miércoles, 12 de octubre de 2011

Lip dub

Un lipdub o lip dub es pot traduir com a"doblatge de llavis"

La moda del lipdub que ha sorgit en Internet consisteix a gravar un vídeo musical realitzat per un grup de persones que canten en playback mentre sona la música en un reproductor mòbil. Es realitza en un únic plànol seqüencia. No importa la qualitat del so de la presa perquè és en l'edició posterior quan s'incorpora la cançó com a banda sonora.

Amb aquests vídeos, els seus autors, a més de realitzar de forma col·lectiva una experiència creativa, molt divertida i sense complicacions tècniques, solen tractar de mostrar el bon ambient en una institució determinada: universitat, empresa, instituts, pobles, etc. Han adquirit gran popularitat gràcies a les pàgines com YouTube o Vimeo.

Aquests videoclips tenen com a objecte no només deslligar la creativitat, sinó aconseguir l'atenció i promoció entre els usuaris de la Web. Gràcies a les descàrregues que es facin del lipdub i a la promoció que els usuaris realitzin entre les seves xarxes de contactes, la projecció i publicitat de la institució es veurà augmentada per creixes.

Passos per crear un lipdud
• Escollir la cançó
• Localització de l'espai (exterior o interior), prestant molta atenció a la llum
• Storyboard
• Assaig general i Rodatge
• Muntatge final

El lipdub en les empreses

La web està modificant els hàbits i costums i sobretot els hàbits de consum. Aquesta és una dada important que no ha passat desapercebuda per les empreses i les institucions que s'han pujat al tren del lipdub.

El lipdub com a estratègia d'empresa pensada amb una intenció promocional ja s'està duent a terme a diversos països, entre ells Espanya, com a exemple podem nomenar l'aerolínia Vueling i la Departament de Justícia de Catalunya. Es tracta de vincular als usuaris amb la marca, de tal forma que exerceixin un paper actiu en la seva consolidació a través de la promoció de la mateixa a les seves xarxes de contactes.

Les característiques essencials per aconseguir una estratègia de màrqueting són: empatia, espontaneïtat, autenticitat (la gent, producció i situació semblen reals) participació col·lectiva, diversió, innovació i una promoció suficient i adequada.(Germán Piñeiro)

Departament de Justicia


Vueling


El poble de Son Servera (Mallorca)












lunes, 3 de octubre de 2011

Fotomuntatge

     El  fotomuntatge és una tècnica consistent en la unió de fotografies, parts de fotografies i/o productes impresos en un collage. Els  fotomuntatge solen servir per obtenir imatges que no es podrien capturar amb una foto natural.


     El fotomuntatge va ser un dels primers elements de transgressió de l'objecte fotogràfic, els creadors del segle XX van veure que d'aquesta manera es podia manipular la realitat. La superposició de fotografies i el canvi de context va ser un dels recursos més utilitzats en aquesta època, tant en els cercles artístics, com en el comercial o en l'àmbit politic. El fotomuntatge servia també per fer critiques socials, polítiques o artístiques. O tot lo contrari, com a  propaganda política

     L'art del fotomuntatge va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920 a Berlín, Alemanya.  Els seus màxims exponents varen ser:  John Heartfield, Hannah HöchRaoul Hausmann, George Grosz i Johannes Baader.

Hannah Höch

Raul Hausmann
John Heartfield

"Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política." Per saber més anau al link Dadá i els fotomuntatges.

     Els orígens de l'art pop es troben en el dadaisme, en la poca importància posada en l'objecte d'art final i en l'ús del collage i del fotomuntatge.

Richard Hamilton
Andy Warhol
     Hi ha molts d'artistes contemporanis que fan servir el fotomuntatge com a recurs artístic, per exemple: nicolas-de-lekuona, jesse draxler, Julia Fullerton, Joan Fontcuberta, etc.

Joan Fontcuberta. Levitació.