapa del treball s'estableixen les veritables situacions i relacions entre temes, accions, personatges, objectes amb la permanent referència i reflexió sobre el llenguatge i la tecnologia fílmica. És Vertov el que de manera pionera deixa asseguda la base d'una praxi del documental com la construcció d'un autor en què totes les opcions de posada en escena formen part d'un sistema, que més enllà de qualsevol contingut, la seva forma és la que atorga el veritable sentit al material o tema treballat.
El lema de Vertov era: "El drama cinematogràfic és l'opi del poble. A baix les rondalles burgeses i visqui la vida tal com és!".
Es considerat el pare del cinema documental. La seva primera pel·lícula, Nanuk l'esquimal (1922), va haver de rodar-la dues vegades, després de perdre tot el material
rodat durant anys en un incendi provocat per un cigarret. Aquest accident li va obrir els ulls, i va decidir no limitar-se a registrar la realitat, per a passar a intervenir en ella més activament, creant, a partir de materials reals, una narració. Flaherty asseia així les bases d'un cinema documental. Cercava a les persones més adecuades per protagonitzar els seus documentals. La seva forma de treballar i de concebre el cinema documental és més com una visió personal de l'autor que com un retrat objectiu de la realitat.
El lema de Flaherty era: “Si es tracta de filmar a gent diferent a un, és impossible que actors o actrius pugui reflectir amb tot el seu histrionisme professional la vida al natural dels habitants, que poden interpretar les seves pròpies vides sense interès comercial.
La temàtica dels documentals
La temàtica dels documentals és molt variada, tant com els temes que ens poden interessar:
- Ciencies de la naturalesa, vida animal, ecosistemes, mediambient.
- Ciència, biologia, física i química
- Història i política
- Economia
- Les arts ( música, teatre, cinema, arquitectura, pintura, etc)
- Esports
- Biografies, etc
A la pàgina de Wikipedia en anglès he trobat un llistat molt extens de documentals.
Projecció de documentals
Centenars de pel·lícules documentals d'alta qualitat es produeixen cada any. La llista creix gràcies a diferents factors com:
- Els canals de televisió que només projecten documentals com: Canal Historia, Odisea, Biography Channel, BBC, National Geographic Channel, etc.
- Les televisions de cada país amb els seus programes que produeixen i/o fomenten els documentals. A internet es poden trobar aquests documentals a les pàgines web de les pròpies televisions, com per exemple: RTVE, 30 minuts, etc.
- També gràcies als Festivals de cinema documental arreu del món on podem veure documentals al cinema.
- Blogs o pàgines web dedicats al documental: El documental contemporáneo, Documania, etc.
